Ràfols Casamada, Albert

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Temps d'Educació, 19 1r semestre, 1998 
Les poetiques de l'art1 
Albert Rafols-Casamada* 
La poética de I'art o les poétiques de I'art equival a dir I'art de I'art 
-és a dir, allo que fa que I'art sigui art, aquest toe especial, caracterís-
tic, únic, que té allo que en diem art. 
Perqué hi hagi aquest toe poétic, ja que d'aquest toe característic de 
I'art en direm el toe poétic, cal que es trobi ja en la mirada del productor 
del fet artístic, és a dir, que hi hagi mirada poética. 
La mirada ja sabem qué vol dir: és I'acció de mirar, de fixar I'atenció so-
bre alguna cosa. 
Pero, qué vol dir poética? Poética segons el diccionari -on sempre va 
bé d'acudir per aclarir els conceptes- vol dir allo que té el caracter, el to, 
la forr;a d'inspiració propis de la poesia. També vol dir que inspira, o pot 
inspirar poesia. 
La mirada poética seria, dones, una mirada inspirada, o bé una mane-
ra inspirada de mirar. Una mirada que sap veure allo d'elevat i el motiu que 
hi ha en allo que mira. 
Que sap veure aquell punt de misteri, aquella Ilum que en diem poesia. 
Ara bé, I'objecte d'aquesta mirada pot ser alguna cosa que és alla, fora 
d'ella, pero també pot ser alguna cosa del seu món interior, alguna cosa 
que la imaginació -aquesta mena de mirada cap a dins- ens deixa en-
* Albert Rafols-Casamada és actualment president de la Fundació EINA i membre del Pa-
tronat de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Ha participat en nombroses mostres nacionals i 
estrangeres entre les quals destaquen: la Biennal de Sao Paulo, el Salon des Realitées Nouve-
Iles, la Biennal de Venecia, la Biennal Hispano-Americana, etc.; i ha presentat nombroses expo-
sicions individual s a Barcelona, Madrid, Valencia, Las Palmas, París, Mexic, Nova York, etc. Té 
obra ex posada en diferents museus d'arreu del món: MACBA (Museu d'Art Contemporani de 
Barcelona), IVAM (Institut Valencia d'Art Modern), FNAC (Front National d'Art Contemporain, Pa-
rís, Fran¡;;a), i altres. També ha publicat diversos Ilibres. Entre els últims títols, destaquen: O'un 
mateix trar;o Fulls de dietari 1978-1983. Barcelona: Edicions 62, 1994; Correspondencies i con-
trastos. Les arts i els artistes. Facultat de Belles Arts, Barcelona, 1994; i Hoste del dia. Barcelo-
na: Columna, 1994. 
Adre¡;;a professional de I'autor: Escola Disseny EINA. Passeig Santa Eulalia, 25. 08017 Bar-
celona. 
(1) Aquest text correspon a la conferencia inaugural del Master d'Arts Plastiques a I'Ensen-
yament, dictada el 15 d'octubre de 1997, i que organitza el Departament de Didactica de 
l'Expressió Visual i Plastica de la Universitat de Barcelona. 
161 
Albert Rafols-Casamada 
treveure. Pero també pot ser a I'obra que esta realitzant on projecti la seva 
mirada poetica, mirada creativa essencialment. 
Sera sempre una mirada que sabra veure la dimensió poética de les co-
ses. Aquesta dimensió sempre es pot trobar, únicament cal saber veure-Ia; 
i per aixo cal saber mirar. I perque hi hagi art cal saber expressar i trans-
metre aquesta emoció, I'emoció que es troba al fons d'aquesta mirada. 
Perque sera sempre en la manera com expressem aquesta emoció on 
hi haura la dimensió poetica. 
Diu Umberto Eco: "La primera cosa que una obra diu, la diu a través 
de la manera com és feta»; és a dir que és gracies a la forma com ens arri-
ba el contingut. La forma és fonamental, perque forma i contingut, poeti-
cament són una sola cosa. 
Per aixo, la descripció d'una obra d~art determinada no sera mai I'e-
quivalent d'aquella obra, encara que pot ser que en algun cas la descrip-
ció pugui arribar a ser també, d'una altra manera, una obra d'art. 
L'emoció que pot transmetre una pintura esta tan íntimament relaciona-
da amb els mitjans a través deis quals s'expressa -on juga un paper im-
portant des de la mida fins a la textura- que la fa intransferible a un altre 
Ilenguatge. Podem tenir la descripció 'de tots aquests factors, pero no hi 
haura el contacte directe, la veritable experiéncia que constitueix I'enfron-
tament amb I'obra real. 
Una descripció, per detallada que sigui, del Guernika, posem per cas, 
no sera mai I'equivalent de I'experiencia que representa enfrontar-nos al 
quadre. 
Naturalment, hi haura tantes poetiques de I'art com mirades poetiques 
-mirades equivalents als diferents tipus de poesia. Poesia lírica, epica, 
bucolica, mítica, erotica, dramatica, etc. També de la que podríem dir-ne 
poesia essencial, d'aquella que en la superfície o en la profunditat busca 
I'essencia, essencia de la nostra relació amb les coses. 
Historicament podríem trobar exemples d'aquesta diversitat de dimen-
sions poetiques. Pero pensem en I'art modern, art proper a nosaltres i que 
tots coneixem. Quina mirada més poetica trobaríem que la de Kandinsky? 
És la mirada interna, girada cap a dins, on hi ha lirisme i mística, imagina-
ció i rigor. 
I descobrim que la imaginació i el rigor formen part també de la mira-
da poetica. No és també imaginació i rigor allo que trobem en I'anomenat 
cubisme analític? Indubtablement, en el cubisme hi havia aquella for9a 
d'inspiració que hem vist com a característica del to poético 
1, no obstant aixo, era una pintura austera, sense concessions, sense 
voler fer bonic, sense allo que podríem anomenar lirisme epidermic o reti-
162 
Reflexions i recerques 
nia -i així i tot també hi ha un cert lirisme d'aquest tipus: també la superfí-
cie, la textura de les obres cubistes és bella, produeix un plaer a la mirada. 
Podria posar molts exemples, pero voldria només parlar un moment 
d'un artista tan proper a nosaltres com Joan Miró. És un exemple constant 
de mirada i de toc poétic a les seves obres. Des de la seva etapa inicial 
naturalista, de La masia o del Bodeg6 de la taula fins al Somni d'arlequí, o 
els grans formats deis darrers anys, la mirada poética hi és sempre pre-
sent: pel color, pel ritme, per la transmutació formal que constitueix la base 
del seu Ilenguatge. Una recerca de la dimensió poética és sempre present 
en els seus plantejaments; aixo ho expressa literalment a les notes deis 
seus carnets catalans. En algun moment diu que ell vol ser un pintor-poe-
ta, i aixo ho referma en els títols de les obres, que molt sovint són petits 
poemes, propers als hai-kai-japonesos. 
La seva coneguda série titulada «Constel'lacions» són veritables poe-
mes cosmics condensats en una petita superfície. 
I és que, com diu Octavio Paz, «ser un gran pintor quiere decir ser un 
gran poeta: alguien que trasciende los límites de su lenguaje». Qué vol dir 
aixo? Vol dir que I'artista -el poeta en aquest sentit- realitza una opera-
ció transmutadora consistent en el següent: tal com diu Paz: «els materials 
abandonen el món de la naturalesa per ingressar en el de les obres, és a 
dir, en el de les significacions». 
Aixo ens porta a parlar del paral'lelisme que hi ha entre la pintura i la 
poesia. Ja ho diu Leonardo en la seva coneguda maxima: «La pintura és 
una poesia que es veu sense sentir-la; i poesia és una pintura que se sent, 
pero no es veu». Amb aixo ens ve a dir que poesia i pintura són una ma-
teixa cosa expressada en Ilenguatges diferents. Llenguatges que van més 
enlla de I'ús comú d'aquests Ilenguatges: la poesia els transcendeix des 
del seu propi si, és a dir, la utilització que fa de la paraula va més enlla de 
la simple funcionalitat. 
I la pintura transcendeix el repertori de les formes i els colors, per ex-
pressar coses que només la pintura pot expressar. 
Tant la poesia com la pintura utilitzen els mitjans que d'alguna manera 
els són propis: la paraula o la imatge, per expressar alguna cosa d'una 
manera particular, nova, d'alguna manera que no pot ser expressada més 
que portant el Ilenguatge més enlla. 
O'aquesta manera tant la poesia com la pintura il'luminen certs aspectes 
del món i ens ensenyen a veure'ls. Aquest il'luminar la realitat tant exterior 
com interior és allo que constitueix la dimensi6 poética. Aquesta dimensió, 
com hem vist aban s, esta Iligada a la forma com utilitzem el lIenguatge. 
Segons Roman Jakobson, el gran estudiós de la poética, la que ano-
mena funci6 poética és aquella funció del Ilenguatge que se centra en el 
163 
Albert Rafols-Casamada 
mate ix signe, en com utilitzem el signe, és a dir, en com diem la cosa. Aixo, 
tant ho trobem en la poesia com en la pintura. 
Potser per aixo el poeta america Wallace Stevens diu: "en gran mesu-
ra, els problemes deis poetes són els problemes deis pintors, i sovint els 
poetes han de girar-se cap a la literatura deis pintors per debatre els seus 
propis problemes» (Adagia 47). 
Que existe ix aquest paral'lelisme entre poesia i pintura n'és una mostra 
la poesia deis pintors i la pintura d'alguns poetes, menys freqüent potser, 
pero igualment significativa. 
Hi ha exemples historics de gran importancia, com els sonets de Mi-
quel Angel, pero és sobretot en les avantguardes on es dóna més sovint 
aquesta relació directa entre pintura i poesia. Pensem per exemple en el 
lIibre Kangle, de Kandinsky, una poesia on so i color arriben plenament a 
aquella correspondencia que volia Baudelaire; i la poesia de Paul Klee, 
complement verbal de la magia del seu món visual, ja poesia tot ell. O els 
mots en Ilibertat deis futuristes, com Boccioni i Soffici; i no oblidem el co-
rrent dadaista, on molts deis artistes practiquen simultaniament pintura o 
escultura i poesia. Pensem en Paul Hausmann i sobretot en Schwitters, que 
treballa intensament en tots els camps: pintura, collage, escultura, poesia 
visual, poesia fonetica ... I el gran escultor Jean Arp, que va practicar lIar-
gament la poesia, recollida en un extens volum titulat Jours effeuillés. Cal 
citar també Henri Michaux, poeta que ha conreat la pintura molt intensa-
ment; i entre nosaltres Narcís Comadira, Benet Rosell i Perejaume, per po-
sar uns exemples ben coneguts. 
Un cas destacat de confluencia entre pintura i poesia el trobem en Ra-
fael Alberti, poeta i també pintor i autor d'un important Ilibre de poemes ti-
tulat A la pintura, Ilibre que més tard prendria com a motiu per una serie 
de gravats i pintures ... Motherwell és un altre pintor també temptat sovint 
per I'escriptura. 
1, és ciar, hi ha encara una forma d'expressió poetica íntimament lIiga-
da a I'art visual: I'anomenada poesia visual o poesia concreta. El precedent 
modern d'aquesta poesia el trobem en Mallarmé amb el seu poema "Un 
cop de dés», on la disposició deis versos en la doble pagina constitueix 
una composició plastica molt subtil, lineal, rítmica, on tenen gran im-
portancia els espais blancs, els blocs de blanc per contraposició amb els 
blocs de lIetra. Poema per ser mirat abans de ser lIegil. En aquell fluir deis 
mots hi ha I'essencia del poema. 
Després vindria Apollinaire amb els cal'ligrames, veritables dibuixos 
fets amb paraules, propers al cubisme, moviment artístic amb el qual esta 
relacional. 1, entre nosaltres, al moment de les avantguardes, cal recordar 
els cal·ligrames de Salvat-Papasseit, de Josep M. Junoy i els de Joaquim 
Folguera. 
164 
Reflexions i recerques 
Peró és als anys 60 quan la poesia visual pren més forga, convertint-se 
en un veritable moviment internacional, amb publicació de Ilibres, antolo-
gies i revistes. Entre nosaltres qui ha practicat més aquest tipus de poesia 
és en Joan Brossa, que ha eixamplat el camp a I'objecte poetic on hi ha 
una plena juxtaposició de Ilenguatges. Hem vist que hi ha una clara i pro-
funda relació entre art i poesia. Ens cal ara ocupar-nos d'alló que especí-
ficament dóna títol a aquesta conferencia. És a dir, la manera que té cada 
artista d'enfocar el tema i aconseguir una determinada expressió que cor-
respon a una determinada poetica. 
Tota expressió artística -i aquí ens referim especialment a les arts 
plastiques i a la poesia- respon a una necessitat interior, a un desig de 
realització, d'instauració d'una realitat -la realitat poetica- que corres pon 
d'una part a la lectura que fa el món de I'artista, i d'una altra part a la seva 
intenció poetica, entenent per intenció poetica el significat que vol trans-
metre I'artista a través de la seva obra. 
Aquesta lectura que fa el món sera personal i Iliure, i la dimensió poe-
tica que hi haura a la seva obra esta totalment relacionada amb ella. I so-
vint més en aspectes intu'ltius o temperamentals que amb el desig concret 
i explícit d'aconseguir una determinada expressió poetica. La poetica ca-
racterística de cada obra estara relacionada amb alió de més profund que 
hi ha en el seu desig d'expressió. 
Així, hi haura una diversitat de poétiques, característiques de determi-
nats moments de cada artista, i, en alguns casos, de cada obra. O'aques-
ta manera, hi haura un autor que en una obra utilitzara una poética drama-
tica i en una altra la seva poetica sera de caracter líric. O segons les épo-
ques: Picasso, a I'época blava es mou dins una poetica melancólica i mi-
serabilista, al Guernika la seva poetica és tragica i despullada, i en I'etapa 
final sovint és de caracter faustic. 
Hi ha la poética de la joie de vivre, que és la que, en general, trobem 
a I'obra de Matisse; la poetica de I'equilibri i la ponderació, que és la de 
Branque; la poetica del misteri, que trobem als millors Oalí; la poetica del 
silenci: els espais indefinits de Rothko; la poética catastrofista d'un Kief-
fer i la poetica de la forga de Léger i de molts expressionistes; la poéti-
ca sovint tragica de Tapies; la poetica de I'ordre pur de Mondrian; la poé-
tica de vegades plena d'humor; algres de melangia de Klee, etc. Així po-
dríem anar trobant la poetica de la imatge fugissera, la poética de I'ins-
tant de la fotografia, la poética del caos; la poetica de la Ilum; la del ca-
lor; la de la materia; i tantes altres, tantes com plantejaments i resultats 
obtinguts en els diferents moments de I'art. I no cal dir que si entrem a 
I'anomenada poética de lo neutro, que és I'art conceptual, també hi tro-
baríem matisos diversos que adjectivarien la seva neutralitat. I les ins-
tal·lacions, en el millor deis casos, tenen aquell factor de sorpresa que 
Lautreamont trobava en uns objectes tan dispars com una maquina de 
165 
Albert Rilfols-Casamada 
cosir i un paraigua, damunt una taula de dissecció, i que és el seu ac-
cent poético 
Finalment, podem dir, doncs, que poesia i art tenen un punt en comú, 
aquesta poética que les conforma, que els dóna forma; poética en qué cal 
que qui rep I'obra sapiga interpretar-la. L'obra es mou en I'ambit de la sug-
gestió, suggestió que és una invitació al dialeg, dialeg callat i profund que 
s'estableix a través de I'obra. 
Paraules clau 
166 
Art 
Poesia 
Pintura 
Cultura 
Educaci6 artística 
Estética 
El autor se refiere a la po-
ética del arte o a las poé-
ticas del arte, es decir, 
aquello que hace que el 
arte sea arte, esto es, esa 
dimensión característica y 
única que surge de la mi-
rada poética. La mirada 
poética es, pues, una mi-
rada inspirada o bien una 
manera inspirada de mi-
rar. Será siempre una mi-
rada que sabrá ver el 
transfondo poético de las 
cosas. Naturalmente, ha-
brá tantas poéticas del 
arte como miradas poéti-
cas, o lo que es lo mis-
mo, miradas equivalentes 
a los diferentes tipos de 
poesía: lírica, épica, bu-
cólica, etc. El autor tam-
bién propone que el arte 
moderno se puede con-
templar desde esta mira-
da poética (Kandinsky, 
Miró, etc.). Con estos an-
tecedentes, se aborda el 
paralelismo entre pintura 
y poesía: tanto la poesía 
como la pintura iluminan y 
nos enseñan a ver ciertos 
aspectos del mundo. 
Abstracts 
L 'auteur fait référence a la 
poétique de /'art ou aux 
poétiques de /'art, c'est a 
dire, ce qui fait que /'art 
est art, cette dimension 
caractéristique et unique 
qui surgit du regard poéti-
que. Le regard poétique 
est, donc, un regard ins-
piré ou une far;on inspirée 
de regarder. Ce sera tou-
jours un regard qui saura 
voir le fond poétique des 
choses. Na turellement, il y 
aura autant de poétiques 
de I'art que de regards 
poétiques, ou, ce qui re-
vient au méme, des re-
gards équivalents aux dif-
férents types de poésie: 
la poésie Iyrique, épique, 
bucolique, etc. L'auteur 
propose aussi que /'art 
moderne puisse étre con-
templé a partir de ce re-
gard poétique (Kandinsky, 
Miró, etc.). Avec ces an-
técédents, il aborde le 
parallélisme entre peinture 
et poésie: autant /'une 
comme /'autre illuminent 
et nous enseignent a voir 
certains aspects du monde. 
Reflexions i recerques 
The author refers to the 
poetics of art, that is, the 
quality that makes art 
what it is, in other words, 
that characteristic, unique 
dimension which emerges 
from the poetic visiono 
The poetic vision is, there-
fore, an inspired vision or 
. rather an inspired way of 
seeing things. It is always 
a vision that knows how 
to plumb the poetic 
depths. Natural/y, there 
are as many poetics of art 
as there are visions of art, 
which is the same as sa-
ying the different visions 
are equivalent to the diffe-
rent types of poetry: Iyri-
cal, epic, bucolic, etc. 
The author proposes that 
modern art can be con-
templated from the poetic 
point of view (Kandinsky, 
Miró, etc.). On this basis, 
the parallelism between 
painting and poetry is 
examined: both have the 
ability to enlighten and 
they can teach us to see 
certain aspects of the 
world. 
167 


Les poètiques de l'art

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert