Monés i Pujol-Busquets, Jordi

Mayurqa

Monés Pujol-Busquets, Jordi

Secretaría de Estado de Cultura

L'ensenyament i la qüestió nacional als Països Catalans

Monés i Pujol-Busquests,  Jordi

Biblioteca Digital de les Illes Balears

L'ENSENYAMENT I LA QÜESTIÓ NACIONAL 
ALS PA.¡SOS CATALANS 
Jordi Monés i Pujol-Busquets 
!.a bibiiografn sobre la qüestió nacional i 
i'ensenyament als Paisos Catalans s'ha de 
considerar inexistent i, respecte de la investi- 
gació sobre aquest camp no sembla que ha- 
gim arribat ni tan sols a les beceroles. El 
meu treball, per altra banda, no ha passat 
d'una primera fase de recerca de dades, a 
més molt incompleta. 
Resulta dificil aventurar defmicions so- 
bre el veritable sentit d'educació nacional, 
iconcepte complex a causa de les implica- 
cions nacionals i socials; en aquest sentit, no 
existeixen en els diversos camps del pensa- 
:ment exposicions gaire precises. 
En aquestes condicions, es fa dificil 
apuntar qualsevol hipdtesi mínimamente va- 
lida; malgrat tot, he cregut convenient expo- 
sar algunes reflexions sobre una qüestió de la 
quai no s'ha encetat cap mena de debat. 
El procés de desnacionalització i des- 
membració que sofreixen els Paisos Catalans, 
sobretot a partir del tnomf militar de les tro- 
pes de Felip ve, no fa& factible I'elaboració 
d'una pedagogia nacional, ni la implantació 
d'un sistema educatiu propi, precisament en 
els anys que neixen, es desenvolupen i se so- 
lidifiquen les estnictures escolars dels Es- 
tats europeus. Cal puntualitzar, pero, que 
I'esmentada estnicturació es realitzari, mal- 
grat la intensa repressió, molt ientament 
als Paisos Catalans de I'Estat espanyol, 
per tnoltes i variades raons d'entre les quais 
cal enumerar: 
a) La resistencia social a I'absorció i assi- 
milació a la cultura i la Uengua de CasteUa. 
b) Les dificultats d'adaptació a un siste- 
ma educatiu que ignora i menysprea la rea- 
litat socio-cultural dels Paisos Catalans, 
tant, considerats en el seu conjunt w m  in- 
dividualrnent. 
c) !.a incapacitat dels diferents governs 
de I'Estat espanyol per a organitzar i fer via- 
ble una estructura educativa moderna. 
Em sembla que no cal insistir sobre el 
fet de la incompetencia de la classe domi- 
nant de I'Estat espanyol per a bastir un siste- 
ma d'ensenyament adaptat a les necessitats 
d'una societat industrial moderna, perque 6s 
un tema prou estudiat i que no constitueix 
un problema específic dels Palsos Catalans. 
Em limiraré, doncs, a tractar els punts a) 
i b) i no pas separadament sinó d'una forma 
global. 
El procés d'assimilació a nivell educatiu 
es desenrotlia amb entrebancs a tots els 
Paisos Catalans; les dificultats, pero, seran 
molt més manifestes al llarg del segle XVIII, 
durant el quai es mantindri I'escolarització 
en la liengua del poble, almenys a nivell pri- 
mari, tot i que la casteUanitzaci6 avanqava 
progressivament, especiaiment a les classes 
altes. Malgrat la deserció lingüística, les es- 
mentades classes evidencien una cena resis- 
tencia a la total absorció,no solament en el 
rengle polític, sinó també en el terreny cul- 
tural i educatiu. En el camp polític, cal re- 
cordar la Representacio de 1760 i ,  en el món 
de la cultura i I'ensenyament i cenyirt-nos es- 
pecíficament al Principat, solament com 
exemple, I'obrade les Academies Científiques 
77 
i Literhiesde Barcelona,el trehallde la Junta 
de Comer$ per a integrar-nos en els corrents 
culturals i educatius del sen temps i la resis- 
tencia a l'uniformisme cultural i lingüístic re- 
presentat perla universitat de Cervera. 
L'ohra dels esmentats organismes, caste- 
llana per la llengua perb no tant pels horit- 
zons, resulta evidentment contradictoria; 
aquesta contradicció s'ha de considerar total- 
ment normal, sohretot si tenim en compte 
les wndicions polítiques, gens satisfactdries 
per al desenvolupament de propostes alterna- 
tives a nivell eswlar, especialment a partir de 
la darrera trentena del segle XVIII. 
Aquests organismes practicaven una polí- 
tica educativa, en certa manera, particularis- 
ta,  més o menys equivalent al que avui ente- 
nem com a descentraiització; política afavo- 
rida, en aquell moment, per la manca Cuna 
estructura escolar prou desenvolupada. Cal 
exceptuar l'eusenyament universitari, on el 
control governamental resultava més evident; 
val la pena assenyalar, per altra banda, que la 
institució universitaria no esdevenia un mit- 
ja prou eficac de castellanització, per no sa- 
tisfer les necessitats científiques, culturals i 
professionals de les classes dirigents dels Pai- 
sos Catalans de fmak del segle XVllI i princi- 
pis del XiX. 
Malgrat la participació de les esmentades 
classes ditigents dels Paisos Catalans en l'ela- 
horació de propostes i projectes per a la re- 
forma de l'ensenyament de I'Estat espanyol, 
wntrihució més o menys important segons 
els paisos i segons les epoques, es manifesta 
una resistencia sorda a I'absorció, especial- 
ment a I'epoca en que es fo java el corpus le- 
gislatiu que desembocaria en la llei Moyano 
de 1857. En general, aquesta resistencia se'ns 
presentava a través d'actituds individuals que 
poden prejutjar un corrent nacionalista en el 
futur, perb que en aquell moment no passa- 
ven de posicions de defensa enfront de 
I'exarcebat centralisme que s'instal.la en el si 
dels brgans de govern de la monarquia espa- 
nyola, especialment a partir de la decada mo- 
derada. 
En el terreny concret de I'ensenyament, 
no podem parlar de canvis apreciables fins a 
la Revolució de Setembre de 1868 i encara 
nomes a nivell qualitatiu i inolt concretats al 
Principat. Durant aquesta epoca comencen a 
apareixer propostes alternatives concretes, 
perb sense adoptar un caricter globalitzador, 
ni pel que fa a les qüestions estructurals 
des de l'angle programitic. 
Conve remarcar que ni aleshores, ni m& 
endavant, ni avui, idhuc en els moments que 
el moviment nacionalista ha assolit una ma- 
jor incidhcia política i social, ningú no s'lia 
plantejat la necessitat d'elahorar, ni tan sols 
w m  a perspectiva de futur, un programa M. 
cional d'educació de llarg abast nacionalista i 
nacionalitzador. Cal puntualitzar, deixant al 
marge wnsideracions de tipus social, que no 
Es gaire definible el terme educació nacional, 
pero no podem substreure'ns, per altra han- 
da, a la realitat d'una educació modelada 
d'awrd amh els esquemes político-ideolbgics 
de la classe o classes mcials detentadores del 
poder en els Estats tan nacionals com plnri- 
nacionals. 
Val a dir que, per a comprendre el cas 
particular dels Paisos Catalans, no es pot 
oblidar la seva situació política i partir de la 
base que els grups polítics i socials dels diver- 
sos Paisos Catalans no han dominat en cap 
moment els ressorts del poder polític, i no 
em passo per alt la Manwmunitat i les dues 
GeneraJitats del Principat, i no caique par- 
lem dels actuals Consells del País Valencia i 
de les Illes. 
No vull pas significar que no lii hagi ha. 
gut intents nacionaiitzadors, sinó sirnple- 
ment que aquests han estat inolt parcials i 
fonamentalment que, en el cas de l'educació 
institucionaiitzada, hom ha identificat, fms i 
tot en els sectorsnacionalistcs nlés wnscients, 
nacionalisme escolar amh llengua d'escolarit- 
zació. I-Iem de salvar sempre les excepcions, 
pero cal precisar que en aquesta qüestió pre- 
senten un caracter molt niés individual que 
no pas social i polític. 
Així, doncs, la qüestió de la llengua esco- 
lar esdevé, al meu entrendre, l'única reivindi- 
cació estructurada i colierent de cadcter na- 
cional, fet molt més exclusiu encara al País 
Valencia i les llles on no s'arriha a formar un 
grup nacionalista socialment i políticament 
prou important per a actuar d'aglutinador de 
reivindicacions nacionals que es projectin 
78 
més enki de la probledtica de la llengua 
educativa. 
Fixada aquesta premissa, convé puntua- 
litzar que no pretenc ni tan sols esbossar 
I'evolució liistorica dels problemes que plan- 
teja la normalitzaciú lingüística, tot i ésser 
una qüestiú poc estudiada, sobretot des de 
l'angle polític i especialment a nivell glo- 
bal de Paisos Catalans; em limitar&, doncs, 
a remarcar uns quants punts concrets, a 
causa precisament de les seves connota- 
cions politiques. 
Concretant-me al Principat, on  aquesta 
qüestió presenta un major iuterds i al llarg 
d'un període que s'inicia durant l'epoca re- 
volucioniria (1868-1874) i que no sabem 
quan acabara, se'ns presenten tres estadis, els 
quals, d'acord amb la terminologia actual, 
forca valida per a expressar els cauvis en 
l'evoluciú ktdr ica ,  podrien resumir-se en: 
1)  Catala a l'escola,que pot equiparar-se, 
en certa manera, amb bilingüisme educatiu. 
2) Escola en catala que només ve defini- 
da per la llengua d'escolaritzaciú. 
3) Escola catalana, terme que no respon 
a una significaciú gaire concreta, com ja veu- 
rem més endavant. 
En realitat, no es tracta ben bé d'estadis 
diferents sin6 de distintes formulacions poli- 
tiques. Per a comprendre-ho cal no oblidar 
que la radicalitzaciú dels plantejaments esta 
en funciú del grau de conscienciaciú envers 
la qüestió nacional, que ve determinat per 
una serie de fadors, entre els quds la major 
o menor llibertat política i la correlaciú de 
forces representen un paper essencial. 
Es fa díficil precisar i delimitar la impor- 
tancia socio-política dels estadis enumera@, 
pero si partim de la base que acabo de for- 
mular, hi ha d'haver una certa relació entre 
els esmentats plantejaments i el mún socio- 
polític. 
Seguint aquesta argumentació i d'acord 
amb les dades que posseim, no seria díficil 
demostrar que, durant el primer període de 
la Restauració, hom es limitava a demanar la 
introducciú del catafi a i'ensenyament, espe- 
cialment a les primeres edats escolars, com 
un mitja de faciütar l'escolaritzaciú en la 
llengua oficiai. Val a dir, pero, que la qües- 
ti6 no és tan simple, perquk durant aquesis 
anys es manifesten tenddncies molt més na- 
cionalistes amb alternatives especifiques que 
wnstituiran la base de les reivindicacions 
deis períodes posteriors. 
Durant els primers anys del segie XX i 
practicament fm a la creació de la Manco- 
munitat, tot i els evidents alts i baixos, ens 
trobem amb una creixent demanda d'escola- 
ritzaciú en catala, eixugada en part per una 
serie d'institucions privades de cadcter na- 
cionalista. No podem negügir el fet que res- 
wlarització en catala a tots eis nivells, efecti- 
va i real a l'ensenyament primari i superior, 
constituia una reivindicaciú que anava m6s o 
menys apareiiada a la integraciú de la nostra 
cultura i de la nostra pedagogia als corrents 
europeus d'avantguarda. El planteig d'eswla 
catalana, al meu entendre d'escola nacional, 
resultava molt minoritari i evidentment con- 
fús; no sembla que surtin a la llum pública 
nous elements que enriqueixin les aporta- 
cions dels peoners del període revolucionari i 
de la primera epoca de la Restauració. 
Els primers assaigs d'intmducciú de cata- 
1i a l'escola i d'eswla en catali, quantitativa- 
ment importants, s'han de situar en un pe- 
ríode que s'inicia pels volts del 1914 i es pro- 
longa fms al fmal de la guerra civil, amb el 
pardntesi de la Dictadura. La nova situaciú 
genera noves necessitats, ja que la practica 
educativa mostra la insuficiencia dels plante- 
jaments. La concepció del catala com a llen- 
gua vehicular entra en crisi i hom assenyaia 
la necessitat d'utilitzaciú de la llengua cata- 
lana com a vehicle fonamental d'escolarit- 
zació. El catala a l'escola esdevé normal i 
l'eswla en catala una concepció molt genera- 
litzada. Pel que fa al pas cap a i'escola cata- 
lana, el panorama no resulta tan clar. Ni la 
U i a  abans de1 1923 ni l'Esquerra Republi- 
cana a partir del 1931 ens oferiran dternati- 
ves educatives plenament catalanes, capaces 
d'integrar el conjunt de la societat catalana 
i interessar tots els graus de l'ensenyament. 
En el cas específic dels homes de la Lliga 
i llurs aliats, tot i portar a la practica un pro- 
grama educatiu catala per la llengua i forca 
wherent des de la seva perspectiva sociai, 
resulta arriscat considerar-lo w m  un plan- 
teig de burgesia nacional, amb un pla d'ac- 
19 
tuació defAt  a 11% i curt termini. Les in- 
tenelacions social~ i politiques de la Lhga 
amb I'aparell socio-polític de I'Estat espa- 
nyol condicionaven els seus esquemes poli- 
tico-ideolbgics justif~cats sota les adjectiva- 
cions de realisrne, pragmatisme, etc. 
Pel que fa referencia al bloc d'Esquerra 
Republicana, rnalgrat un programa i una 
actuació politiques sociaiment i nacional- 
ment més avangats que els de la Uiga, es 
quedaven també a mig cami. La seva politi- 
ca en el camp escolar era plena de vacilla- 
cions no sols politiques, fet més o menyslus- 
tificable, sinó, fms i tot, ideo1bgiques;un cas 
ben representatiu és I'acceptació, tacita algu- 
nes vegades, i implícita en d'altres, del terme 
escola nacional referit al conjunt de I'Estat, 
tot i que una crítica a aquesta wncepció 
s'hagués de considerar, aleshores i ara, anti- 
constitucional. Pel que fa a la qüestió na- 
cional Iiom es limitava a demanar que I'ense- 
nyament depengués dels brgans autonbmics 
de govern i declarar que Pensenyament ha 
d'ésser catala per la Uengua i per l'esperit, 
sense massa especificacions concretes. 
Els gmps nacionalisies radicals tampoc 
no oferien alternatives clares en el terreny 
educatiu. Hom es limitava a simples declara- 
cions de principis explicitades clarament a 
YEstatut de I'Havaua i, durant la República, 
a exigir t'aplicació de I'Estatut de Núria. 
Potser caldria precisar que, durant la guerra 
civii, especialment entre el julio1 i el desem- 
bre de 1936, se'ns ofereixen des de I'esquer- 
ra nacionalista algunes formulacions, a nivell I 
tebric i prictic, des d'una clara bptica nacio- 
nal. Les declaracions programitiques, al- 
menys a curt termini, s'han de considerar ve- 
ritablement nacionalitzadores. 
No cal insistir gaire sobre I'evolució dels 
expressats conceptes en els darrers quaranta 
anys, perque la relació entre llibertat políti- 
ca i nacionalisme escolar resulta clara i diafa- 
na. En aquest sentit, no es pot oblidar la si- 
tuació política, que no permet N tan sols 
parlar del catala com a llengua escolar, w m  a 
mínim fins a la decada dels seixanta; a partir 
d'aquests moments, d'unamanera progressiva 
i d'acord amb I'evolució socio-política, se'ns 
van presentant els tres estadis enumerats, 
sense que aixb vulgui dir, ni de molt, que el 
pas d'un estadi a I'altre signifiqui I'assoli- 
ment de I'anterior, tal w m  passava i convé 
puntuaiitzar-ho, en els periodes histbrics an- 
teriorment estudiats. 
Val la pena assenyalar, perb, que tot i les 
wntradiccions politico-ideolbgiques del nos- 
tre temps, es produeixen canvis qualitatius 
remarcables en relació a I'kpoca anterior a la 
dominació franquista, innovacions que van 
més enllA de les qüestions específicameni lin- 
güistiques. 
En relació al problema de la llengua, con- 
cretament en els darrers anys, sota la influen- 
cia de les descobertes de la wciolingüistica, 
es va introduint el concepte de Uengua so- 
cial, per superar les antigues concepcions de 
llengua materna, dificilment aplicables per 
superar els problemes que planteja a nivell 
escolar la normalització lingüística. 
Al marge de la Uengua educativa, les no. 
ves formulacions sobre el concepte de nació i 
sobre la qüestió nacional, en general, deriva- 
des del procés d'alliberarnent nacional en el 
si de les nacions oprimides dels diversos es. 
tats europeus, tenen una clara repercusió en 
els programes escolars reivindicatius, forniu- 
lats pels gmps nacionalistes d'avantguarda 
dels Paisos Catalans; aquestes formtilacions 
afecten fouamentalment una redefinició del 
marc geogrific nacional, un intent de cercar 
solucions valides, idhuc en el camp educatiu 
per a tots els paisos catalans, una temptativa 
de recuperació de la histbria educativa comu- 
na per a comprendre substancialment els 
problemes que ens plauteja a nivell particu- 
lar i global I'estrategia desnacionalitzadora 
dels nostres Estats opressors, etc. 
Amb aquestes quatre reflexions a un ni- 
veU molt elemental, noriiés pretenia assenya- 
lar I'ambigüitat del t e m e  escala catalana, de- 
finida generalment com escola catalana per 
la llengua i pels continguts, pero sense una 
clara especificació del marc iiacional ni de 
I'iinbit social, i no parlein ja de I'elaboració 
d'un programa educatiu concret que fixi les 
perspectives de I'escola nacional catalana en 
el present i en el futur, dins d'una estrategia 
d'educació nacioiialitzadora. 
Pinalment voldria remarcar que I'esmen- 
tada ambigüitat no esta en contradicció amb 
l'existencia d'una pedagogia catalana a tots 
80 
nivells educatius, clarament diferenciada i 
una especificildt prbpia, ni desdiu tam- 
puc dels intents cataianitzadors que s'han 
donat en el cainp de l'ensenyament al llarg 
delsperiodes histbrics que s'estudicn en 
aquesta comunicació. 
Convé precisar, abans de cloure aquest 
treball, que la manca de precisió de I'esmen- 
tat terme, escola catalana, no pot considerar- 
se simplement com una faiia dels nostres po- 
litics o dels nostres educadors i quedar em- 
marcat, per tant, en el cercle político-pro- 
fessional de l'educació institucionalitzada, si- 
n6 que cal contemplar-la com una derivació 
o com una conseqü8ncia del complex i con- 
tradictori procés d'alliberament nacional i 
social dels Paisos Cataians. 



L'ensenyament i la qüestió nacional als Països Catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Secretaría de Estado de Cultura

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Revistes Catalanes amb Accés Obert