Jorba Castellví, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RE
VI
ST
A 
CA
TA
LA
N
A 
D
E 
SE
G
U
RE
TA
T 
PÚ
BL
IC
A
AB
RI
L 
20
08
135
EL TRACTAMENT DE LES NOTÍCIES
1. INTRODUCCIÓ
La millor manera de parlar de deontologia i d’ètica en el tractament de les notí-
cies, i abans d’introduir un parell de casos pràctics, seria destacar dos punts:
a) La informació és un dret fonamental; val a dir que ho és de la ciutadania.
Aquest dret és exercit pels periodistes de manera instrumental, però sovint en fan
una patrimonialització.
b) Aquest dret fonamental entra en conflicte amb altres drets (art. 20 i 18 de la
Constitució espanyola, de protecció de la intimitat i la infància). Davant d’aquest
conflicte, malgrat l’existència dels òrgans reguladors, és la justícia qui ha d’actuar.
Per posar-ne un exemple, en l’ús de la càmera oculta, sobre el qual hi ha una
sentència del Tribunal Constitucional, trobem que:
— està prohibida com a eina generalitzada d’obtenció d’informació, fins i tot
en el Codi deontològic1 del Col·legi de Periodistes;
— excepcionalment, a la Carta de principis de la Corporació Catalana de
Ràdio i Televisió (CCRTV) es diu —i hi ha jurisprudència sobre aquesta
qüestió— que es pot utilitzar la càmera oculta quan ho demana «l’interès
públic» i aquella notícia «no es pot aconseguir de cap altra manera». 
Qui decidirà finalment, i en darrera instància, quins temes són d’interès públic
o no i si es podia aconseguir la informació d’alguna altra manera serà la justícia; no
els òrgans reguladors.
1. On diu, en els seus deu criteris, que no es pot obtenir informació per mitjans il·lícits. 
RAFAEL JORBA I CASTELLVÍ
Membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)
TRES INTERVENCIONS AL DEBAT
Rev poli 18 CAT.qxd  15/05/2008  17:48  PÆgina 135
2. DOS CASOS RECENTS
Sortint del que són les recomanacions del CAC, plantejo en aquest apartat un
parell de casos concrets per extreure’n algunes conclusions generals. 
En un article publicat el 4 de novembre de 2007 al Diari de Girona, el president
de l’Audiència Provincial de Girona, el senyor Fernando Lacaba, parlant sobre l’a-
gressió que va tenir lloc als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya d’un jove
autòcton sobre una noia jove llatinoamericana,2 comenta que:
«...en el present cas s’han vulnerat totes les recomanacions del Consell
Audiovisual català, totes les normes deontològiques, a més de la Llei 22/2005 de 29
de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que protegeix la infància i
la joventut, fet que ha originat un comunicat de premsa de l’Associació de la Premsa
de Madrid, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Gabinet de Premsa del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que han fet una crida a l’ordre als mitjans
de comunicació en general...». 
És probable que s’hagin vulnerat moltes de les recomanacions. Des del CAC
les hem recordades, però encara no ens hem pronunciat sobre el cas, tot i que en
fem un seguiment exhaustiu: els serveis tècnics fan una comparació de com es
dóna la informació i les recomanacions de referència que hi ha sobre la taula. 
El que sí és segur és que no només han vulnerat algunes recomanacions els
periodistes, sinó també algunes institucions o poders públics pel que fa a la filtra-
ció de les imatges sense editar. 
Per bé que els codis deontològics i les recomanacions de referència del mateix
CAC diuen que les imatges d’un vídeo d’aficionat no es poden donar sense editar,
ja que són imatges on poden aparèixer la cara d’algun menor3 o la d’un testimoni i
podrien violar el seu dret a la intimitat, qui ho va donar ho va fer sense editar. A la
vegada, d’un bon principi, en algun mitjà de comunicació així com a Internet, es
donaven les imatges sense editar. D’aquesta manera es vulnerava l’art. 81.1 de la
Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya,4 a més de les recomanacions i els
codis deontològics en relació amb la protecció de testimonis. 
RE
VI
ST
A 
CA
TA
LA
N
A 
D
E 
SE
G
U
RE
TA
T 
PÚ
BL
IC
A
AB
RI
L 
20
08
136
RAFAEL JORBA I CASTELLVÍ
2. Aquests fets van tenir lloc als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, on una càmera fixa situada
a l’interior del vagó va gravar un jove de Santa Coloma de Cervelló que agredia i proferia insults racistes i
amenaces a una menor equatoriana. A la vegada, les imatges descobrien el rostre d’un viatger que es mos-
trava amb una actitud aparentment impassible. El cas va despertar un gran interès mediàtic i va mobilitzar,
fins i tot, representants diplomàtics d’Equador i institucions i representants polítics de Catalunya.  
3. Que segons la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya,
aquest dret es pot protegir amb independència del permís o no dels pares o tutors.  
4. Art. 81.1 de la Llei 22/2005.«Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual no poden difon-
dre el nom, la imatge ni altres dades que permetin d’identificar els menors en els casos en què, amb el con-
sentiment o sense el consentiment de llurs pares o tutors, en puguin quedar afectats l’honor, la intimitat o la
imatge, i d’una manera particular si apareixen o poden aparèixer com a víctimes, testimonis o inculpats amb
relació a la comissió d’accions il·legals. Tampoc no es poden divulgar les dades relatives a la filiació d’infants
i adolescents acollits o adoptats».
Rev poli 18 CAT.qxd  15/05/2008  17:48  PÆgina 136
Aquest és un cas obert, que està sobre la taula i sobre el qual el Consell enca-
ra no ha pres un posicionament. Tot i això, com ja he dit, se’n fa un seguiment i es
va emetre una nota de premsa5 en relació amb el tema, que incloïa:
— el marc legal i deontològic sobre el tractament de la violència de gènere;
— el tractament informatiu de les tragèdies personals;
— l’anàlisi respecte al seguiment i tractament de judicis i la seva emissió (com
ara la imatge dels testimonis);
— el tractament informatiu de la immigració; 
— i, finalment, consideracions i recomanacions sobre la teleporqueria.6
El segon cas pràctic sobre el qual incidiré és a partir d’una denúncia que va
rebre el CAC, a l’Oficina de Defensa de l’Audiència. Arran d’aquesta denúncia, el
CAC va elaborar un informe en relació amb el tractament de l’anomenat cas
Veiret,7 un cas d’usurpació immobiliària.8
Aquest informe es va fer analitzant les recomanacions i els codis deontològics
que van ser vulnerats. Es vulnera el principi de presumpció d’innocència i, en la reso-
lució final, les persones incriminades van resultar exculpades i, a més, la sentència
del jutge declara que la persona denunciant havia ocultat informació.
A l’informe s’assenyala que aquest tractament de les notícies genera una
onada de la qual no es pot salvar ni sostreure ningú. Ni tan sols el conseller
d’Interior, ja que en una notícia del Telenotícies Migdia de Televisió de Catalunya
(20 de gener de 2007) es comenta: «...Joan Saura pretén revisar el procediment
dels mossos per evitar casos com els dels propietaris d’un immoble que no poden
entrar a casa perquè aquesta està ocupada». Això genera una onada de la qual no
es pot escapar ningú.
Així mateix, l’informe analitza, entre d’altres coses, el temps dedicat en forma
de notícia a la sentència en què s’exculpa i exonera els tres ocupants de l’immoble.
Val a dir, a més a més, que un dels tres suposats ocupants, d’origen immigrant, va
perdre el seu lloc de treball. El temps de notícia total sobre la sentència va ser d’un
minut i mig; per contra, el temps de notícia total en relació amb el cas a l’informatiu
5. Que es troba a la pàgina web del CAC, en la nota de premsa del 22 d’octubre de 2007,
http://www.cac.cat/web/actualitat/notespremsa/llistat.jsp.
6. Consideracions i recomanacions sobre la teleporqueria (d’aplicació en casos de presumptes agres-
sors convertits en «estrelles» mediàtiques). «5) Cal defugir la utilització d’un llenguatge cridaner, barroer i
impúdic, sovint amb la intenció de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, general-
ment, es presten a ser manipulats a canvi de la celebritat que els dóna la televisió o a canvi de contrapartides
econòmiques. 6) Així, la teleporqueria pot arribar a generar un star-system particular i immediat que colonitza
tota la graella de programació, fet que propicia la hibridació de gèneres i de formats. 7) La teleporqueria pot
afeblir les bases del respecte formal envers els altres, pot naturalitzar expressions i gestos elementals porta-
dors de violència, així com alimentar en el públic el somni d’una fama fàcil, assolida sense esforç ni mèrit».
7. www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/i91_2007_Informe_Cas_Veiret_a_TV3.pdf 
8. Cas on el propietari d’un immoble presenta una denúncia d’usurpació i a la vegada recorre als mit-
jans de comunicació per fer pública la seva situació. Un cop realitzades les testificacions, la Fiscalia no veu
delicte i retreu a Carles Veiret que ocultés informació. Paral·lelament al procés legal hi ha tot un procés de
mediatització del cas. 
TRES INTERVENCIONS AL DEBAT
RE
VI
ST
A 
CA
TA
LA
N
A 
D
E 
SE
G
U
RE
TA
T 
PÚ
BL
IC
A
AB
RI
L 
20
08
137
Rev poli 18 CAT.qxd  15/05/2008  17:48  PÆgina 137
va ser de vint-i-dos minuts i onze segons. És a dir, sobre el còmput total, l’exonera-
ció va representar el 6’7% del temps total dedicat a la notícia.
3. CONSIDERACIONS FINALS
Per acabar, vull fer tres consideracions que detallo tot seguit:
a) Els codis i les normes elementals que ens explicaven a les facultats de
Ciències de la Informació han saltat pels aires. Per exemple, el principi que diu que
els rumors no són notícia. Arran de l’anomenat cas Lebinsky als Estats Units, el
New York Times i el Washington Post van publicar diversos articles d’autocrítica
dient que fonts anònimes, citades en pàgines d’Internet o per cadenes de televisió,
s’han convertit en moltes ocasions en bases de suposades revelacions amb relació
a aquell cas. 
Van saltar pels aires, deia Larry J. Sabato,9 les regles que el director del
Washington Post, Ben Bradlee,10 va imposar a la seva època als reporters Bob
Woodward i Carl Bernstein’s pel cas Watergate. L’obligació era confirmar una infor-
mació, com a mínim, amb dues fonts.
Larry J. Sabato deia, després del cas Lebinsky: «...l’obligació de confirmar una
informació amb, com a mínim, dues fonts ja no és de rigor, els rumors ara són notícia».
Abans els rumors podien ser la pista per descobrir o investigar una notícia. Era
material per arribar o no a la confirmació noticiable d’aquell rumor.
b) Hi ha un impacte molt gran de la imatge, una espectacularització de la infor-
mació, de la qual no es pot sostreure la premsa escrita. Això passa, segons Michel
Lacroix,11 perquè tendim a construir noves «catedrals emocionals» que d’alguna
manera confirmen o dibuixen el pas de l’homo sapiens a l’homo sentiens, aquell
que sent i s’emociona.
c) I, finalment, recordaré que en democràcia hi ha valors que no estan sub-
jectes a la demoscòpia, ni a l’opinió pública ni a l’opinió publicada. Perquè són
valors que es situen en les constitucions precisament perquè no estiguin subjec-
tes als canvis d’opinió, canvis d’humor o d’emocions, de la mateixa manera que,
segons comenta un constitucionalista, Ulisses va demanar que el lliguessin al pal
major del seu vaixell per no caure en el cant de les sirenes, en aquest cas, en el
cant de les sirenes del populisme. Aquest és un dels temes que es tenen avui
sobre la taula.
RE
VI
ST
A 
CA
TA
LA
N
A 
D
E 
SE
G
U
RE
TA
T 
PÚ
BL
IC
A
AB
RI
L 
20
08
138
RAFAEL JORBA I CASTELLVÍ
9. Professor de periodisme de la Universitat de Virgínia.
10. Benjamin Crowninshield Bradlee va ser l’editor executiu del Washington Post entre 1965 i 1991 i es
va fer cèlebre per la supervisió que va fer de les publicacions que van fer Bob Woodward i Carl Bernstein’s de
la sèrie documental anomenada «Escàndol Watergate».  
11. Lacroix, Michel. El culte a l’emoció. Col·lecció «Obertures», 17. Barcelona: Edicions la Campana,
2005. 
Rev poli 18 CAT.qxd  15/05/2008  17:48  PÆgina 138
Declaració conjunta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Consell 
de l’Audiovisual de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell 
de la Informació de Catalunya sobre el tractament de les tragèdies personals
17 de desembre de 2007
Els representants de les quatre institucions sotasignades, membres de la
Comissió quadripartita paritària del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Col·legi de Periodistes de
Catalunya (CPC) i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), volen compartir la seva
preocupació amb la societat arran del tractament informatiu que alguns mitjans de
comunicació fan dels casos de violència i, sobretot, pel que fa a les víctimes. 
Aquestes pràctiques han quedat especialment en evidència en el cas de l’assassi-
nat d’una dona després de participar en el programa de televisió «El diario de Patricia»
i en l’agressió soferta per una menor equatoriana quan viatjava en un tren dels FGC. En
aquest sentit, fem una crida a la responsabilitat d’aquest mitjans de comunicació per-
què no converteixin les tragèdies personals en espectacle amb l’únic objectiu d’acon-
seguir audiència. Així mateix, demanem als poders públics que impulsin la creació
d’institucions o instruments legals efectius, que en l’àmbit de l’audiovisual i a tota la
Unió Europea vetllen per l’exercici responsable del dret i deure d’informar. 
Les institucions sotasignades volen recordar que ja es van dotar d’un protocol de
col·laboració, signat el 17 de novembre de 2003, el seguiment del qual s’encomana a
aquesta comissió, que estableix en els seus apartats 7è, 8è i 11è el següent: 
— Els professionals i les professionals de la comunicació es comprometen a pre-
servar el dret a la presumpció d’innocència dels imputats, la intimitat, el dret a
la pròpia imatge i l’honor dels testimonis que acudeixen als edificis judicials,
sense sotmetre’ls a cap assetjament. 
— Els professionals i les professionals de la comunicació mantindran especial
atenció a les víctimes, als menors i als testimonis protegits, on en cap cas es
pot revelar la identitat. 
— S’atendran les recomanacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per
evitar el que s’anomenen judicis paral·lels i les reconstruccions fictícies dels
fets que són objecte de judici. 
En aquest context, cal apel·lar també al respecte a la legislació de referència, el Codi
deontològic de la professió periodística a Catalunya, les Recomanacions sobre el tracta-
ment informatiu de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment i les
altres recomanacions aplicables. 
TRES INTERVENCIONS AL DEBAT
RE
VI
ST
A 
CA
TA
LA
N
A 
D
E 
SE
G
U
RE
TA
T 
PÚ
BL
IC
A
AB
RI
L 
20
08
139
Rev poli 18 CAT.qxd  15/05/2008  17:48  PÆgina 139


El tractament de les notícies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert