Bozzo, M.

Cabré, M. Teresa

Santamaria, C.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Autores M. T. Cabré, M. Bozzo, C. Santa maria Of/eil/es Lexicosriifiqlles de l'IEC
Característiques generals del 'Diccio-
nari de la llengua catalana' de l'Insti-
tut d'Estudis Catalans (I)
Han passat sis anys des que la Secció Filològica , en una de les reunions ordi-
nàries, va acordar tir ar endavant l'ac tualització de l'obra lexicogràfica normat i-
va, de referèn cia obligada des de la seva publicació l'any 1932: el Diccionarigene-
ral de la llengua catalana de P. Fabra (DGLC). La ta sca d 'actualització acordada va
segu ir un ritme lent fins que, l'an y 1993, l'aportació de fons públics i l'esforç
pressupostari de l' Inst itut d 'Estudis Catalans (lEC) van permetre d 'ac celera r el
procés fins a arriba r al que ara és una rea lita t : el Diccionari de la llengua catalana
de l'IEC (DlEC).
Moltes persones ja han ting ut a les mans el nou dicci onari, l'han fullejat, h i
han resolt dubtes. Pocs, però, han tingut temps d'aprofundir en la seva estructu-
ra i en les seves caracterís tiques. ts clar que un estud i aprofundit de la tipologia
de l diccionari, de la selecció i la distribució de les entrades (macroestructur a) i
de co m h an esta t tr act ad es les info rmacions co n t ingudes en els a rt icl es
(microest ructur a) in teressa un grup força reduït d 'especialistes. Ara bé, una des-
cripció general del nou d icciona ri, com la qu e in iciem en aques t article, tant de
la macroestructur a com de la microestructura , inte ressa tots els professionals de
la llen gua, i gose m dir que tam bé in teressa tot s els lectors del diccionar i.
Per tal que el lector del DlEC sàpiga qu è h i pot an ar a buscar i com ho pot
trobar, a co n tinuació presente m la ti pologia d 'aquest nou dicci onari i donem
una breu descripció de la macro estructura d 'aquesta nova obra lexicogràfica. En
un proper art icle en prese nta rem la mi croestru ctura.
L'an àlisi de la t ipologia i la macroest ructura del Diccionarí de la llengua catala-
lla qu e present em es basa en la classificació em prada per M. T. Cabré i M. Lorente
(199 1) I i en l'ada ptació qu e van fer aq uestes autores de la tipologia genèt ica dels
dicc iona ris proposa da per A. Rey.
Partint de la classificac ió esmentada, es pot di r qu e el DIEC és un diccionari
general, monolingüe i normatiu."
És un diccionari gene ral perquè recu ll les uni ta ts lèxiqu es de la llen gua, te-
nint en compte la variac ió que hi ha en el seu si. Per això conté paraules pròpi es
de l lèxic comú (no marcades) al costat de paraul es clarament marcad es per la
seva localit zació geogrà fica (variants dia lectal s), pel seu ús en un gru p social
di ferencia t (variants socia ls) o per la pertine nça a una àrea de l saber det ermina-
da (paraules de lèxics especialitzats).
f:s un d iccionari monoli ngüe perqu è tant les en t rades que co n té co m les
de fin icions i els exemp les estan escrits en la mat eixa llengua, el cata là.
És un diccionari normatiu perqu è aq uest és el seu propòsit : incl oure els mots,
les locuci ons i els sintag mes qu e són co nsiderats co rrectes per la norma acad è-
mica , despr és d 'haver estat estudiats i, fina lme n t, aprovats per la Secció Filològi-
A \ \c\ suramcn t
i Terminologia
Tipologia
27
28
Macroestructura
ca de l'IEC, màxima autoritat lin güística, que, d'aquesta ma ne ra, cont inua la
feina feta per Fabra en la fixació del lèxic normatiu .
En l'anà lisi de la macroestructura, necessàriament succi nta, cal fer referència
a l'elecció de les fonts i a la conc reció, la selecció i l'ordenació de les en trades .
a) L'elecció de les fonts
El fet de plantejar l'elaboració del nou diccionari com una actua lització del
diccionari de Fabra converteix el DGLC en la font per excel-lènci a 3 del DIEC,
amb l'afeg itó de les llistes de paraules aprovades al llarg dels anys per la Secció
Filològica i publicad es en els Documents;' a partir d'aquí cal parlar de les alt res
fonts com a fonts compleme ntà ries. Les dades complementàries, les que han
servit per a fornir el nou diccionari amb gairebé 18.000 entrades noves, han
estat reco llides de fonts molt diverses (dicciona ris generals, vocabularis i llistes
vàries d'a rgot, de neologismes de lèxic comú, de var iants dialectal s, de termes de
llenguatges d'especialitat), qu e han esta t triades am b criteris difere nts.
En primer lloc, els diccionaris qu e s'ha n fet servir de font com pleme ntà ria
van ser selecciona ts perquè presentaven un 15 % d'i nformacions noves o dife-
ren ts respecte al DGLe. Cal destacar en aquest pu nt l'apor tació del diccionari
d'Enciclopèdia Catalana, qu e durant tan ts anys ha fet una funció de suplència
del dicciona ri normat iu.
En segon lloc, l'elecció de voca bularis i llistes ha segui t cami ns diversos se-
gons els tipus d 'especificitat. Així, per als voca bles propis de l'a rgot s'han em-
prat els pocs diccionaris publicat s; per a les var iants dia lectals s'h an tingut en
compte les llistes elabo rades pels especia listes de cada subdomin i dialecta l, mem -
bres de la Secció Filològica.êL'eleccíó de terminologia, l'han feta els especialistes
de cada àmbit, la majoria membres de l' IEe.
Les llistes de neologismes de lèxic comú qu e s'han fet servir en la confecció
del nou diccionari ten en orígens diversos: paraules recollides per la Secció Filo-
lògica al llarg dels an ys, llistes de mot s qu e institucions, grups i persones in divi-
dua ls van trametre a l'IEC en saber qu e es dui a a terme l'actualització del dicci-
ona ri de Fabra, etc.
b) La concreció i l'ordenació de les entrades
Concretar les entrades d'un diccionari vol dir establir les unitats lèxiques que
l'han de compondre (morfemes , mot s, locucions, sintagmes, etc.) i la forma de
representar-les."
El lector que obre per primer cop el DIEC sap de seguida que l'obra se cen tra
en els mot s (no esperava altram ent en un diccionari general de llengua ). Ara bé,
si aquest lector gira fulls i segueix fixant-se en les entra des, s'ado na qu e alguna
entrada conté més d'una paraula (locucions com a la gatzoneta, a les palpentes o
com a priori i delíri um trèmens), i també h i t roba segme nts de paraules (afixos
com -fèbia, cubo-i. Aquesta distribució d'entrades qu e presenta el DIEC es cor-
respo n amb la distribució qu e va fer Fabra. En els estudis fets a les Oficines
Lexicogràfiques sobre les entrades del DGLC 7 s'han fet algunes co nsta tacions :
1) les entra des forma des per més d 'una paraula són, o bé locucions preposicio-
na ls en qu è el nucli és una paraula qu e no té cap altra realització en la llengua
(com en els dos prime rs exemples), o bé locucions i sintagmes llatins qu e, per la
freqüència d 'ús, es pot considerar qu e formen part del cabal lèxic de la llen gua
catalana (és el cas de ls dos darrers exemples); 2) els afixos del DGLC són prefi-
xos, form es prefixades, sufixos i formes sufixades (la presència de prefixos i for-
mes prefixades és molt superior a la de sufixos i de formes sufixades) .
Pel qu e fa a la representació de les entrades , el DGLC de Fabra segue ix els
criteris de la tradició lexicogràfica: els verbs hi apa reixen representat s per la for-
ma de l'infin it iu, i els substan tius i els ad ject ius, per la forma del singular; en el
cas de substa n tius de dos gène res i d'adjectius qu e tenen una forma diferent per
al masculí i pe r al fem en í, en l'en trada es presenten les du es formes . Si bé aques-
ta és la norma general, podem tro bar en el DGLC substan tius repr esentat s per la
forma del plural (es tracta generalment de grups taxonòmics) i verbs represen-
tats per la forma del par ticipi.
En aqu est aspec te de la represe ntació, el nou diccionari ha seguit també la
norma gen eral , però ha in tro duït algunes diferències en les especificitats . El
DGLC presenta només la terminació per a la forma del fem ení d'adjectius i subs-
tantius (deseixit -ida o pastor _a);X en el DIEC s'ha mantingut aquesta presen tació
per als adjectius, però, en can vi, s' ha in tro duït la forma completa del fem ení en
els substan tius (pastor pastora o capi tà capitana). A més, els verbs qu e en el DGLC
estaven representats per la forma del pa rticipi, en el nou diccionari apareixen
repre sentats per la forma d'i nfi n itiu, qu an s'ha tingut constància de l'ú s d 'altres
formes del verb ."
Un aspect e menor de la rep resentació de les en trades fa referèn cia a la tipo-
grafia. En el nou dicci onari les entrades estan rep resentades amb minúscules i
en lletra negreta rodona, com en tot es les edicions del DGLC llevat de la sego na ,
en qu è les en trades estan escrites en lletra negreta rod ona, però amb majúscu-
les.
Pel qu e fa a l'o rdenació de les en t rades, només cal explicar qu e esta n orde na-
des alfabètica ment seguint la mateixa ordenaci ó que va emprar Fabra en el seu
diccionari.
el La selecció de les entrades
La introducció de les dades de les diverses fonts a la base de dades lexicogrà-
fica va forn ir aques ta base d'un nombre d 'entrades força superior al nombre qu e
s'havia previst per al nou diccionari; d'a ltra banda, les fonts teni en criteris de
selecció diferents, tal com correspon a ob res am b finalitats diverses. S'im posava,
per tant, una selecció, la qual ha esta t feta a parti r d 'uns criteris gene rals.
La Secció Filològica, en dive rses sessions de treball , va establir uns crite ris de
selecció qu e han servit de guia a les persones qu e l'han duta a terme. En un
resum esquemàtic, qu e vol dir necessàriam ent incomplet i sense mat isos, po-
de m afirmar que les decisions preses per la Secció lim iten la presència en el
DIEC de derivats predictibles (adverbis acabats en -ment, derivats aspectius), d 'afi-
xos, de particip is de passat , de variants dialecta ls poc repr esentatives o poc docu-
mentades, de manlleus considerats no necessaris o poc conso lidats i de substan-
tius de diversos tipus (gen tilicis, sigles i acrònims, marques registrades, noms
propis)." L'aplicació d'aquests criteris ha conduït a dos fets: 1) no s' ha inclòs en
el nou diccionari cap adverbi acabat en -ment que no figurés en el DGLC, 2)
s'han suprimi t en el nou text els noms propi s que figuren en el text de Fabra
tDeuteronomi, Taure).
El pro cés de selecció ha seguit tres fases: 1) distribució de les entrades en
grups, 2) selecció de les entrades de cada grup i 3) revisió de les seleccions.
La primera fase va consistir a distribuir les entrades en qua t re grups : lèxic
comú , argot ." varian ts dialecta ls i termin ologia. El grup que contenia les vari-
ants dial ectals va ser dividit en sis subgrups, per tal que la selecció fos duta a
29
30
Notes
term e per parlants de les diverses zones. Per a les entrades pròp ies de la termino-
logia es van establir quaranta-nou àrees temàtiques, algunes de les qual s van ser
dividides en sub àrees."
El procediment d 'elecció de fonts, explicat anteriorment, ja suposa una pri-
mera selecció. Ara bé, a partir dels quatre grups indicats, la selecció de les entra-
des de lèxic comú, la van fer membres de la Secció Filològica; la selecció d 'entra-
des pròpi es de l'argot va ser feta per person es de generacions diferents; la selecció
de variants dialectals, la van realit zar els membres de la Secció Filològica i altr es
parlants de cada una de les zones dialectals establertes; de la selecció de term es
específics de les àrees temàtiques, se' n van fer càrrec membres de les diverses
seccions de l'IEC o de les seves societats filials.
La revisió de les seleccions esmentades va ser feta per un s altres especialistes,
de característiques similars als qu e havien fet la selecció. Finalment, els mem-
bres de la Secció Filològica han dut a term e un a revisió del text , en qu è han
sanc iona t les seleccions després d'introduir-hi algunes mod ificacion s.
L'aplicació dels criteris generals i les diverses seleccions han donat com a
resultat la supressió de 785 entrades del DGLC i un inventari final de 67.570
entrades qu e componen el DIEC, 17.827 de les qu als són no ves respecte al dicci-
onari de Fabra.
1. CARRí:, M. T.; LORfXIEM. Els diccumuris catalans: de 1940 a 1988 . Barcelona : Publicacions de la Unive rsitat
de Barcelona, 199 1.
2. Vegeu les matisacions a la tipologi a del di ccionari q ue fa A. M. Badi a i Margarit en e ls punts 5 i 6 de la
in trod ucció del DlEC.
3. S'ha em prat el text de la sego na ed ició del DGLC perq uè és el da rrer text del diccion ari pu bli cat per la
Secció Filo lògica.
4. «Suplemen t al Diccionari general de la ll engua catalana (add icio ns, modificacions i supressíons)- . [JOCl/-
li/ elits de Ili SeccióFilo lògica, l , 1990, i Documents de Ili SeccióFil of¡Wca, lI, 1992 .
5. l'er al va lencià, s'ha tingu t en compte, per la seva exhaustivita t, el diccionari de F. Ferre r i l'astor.
6. Els crite ris d'elaboració de l [)I EC aprovats per la Secci ó Filol ògica esta n en procés de publi cació . Les
decisions preses fan referènc ia tan t a la macro estru ctura co m a la microest ru ctura.
7. Les Oficines Lexicog ràfiq ues, amb la co l-labo raci ó de diversos filò legs, van dur a terme un estud i de les
caracte rístiques del DGLC. Podeu trobar informacíó sobre aq uest tem a i sobre el procés d' elabor ació del
d iccio nar i als articl es:
o BASTARDAS, J. et al. (1993) « o rmativa lèxica del català . L'actu alit zació de l dicciona ri normatiu ». XXe
COllgrès tntem at ional de Linguistique et l'lI ilo logie Romanes, vol. IV, secc. IV.
o CAII R", M. T. et a l. (1994). «El nou diccionari normat iu de la llengua cata lana ». Cupl lctru, 17.
8. Lleva t del cas dels adj ect ius en qu è la forma del mas culí és monosü -làbíca: alesho res es posa la forma
femenina sencera.
9. l'el que fa a la norma ortogràfica, vegeu, a més dels crite ris esme n tats en la not a 6:
o «Noves no rm es o rto gràfiques sob re noms en -es- . [JOCl/ lI/l:'I1ts de la Secció Fil ològica, I .
o «Sobre la grafi a dels co m po stos derivat s de mots q ue presen ten etimològicament un a essa ini cial
seguida de consonant ». Documents de la SeccióFilo lògica, Il.
o CARRí:, M. 1'. (1995) . «Sobre manlleus i dicci onaris», en curs de pu blicació .
10. Vegeu la not a 6 i ta m bé «Criteris sobre la incorporació de varian ts lexical s en el Dicciona ri general»,
Documents de Ili SeccióFilo lògica, Il.
Il . Mantenim la denom inació d' argot perq uè es va fer servir en els in icis del projecte, tot i qu e ni el DGLC ni
el DlEC con tenen termes argòtics i q ue so ta aq uesta etique ta h i figur en vulga risme s i expressio ns grolle-
res, però comunes.
12. l'er a l'establimen t de les àrees tem àti qu es i altres asp ectes de la termino logia a l DIEC, vegeu CAlllli:, M. T.
(1995 ). «Term ino logia i d iccionaris (2)>> , en cur s de pub licació .
•


Característiques generals del 'Diccionari de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans (I)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert