Sotelo, José

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Temps d'Educació, 7 1r semestre, 1992 
Projectes d'educació 
per a la pau i els drets 
humans a Mexic 
José Sotelo* 
L'educació per a la pau i els 
drets humans (EPDH) s'adquireix 
. com a cultura i només s'assimila 
si es viu. Per aixó nosaltres ens 
hi referim com una educació 
valoral. 
Des que I'infant neix, neces-
sita afecte, protecció, esti-
mació, proximitat, respecte. 
Aquestes condicions, necessa-
ries per a la seva formació, són 
també la base de I'EPDH. 
A mesura que I'infant creix i 
comenga a diferenciar el seu 
«jo» deis altres i comenga a 
percebre les relacions socials 
entre els seus pares i els seus 
germans i deis seus pares amb 
els seus fills, comenga a distingir 
si hi ha aquest «clima» de se-
guretat valoral, i pot anar 
sustentant la confianga basica, 
fonament de tota la seva relació 
social. 
L'EPDH és acumulativa. Cada 
fase del desenvolupament de la 
persona s'ha de basar en les 
condicions previes de formació. 
• Presiden! de l'Associació Mexica-
na per les Nacions Unides. Vicepresiden! 
de la Federació Mundial d'Associacions 
pro Nacions Unides. 
A I'escola, durant la formació 
pre-escolar de I'infant, I'EPDH 
se sustenta fonamentalment en 
la vivencia de la seva relació amb 
I'altre. No considerem que sigui 
I'abséncia del conflicte el que 
motiva el respecte en les rela-
cions socials, sinó el maneig del 
conflicte de manera que trobi la 
justícia del tracte. En aquesta 
part de la seva formació, I'infant 
i I'educador treballen fonamen-
talment situacions que tenen Iloc 
en I'ambit escolar o en la creació 
de situacions en que el menor veu 
reflectida la seva vida quoti-
diana. Les actituds i els habits 
que es busca fomentar, formen 
la trama que permet la reflexió. 
A nivell d'educació primaria 
és més facil introduir, per mitja 
del tractament de tots els con-
ceptes i coneixements que co-
breix el currículum, I'analisi de 
la seva realitat confrontada amb 
aquests valors. Els infants tenen 
així la possibilitat de confrontar 
en totes les arees tematiques si 
aquests valors tenen aplicació. 
Tot i que no hi ha cap racó del 
pensament huma que no tingui 
relació amb aquests valors, hi 
ha circumstancies, temes o 
motius que solen tenir una 
vinculació més directa amb el 
tema. Per facilitat pedagógica 
són aquests temes els que es 
detecten pels mestres que 
treballen en el projecte i els que 
utilitzen com a punt de partida 
per a la reflexió. 
A nivell d'educació secunda-
ria, I'EPDH es pot comengar a 
prendre, addicionalment, com a 
materia, com un camp específic 
147 
José Sotelo 
de coneixement en el qual es pot 
aprofundir. 
A nivell d'educació superior, 
I'EPDH pot constituir, fins i tot, 
una carrera, amb les seves 
múltiples arees d'interes i d'es-
pecialització. 
Per descomptat que I'esque-
ma que hem exposat és flexible 
i pot tenir modificacions subs-
tantives. És, simplement, un 
esbós de I'emfasi acumulatiu amb 
que nosaltres treballem. 
Recalco que és acumulatiu. 
Per exemple, en educació 
primaria i secundaria gran part 
de la formació que té repercussió 
en canvis valorals és, justament, 
I'analisi de les relacions socials 
que s'estableixen a I'escola. La 
convivencia contínua porta que 
diariament se suscitin un nombre 
important de situacions que po-
den donar motiu a aquesta analisi. 
Si aquests moments són aprofi-
tats perque el grup reflexioni, 
plantegi opcions diferents de 
resoldre el desenvolupament i la 
resolució deis problemes quoti-
dians que enfronten, els nens, les 
nenes, els mestres i els directius 
aprenen del procés. Per aixo, la 
insistencia que les condicions 
basiques plantejades des del 
naixement i que es refereixen al 
respecte, a I'estimació, a la 
tolerancia, no poden deixar 
d'estar presents en cap deis 
moments subsegüents de la 
formació. 
Els projectes d'EPDH que la 
nostra associació du a terme no 
es limiten tampoc a I'ambit es-
colar, encara que m'hi detingui 
148 
una mica ja que és una caracte-
rística de la nostra tasca. 
Originariament, el projecte 
va comengar en una relació de 
dialeg amb mestres que es van 
interessar per realitzar aquesta 
experiencia educativa a les seves 
classes. L'equip promotor va 
intentar que hi hagués un mínim 
de dos mestres per grau escolar 
de primaria. Els mestres es 
comprometien a participar en un 
seminari quinzenal en el qual vam 
estar presentant una metodologia 
propositiva per treballar en EPDH 
a partir d'una experiencia previa 
de la Vicaría de Solidaridad de 
Xile a partir de cinc drets com-
prensius: dret a la vida, a la 
veritat, a la justícia, a la fra-
ternitat i a la Ilibertat; així com 
a la resolució deis conflictes 
buscant I'equitat, en I'area de 
pau. Els mestres es comprome-
tien també a elaborar una ex-
periencia de formació quinze-
nalment i a posar en practica 
I'experiencia que elaborara 
I'altre mestre amb grup del seu 
mateix any. 
El procés inicial va ser lent, 
pero els mestres van comengar 
a adquirir la seva dinamica, i en 
el treball quotidia i que afecta a 
I'esmentat «currículum ocult», 
que implica la mateixa relació 
mestre alumne, estructura es-
colar, alumne alumne i I'alumne 
amb els seus pares, s'hi va anar 
donant un canvi qualitatiu. El 
treball d'aquestes experiencies 
intencionades va comengar a ser 
una experiencia globalitzant. El 
mestre no podia estar parlant en 
una sessió del respecte en les 
relacions mentre que a la resta 
de les seves relacions es man-
tingués alie a aquesta dinamica; 
ni els alumnes no podien viure 
una incongruencia en el tracte 
que els mestres els dispensaven 
i en la manera que es pretenia 
que es relacionessin amb els seus 
condeixebles, i trobar que al seu 
medi familiar les disputes tenien 
Iloc de manera diferent o el 
tracte amb els seus germans fos 
una altra esfera de la seva vida. 
Per aixó va comenyar una altra 
etapa del projecte: el treball amb 
els pares de família i el treball 
amb tota la comunitat escolar. 
Aquesta experiéncia també va 
ser iniciada en un altre estat de 
la República a nivell d'ense-
nyament mitja. En totes dues 
experiéncies el procés va ser 
semblant. Ara es treballa amb 
escoles completes i amb pares 
de família. 
Aixó no obstant, els proces-
sos socials són més complexos. 
Des de I'educació primaria van 
comenyar a mostrar interés per 
tenir relació amb el medi més 
ampli. Primer van ser retols 
sobre els drets humans que van 
comenyar a distribuir per la 
ciutat; en situacions com la 
Guerra del Golf Persic van fer 
una manifestació pública per la 
ciutat per una solució dialogada. 
Els mestres també van generar 
respostes a la comunitat: pro-
grames de radio i fins i tot de 
televisió en una serie transmesa 
per la Universitat Autónoma 
d'Aguascalientes. Ara ja tenen 
un grup de teatre de titelles que 
Educació per a la pau 
realitza representacions pe rió-
diques. 
Amb els joves d'ensenyament 
mitja, aquesta activitat d'abo-
car-se a la comunitat és essen-
cial. També han estat els grups 
de teatre els que han constitu'it 
un vehicle d'expressió (de la 
seva problematica, de la visió 
que tenen pel que fa a la manera 
com són tractats i a les solucions 
que veuen als problemes. 
Aquestes solucions parteixen 
d'una analisi d'aquestes condl-
cions i solen oferir múltiples 
escenaris de solució. 
És important també esmentar 
la dinamica de contagi de 
I'experiencia. Els mestres que fa 
més de dos anys que estan en el 
projecte, han esdevingut as ses-
sors permanents d'altres esco-
les. Hi ha un dinamisme creixent 
per involucrar noves escoles 
públiques i privades. Hi ha mes-
tres d'altres estats de la Re-
pública que s'han interessat 
per replicar les condicions que 
s'han donat en aquests projectes, 
i són els propis mestres els que 
ofereixen aquests cursos. Alguns 
fórums i seminaris que ells 
mateixos han organitzat, fins i 
tot de cobertura internacional, 
han estat escenari de con-
vergencia d'altres experiencies 
i de divulgació de la seva. Alguns 
projectes més que promou la 
nostra associació, estan rela-
cionats amb nens i joves en 
condicions distintes. 
Actualment es treballa en un 
projecte de nens que viuen al 
carrer en la ciutat de Mexic. La 
149 
José Sotelo 
seva situació extrema, tant de 
pobresa com de manca de tutela 
i, fins i tot, de flagel'lació, tant 
per part de les autoritats com 
de la mateixa societat, els ha 
convertit en semiparies. N'hi ha 
alguns que ja en són una segona 
generació. Treballar amb ells vol 
dir entrar en el seu medi, revisar 
les condicions d'alianga mútua en 
els seus grups de referencia, en 
les seves xarxes de supervi-
vencia en les organitzacions 
populars. No sempre resulta 
adient la manera com els adults 
volen donar solució als seus 
problemes. Als albergs se'ls 
considera com a nens depen-
dents, quan han deixat de ser-
neo Els problemes de droga-
addició, com a últim recurs, 
s'intenta resoldre'ls amb solu-
cions que per res no fan refe-
rencia als problemes que els 
susciten. El treball d'EPDH ha de 
comengar, mol tes vegades, en 
una acció de solidaritat amb ells 
i, trist és dir-ho, en un treball 
basic de defensa davant de 
violacions extremes deis seu s 
drets humans. I ntentem passar a 
una fase següent de recerca 
d'una vida digna a la qual tenen 
dret, a partir deis seus mateixos 
tipus de supervivencia al carrero 
És un altre aspecte del trebal!. 
Amb els joves, tal com es deia 
anteriorment, I'interes deis 
quals s'aboca cap a la comunitat, 
es realitza un treball de brigades. 
S'estableixen ti pus de convi-
vencia en diferents comunitats 
del país on els joves realitzen 
projectes d'alfabetització, salut 
popular, obres de la comunitat i, 
150 
sobretot, aprenentatge mutu per 
mitja de la convivencia amb 
sentit social. 
Són puntes d'iceberg. Tenim 
la intenció de provocar a nivell 
universitari el que seria la Uni-
versidad Internacional de la Paz 
a la nostra regió, amb la 
col·laboració de centres de drets 
humans, universitats i centres 
d'investigació i docencia. Una 
universitat el campus de la qual 
sigui el de totes i amb un pro-
fessorat que sigui el col'lectiu 
deis qui s'hi integrin des deis 
diferents mitjans. 
L'EPDH pretén un canvi de 
cultura i és uria estrategia de 
transformació. És una mena 
d'utopia social basada en una 
praxis de transformació. Es 
projecta des de I'ambit immediat 
al subjecte peró que, per as-
piració mateixa del participant, 
passa a una projecció del medi 
on es viu. Quan es comenga no 
sembla que hi hagi enlloc on po-
der escarbar i, moltes vegades, 
s'ha d'ajudar de la imitació del 
que d'altres han fet, peró en la 
mesura que hom s'hi va intro-
duint, comenga a abastar tots els 
ambits de la vida i del conei-
xement. 
Als anys seixanta es qües-
tionava seriosament la impar-
cialitat de la ciencia. Ara és 
convicció que no es pot ser im-
parcial. Qui porta foc a dintre 
seu surt a la plaga pública, no 
calla davant la injustícia, pateix 
d'un zel implacable. Fins que no 
es pren opció, no es comenga a 
vi u re. 


Projectes d'educació per la pau i els drets humans a Mèxic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert