Boada Abad, Albert

Sans Martín, Antoni

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El projecte Redinet 
Antoni Sans Martín, Albert Boada Abad* 
Antecedents 
Redinet és una xarxa de bases de dades documentals automatit-
zades que inclou la documentació produ'(da a l'Estat espanyol en I'am-
bit de les Ciencies de l'Educació des de 1975 fins enguany, 
Redinet neix el 1985 per iniciativa del Ministeri d'Educació i Cien-
cia (MEC), i s'organitza en capc;;aleres de zona a cadascuna de les 
comunitats autónomes, 
La capc;;alera de Redinet Catalunya neix el 1989 arran del conve-
ni establert entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de 
Catalunya i la Universitat de Barcelona per a la creació i manteniment 
d'una base de dades d'investigació educativa (Redinet Investigació), 
Aquest conveni va ser continuat pel Comissionat per a Universitats i 
Recerca quan aquest va ser creat. 
El 1994 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Cata-
lunya, a través del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, 
estableix un conveni amb la Universitat de Barcelona per la creació i 
el manteniment d'una base de dades de materials d'innovació curri-
cular (Redinet Innovació), També en aquest any, algunes Comunitats 
Autónomes inicien el desenvolupament de la base de dades de Recur-
sos (Redinet recursos), en la qual Catalunya, de moment, no participa, 
El 1995 el Consell Gestor de Redinet, reunit a Barcelona, aprova 
el canvi de denominació de Redinet (fins aleshores «xarxa de bases 
de dades d'investigació educativa») per la denominació «Redinet; 
'Antoni Sans Martín és doctor en Pedagogia, professor del Departament de Métodes 
d'lnvestigació i Diagnóstic en Educació (MIDE) i responsable de Redinet Catalunya, 
Adreya professional: Departament MIDE, Divisió de Ciéncies de I'Educació, Universi-
tat de Barcelona, Campus de la Vall d'Hebron, Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 
Barcelona, 
, Albert Boada és Ilicenciat en Pedagogia i coordinador de documentalistes de Redi-
net. 
Adreya professional: Redinet. Biblioteca de Ciéncies de l'Educació. Universitat de Bar-
celona. Campus de la Vall d'Hebron. Passeig de la Vall d'Hebron, 171. 08035 Barcelona. 
163 
.... 
Q) 
N 
::::1 
(J) 
C1I 
3 
C1I 
le. 
... 
~C1I 
.... 
ca 
ca 
Q) 
1/1 
c:: 
111 
en 
<i. 
xarxa de bases de dades d'informació educativa: investigació, inno-
vació i recursos», més d'acord amb la realitat de la xarxa. 
Objectius 
Els objectius principals són resoldre I'accés a la bibliografia exis-
tent en materia de Ciencies de l'Educació, possibilitar I'inventariat i 
I'accés a tot el material d'aquest ambit produ'lt a cada Comunitat Autó-
noma i facilitar I'intercanvi i la transferencia d'aquesta documentació 
entre les diferents comunitats mitjangant I'ús d'eines informatiques i 
documentals comuns. 
El registre de Redinet pretén, en base al seu ampli contingut 
bibliografic i documental, que I'investigador determini amb precisió el 
contingut i tractament metodológic del document original, de manera 
que en pugui avaluar I'interes per al desenvolupament de la seva tasca 
investigadora o docent. 
Organització 
Són membres titulars de Redinet les 17 comunitats autónomes de 
l'Estat i el Ministeri d'Educació i Ciencia. En cadascuna de les comu-
nitats autónomes s'ha constitu'lt una o diverses capgaleres de zona, 
que són els organismes responsables de la gestió directa de la xarxa. 
La direcció i la gestió de Redinet es realitzen mitjangant els seus 
tres 6rgans: el consell gestor, la comissió permanent i la comissió tec-
nica. 
El consell gestor és 1'6rgan directiu i decisorio El componen els con-
sellers, o les persones que actuen per delegació seva, de les res-
pectives comunitats aut6nomes i el MEC. El consell gestor s'organitza 
en una presidencia i dues vicepresidencies que ocupen rotat6riament 
les diferents comunitats aut6nomes per un període de dos anys. Cata-
lunya ha assumit la presidencia de Redinet per al bienni 1996-98 amb 
la vicepresidencia de Navarra i Astúries. 
164 
Catalunya disposa de dos representants en el consell gestor, un 
per part del Comissionat per a Universitats i Recerca i un represen-
tant del Departament d'Ensenyament. 
La Comissió Permanent, formada per una delegació de membres 
de la Comissió Técnica, s'encarrega de transmetre les directrius del 
consell gestor i de coordinar les accions de la comissió técnica. Redi-
net Catalunya disposa d'un representant en la comissió permanent, 
que alhora és el responsable técnic de Redinet Catalunya. 
La comissió técnica és I'organ encarregat d'executar les decisions 
aprovades pel consell gestor. La formen tots els responsables técnics 
de les comunitats autonomes i s'encarrega també de la formació deis 
membres i usuaris de les capgaleres de zona i del seguiment de les 
innovacions tecnologiques de la documentació informatitzada. 
El MEC, mitjangant el personal del CIDE, exerceix les funcions de 
secretaria deis tres organs anteriors. 
Producció distribució 
La tasca de producció depén de cada capgalera de zona. Per pro-
ducció s'entén la localització, I'inventari i el buidat deis documents 
adients per cada una de les bases de dades. Les capgaleres s'en-
carreguen també de la gestió de les consultes que els usuaris fan a 
les bases, així com de la tramesa semestral deis seus registres al 
CIDE, el qual assumeix la tasca de redistribució del volum total de 
registres entre les diverses comunitats autonomes. 
Redinet va ser inicialment distribuIda pel Centre de Procés de 
Dades del Ministeri d'Educació i Ciéncia. Un cop conclos el procés 
de descentralització de la xarxa, la distribució ha estat assumida per 
les comunitats autonomes. 
Redinet Catalunya disposa actualment d'una capgalera de zona a 
la Biblioteca de Ciéncies de l'Educació de la Universitat de Barcelo-
na i d'un punt d'accés a la Biblioteca de Ciéncies de l'Educació de 
la Universitat Autonoma de Barcelona. Es disposa també d'una web 
informativa de Redinet al servidor Internet de la Universitat de Barce-
lona (http://www.ub.es/div5/redinet/redineLhtm). en la qual s'ofereix 
accés a les bases d'lnvestigació, Innovació i Recursos en entorn World 
Wide Web, mitjangant enllag amb el servidor WWW de bases de dades 
165 
"'C 
... 
o (Do 
n 
-(1) 
rJ) 
Q. 
(1) 
Q. 
o 
n (1), 
::J 
n Dio 
1/) 
c: 
ca 
en 
<i 
del Ministeri d'Educació i Ciencia (http://www.redinet.mec.es/Redi-
net. consu Itas. html). 
En qualsevol cas, la consulta a Redinet és gratu'ita. 
L'adrer;:a de la capr;:alera de Redinet Catalunya és: 
Biblioteca de Ciencies de l'Educació. Campus de Vall d'Hebron, 
Passeig Vall d'Hebron, 171. 08035 Barcelona. Tel: (93) 4035240 . Fax: 
(93) 4035240. E-mail: redinet@d5.ub.es 
El fons documental de Redinet 
Redinet disposa actualment de tres bases de dades: investigació, 
innovació i recursos. 
Recursos 707 
10% 
Total registres: 7.151 
(Dades 1/9/96) 
REDINET 
Distribució de Registres 
Investigació 3.882 
54% 
Innovació 2.562 
36% 
Les tres bases de Redinet estan coordinades pel gestor documental 
CDS/ISIS, el qual permet compartir una estructura de camps comuna 
(que en possibilita la recerca simultania), la immediata transferencia al 
166 
format Marc i, donades les particularitats del programa (desenvolupat 
per la UNESCO), la seva facil disponibilitat per part de qualsevol ins-
titució educativa o de recerca, si calgués a causa de les futures 
estratégies de difusió. 
La consulta pot realitzar-se pels camps: autor, títol, comunitat auto-
noma, base de dades, any, nivell educatiu (només a les bases inno-
vació i recursos), director, institució realitzadora, descriptors tematics 
(per als quals s'usa el Thesaure Europeu d'Educació, edició de 1991), 
identificadors i, en el cas de la base investigació, pel camp de des-
criptors metodologics (per al qual s'usa el Thesaure metodologic de 
Luís Lisazoain). 
Actualment les bases disposen d'un total de 7.151 registres, deis 
quals 3.882 són d'investigació, 2.562 d'innovació i 707 de recursos. 
El fons historic inventariat disponible a la capc;alera de Redinet 
Catalunya és de 1.195 possibles registres, deis quals 419 són tesis 
doctorals, 380 tesines, 225 investigacions i 171 informes, realitzats en 
les diverses universitats catalanes, als ICE i als organismes oficials, 
així com 441 innovacions (majoritariament crédits i projectes d'inno-
INVENTARI DE REDINET CATALUNYA 
500 
400 
300 
200 
100 
o 
0-c,\b ~0-\S . ",es . o",s ",es o\0"'o~ (JOc\O '\ eS\ s'i.\Q,0-C\ \0\O~ 
6\\S '\ eS\s \0~e 
O"e 
Total: 1.596 documents inventariats (dades 1/3/96) 
167 
"ti 
.... 
o (¡j' 
o 
-(1) 111 
a. 
(1) 
a. 
o 
o (1). 
::J 
o 
tu' 
('(1 
"C 
('(1 
o 
ca 
<i. 
Ul 
c: 
('(1 
en 
<i. 
vació), localitzats al Servei d'Ordenació Curricular i a la Subdirecció 
General de Programes i Serveis Educatius del Departament d'Ense-
nyament. 
El total de documents d'investigació aportats fins al dia d'avui per 
la cap<;:alera de Catalunya al fons total de la base és de 825 regis-
tres d'investigació (d'un total de 3,882) i de 280 registres d'innova-
ció (d'un total de 2,562), als quals cal afegir 53 registres d'investigació 
més, provinents de Catalunya, pero introdu'its pel propi CIDE, 
Usuaris de Redinet 
Donada I'existencia de tres bases diferents, el perfil deis usuaris 
de Redinet és potencialment for<;:a divers, Actualment són els estu-
diants de tercer cicle, especialment doctorands, i el professorat uni-
versitari els usuaris majoritaris de la base d'investigació, Encara no es 
disposa de prou consultes a les bases d'innovació i recursos per poder 
determinar-ne I'usuari tipus, tot i que el perfil de les bases les adre<;:a 
cap el professorat de primaria i secundaria, 
Exemple de registre de Redinet investigació 
168 
Nº de Reg, 4597 
Base de datos: Investigación 
Código: 07940688 
CC,AA, - CIDE: CT 
Fecha final 1992 
Idioma: CAT 
Tipo documental: TES 
Área temática: 10 
Título Assoliment d'objectius didactics en I'ensenyament de la Ilengua 
anglesa al final de I'EGB, Analisi de la interllengua deis escolars, Logro 
de objetivos didácticos en la enseñanza de la lengua inglesa al final 
de la EGB, Análisis de la interlengua de los escolares, 
Autor(es): Torras Cherta, M, R, 
Descriptores: Enseñanza de lenguas; lengua inglesa; lenguas extranje-
ras; medida del rendimiento; gramática; lexicología; comunicación ver-
bal; expresión oral; enseñanza primaria. 
Escrip. metod.: investigación del lenguaje; investigación de la comuni-
cación; entrevistas; evaluación sumativa; tests de rendimiento escolar; 
tests verbales; grabaciones en cinta; pruebas de conocimiento; análisis 
de contenido. 
Identificadores.: interlengua. 
Responsable.: Vila Mendiburu, l. 
Centro realiz.: Universidad de Barcelona. Departamento de Psicología 
Evolutiva y de la Educación. 
Localizable en: Biblioteca de Psicologia, cl Baldiri Reixac, sIn, 08028 
Barcelona, 93-3333466. 
Descrip. física.: 477. 
Objetivo: Estudiar el efecto de la enseñanza formal en la adquisicion 
del inglés como lengua extranjera por parte de los escolares al final de 
la EGB. Detectar los recursos linguísticos conseguidos por los alumnos 
durante todo el ciclo superior y el uso creativo que son capaces de 
hacer. 
Muestra: 72 sujetos estudiantes de EGB al final del octavo curso de 
diversas escuelas de Barcelona capital y provincia. 
Criterios de seleccion: no haber estado en países de habla inglesa y 
no haber asistido a clases extraescolares de ingles. 
Muestra base: 6 sujetos de la misma edad con el inglés como L 1. 
Proceso: Plantea un marco teórico sobre la producción del habla desde 
la psicolinguística y la interlengua. Hipótesis: los alumnos no aprenden 
todo lo que se les enseña, sino que extraen aquellos elementos que 
pueden asimilar o integrar según su estadio de desarrollo de su siste-
ma interlingüística. Escoge una muestra experimental y otra para esta-
blecer la linea base de los conocimientos. Obtiene los datos a partir 
de la aplicacion de cuatro pruebas que estimulen la producción oral 
creativa y representativa de la interlengua de los sujetos al final de la 
EGB. Registra las producciones en un magnetofón y las transcribe. Ana-
liza los datos en relación a las características generales de la planifi-
cación y ejecución del discurso oral y la producción morfoléxica y 
sintáctica. 
169 
"C 
~ 
o (D' 
o 
-(1) 
rJ) 
a. 
(1) 
a. 
o 
o 
(1)' 
:J 
o 
¡¡j' 
111 
c:: 
a:s 
en 
<i. 
Instrumentos: Entrevista 1: Conjunto de preguntas abiertas sobre los 
tópicos identificacion, lengua inglesa, familia, rutina diaria y vacaciones. 
Entrevista 2: El alumno pasa a ser el entrevistador. Dibujos: describir 
diferencias entre dibujos similares. Historietas: explicar una secuencia 
de seis viñetas. Magnetofón. 
Técnica: Análisis de contenido. Frecuencia y representaciones gráficas. 
Resultados: La interlengua de los sujetos está en un estado inicial de 
evolución: Reducción proposicional, sintaxis básica, inestabilidad mor-
fológica. Conocimiento deficitario de orden declarativo y procesual. 
Conclusiones: Necesidad de introducir un cambio epistemológico en la 
formación del profesorado para superar la aproximación inestable que 
se realiza en la enseñanza del idioma. 
Obra publicada: S. 
Título publicado: Assoliment d'objectius didactics en I'ensenyament de 
la Ilengua anglesa al final de I'EGB. 
ISSN - ISBN 84-475-0356-9. 
Área de edición: Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1993. 
Des.física pub.: 477. 
Serie: tesis doctorals microfitxades, 2007. 
Bibliografía: pág. 425-445, ref: 300. 
Exemple de registre de Redinet innovació 
170 
Nº de Reg.: 0008 
Base de datos: Innovación 
Código: 07950008 
CC.AA. - CIDE: CT 
Fecha final: 1989 
Signatura topog.: CT 95/0008 
Nivel educativo: Educacion secundaria 
Tipo documental.: Pe 
Idioma: CAT 
Área temática: 12 
Título: Introducció als lIenguatges artístics i a la Historia de l'Art.'lntro-
ducción a los lenguajes artísticos y a la historia del arte'. 
Autor(es): Girbau, Rosa Maria; Muñoz, E. 
Fuente financia.: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Ordena-
ció i Innovació Educativa. 
Localizable en: Departament d'Ensenyament. Servei d'Ordenació 
Curricular, Diagonal, 682, 08034 Barcelona, 93-2801717, 93-2804683. 
Descrip. física.: 125 pago + artículos + ilustraciones. 
Resumen: El crédito se dirige al alumnado del ciclo 14-16 de la etapa 
de enseñanza secundaria obligatoria. Tanto los objetivos generales de 
la etapa como sus concreciones en los objetivos generales de las áreas 
de ciencias sociales, educación visual y plástica, y educación musical, 
incluyen el desarrollo de capacidades referidas a analizar, clasificar y 
criticar documentos y objetos del presente y del pasado, relacionar 
diversas variables para explicar un hecho o fenómeno y comprender o 
emplear los lenguajes de la comunicación visual-plástica y auditiva. Pro-
pone diferentes actividades para cada unidad didactica. 
Descriptores: Historia del Arte; Ciencias Sociales; Bellas Artes; Edu-
cación Musical; Créditos; Programa de Enseñanza. 
Identificadores: Educacion visual. 
Exemple de registre de Redinet recursos 
Nº de Reg.: 4411 
Base de datos: Recursos 
Código: 08950006 
Nivel de catal.: M 
CC.AA.-CIDE: AS 
Destinatarios: Alumnado 
Nivel educativo.: Educación primaria; Educación secundaria 
Material-Soporte: Vid 
Tipo documental.: Uni 
171 
"C 
.... 
o 
'iD' 
n 
-<D UI 
C. 
<D 
, g-
n 
<D-
:::1 Q. 
!l) 
as 
'O 
as 
o 
al 
c:i 
IJ) 
1: 
as 
en 
c:i 
172 
Idioma Spa 
Area temática: 12 
Nº Registro: 79353 
Título Construcciones con «teito» de escoba. 
Autor(es): Grupo Horizonte; Calvo Cuesta, Rosa María; Flórez López, 
Juan Carlos; García Fernández, Nicanor; González Fernández, Alejan-
dro; Tablón Sánchez, Amelia Natividad. 
Centro Realiz.: CEP del Nalón. 
Localizable en: Centro de Investigación y Documentación Educativa 
(CIDE). Servicio de Documentación, cl San Agustín, 5, 3ª Planta, 28014 
MADRID, 91-369.30.26. 
Signatura: VI. 
Descrip. física: un vídeo. 
Resumen: En este vídeo se recoge el tradicional proceso de cubierta 
de construcciones con techo de escoba, propia de la parte occidental 
de Asturias. Esta técnica se encuentra en franca recesión. La necesi-
dad de renovar las cubiertas frecuentemente, la dificultad de este pro-
cedimiento, la falta de personas capacitadas para realizarlo y los 
siempre insuficientes apoyos institucionales para conservarlos, son algu-
nas de las causas de su abandono o de que los materiales se susti-
tuyan por otros más duraderos. Con estas imágenes se pretende 
contribuir a la recuperación de este importante patrimonio cultural y 
lograr que los alumnos adquieran conciencia del mismo. 
Descriptores: Ciencias sociales; Cultura popular; Arte popular. Identifi-
cadores.: Asturias. 
ISSN - ISBN: 84-87774-06-7. 
Área de public: Oviedo, Asturias (Comunidad Autónoma), Consejería de 
Educación, Cultura, Deportes y Juventud, 1993. 
Algunes referencies bibliogrilfiques a Redinet 
Paral·lelament al creixement de la base d'investigació i a I'augment 
de les consultes per part deis usuaris d'aquesta, han comengat a 
apareixer referencies a Redinet en diverses publicacions, com ara: 
COLÁS BRAVO M. PILAR, (1992) Investigación educativa. Sevilla: Alfar. 
DEL RINCÓN D.; LATORRE S.; ARNAL, J.; SANS A. (1995): Técnicas de 
investigación en ciencias sociales. Madrid: Dykinson. 
GARCíA Hoz, V. (1994): Problemas y métodos de investigación en edu-
cación personalizada. Madrid: Rialp. 
SUREDA, J.(1990): Guía de la educación ambiental. Fuentes documen-
tales y conceptos básicos. Barcelona: Anthropos. 
Boletín del CEAPAT nQ 8/94 (agosto-octubre). Madrid. Ministerio de 
Asuntos Sociales, 1994. 
Cal fer esment també a la referencia a Redinet com a recurs edu-
catiu que es fa a I'edició de 1995 de la base Sinera. 
Paraules clau 
Base de dades 
Oocumentació informatitzada 
Teledocumentació 
Xarxa 
173 
"C 
.. 
o (D' 
n 
-(1) en 
a. 
(1) 
a. 
o 
n 
(1)-
::J 
n 
¡¡j' 
El articulo describe la 
organización de Redinet 
(Red Estatal de Bases 
de Datos Educativos), el 
proceso de creación de 
la cabecera de Catalu-
ña, así como el conteni-
do y la estructura de 
sus tres bases de 
datos: investigación, 
innovación y recursos, 
detallándose las vías de 
acceso y consulta de 
éstas. 
174 
Abstract 
L 'article décrit I'organi-
sation de Redinet (ré-
sea u national de bases 
de données éducati-
ves), le processus de 
création de la tete de 
réseau de Catalogne 
ainsi que le contenu et 
la structure de ses trois 
bases de données: 
recherche, innovation et 
ressources. La fayon 
d'y accéder et de les 
consulter y est détai-
lIée. 
The article describes 
the organisation of 
Redinet (State Educatio-
nal Data Base Network), 
the process of creating 
the Catalonia terminal, 
as well as the content 
and structure of the 
three data bases: re-
search, innovation and 
resources, with details 
of their access and 
consultation routes. 


El projecte Redinet

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert