Armentano Oller, Nuria

Carrascal, Susana

Fadrique, Taïs

Pujol, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

fonts - j u l io l 2006 PATRIMONI 
NÚRIA ARMENTANO, SUSANA CARRASCAL, 
TAÏS FADRIQUE i MARTA PUJOL 
Universitat Autònoma de Barcelona 
Unitat d'Antropologia Biològica 
Informe antropològic 
de l'excavació de les restes 
de Cal Puardià (3,rgentona) 
'% antropologia estudia 
Ics poblacions del 
passat. Ens permet 
conèixer com eren, 
les patologies que patien i les con-
dicions de vida en les quals vivien, 
entre d'altres informacions. Les 
necròpolis són, doncs, una valuosa 
font d ' informació i de coneixe-
ment dels nostres avantpassats. 
1. M È T O D E 
Treball de camp 
S'ha dut a terme l'excavacíó de 
25 sepultures en 14 dies del mes 
d'abril, durant els quals han treba-
llat dues tècniques de l 'equip 
Antropòlegs. Per a realitzar la tasca 
de camp s'ha utilitzat una fitxa 
antropològica, elaborada pel labo-
ratori de paleoantropologia de la 
Unitat d'Antropologia de la Uni-
versitat Autònoma de Barcelona, 
per tal de documentar a peu d'ex-
cavació tota la informació arqueo-
lògica, taíonòmica i antropològica 
de cada individu. Cal indicar que 
la informació així obtinguda per-
met una primera valoració de les 
restes òssies que s'extreuen, alhora 
que aporta dades fonamentals a 
l 'hora de realitzar correctament 
l'estudi antropològic de les restes 
aWaboratori. 
L'antropologia de camp per-
met conèixer detalladament aspec-
tes relacionats a m b el ritual fune-
rari i els processos tafonòmics. 
L'estudi de la posició, els desplaça-
ments i les marques en ets ossos 
pot indicar quins han estat els fac-
tors que han in tervingut en la 
situació final de les restes trobades, 
així com el procés de descomposi-
ció dels cadàvers, i poder fer una 
reconstrucció de la posició i del 
funcionament general de la necrò-
polis (Brothwell, 1987; Duday et 
al, 1990). 
D'altra banda, la fitxa antro-
pològica usada ai camp ens per-
met recollir aspectes an t ropolò-
gics bàsics, com l'edat, el sexe, 
possibles patologies, e t c , que cal-
drà corroborar i ampliar al labora-
tori, però que ofereixen unes pri-
meres dades sobre els individus, 
sovint molt iltils en quant hi ha 
determinades dades que desapa-
reixen en el m o m e n t de l 'exhuma-
ció dels esquelets. En aquest sen-
tit, l'estat de conservació de les 
restes pot ser tan fràgil que, un 
cop excavades, són més suscepti-
bles a danys físics Í ambientals, 
podent perdre la integritat I fins i 
tot quedar reduïdes a petits frag-
ments , per la qual cosa els diag-
nòstics al camp són del tot neces-
saris i sovint imprescindibles. Un 
exemple d'aquest tipus de dades 
molt interessant es la identificació 
de patologies, especialment les de 
tipus perimortem, és a dir, aquelles 
alteracions òssies presents en el 
cadàver en les hores al voltant de 
la seva defunció. 
La metodologia emprada tant 
en el registre de dades com en els 
diagnòstics recollits a la fitxa es 
basen en la metodologia antropo-
lògica habitual, que té en compte 
els procediments de l 'antropologia 
clàssica i de l 'antropologia forense 
(Krogman i Iscan, 1986; Crétot, 
1978; F e r e m b a c h « a / 1 9 8 0 ) . 
2. RESULTATS 
2 . 1 . Aspectes demogràfics 
preliminars 
Han estat identificats un n o m -
bre mínim de 25 esquelets, dels 
quals s'ha pogut realitzar al camp 
una pr imera aproximació sobre 
l'edat i el sexe d'aquests {taula 1). 
El grup compta a m b la presèn-
cia tan t d ' individus masculins 
com femenins, i a m b pràctica-
ment totes les categories d'edat: 
infantils, juvenils i adults. Dels 25 
individus, hi ha 16 adults , 2 
madurs i només 2 subadults. D'a-
questes primeres dades en podem 
CENTRE D'ESTUDIS ARGEMTONINS MUME CLAVELL 
PATRIMONI fonts - juliol 2006 
Infantils 
(0-12 anys) 
Juvenils 
{12-20 anys) 
Adults 
{21-40 anys) 
Madurs 
(41-59 anys) 
Indeterminat 
Total 
Masculins/ 
Possibles 
Femenins 
1 
-
11 
1 
-
13 
Femenins/ 
Possibles 
Masculins 
-
-
5 
4 
-
9 
Indeterminats 
-
1 
-
1 
1 
3 
Totals 
1 
1 
16 
6 
1 
25 
Taula 1. 
E«lructura preliminar de 
la població inhumada a 
la necròpolis d'Argentona 
D*aque5tes primeres dades en 
podem destacar tres realitats: 
la pràctica absència d'individus 
menors de dotze anys , el gruix de 
mortaldat entre els 21 i els 4 0 anys 
i Tescassetat d'invidus que 
arribaven més enllà dels 
quaranta anys 
destacar tres rfalitats: la pràctica 
absència d'individiis menors de 
dotze anys, cl gruix de mortaldat 
entre els 21 i els 4 0 anys i l'escassc-
rat d' invidus que arribaven més 
enllà dels quaranta anys, a causa, 
entre d'altres fac-
tors, de les durís-
simes condicions 
de vida i treball 
de l'època medie-
val en el m ó n 
agrari. Tanma-
teix, la pràctica 
absència de sub-
adults no és un 
aspecte habitual 
en les necròpolis 
d 'època antiga, 
en els quals es 
reflectien les taxes 
d'elevada mor-
talitat infantil. 
Aquest fet respon probablement a 
que la necròpolis d'Argentona no 
estigui excavada en la seva totalitat. 
Els enterraments mostren 
una voluntat evident d'organitza-
ció, sense superposicions ni rea-
profitament de les tombes, la qual 
cosa fa pensar que la necròpolis 
disposava de terreny suficient per 
les inhumac ions o bé que els 
enterrats eren poc nombrosos, per 
ser una població reduïda o per 
existir altres sòls funeraris propers. 
Una observació interessant és que 
no s'observa factors de discrimi-
nació per sexe o edat en la disposi-
ció de les tombes. Malgrat el biaix 
demogràfic en quant a grups d'e-
dat esmentat anteriorment, amb-
dós sexes surten ben representats. 
Pel que fa a t'estat de conserva-
ció del material esquelètic, en 
general és bo, tot i que l'acció de 
les arrels i la humitat del sediment 
ha provocat unes alteracions en les 
restes òssies que ha dificultat molt 
la seva extracció. 
2.2 . Ritual itinerari 
Es tracta d ' una necròpol is 
d ' inhumació que molt probable-
men t era de d imens ions més 
grans. Tots els esquelets mante-
nen les connexions anatòmiques, 
la qual cosa ha permès veure que 
el tipus d ' inhumació és primària, 
i a m b un únic individu a cada 
sepultura. Els individus es diposi-
taven en decúbit supí, és a dir, 
cara amunt , a m b les extremitats 
superiors al llarg del cos o en 
posició semiflexionada; només un 
individu presentava els braços 
to la lmeni l lexionats anib les 
mans situades a prop de la cara. 
1,'orientació era a m b el cap a 
l'oest i els peus a l'est. Finalment, 
no s'h.i trobat en cap tomba aixo-
var hmerari . Les característiques 
del ritual hmerari observades en 
la necròpolis de Cal Guardià són 
habituals en cLs coMunis cristians 
i en necròpol is de c o m u n i t a t s 
rurals de cronologia similar. 
L'estat de preservació dels 
esquelets és en general igual en 
tots els individus, la qual cosa ens 
fa pensar en enterraments succes-
sius de dos ü tres generacions. 
2.4. Paleopatologia 
Les patologies esquelètiques 
que s'han pogut observar corres-
ponen a patologia dental, osteoar-
ficular i degenerativa, pròpies 
d 'una època a m b difícils condi-
cions de vida i teina i manca de 
coneixements i recursos mèdics. 
Pel que la a les patologies orals s'ha 
observat un desgast dcntari consi-
derable, així com una baixa o 
moderada freqüència de caries i 
d'altres patologies infeccioses 
orals, l'estudi de les quals ens aju-
darà a conèixer aspectes de la 
dieta, de la salut i de la higiene 
bucal de la població medieval de 
Cal Guardià. 
2 .5 . Objectius de l 'estudi 
antropològic al laboratori 
El principal objectiu de l'estu-
di antropològic de les restes recu-
perades de la necròpolis de Cal 
Guardià, es la reconstrucció de la 
població inhumada i de les condi-
cions de vida, de les malalties que 
van patir al llarg de la seva vida, 
així com tots els aspectes sobre el 
ritual d 'enterrament empleat. 
1. Paleodemogràfic: (estructura i 
dimensions de la població) 
a. N o m b r e mínim d'individus 
b. Distribució per edat i sexe 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
£onts - j u l i o l 2006 PATRIMONI 
L ^.... 
^ < 
DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA 
Daniel Vàzquez Àlvarez 
AUTORS 
Rafael Piera Catalàn 
üCODEX 
Dfíi A3 Escala:!::»» 
INTERVENCIÓ NOM DEL PLÀNOL 
Plania Bcncnl 
Datax MHfW» 
Núm. 
c. Composició de la mostra i 
interpretació sobre ia població 
2. Descripció i caracterització a 
nivell individual i de la població 
a. Antropometria / morfome-
tria (estudi dels caràcters 
mètrics i morfològics ossis i 
dentals del grup) 
3 . Estat de salut 
a. Anàlisi de patologies òssies Í 
dentals 
4 . Modus de vida 
a. Paleodieta 
i. Patologia oral 
b. Marcadors d'activitat 
5. Ritual d 'enterrament 
a. Processos tafonòmics 
b. Reconstrucció de la posició 
d 'enterrament 
c. Temporal i tzació. Dinàmica 
de l 'enterrament 
BIBLIOGRAFIA 
B R O T H W E L L DR. (1987) 
Desenterrando huesos. Fondo de 
Cultura Econòmica. Mèxic. 
C R É T O T M. (1978) L'arca-
de dentaire humaine (Morpholo-
giej. Julien Prelat Ed., París. 
D U D A Y H , C O U R T A U D 
P, C R U B É Z Y E, SELLIER P, 
TILLIER A M . (1990) L'Anthro-
pologie de "terrain ": reconnaissan-
ce et interprétation des gestes funé-
raires. 
Bull et M é m de la Soc 
d 'An th rop de Paris, n.s. 2 ( 3 -
4) :29-50 
F E R E M B A C H D. , S C H W l -
D E T Z K Y I. i S T L O U K A L M. 
(1980) Recommendations for Age 
and Sex Didgnoses of Skeletons. 
Journal of Human Evolution, 9: 
517-549. 
K R O G M A N W M . , i ISCAN 
YM. (1986) The Human Skeleton 
in ForensïC Medicine. C h . C . T h o -
mas Ed. Springfield, Illinois. 
Planta genera) de les restea 
aparegudes al jaciment de 
Cal Guardià-Cuí Doro . 
CENTRE D'ESTUDIS AFGENTONINS JAUME CÍA\/£U. 


Informe antropològic de l'excavació de les restes de cal Guardià

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert