Albert i Corp, Esteve

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Esteve Albert va escriure al periòdic MATARÓ, data 24 de desembre de 1970, unes 
notes sobre en Lluís Ferrer i Clariana. 
Pel seu interès hem cregut molt convenient de transcriure-les. 
RECORD I HOMENATGE 
A LLUÍS FERRER I CLARIANA 
«Vaig fer-hi la coneixença a l'Agrupació 
Científico-Excursionista del Círcol Catòlic d'Obrers 
l'any 1931. 
D'ell va partir la idea d'un curset d'Arqueolo-
gia del Maresme que hi donà, llavors, Marià Ribas. 
Hi assistien també Josep Montells i Jesús 
Illa. Allí s'inicià una amistat i una coincidència 
d'il·lusions i d'iniciatives que es traduïren en una 
pila de realitzacions, de les quals fou ell l'ànima 
i l'apòstol més abnegat. 
Ell, rilla i jo, per exemple, fórem sota el 
guiatge de mossèn Plandolil (consiliari de l'enti-
tat) els promotors i primers mestres de l'escola 
que, després, el Sr. Banet ha regentat, en am-
pliació i milloraments constants, fins a esdevenir 
una de les institucions escolars més reeixides de 
Mataró. 
Fou, també, ell qui ens portà a les prospec-
cions i excavacions que feia Marià Ribas al po-
blat de Burriac i als altres vestigis prehistòrics 
dels' voltants de Mataró. 
Entre els anys 1931 i 1939 Lluís Ferrer i 
Clariana, Marià Ribas i Jesús Illa feren una tasca 
meritíssima d'ordre pedagògic, de promoció cul-
tural, de recerca arqueològica i de salvaguarda 
del patrimoni artístic del Maresme, de la qual la 
joventut d'avui no pot fer-se pas idea. 
Durant la guerra civil, sobretot, col·laborant 
amb Rafael Estrany, llavors director del Museu, 
i protegits per Julià Gual, evitaren una pila de 
destrosses en esglésies i ermites {començant per 
l'arxiprestal de Santa Maria) que bé valdria que 
en un llibre fos consignat. 
Acabada la guerra, uns quants joves s'afegi-
ren a la colla, Jaume Lladó, Santiago Martínez i, 
de vegades, Joaquim Llovet, els germans Arenas 
i algun altre. 
Lluís Ferrer creà l'Obra de Sant Francesc, 
pro~restauració d'ermites i publicacions monogrà-
fiques sobre monuments històrico-religiosos, i, més 
tard, la Secció d'Història i Arqueologia del Mu-
seu, amb Marià Ribas de president, com esqueia. 
En publicacions de tota índole i sobretot en 
el seu portaveu MVSEV hi ha constància de la 
tasca que es dugué a terme entre els anys 1945 i 
1950, base de la qual, en nivells més o menys 
distints, s'ha prosseguit a Mataró i tota la comar-
ca, referida a història, arqueologia, salvaguarda i 
restauració de monuments. 
Des de l'any 1955 ençà, jo en puc parlar 
molt poc, ja que he passat la major part del temps 
fora de Mataró... He tingut, però, ocasió de cons-
tatar-la per les referències de premsa i, sobretot, 
de Lluís Ferrer, que, de tots, era amb el qui més 
em relacionava. 
Amb Lluís Ferrer havíem pensat de fer mol-
tes més coses de les que la manca de temps i de 
mitjans ens ha permès de dur a terme. Per a ell 
-i per a mi- els veïnats d'Alfar i el Corredor i el 
de Mata eren la quintaessència del Maresme. En 
coneixíem casa per casa, pedra per pedra. Ha-
víem pensat publicar-ne seriosos estudis, així com 
ens proposàvem de publicar monografies sobre 
totes les ermites del Maresme. 
Una de les coses que emprenguérem amb més 
satisfacció fou l'homenatge a mossèn Lluís Mas, 
l'arxiver diocesà, fill de Premià de Dalt (nat a Sant 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Mateu i batejat a la Cisa), tan lamentable, i injusta-
ment oblidat. El Dr. Mas fou potser l'únic capellà 
que corregué, respectat per tothom, amb sotana 
sempre, fins durant la guerra civil. (Un sant i un 
savi que inspirava veneració fins als anticlericals). 
En Lluís Ferrer Clariana era com un mossèn 
Mas seglar. La seva religiositat era coratjosa, pro-
funda, sincera i nítida com un cristall. La seva tena-
citat, la seva paciència, la seva predisposició a l'es-
forç (tot i la seva migrada salut) eren sorprenents. 
L'any passat m'envià la seva monografia sobre 
la parròquia de Santa Maria. Pel meu compte, jo 
li anava fent a mans les que havia publicat sobre 
Sant Ot, bisbe d'Urgell, La Seu d'Urgell, bressol 
i reducte i VEmpordà al temps visigòtic i l'Alta 
Edat Mitja. 
Convinguérem, llavors, que jo prepararia un 
treball sobre els temps obscurs del Maresme, tema 
per al qual recollia materials des de feia anys. 
Havíem convingut que a mitjan estiu li duria i ell 
hi treballaria per a presentar-lo junts al Premi 
Iluro d'enguany. 
Desgraciadament tingué un altre terrabastall 
i vaig esperar uns dies per a veure'l. 
Hi vaig passar a primers de setembre i vaig 
adonar-me que no podia sobrecarregar-lo de treball. 
Amb tot, jo comptava que en Lluís Ferrer es 
referia. 
De pas cap a Barcelona, en tornar d'organit-
zar l'homenatge que el Rosselló dedicà a Josep 
Carner el 18 d'octubre, vaig saber que el meu 
admirat company de tantes caminades, de tantes 
campanyes de restauració d'ermites, i d'excava-
cions i de projectes, havia traspassat. 
Indefallent defensor de les millors causes, 
esperit dreturer, insubornable, sofridor i conci-
liador com ell, no en sé de cap més. 
Jo no sé entre tants i tants companys com 
tinc i he tingut en aquesta època, tan obstructiva 
(que ens ha tocat de viure) de cap que el superés 
en eficàcia, en rectitud d'intenció i en elevació 
de sentiments. 
Sense ell no tindríem tan dignament restaura-
des les ermites de Sant Martí de Mata, de Sant 
Cristòfol de Cabrils, el santuari del Corredor, l'es-
glésia d'Alfar, moltes obres de la basílica de Santa 
Maria, de Santa Rita de Valldeix i d'altres... 
En Ferrer Clariana us donava la sensació que 
duia en el cor i en el pensament una mena d'altar 
major, sempre il·luminat, amb imatges rutilants 
del Sant Crist, la verge de l'Assumpció, sant 
Francesc, sant Pau, sant Jordi, sant Desideri i tots 
els sants de les ermites i altars pels quals malda-
va insistentment. 
Modest, tímid, discret, era una mena de lliçó 
vivent per als altres (sobretot per als qui no hem 
sabut ésser-ho més). 
Era incansable i ho suportava tot. Exemple de 
virtuts del companyerisme (la lleialtat, l'ajuda, la 
solidaritat, la condescendència, la bonhomia per 
suportar fins les bromes pesades), exemple de ci-
visme (correcció, bones maneres, preocupació per 
la netedat i l'ennoblíment de la ciutat). 
iQuè no hauria arribat a fer en Ferrer si hagués 
estat comprès, ajudat? Va passar la vida fent captiri 
per aquestes obres, a l'estil dels antics ermitans. 
Era com una mena d'ermità major de totes les 
nostres ermites, el darrer paborde de tots els al-
tars; però, amb dots de persuasió excepcionals. 
Sovint es tragué el pa de la boca per a do-
nar-lo a un sant; vull dir, que deixà de pagar una 
factura pròpia per pagar-ne una d'alguna imatge 
restaurada (que s'havien compromès a pagar d'al-
tres que a darrera hora li fallaven). 
Alguns el bescantaven per això. 
En aquest país hem escudat tanta malícia i 
tanta avarícia -en l'adagi de primer és l'obliga-
ció que la devoció-, que difícilment podíem en-
tendre en Ferrer. 
Quan l'obligació de tots (de particulars ben-
estants i de les corporacions responsables de la 
cultura i l'art de la ciutat í de la comarca) era 
d'haver ajudat suficientment un home que ens 
hauria convertit la contrada en espill per a totes 
les altres ! 
El pobre Ferrer visqué sempre entre dificul-
tats per la mesquinesa dels qui no volíem adonar-
nos de la seva estrènua i pertinaç defensa del 
nostre patrimoni sagrat; ens va salvar molt més 
del que mereixíem, moltíssim més del que li re-
coneguérem. 
No ho dubteu sens.» 
Esteve Albert 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


Record i homenatge a Lluís Ferrer i Clariana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert