Pérez Santamaria, Aurora

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
En fer la seva tesi doctoral sobre escultura barroca, Aurora Pérez Santamaría va estudiar, 
conjuntament amb altres retaules, el retaule del Roser de Santa Maria, recentment restaurat. 
Des d'un primer moment va considerar-lo com a obra important i de qualitat, i més tenint en 
compte que, a causa de la desaparició de la major part dels retaules de l'època, és un dels pocs que es 
conserven del Barroc exuberant, dedicat a la Mare de Déu del Roser, i amb els quinze misteris del rosari. 
EL RETAULE DEL ROSER 
DE SANTA MARIA DE MATARÓ 
A partir de la Contrareforma —que exalta la 
devoció del rosari, amb la col.laboració dels domi-
nics— creix considerablement el nombre de con-
fraries de la Mare de Déu del Roser, o del Rosari, 
en tot el món catòlic i, per tant, a Catalunya. 
Mataró, des de la fi del segle XVI, té la seva 
Confraria del Roser, amb retaule propi a Santa 
Maria. A finals del segle XVII decidirà de substi-
tuir-lo per un nou i gran retaule, amb els quinze 
misteris, i per a aconseguir-ho no escatimarà cap 
esforç, ja que la Confraria té pocs mitjans i el nou 
retaule és una obra de molta envergadura. 
A la fi del segle XVII, a Catalunya es cons-
truiran molts retaules esculpits. És el moment en 
què l'escultura aconsegueix les cotes més elevades 
de barroquisme, que es perllongaran durant els 
primers anys del segle següent. Grandiositat, efec-
tisme i també qualitat són les característiques del 
moment. Totes tres són en el retaule del Roser, 
de Santa Maria. 
ELABORACIÓ DEL RETAULE. 
El contracte amb els escultors Antoni Riera 
i Lluís Bonifàs es signa el 3 de febrer de 1691. 
L'import dels treballs és de 1.022 lliures barcelo-
nines i 15 sous, total que inclou els materials, que 
aniran a càrrec dels escultors, essent el més costós, 
naturalment, la fusta. Deduït el cost dels mate-
rials, restaran per al treball dels escultors 662 lliu-
res i 15 sous. Treball i diners es repartiran a parts 
iguals entre els dos escultors com queda clarament 
explicitat en el contracte axi que la dita escultura 
i talla degà córrer per compte y agència dels dits 
Riera y Bonifaci igualment y axt mateix, ab la 
matexa conformitat, la cobransa de las ditas sis-
centes sexanta dos lliures, quinse sous, sie igual 
entre los dits Antoni Riera y Llut's Bonifaci... axt 
com anirà cobrant dit Riera de dita Confraria, de-
gà, en continent, entregar al dit Lluïs Bonifaci la 
mitad del que cobrarà {\). 
L'endemà, Lluís Bonifàs cobrarà 92 lliures i 
11 sous, a compte de les 331 lliures i 7 sous que li 
corresponen. Però ja no tomarem a saber res més 
d'ell, per la qual cosa és evident que la seva feina 
en el retaule serà inferior a la meitat estipulada. 
Antoni Riera anirà cobrant rebuts'a compte 
del treball que va realitzant fins al 1693. Des d'a-
quest moment serà el seu fill Marià qui cobrarà i 
qui es responsabilitzarà de l'obra, conjuntament 
amb el fuster Antoni Mascort, ...faran yprocura-
ran que de assi y per tot lo mes de abril pròxim 
vinent del any mil sis-cents noranta quatre se aca-
be de fer y fabricar la segona andana... (2). Sem-
bla que en aquest moment encara treballa en el 
retaule Antoni Riera, però potser el mateix any 
1693, 0 amb tota seguretat l'any següent, ja no 
hi treballarà, ja que no resideix a Mataró. Mariana 
Riera... constituhint-se principal en las cosas in-
frascritasper Antoni Riera ... son pare, qui de pre-
sent, y dies ba, se troba fora de la present vila de 
Mataró y sens speranza de venir de dies... (3). 
Però la segona andana no degué acabar-se per 
l'abril de 1694, com s'havia estipulat, ja que en el 
darrer document esmentat Marià Riera es compro-
met que el dia de la Candelera —2 de febrer— de 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
1695, tindrà posada en lo retaula, que de present 
se va fent y construhint, una andana de las dos 
quefaltan... (4). 
Sembla que després, Marià Riera, acaba de 
pressa el retaule. El 20 de juny de 1695, en un 
dels rebuts que cobra, hi consta que el retaule ja 
és acabat, ... retaule Beatae Mariae de Rosario, 
quod pro computo dictae Confratriae sumptibus 
dicti patris mei et meis factum jam est tum et 
positum in prefata ecclesia ac infrascripto proprio 
loco sive capella... (5). Marià Riera ha assumit i 
finalitzat el compromís contret pel seu pare; l'an-
terior document ho especifica concretament. 
El daurat del retaule comença a fer-se tot 
just acabada l'obra escultòrica. El Llibre de Comp-
tes de la Confraria ens proporciona la informació. 
Una sortida datada el 30 d'octubre del mateix any 
1695, indica que es paguen 55 lliures al daurador 
Joan Urgellés, quantitat a compte de les 452 que 
haurà de cobrar per daurar una part del retaule, 
segons acord davant notari, data 25 d'agost del 
mateix any. La documentació no especifica a qui-
na part del retaule corresponen (6). Poc temps 
després, el Ir. de desembre se li paguen 71 lliures 
i 10 sous (7). 
Podríem pensar que l'encàrrec de daurar no-
més una part del retaule podria estar justificat per 
l'import del treball, ja que la feina de daurar és 
més costosa que la d'esculpir. Però a més d'això, 
que realment devia influir-hi, cal fer constar que 
el mateix dia que es paguen a Urgellés les esmen-
tades 71 lliures i 10 sous, també es paguen 27 lliu-
res i 10 sous a un altre daurador, Francesc Ma-
nent, per haver daurat les grades de l'altar (8). Pa-
gar dos dauradors a la vegada és un gran esforç per 
a una Confraria amb mitjans escassos. 
No trobem cap altre pagament a Francesc 
Manent fins a la mort d'Urgellès, el qual devia mo-
rir abans del 5 de juny de 1699, ja que aquest dia 
es paguen 214 lliures, 5 sous i 8 diners a la seva 
vídua, no pas per treball, sinó per material (9). 
El Llibre de Comptes de la Confraria ens 
informa també de les quantitats que es paguen 
al fuster Antoni Màscort, per col.locar les dife-
rents parts del retaule. Aquest treball és en rela-
ció directa amb la feina de daurar, ja que per 
poder fer el daurat es desmuntava el retaule i les 
peces es transportaven al taller del daurador. Així 
després de l'anotació d'un pagament fet al daura-
dor Urgellés, per import de 214 lliures i 5 sous 
(10) —quantitat important per a l'economia de 
la Confraria, caracteritzada pel pagament de nom-
broses i petites quantitats de forma molt fraccio-
nada— en trobem una altra de 3 lliures i 10 sous 
referida al fuster Mascort per los treballs de posar 
la segona andana del retaula (11). Queda molt 
clar que la darrera peça daurada per Urgellés se-
ria aquesta segona andana col·locada per Mascort, 
ja que aquest cobra els treballs pel maig de 1699 
i ja hem precisat que, pel juny del mateix any, la 
vídua d'Urgellès cobra el total que la Confraria 
devia al seu marit. 
• Els Manent, pare i fill, acaben els treballs del 
daurat (12). El primer pagament als Manent en 
aquesta seva segona fase d'intervenció en el retau-
le, és del 22 de maig de 1700 (13). L'any següent, 
el 1701, sembla enllestit el daurat, ja que el fuster 
Mascort acaba de col.locar el retaule. 
Però encara que globalment podem conside-
rar com acabat el daurat del retaule, resten peti-
tes parts i algunes peces que no ho són. Força 
temps després es paguen quantitats no massa im-
portants a Francesc Manent, el 1710 per daurar 
los baixos (15) i el 1711 sense especificació (16). 
Finalment, el 1712, se li paguen 9 \\Í\XKS per aver 
daurat la Mare de Déu del Altar y fer-li la corona 
(17), quantitat que sembla molt exigua per una 
peça tan important i, a més, realitzada magistral-
ment. El daurat i policromat del retaule finalitza, 
per tant, amb la imatge titular. 
tf . 
!'•;* 
:H 
'A 
Retaule del Roser. El Naixement. 
Fotografia: Masachs. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
.. , , , • i&u£.-'>lJ<3.C „ 
Retaule del Roser. Detall de la imatge de la Maie de Déu. 
El Nen Jesús no és l'original que es va perdre l'any 1936. Fotografia: Toni Canal. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
SITUACIÓ ECONÒMICA DE LA CONFRARIA. 
El ja esmentat Llibre de Comptes ens permet 
de conèixer també les fonts d'ingressos de la Con-
fraria, amb les quals pagaria primordialment el 
retaule. Úna part important d'aquests ingressos 
prové de donatius (calaix, cistelles, bací, caixetes 
dels hostals, caritat). Per exemple en una entrada 
datada el 21 de gener de 1696, hi consta ... y las 
altras 17 lliures, 10 sous, de una charitat fou altre 
donat a la Confraria, a fi y effecte de dorar las 
gradas del altar nou (18). Aquesta quantitat co-
breix una part del que, abans, s'havia pagat al dau-
rador Manant, a la qual cosa ja hem fet referència. 
Segueix en importància la pensió —potser 
anual— que la ciutat de Mataró atorga a la Con-
fraria, que s'eleva a 40 lliures (19). 
A més, la Confraria té algun altre petit in-
grés. Però la gairebé absoluta dependència dels 
donatius i de la pensió que U atorga la ciutat de 
Mataró explica la lentitud en pagar escultors i 
dauradors i el fet que se'ls pagui de forma molt 
fraccionada. 
El Ir. de gener de 1691 —un mes abans de 
signar el contracte amb els escultors Riera i Boni-
fàs— els confrares, conscients de les seves limita-
cions econòmiques davant de l'obra que han d'en-
carregar, demanen ajuda a la Confraria del San-
tíssim Sagrament tant a vista de la dita necessitat, 
com també en consideració del que, en la ocasió 
se feu lo nou tàlem, socorregué dita Confraria del 
Roser a esta Confraria ... (20). Queda clar que 
ambdues confraries s'ajudaven quan tenien difi-
cultats. En aquesta ocasió la Confraria del Santís-
sim Sagrament lliura a la del Roser 32 lliures. 
També, per tal de contribuir a pagar les des-
peses, quan es contracta el treball del daurat, es 
decideix de sortejar la imatge de la Mare de Déu 
del retaule antic i vendre la seva fusta. 
Fins i tot la Confraria demana préstecs. En 
el Llibre de Comptes en trobem dos. Un, sol.lici-
tat a la Sra. Anna de Sant Joan, de Barcelona, in-
dica clarament que és per a subvenir el cost del 
daurat (23). L'altre, demanat al convent de les 
Tereses de Mataró, és ... per acabar de pagar y sa-
tisfer lo compliment de dorar lo retauta de Maria 
Santíssima (24) i té, doncs, el mateix objectiu. 
L'import del treball escultòric, com indica 
el contracte, va ésser de 1.022 lliures barcelonines 
i 5 sous. El cost de la policromia només es pot cal-
cular aproximadament, atès que sembla no haver-
hi contracte. L'única font documental, la tenim 
en el Llibre de Comptes de la Confraria. Les quan-
titats pagades en concepte de daurar anotades en 
el Llibre sumen 1.128 lliures barcelonines i 5 sous, 
encara que no sabem si hi van haver altres paga-
ments. Si el daurat només hagués costat aquest 
import, el seu preu hauria estat només lleugera-
ment superior al de l'escultura. Habitualment hi 
ha més diferència. 
Tot i amb això, si pensem que la Confraria 
en l'espai de vint-i-un anys (1691-1712), per a la 
construcció del retaule despèn més de dues mil 
lliures barcelonines, tenint en compte els seus es-
cassos ingressos, hem de convenir que realitza un 
esforç molt considerable. 
ANÀLISI DE L'OBRA. 
El retaule és de planta poligonal i té una am-
plària, a la base, de 6,63 m. Consta de sòcol, ban-
cal, dos cossos i àtic. Té cinc carrers. En el carrer 
central hi ha situada la fornícula de la Mare de 
Déu titular, una mica sobreelevada respecte al pri-
mer cos i penetrant en el segon. 
Respecte la iconografia cal destacar que in-
corpora els quinze misteris del rosari, distribuïts 
de la manera següent: 
— Al bancal, els cinc misteris de Dolor. 
— En el primer cos, els cinc de Goig. Per tal 
de donar cabuda a tots cinc, com que el 
carrer central és ocupat per la fornícula 
de la Mare de Déu, el cinquè —Jesús entre 
els doctors— és situat dessota d'aquesta. 
— Al segon cos, quatre misteris de Glòria, 
a més de la Dormició de la Mare de Déu, 
ja que el quart misteri —l'Assumpció— és 
complementat amb la Dormició, moment 
immediat anterior. El oinquè misteri —la 
Coronació de Maria Santíssima— ocupa 
l'àtic, que és un lloc molt visible i per això 
s'hi va situar el misteri de més gran exalta-
ció mariana. 
Llegint el retaule, de la part més baixa a la 
més alta, es passa del dolor a la glòria. Amb lleu-
geres variants, és la distribució habitual dels miste-
ris en el moment que s'esculpeix el retaule. 
La Mare de Déu del Roser porta corona amb 
dotze estrelles, que, segons els autors místics, sim-
bolitzen les Dotze Tribus d'Israel. 
A l'àtic són col.locats Sant Domènec de Guz-
man, a qui la tradició atribueix d'ésser el gran pro-
pagador de la devoció a la Mare de Déu del Roser, 
i també un altre Sant important de l'Orde Domi-
nicana, Sant Ramon de Penyafort, general de l'Or-
de, a més de les Tres Virtuts Teologals, de clar 
significat dogmàtic. 
El programa iconogràfic de la Confraria és 
molt clar. Posa especial èmfasi en l'exaltació de 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Maria a partir de la devoció del Rosari —amb 
els quinze misteris— i, en segon lloc, en la tasca 
desenvolupada per l'Orde Dominicana en aquest 
camp, simbolitzada pels dos Sants esmentats. 
Quant a l'estil, el retaule és una evident obra 
de taller, en la qual es veuen molt clarament les 
distintes mans. Però cal precisar que és l'única 
obra conservada i documentada dels tres escultors 
que consta que hi treballaren. A Lluís Bonifàs, se 
li atribueix l'obra escultòrica del retaule de la Ca-
sa de la Convalescència de Barcelona, però no està 
corroborat documentalment. Per tant, no és possi-
ble la comparació estilística per a fer atribucions. 
La documentació que tenim, però, ens permet de 
saber que una bona part dels dos cossos principals 
del retaule i, probablement, l'àtic, van ésser realit-
zats per Marià Riera. 
Ara bé, tampoc no hi ha uniformitat en 
aquestes parts del retaule. En el primer cos hi ha 
diferències evidents entre les escenes de la banda 
de l'EvangeH i les de l'Epístola, o sigui, l'Anuncia-
ció i el Naixement per un costat, i la Presentació i 
la Visitació per l'altre. Les dues primeres —l'Anun-
ciació i el Naixement— són estilísticament les mi-
llors. ^Seran les últimes que realitzarà Antoni Rie-
ra, abans d'abandonar Mataró? 
Comparant les escenes esmentades de la ban-
da de l'Evangeli i de l'Epístola, les diferències són 
clares. Les primeres tenen figures suaus i ondula-
des, formades amb desimboltura, enfront d'una 
més gran rigidesa i menor quahtat en el modelatge 
que observem en les segones. 
De les dues primeres, potser l'Anunciació és 
l'escena més ben aconseguida. L'ondulació i el 
moviment contingut de les figures, les diagonals, 
els núvols a manera de boles de cotó fluix, tot 
descrivint corbes, fan que sigui un bon model del 
ple barroc, al qual pertany el retaule. 
Però, sens dubte, la millor quahtat artística 
del retaule es troba en la imatge titular i en el sò-
col. En primer lloc, hem de dir que la Mare de Déu 
del Roser és obra d'un gran escultor. La postura 
de la imatge és majestuosa i elegant, i en la cara, 
l'escultor, ha cuidat especialment les faccions. 
A la pròpia bellesa, s'hi afegeix el magnífic poli-
cromat, tant l'encarnat de la pell en cara i mans, 
com, sobretot, els estofats de la túnica i mantell. 
Es una de les figures de qualitat del barroc català. 
El sòcol és també extraordinari. Les dues 
parelles d'atlants són figures fornides i vigoroses, 
com detalla el precís modelat del seu cos i la ten-
V.- í-
i. 
f , 
n 
i-, -.w- i. 
•i v l^ íg jT / 
Retaule del Roser. L'Anunciació. 
Fotografia: Toní Canal. 
Retaule del Roser. Detall de la Presentació. 
Fotografia: Toni Canal. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
sió dels seus muscles. Aquest tipus d'atlants —amb 
expressió d'esforç físic, com si suportessin el re-
taule— seran més freqüents des de principis del 
segle XVIII, però no abans d'esculpir-se aquest 
retaule, per la qual cosa deuen ésser dels primers 
en el barroc català. No ho afirmem perquè han 
desaparegut molts retaules barrocs a Catalunya. 
Els àngels —un a cada una de les portes del 
sòcol— són també d'extraordinari modelat i el 
moviment de la seva túnica sembla que els doni vi-
da. En ells s'uneix naturalisme i elegància. Tots els 
altres elements del sòcol, angelets, elements deco-
ratius, e tc , són també de gran precisió i bellesa. 
D'acord amb la documentació existent, Lluís 
Bonifàs, com ja hem indicat abans, només va co-
brar 92 lliures barcelonines i 11 sous del total de 
les 662 lliures barcelonines i 15 sous que eren des-
tinats a tot el treball escultòric. ^Va poder fer en 
poc temps, i per aquesta quantitat, la figura de la 
Mare de Déu del Roser i el sòcol? Penso que, per 
ara, subsisteixen molts interrogants. 
Però encara que el retaule és una bona mos-
tra d'obra de taller, per tal que hi són evidents les 
diverses mans, en conjunt és un tot harmònic i 
obra destacada de la nostra escultura barroca. 
La recent neteja del retaule permet de veure 
amb més detall el modelat escultòric, especial-
ment en les escenes del banc que han guanyat 
molt, i també el treball de poUcromia que va ésser 
realitzat amb gran polidesa. 
Aurora Pérez Santamaría 
K-Jt-Ul- d'j! Rosei. Dos atlants. Fotografia. Toni Canal. 
NOTES. 
1. 
2.-
3. 
4. 
5. 
6. 
7.-
8.-
9.-
10.-
11.-
12.-
13.-
14.-
15.-
16.-
17.-
18.-
19.-
20.-
21.-
22.-. 
23.-
24.-
Arxiu de la Corona d'Aragó (A.C.A.) Segimon Ros; 
reg. 373; 1691; folis 49-50. 
A.C.A. Segimon Ros; reg. 375; 1693, folis 278-279. 
A.C.A. Segimon Ros; reg. 376, 1694; sense foliar. 
A.C.A- Segimon Ros; ibidem. 
A.C.A. Segimon Ros; reg. 377; 1695; sense foliar. 
Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. (M.A.S.M.) 
Llibre de Comptes de la Confraria del Roser, 1652-
1717, foli 186 r. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 187 r. núm. 6. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 187 r. núm. 7. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 197 r. núm. 18. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 194 r. núm. 18. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 197 r. núm. 13. 
A.C.A. Segimon Ros; reg. 382, 1701-1702; folis. 
100-101. 
M.A.S.M. Llibre de Comptes de la Confraria del Ro-
ser, 1652-1717, foli 198 r. núm. 14. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 201 r. núm. 20. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 223 r. núm. 11. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 224 r. núm. 23. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 227. v°. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 186 v° 
M.A.S.M. de la pensió fa la vila de Mataró a la Con-
fraria i paga per 1692 40 L. Ibidem; foli 188 v". 
M.A.S.M. Llibre de determinacions del Consell. Mi-
nerva, 1621-1708, folis 208-209. 
M.A.S.M. Ibidem. 
M.A.S.M. Llibre de Comptes de la Confraria del Ro-
ser, 1652-1717; íolilSS v°. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 212 r. 
M.A.S.M. Ibidem; foli 221 r. n°. 18. 
Les dades corresponents a les notes núm. 20 i 21 del 
Llibre de determinacions del Consell (Confraria del San-
tíssim Sagrament-Minerva) ha tingut l'amabilitat de pro-
porcionar-me-les el Sr. Rafael Soler. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


El retaule del Roser de Santa Maria de Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert