Col·lectiu Sauló,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

o 
< 
o 
CQ 
o 
ü 
records dels estiuejants 
argentonins 
COL·LECTIU SAULO 
a guerra civil fa que 
dividim ia història 
d'Argentona en dues 
cpoques. Una, la d'a-
bans, caracteritzada per les cons-
truccions de mansions importants 
ja citades. Juntament amb aques-
tes proliferaren les Villas Maria 
etc. Després de la guerra es pro-
dueix l'esclat de la construcció. Al 
carrer Marquès de Estella, avui 
Rafel de Casanova s'edifiquen uns 
xalets que no tenen la grandiosi-
tat de les grans edificacions d'a-
bans, però tampoc tenen la preca-
rietat de les YilUs Maria. La revis-
ta "El Hogar y la Moda" propor-
cionà moltes idees als arquitectes i 
mestres d'obra. 
El cens ens il·lustrarà de la 
propietat d 'aquestes cons t ruc-
cions: un fabricant de teixits; un 
t in torer de troca a m b taller a 
Badalona; un fabricant de gènere 
de punt. . . Trencava aquesta mono-
tonia una torre on residia un 
representant d 'una fàbrica de filats 
de raió a Burgos. Aquest cens més 
o menys era vàlid per tots els 
carrers de la vila. Sense oblidar el 
passeig de Marina Julià que sí be 
durant la guerra les seves torres 
van csscr requisades convertint-se 
en habitacles dels capitostos de la 
revolució, després passaren a mans 
dels tèxtils sense oblidar els fari-
naires que també tenien a les seves 
mans cl corn de l 'abundància 
Després que els ordenaris ha-
vien dipositat els "mundos", male-
tes i mals endreços sobrants del pis 
de Barcelona, arribaven els sen-
yors. En els anys quaranta no 
abundaven els au tomòbi ls i els 
pocs que circulaven havien sortit 
dels parcs de recuperació. S'esta-
bliren tallers que es dedicaven sos-
treure automòbils que havien fet la 
guerra, generalment en molt mal 
estat, passant per les mans de 
mecànics, pintors, tapissers can-
viant pneumàt ics , sortien dels 
tallers en toc de nou. També hi 
hagué un sistema per proveir d 
mercat d'automòbils: com que l'e-
xèrcit alemany havia arribat als 
Pir ineus, els eixerits requisaven 
cotxes francesos i amb combinació 
a m b un eixerit nostrat que havia 
adquir i t la documentac ió d 'un 
cotxe desballestat, inservible, i que 
es podia adquirir en un camp de 
recuperació. A m b aquesta docu-
mentació es circulava tranquil·la-
ment per les carreteres. 
La pròdiga mamella tèxtil ali-
mentava aquesta munió de tallers 
de reparació, carrossers, tapissers, 
gestors i eixerits de tota mena. Tots 
aquests vehicles retocats transpor-
taven, a peu de torre, l 'amo, sen-
yora i la prole. Les minyones 
tenien d'agafar el tren fins a Mata-
ró i amb el tramvia regit pels ger-
mans Berbena i Noxa les portava a 
tall de la feina. 
Si hagués existit l'estadística 
ens assabentaríem que la població 
creixia enormement . Si coma dada 
la donem per bona: un "colmado" 
quadruplicava la seva recaptació. 
La nostra guerra canvià els estiue-
jants que passaven l'estiu a Argen-
tona. Eugeni d 'Ors , Dolors M o n -
serdà. Carreres Candi , Puig Í Ca-
dafaJch, sense oblidar la galeria de 
personatges que sojornaren a can 
Baladia: Pijoan, Pompeu Fabra, 
Ramon Casas, Richard Strauss, el 
mestre Nicolau, etc. 
Es construireu Torres de molta 
categoria; Can Garí, la del baró de 
Viver, Can Bassart, Can Damm. . . 
Ara la més important que s'erigí 
després de la guerra va ésser la dels 
Navas als anys 40 . Hi treballaven 
400 obrers, vingueren picapedrers, 
paletes, ebenistes. . . C o m que 
mancava el menjar, a conseqüèn-
cia de la guerra, els Sr. Navas els el 
subministrava. La decoraren pin-
tures d'en Sert, Labarta Í Massot. 
Can Garí ï can Navas 
(a la pàg. 17), 
dues construccions 
remarcables del nostre 
patrimoni 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL m 
octubre 2007 - núm. 32 Col-Iectiu Sauid* 
Hi havia un ebenista, cl Sr, Scrra-
tei la muller del qual era de Valls 
hi havia treballat a la fàbrica de tei-
xits dels Bigorra, que hi va fer tre-
balls molt esmerats. Potser la famí-
lia Navas no hi va viure mai per-
què tenien t ambé una torre al 
Cros, veïna del Bartrina. Una seva 
germana estava casada a m b un 
Ribé, fill del que durant molt anys 
va ostentar cl cap de mestre de 
cerimonial de l 'Ajuntament de 
Barcelona. Tenia també un germà 
casat amb el ser Gustà amb casa 
oberta al carrer Gran que havia 
estat un convent de Ics monges 
£ s construïren torres de molta categoria: 
Can Garí, la del baró de Viver, Can Bassart, 
Can Damm. . . Ara, la més important que s'erigí 
després de la guerra va ésser la dels Navas, als 
anys 4 0 . H i treballaven 4 0 0 obrers 
blaves i ara es l'edifici de la Caixa 
Laietana. Havia estat la seu durant 
la guerra del Comitè antifeixista 
on el camarada Gascón feia de 
capità manaia. 
D'aquells fastos d'abans de la 
guerra quedava la festa que orga-
nitzaven els de l'Hotel Solé. HÍ 
concorria gent de tota la comarca. 
Els plàtans que hi havia estaven 
folrats de nards. L'establiment 
estava regentat per la Sra, Amàlia, 
Cap al 1942, l'establiment passà a 
mans del Sr. Julio. A l'any 1943 
encara s'hi celebrava l 'esmentada 
festa. Els assistents ja eren d 'una 
altre classe: els industrials, sobretot 
els tèxtil, ja començaven a fer 
diners. També hí va assistia el cèle-
bre tenor HÍpòlÍto Làzaro. Tan 
important com la seva veu era l'a-
meni ta t de les anècdotes que 
explicava, quan caient la tarda feia 
rotllo assegut a la terrassa que hi 
ha davant de l 'Hotel. Feia poc que 
havia arribat de Cuba amb la seva 
senyora nadiua de la perla del 
Carib. Preguntat perquè havia vin-
gut quan a Cuba encara no hi 
havia en Fidel Castro i la vida era 
més còmode que aquí que s'estava 
passant les penúries de la postgue-
rra. Sabeu per què? Doncs per 
menjar botifarra amb mongetes! 1 
com a colofó exigia que quan l'en-
terressin posessin una làpida amb 
la inscripció de "Jo te l 'encendre". 
Els estiuejants començaven a 
aparèixer per Sant Joan. Des de 
l'últim de setembre fins a la data 
citada no se'ls veia per la vila. Cal 
dir que les torres eren essencial-
ment d'estiueig, així doncs, sense 
calefacció i potser moltes finestres 
no ajustaven prou. Una vegada 
acabats els col·legis (jesuïtes, esco-
lapis...) eren quan tenien feina els 
ordinaris: en Coll, en Perajoan es 
cansaven de traginar mundos, 
maletes, capses de barrets, i també 
mobiliari que havia passat a la 
categoria de trastos vells i que 
encara feien servei a la casa d'es-
tiueig. 
També va tenir importància 
una torre que es construí abans de 
la guerra i que m'havia oblidat: era 
la de can Gallart,. N o sé el motiu, 
però sembla que es van arruïnar. 
Va acabar empleat en una gasoli-
nera. Tenia una filla emparentada 
amb els D a m m , tant els Gallard 
com els D a m m havien vingut de 
França. Els D a m m vingueren 
durant molts anys i estiuejaven en 
una torre que tenia molta entitat. 
El carrer Baró de Viver canto-
nada amb Marina Julià hí havia la 
torre d'aquesta senyora casada 
amb el Dr. Ferrero. C o m que no 
tingueren descendència, llegaren 
els seus béns a dues minyones a m b 
el mandat que no es podien casar 
Cont inuan t pel mateix carrer 
t robem la torre Blanca, actual-
ment del senyor Garçon. A conti-
nuació la torre àrab construïda per 
el sr, Ezquerra, que era de Mataró 
i actualment del Sr. Mercadé. Fent 
xamfrà amb Bellavista s'erigia la 
torre dels Fàbregas amb comerç de 
teixits a Barcelona, amb el nom de 
la Saldadora, que passà a propietat 
del Sr. Sanfeliu, un potent indus-
trial de gènere de punt a Mataró. 
Veí d 'aquesta era la de Paulina 
Torras, amb filatura de cotó i vis-
cosilU, també a Mataró. Les cases 
del jutge també anomenades cases 
d'en Q u i m ocupaven un bon espai 
del carrer. Quasi a la cantonada hi 
vivien els Vicente, propietaris del 
Teatre Espafiol de Barcelona seu 
del vodevil on actuava el Pcpe 
Santpere, el que popularitzar "La 
reina ha relliscat". 
Tornem al carrer Mar ina i 
reprenem cl passeig del Baró de 
Viver. Hi t robem les dues torres 
del Pai-Pai, que males llengües 
deien que explotaven un cabaret a 
Barcelona. Al darrera d'elles hi ha 
cal Ollet comprada pe! Sr Domè-
nech que havia estat u n important 
directiu de Can Barca. Tornem 
l'altra vegada al Passeig, la torre de 
la senyora Juanita i a continuació 
la dels Espasa, on habitava la sen-
yora mol t s impàtica amb un 
germà jesuïta missionant a l ' ín-
dia.. El p in to r Massot era veí, 
col·laborador d'en Sert, de la seva 
mà van sortir les llunetes que 
encapçalen les pintures d'en Sert a 
la Catedral de Vic. També el sen-
yor Valdés fruïa dels encants de 
l'estiueig i descansava dels afanys 
que li causava la seva important 
loteria molt famosa amb portes 
obertes a la Rambla Barcelona. El 
Sr. Valdés en els anys juvenils va 
ser un porter del Barcelona. A la 
Plaça Ballet tenien el seu niu els 
Valls Volart, que eren uns grans 
consumidors d 'uns préssecs escar-
xats que eren una especialitat de ca 
rodon. 
També cap a l'any 1933 vin-
gueren a la vila uns senyors que 
fugien de I' antisemïtisme que es 
començava a desfermar a Aleman-
ya: Bassard, (fabricant de les cre-
malleres Relàmpago, fulles d'afai-
CEhJTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
Records dels estiuejants argentonins octubre 2007 - núm. 32.! 
tar loberia), Frouchman, Valencià, 
etc. Ei senyor Bassard era d'origen 
sembla eslovè, la senyora era una 
jueva turca. 
La clientela de ca l 'Odon pas-
sava pel obrador el dissabtes i feia 
una comanda . El d iumenge el 
mati, el senyor O d o n i la seva filla 
anaven a repartir les comandes , 
mit jançant una tar tana a m b el 
corresponent cavall (actuació 
abans de la Guerra). 
Cr ida l 'atenció una de les 
torres que hi ha al passeig del Baró 
de Viver d 'un estil àrab. Sembla 
que el primer propietari i que la 
devia fer construir era el senyor 
Ezquerra de Mataró. És lògic pre-
guntar-se quin motiu va tenir per 
escollir i fer edificar un edifici d'ai-
tals característiques 
Es pot trobar un precedent a la 
vila de l'Arbós del Penedès que 
segons la vox populi diu que un 
senyor de l'Arbós es va casar amb 
un senyora andalusa i com que 
s'enyorava de la seva terra, l'espòs 
li va construir una mansió d'estil 
àrab a m b l'afegitó d 'una torre que 
era una còpia amb menys dimen-
sions que la Giralda de Sevilla. 
Encara avui sc la pot contemplar 
com s'alça altiva i senyora en el 
paisatge suau dels Penedès 
Hi ha alguna relació a m b la 
torre àrab del Passeig del Baró de 
Viver?. És que el senyor Ezquerra 
maridà amb una andalusa? És que 
el senyor Ezquerra va anar al 
"moro" a m b els voluntaris cata-
lans que capitanejats pel general 
Prim i prengué part a la batalla de 
Castillejos, que Fortuny plasmà en 
un mural antològic. 
També podem senyalar cert 
cos tum que tenia la nostra burge-
sia que quan anava de viatge de 
noces a Granada on hi havia un 
fotògraf que retratava la parella, 
ell amb un vestit de califa i ella 
a m b un vestit que recordava una 
hurí del Profeta. Encara en moltes 
llars burgeses trobaríeu penjats a 
la paret el retrat d'aquella parella 
que es disfressaren amb uns vestits 
que el fotògraf els llogava per al 
retrat. 
• • • CENTRE 
D'ESTUDISE A partir de la lectura 
- l i » ARGENTONINSBBH 
dL·l pont dels jueus , de Mar t í Gironell 
VISITA GUIADA A BESALÚ 
(Pont, banys jueus, sinagoga, sant Pere, sant Vicenç i passatges de la novel·la) 
Sortida: D i u m e n g e dia 18 de novembre de 2 0 0 7 
Hora: 7 :45 del matí de la plaça Nova d'Argentona (tornada prevista per les 18h.) 
Preu: 35€ (30€ socis Centre d'Estudis). 
Inclou el viatge, la visita guiada i el dinar. 
Places limitades per ordre d'inscripció. 
Inscripció: Ingrés a Caixa Laietana (indicar el nom): 2042 0050 37 3300014673 
Informació: 607841648 
Termini d'inscripció: dilluns 12 de novembre de 2007 
CENTRE D'ESTUDtS ARGENTONINS JNJME CÍAyELÍ. 


Records dels estiuejants argentonins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert