Martínez, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'Associació Cultural del Matarranya: una expe-
riència de dinamització lingüística i cultural
l'It 111\
i Dinutn i tn« ili
El present article voldria ser una aproxima-
ció a la tasca de normalització de la llengua
i la cultura catalanes que du a terme 1'As-
sociació Cultural del Matarranya. Fundada
l'any 1989, la seva activitat està avalada per
la creixent quantitat de persones associa-
des, la pertinença a l'Instítuto de Estudios
Turolenses i les col-Iaboracíons establertes
amb el Govern d'Aragó i amb la Unió Euro-
pea. El seu àmbit territorial d'actuació és la
comarca natural del Matarranya, que abraça
la vall d'aquest riu, fins a Mequinensa, més
la vall del Mesquí, ja a l'extrem occidental
del domini lingüístic. Tot aquest territori és
d'administració aragonesa.
Primer de tot, caldria fer algunes con -
sideracions per contextualitzar l'acció de
l'entitat. Com la resta de la Fran ja, el
Matarranya no disposa de cap regulació
lingüística que reconegui oficialment el
català com a llengua pròpia del territori.
La manca d'un marc legal que reguli els
drets i deures de la ciutadania en matèria
lingüística fa difícil el reeiximent de qual-
sevol procés de normalització. Encara cal-
dria afegir a això la dèbil consciència idio-
màtica de la majoria de la població, fet
que no ajuda a la reivindicació dels drets
lingüístics ni a la recuperació del català
com a llengua de cultura. Si bé aquesta
debilitat de consciència no és exclusiva del
Matarranya, sí que aquí és particularment
palpable, i ben segur que això respon a
molts motius. Hi pesa el desprestigi que
pateix el catal à entre alguns sectors socials
de l'Aragó, i que ha anat penetrant en la
societat matarranyenca de manera bastant
general. A banda d'això, també cal tenir en
compte la manca d'un centre urbà catal a-
nòfon i de referència que pugu i servir de
model normalitzador. Des de Mequinensa
cap al nord, hi ha Lleida, però Tortosa no
exerceix el mateix poder d'atracció per a la
Franja sud . És més, ha perdut davant d'Al-
canyís el que antigament exercia. En con-
vertir-se aquesta darrera ciutat en centre
econòmic del territori, la poca o molta nor-
malitat lingüística que hauria pogut irra-
diar un nucli urbà català s'ha perdut.
Malgrat tots aquests condicionants nega-
tius , però , hi ha dos signes qu e indiquen
una continuïtat o fins i tot un a certa recu-
peració de la llengua i de la cultura cata-
lanes. El primer és la transmissió genera-
cional de l'idioma. Això es desprèn, per
exemple, d'una enquesta sociolingüística
passada l'any 1994 entre la població esco-
lar matarranyenca per un grup d'estudi-
ants de la Universitat Rovira i Virgili. Els
resultats indiquen que la llengua familiar
és majoritàriament el català (tant entre
pares i fills com entre germans). Actual-
ment, l'excepció són alguns pobles de la
vall del Mesquí , on sí que sembla que s'està
tallant aquesta transmissió. Potser el cas
més significatiu és Aiguaviva, amb un cens
d'uns set-cents habitants, que sofreix un
grau elevat de no-transmissió generacio-
nal. Cal tenir present que la ciutat d'Alca-
nyís és a tocar i que la vida quotidiana per
a molta gent es desenvolupa en castellà.
Percentualment, però, el pes demogràfic
d'aquest municipi i de la resta del Mesquí
és molt petit en relació amb el total comar-
cal. Un altre tema és la qualitat de la llen -
gua que parlen els infants. Per comentaris
de pares i mares o per simple observació
al carrer, es pot comprovar com els xiquets
i les xiquetes sovint presenten una caste-
llanització avançada en camps lèxics fins
fa poc molt ben conservats. Així, es pot
sentir dir una frase com «lo jueves farem
maternatícas». Éslògic que aparegui en cas-
tellà el nom d'una disciplina escolar que
s'estudia exclusivament en aquesta llen-
gua, però potser convindria posar l'atenció
en el fet que una realitat tan quotidiana
com els dies de la setmana comenci a
expressar-se ara en castellà . Es podria estu-
diar si el fenomen és més freqüent en
uns pobles o en unes famílies més que no
pas en d'altres, però la constatació val en
termes generals, i això sí que és una nove-
tat sociolingüística. El segon indicador de
la vitalitat lingüística a què fèiem referèn-
cia més amunt és la producció literària en
català, que ha experimentat un cert aug-
ment en els darrers anys, i sovint amb qua-
litat. Més endavant ens referirem a aquest
aspecte en parlar de les publicacions.
En resum, deixant de banda el manteni-
ment de l'idioma en els àmbits familiars i
la producció de literatura, comptem amb
una con juntura no gens favorable a la nor-
Auto r
Marc Mart ínez
AssociacióCultural del Matarranya
Aquest article és una
aproximació a la tasca
de dinamització de la
llengua i la cultura ea-
talanes que du a terme
l'Associació Cultural del
Matarranya en l'àmbit
territorial matarranyenc.
El text fa un repàs a la
situació sociolingüística
i legal del català en
aquesta àrea del domini
lingüístic i analitza les
estratègies de l'Associa·
ció per tal de normalit·
za,.lo. D'altra banda, preo
tén difondre l'experiència
entre altres entitats, amb
l'objectiu d'obrir portes a
la cololaboraci6 en bene·
fici del reeiximent dels
processos de normalitza·
ci6 engegats en diferents
territoris dels Països Ca·
talans.
23
24
malització de la cultura catalana: el des-
prestigi de què és objecte; la desempara
legal, malgrat que l'Estatut d'Aragó i altres
lleis de rang inferior recullen les llengües
com un patrimoni, i la manca d'una cons-
ciència identitària clara que fins i tot arriba
a provocar actituds d'autoodi. Davant
d'aquesta situació, que s'arrossega de lluny,
l'Associació treballa amb la voluntat de
dignificar la cultura pròpia de la comarca,
inclosa la llengua com a corretja de trans-
missió que n'és. I responent a aquest repte,
du a terme un seguit d'accions, tan t comar-
cals com en l'àmbit aragonès, que tot
seguit detallarem.
Principals accions dutes a terme
Considerem prioritari redefinir l'educació
com un tot que inclou el dret a la identi-
tat cultural. Així, tenint en compte que la
nostra pretensió darrera és la promoció de
les persones, la llengua i la cultura cata-
lanes han de ser presents en la formació
de cada individu, precisament pel valor
que representen en la construcció de l'ac-
tual fesomia humana de la Franja i del
Matarran ya. El primer pas, doncs , ha estat
legitimar socialment la nostra tasca associa-
tiva. Hem avançat en aquest sentit perqu è
cada cop són més les persones que s'in-
teressen per l'entitat i que s'hi associen
(actualment comptem amb uns tres-cents
socis i sòcies). En resum, pensem que
assentar una base social sòlida amb unes
actituds positives cap a la catalanitat és el
fonament sobre el qual ha de descansar tot
l'edifici de la normalització. Per construir
aquesta base han estat una bona eina les
trobades anuals que duem a terme cada
estiu en un municipi diferent. L'ocasió
es dissenya perquè la gent pugui parlar,
intercanviar opinions o simplement conèi-
xer-se, i els actes van des de sessions de tre-
ball fins a d'altres de més lúdics: conferèn-
cies, cursets, presentacions de llibres i de
discos, menjades, balls, concerts , etc.
En l'àmbit general de l'Aragó, donem a
conèixer a la societat què és la comarca,
fent especial esment a la seva catalanitat
cultural. En aquest sentit, hem participat
en fires d'entitats i organitzem cursos
de llengua a Alcanyís. Resulta interessant
comprovar que, des del 1998, any rere
any, s'aconsegueix formar grup en aquesta
ciutat castellanòfona. La tipologia d'alum-
nes que s'inscriuen als cursos va des de
matarranyencs que hi viuen fins a naturals
de la capital del Baix Aragó. D'altra banda,
en l'àmbit encara aragonès, però ja en l'as-
pecte legislatiu, l'Associació reivindica , des
dels inicis de la seva creació, l'oficialitat
del català allà on és llengua pròpia. Aquest
objectiu és compartit amb la resta d'asso-
ciacionisme que treballa per les llengües
mino ritàries a l'Aragó. Pensem que és del
tot indispensable i urgent l'aprova ció d'una
llei de llengües.
Així mateix, treballem perqu è l'Aragó
catalanòfon participi plenament de la cata-
lanitat cultural. Per això tenim per molt
valuosa la col-Iaboracíó amb d'altres enti-
tats que treballen arreu dels Països Cata-
lans amb objectius semblants als de la
nostra entitat. D'una banda, les nostres
experiències de normalització podrien ser
útils en d'altres territoris i a l'inrevés. De
l'altra, el coneixement mutu seria un pas
més cap a la constitució d'un mercat cul-
tural ben travat. La relació fluida entre les
diferents associacions sorgides de la socie-
tat civil ben segur que obriria pas a la lliure
producció i circulació de cultura. Enllaçant
amb això darrer, l'Associació Cultural del
Matarranya fomenta la creació artística en
general , i la literària en particular, amb
l'ajut a l'edició i a la publicació , donant
prioritat als autors comarcals i novells.
Algunes de les col-leccíons que actualment
tenim disponibles són les següents: «La
Gavella», sobre temes generals de la Franja;
«Quaderns de la Glera», de literatura cata-
lana d'autors i autores aragon esos; «Lo
Trill», de treballs d'investigació sobre la
comarca, i «Lo Trull», de creació literària
i assaig d'autors i autores matarranyencs.
La darrera, encara en procés, és «Quaderns
de les Cadolles». Algunes d'aquestes col-
leccions s'han publicat en col-laboracíó
amb d'altres entitats.
Un altre gran instrument de normalit-
zació ha estat i continua sent l'organitza-
ció de cursos de català per a adults en col-
laboració amb el Govern d'Aragó, des de
l'any 1997. Arribat a aquest punt , convé
recordar que l'assignatura de català no
figura en el currículum aragon ès de cap
etapa educat iva; per tant, és un a matèria
d'estudi voluntari. La nostra oferta corres-
pon a cursos d'ensenyament no reglat per
a adults, de diferents nivells, començant
amb el corresponent a catalanolingües que
no han estat mai alfabetitzats en la seva
llengua . En el cas de la ciutat d'Alcanyís,
però, ha calgut organitzar normalment
cada any acadèmic un grup de català com
a L2. És força il-lustrat íu que la demanda
de cursos hagi ana t creixent anualment.
Així, d 'un únic curs l'estiu del 1997 a Que-
retes, amb dotze alumnes, s'ha passat als
set cursos actuals i vuitanta-quatre alum-
nes (recordem qu e el cens comarcal de
població és d'unes 12.000 persones). Quant
als motius qu e empenye n la gent a apun-
tar-se a aprendre català, to t i que no ha n
estat mai demanats explí citament a l'alum-
nat, en primer lloc trobaríem la necessitat
de conèixer mill or la llen gua pròpia. Preci-
sament a parti r de les preguntes encurio-
sides de molts dels alumnes vam compren-
dre que els curso s havien de servir, a més
a més d'instruir en les quatre habilitats
lingüístiques, per treballar les actituds i,
de retop, contribuir al canvi social de què
abans parlàvem . Per això tots els cursos
inclouen mòduls de diferent durada sobre
sociolingüística , dialectologia i h istò ria de
la llengua, etc. D'aquesta man era donem
un reforç positiu a l'actitud de les persones
que fan el primer pas de trencar tòpics i
apun tar-se a català. Recordem que un act e
tan normal com aquest a Catalunya, encara
és tingut per subversiu al Mata rranya, tot
i que la tendèn cia va canv ian t. Per tant,
reforçant amb arguments filològics i cien -
tífics les actituds de respecte i interès que
ja presenta l'a lumnat en ma tricular-se,
contribuïm a donar raons que després
poden multiplicar-se socialme nt en form a
de noves persones interessades pel tema.
Després de sis convocatòries de cursos, i
atesos els resultats, valorem positivament
l'experiència, tant quantitativament com
qualitativament. D'una banda, la demanda
de places per aprendre català ha crescut an y
rere any. De l'altra, la tipol ogia de l'alumnat
cada cop és més diversa en tots els aspectes ,
la qual cosa és positiva per a l'establiment
d'aquella base social sòlida que hem esmen-
tat més amunt. En aqu est sentit, s'ha acon-
seguit fer de les classes un espai on s'en-
senya i s'aprèn llengua, però sobretot on
es parla i es reflexiona sobre la llengua.
Algunes de les preguntes més freqüents dels
estudiants són: «Això que natros parlam
és català?», «Per qu è?», «Per què diuen
xaputreau a la nostra llengua?», «La llengua
nostra és la mateixa que a Barcelona o
que a Mallorca?», «Valencià i català és lo
mateíx?», etc. Davant de l'allau d'interro-
gants, sovint cal ded icar força hores de les
primeres sessions a resoldre tants dubtes
com sigui possible. Tal com es van aclarint
conceptes, es poden an ar treballant les
quatre habilitats lingüístiques, en funci ó de
les necessitats de cada grup. Al final de cada
curs s'imparteix el mòdul sistematitzat de
sociolingüística, dialectologia i història de
la llengua. En definitiva, el millor resultat
dels cursos ha estat la creació d'espais esta-
bles on el català existeix més en llà de l'àm -
bit familiar.
En darrer lloc, voldríem encara comentar
una experiència de dinamització lingüís-
tica qu e vam dur a terme l'estiu del 1998.
Es tractava d'una acció intensiva per tot el
territori comarcal amb l'objectiu d'incre-
mentar la matrícula a les classes optatives
de català que l'ensenyament públic ara-
gonès ofereix a l'educació infantil, primà-
ria i secundària. Vam dur a terme un cicle
de conferències destinades a pares i mares
d'alumnes. Les dues traves que troba la
matriculació d'infants i joves a català són
les falses idees que, si aprenen l'estàndard,
perdran la varietat geogràfica i que, a més
a més, no sabran castellà. De fet, les pre-
guntes més freqüents dels assistents a les
xerrades eren: «Si el meu xiquet adeprén lo
català de l'escola, perdrà el nostre parlar?»,
«Si adeprén lo català, sabrà el castell à?»,
etc . La vessant filològica de la conferència
argumentava sobre la variació lingüística,
insistint en la importància de l'estàndard
en la societat con temporàn ia. La vessant
pedagògica, en canvi, incidia en els avan-
tatges d'aprendre la pròpia llengua i en
el fet que això no és contraproduent
per dominar-ne d'altres. Aquesta acció va
comptar amb el finançament de fons euro-
peus i amb el suport d 'alguns ajuntaments
i associacions comarcals.
En conclusió, la societat matarranyenca
actual és diferent de la de fa catorze an ys,
quan es va constituir l'Associació. El canvi
social també ha afectat la relació de les per-
sones amb la seva cultura i amb la seva
llengua. Tot i l'arribada de gent d 'altres
grups lingüístics i culturals, el català con-
tinua sent socialment majoritari. Des de
la posició que partíem l'any 1989 , hi ha
hagut canvis: ha augmentat l'oferta i la
demanda per estudiar llengua catalana, en
tots els nivells educatius; ha augmentat la
producció literària en català i, sobretot, ara
és més possible que abans parlar del català
amb normalitat en la vida quotidiana.
Malgrat això , el desprestigi social de la
pròpia cultura encara és elevat i la desem-
para legal, idèntica. Per tant, el repte de la
nostra entitat continua sent el mateix de
l'any 1989: contribuir al canvi social que
ha de dur el català a la normalitat.
•
25


L'Associació Cultural del Matarranya: una experiència de dinamització lingüística i cultural

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert