Pérez Santamaria, Aurora

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
La continuada i efícaç investigació sobre escultura barroca que porta a terme la doctora 
Aurora Pérez Santamaría ha permès de fixar les parts del retaule del Roser de Santa Maria que 
són obra de Lluís Bonifaç i d'Antoni i Marià Riera, pare i fíll. 
Antoni Riera, escultor mataroní, és autor de la imatge de la Mare de Déu del Roser, una 
de les peces més importants del barroc català que es conserven, i dels relleus de l'Anunciació i l'Adoració 
dels Pastors. 
L'OBRA DE L L U Í S BONIFAÇ I DELS RIERA 
AL RETAULE DEL ROSER 
DE SANTA MARIA DE MATARÓ 
El retaule de la Mare de Déu del Roser, que ja 
hem estudiat en diverses ocasions (1) va ésser 
encarregat per la Confraria del Roser de Mataró als 
escultors Antoni Riera i Lluís Bonifaç, com és ja 
conegut. Del contracte es dedueix que ambdós 
escultors es repartiran a parts iguals el treball 
escultòric, ja que cadascun cobrarà la meitat del valor 
estipulat per a la obra escultòrica. Riera cobrarà els 
diners de la Confraria i de totes les quantitats 
cobrades, n'haurà de lliurar la meitat a Lluís Bonifaç 
(2). 
L'endemà de la signatura del contracte, el 4 de 
febrer de 1691, Bonifaç cobra 92 lliures i 11 sousa 
compte de les 331 lliures i 7 sous que li corresponen 
(3). No tomem a saber res més d'ell. 
Més endavant sabem que Antoni Riera se'n va 
de Mataró (4), que fineix el retaule el seu fíll Marià 
Riera (5) i que tot seguit d'acabar-se l'obra 
escultòrica comença el treball de daurat. 
Al retaule, tot i que és un conjunt harmònic, 
per poc que se'l contempli, s'evidencien les diverses 
mans. 
Ja havíem apuntat que el sòcol i la imatge titular, 
que són les parts de més qualitat del retaule, podien 
ésser obra de Bonifaç. Però també ens semblava que 
era molta feina per a tan poc temps i per a tan pocs 
diners (6). 
La hipòtesi que el sòcol és obra de Bonifaç avui 
podem demostrar-la. No succeeix el mateix amb la 
Verge. Amb tota seguretat, Bonifaç realitzà el sòcol. 
Fins i tot, és molt probable que intervingués quelcom 
al bancal. 
Una fotografia d'arxiu del retaule de la Mare 
de Déu del Roser de Riudoms, destruït durant la 
guerra civil, és el document gràfic que ens permet 
d'assegurar-ho, perquè aquest retaule de Riudoms 
fou obra de Bonifaç (7). El contractaria en data 
posterior al 1691 (8) i, com veiem al mateix àtic del 
retaule, es finí el 1696 (9). 
Al retaule de Riudoms, els àngels que 
flanquegen la titular són molt semblants als àngels 
en alt relleu del sòcol de Mataró. Sobretot els que 
són a la banda de l'Evangeli en ambdós retaules. Són 
pràcticament idèntics. Per això es fa palès que els 
àngels del sòcol de Mataró i els que flanquegen la 
fomícula de la titular de Riudoms són fets per la 
mateixa mà. En aquest últim retaule, Bonifaç els 
canvia de lloc, però repeteix el mateix model de 
Mataró. Pel que fa als atlants d'ambdós sòcols, també 
es percep l'afinitat estilística, tot i que en els de 
Riudoms no sigui tan fidel al model de Mataró com 
en els àngels. A més, els quatre atlants de Mataró, 
deixant de banda les característiques comunes que 
com atlants han de tenir, es diferencien clarament 
els uns dels altres, sobretot, en els rostres. El mateix 
passarà amb els de Riudoms, però les afinitats en 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
els torsos d'un i altre retaule 
demostren amb claredat que són de 
la mateixa mà. 
Els escuts de la Confraria del 
Roser, ubicats als sòcols de tots dos 
retaules, són de composició similar, 
encara que és més ric el de Mataró, 
amb angelets que el completen. Però 
són, sobretot, els àngels i els atlants 
esmentats els que corroboren 
l'autoria de Bonifaç. 
El fet que els àngels no siguin 
al sòcol a Riudoms podria ésser 
degut al menor espai, ja que aquest 
retaule té tres carrers, mentre que el 
de Mataró en té cinc. Els àngels de 
Riudoms i el símbol de la Mare de 
Déu del Roser, les roses, col·locats 
al costat de Maria, en ésser més a 
la seva vora reté, fins i tot encara 
més, l'homenatge a la Mare de Déu 
del Roser que en ambdós retaules 
es vol representar. 
Per tant, si en el sòcol i en els 
àngels del retaule de Riudoms, les 
afinitats amb el sòcol de Mataró ens 
semblen claríssimes, per ésser el 
retaule de Riudoms obra de Bonifaç, 
la nostra conclusió és que aquest 
escultor realitzà el sòcol del retaule 
de Mataró. 
Però si contemplem les dues 
imatges titulars -la de Riudoms i la 
de Mataró- ens semblen de diferent 
mà, per la qual cosa no atribuïm la 
Verge de Mataró a Bonifaç, puix 
que suposem que la de Riudoms és 
obra seva. Aquesta interpretació ve reforçada pel fet 
que el retaule de Riudoms té una evident unitat 
estilística que, com ja hem manifestat, manca a 
Mataró. 
El retaule de Riudoms, a més, va ésser concebut, 
tipològicament, de manera diferent, tres carrers enfront 
els cinc de Mataró, la qual cosa fa que hi predomini 
l'esveltesa, mentre que en el de Mataró hi ha més 
equilibri amplària-alçària. I, en ésser més reduït, té 
només alguns misteris, no tots els quinze, com a 
Mataró. Però són de gran qualitat artística i evident 
unitat estilística, alguns amb un sentit de la perspectiva 
extraordinari, com les Adoracions dels pastors i dels 
reis, encara que aquest últim passatge no és un misteri, 
sinó un dels Set Goigs de Maria (10). 
^ 
•- , 
• •* » ' 
• 4 t 
• " , * " ' 
-
• ^ •* ' ' 
1 * 
"* 
' ^ » 
^ * 
. • • 
' » * 
• 
• , - . 
* • 
1 
] 
1 
^ ^ . ™ . , -™.. - — « . ^ . . . . . ^ . . ...- * . . . . . » . _ 
. " ' i í • > \ ' -.'• . • "' 'i .1 
•:• X \ -. • s 
* ^ . . . " ' : • ' ' • • : : ' • , . 
' , , • ' * » v ' * ' 
.':;?-= •••'-.'..fe 
-' "í".:- . • •·V*'ï ••%?:• 
^- « . f c · y , ( - ' ' * * t 
• • • • - . • . > • - ? - • • • • ' . ' • • • . " " - . 
; : , ' - :.^ • H · j ^ j - · : - •:-•'—•• 
• :• '• ' . ï . -'^'fü:- - :•-.•.. ..- -i 
' " • . . ' • • . • . . - • ' . S : C • . . ••' : • 
" — '^-T^ * ' * 
.'/•- r,v .^  
j - * • . ^ 
- .• \ •• ' ' *• • 
f * * * ^ * * * • -
. • • - ' ••• " . 
' • 1 - ' • • / 
. • • . • - , ' - . . . • 
.•'/*'* 
',*'*.* 
, * 
\ ~ • ~ • '.. 
-
-
Retaule de Riudoms. 
L'Únic misteri de dolor d'aquest retaule, el 
Calvari, es situa a l'àtic. Per incloure l'Adoració dels 
reis i per ubicar el Calvari al'àtic, però especialment 
per això darrer, el retaule de Riudoms és més 
tradicional que el retaule de Mataró, on va col.locar-
se el Calvari al bancal, juntament amb els altres 
misteris de dolor (11). 
Bonifaç podria haver intervingut, almenys 
parcialment, en aquest misteri del Calvari de Mataró. 
Les figures de sant Joan d'ambdós Calvaris són 
gairebé idèntiques. I també les torsions i modelatge 
de Crist i els dos lladres responen al seu estil. 
Al retaule de Riudoms hi ha coincidència 
iconogràfica amb el de Mataró que, en el retaule 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
^ ^ 
rji.iïíírvíi-as^íf.ía 
. z ^ r »• • 
• , " • • • 
Com ja hem assenyalat, l'en-
demà de la signatura del contracte del 
retaule, Bonifaç cobra d'Antoni 
Riera les esmentades 92 lliures i 11 
sous. Si bé no el tomem a trobar citat, 
és evident que durant el 1691, o una 
bona part d'aquest any, degué 
treballar en el retaule per poder 
realitzar tot el que li és clarament 
atribui"ble. Ja que el 9 de juny (del 
mateix any Antoni Riera cobra cinc 
rebuts (15), que en total sumen 460 
lliures i 7 sous, és probable que amb 
una part d'aquesta quantitat comprés 
el material, però la resta seria per al 
seu propi treball, i potser per al de 
Bonifaç, tot i que aquest últim no 
sigui esmentat en els documents: 
Des del 22 de maig de 1693 és 
Marià, el fill d'Antoni Riera, qui 
cobrarà de la Confraria (16), quan es 
compromet a realitzar al més ràpid 
possible la segona andana (17), que 
per a nosaltres, per tot el que després 
veurem, es tracta no del segon, sinó 
del primer cos. 
Retaule del Roser de Sta. Maria de Mataró. 
tarragoní, podria ésser suggeriment de Bonifaç. En 
el primer cos, al damunt dels relleus de l'Adoració 
dels pastors i la dels reis, hi ha els bustos de dues 
figures de santes (12) flanquejats per àngels. La del 
costat de l'Evangeli és màrtir ja que porta la palma 
(13). Podria tractar-se també de sants locals i, com 
que una porta palma, potser també de la primera 
època del cristianisme. 
Tot i que no es pot descartar que Bonifaç 
pogués esculpir part del Calvari i alguna altra figura 
del retaule de Mataró (14), és indis-cutible ara que 
tot el sòcol és obra seva i que no és autor de la imatge 
de la Mare de Déu del Roser. 
L' any següent, per un document 
del 4 de novembre de 1694 (18), 
sabem que el seu pare, Antoni Riera, 
no és a Mataró des de fa temps, tot i 
ue no s'especifica quant de temps, 
s evident que, des del moment en 
què se'n va el seu pare. Marià Riera 
es posa al capdavant de l'obra. I en 
aquest mateix document es 
compromet de tenir realitzat per als 
inicis de l'any següent una andana 
de las dos quefaltan (19). Es tracta, 
per tant, del segon cos i l'àtic. I el 
20 de juny del mateix any 1695 ha culminat l'obra 
(20). Seva és, doncs, l'escultura de part del primer 
cos, el segon cos i l'àtic. La part arquitectònica hauria 
estat realitzada pel fuster Antoni Mascort. 
És evident que el primer cos no té unitat 
estilística. Ja havíem assenyalat que hi havia una gran 
diferència de qualitat entre els misteris de la banda 
de l'Evangeli -Anunciació i Adoració dels pastors-
i els dos de la banda de l'Epístola -Visitació i 
Presentació- (21). Seguim mantenint aquesta 
hipòtesi, però ara creiem que, o bé aquests misteris 
foren l'última cosa que realitzà Antoni Riera abans 
de deixar Mataró, o bé ho fou la imatge titular, la 
qual li atribuïm en descartar que fos Bonifaç l'autor 
(22). Al mateix temps, o immediatament després. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
^Icir^^ 
. » í . ^ - ' * ^ fel 
relleu les angulositats i, moltes 
vegades, la rigidesa que caracteritzen 
l'estil de Marià i que sí que es fan 
paleses en els altres tres misteris de 
dolor del bancal. 
Si bé l'objectiu d'aquest article 
era de donar a conèixer la part del 
retaule del Roser que és obra segura 
de Bonifaç, les dades documentals que 
ja teníem, juntament amb el document 
gràfic que aportem ara, ens permeten 
d'arribar a més. No sols podem 
corroborar que Lluís Bonifaç fou un 
gran escultor, tot i que no se'n dubtava, 
sinó que també hem de dir el mateix 
d'Antoni Riera, pel fet d'ésser autor 
dels relleus de l'Anunciació i de 
l'Adoració dels pastors i de la imatge 
de la Mare de Déu del Roser. 
Aurora Pérez 
Imatge de la Mare de Déu del Roser. Santa Maria de Mataró. 
el seu fill Marià realitzaria els altres dos misteris 
del primer cos, els de la banda de l'Epístola, els quals 
concorden formalment amb els relleus del segon cos 
i àtic, obra segura de Marià. 
Pel que fa al bancal, els dos relleus de més 
qualitat són els dos misteris del carrer central, Jesús 
amb els doctors i el Calvari. Com que es troben sota 
la fomícula de la Verge són els més visibles, i els 
degueren realitzar els millors escultors. 
A més de creure que el Calvari és, almenys 
parcialment, obra de Bonifaç, pensem també que el 
relleu de Jesús amb els doctors, per la suavitat de 
les formes, domini de la composició i de l'espai, ha 
de ser obra d'Antoni Riera. No trobem en aquest 
NOTES. 
1.- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Escultura 
barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic. Projecció 
a Girona (1680-1730). Virgili & Pagès. Lleida, 1988; p. 132, 
205-214,351-353.1 tots els documents que es citaran en aquest 
article s'hi troben publicats: p. 525-535. 
PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. El retaule del Roser de 
Santa Maria de Mataró. Fulls/30 del Museu Arxiu de Santa 
Maria, gener 1988, p. 4-9. 
PÉREZ SANTAMARÍA, A urora. Iconografia del 
retaule de la Mare de Déu del Roser de Santa Maria de Mataró. 
Fulls/39 gener 1991, p. 26-33. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
2.- A.C.A. (Arxiu de la Corona d'Aragó) not. Segimon 
ROS; reg. 373, 1691, folis 49-50. 
3.- A.C.A. -not. Segimon ROS; reg. 373,1691, foli 60. 
Vegeu també: PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. El 
retaule del Roser de Santa Maria de Mataró. Fulls/30, p. 4. 
4.- Ibídem. 
5.- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Op. cit., p. 4-5. 
6.- Va poder fer enpoc temps, i per aquesta quantitat, 
la figura de la Mare de Déu del Roser i el sòcol?... PÉREZ 
SANTAMARÍA, Aurora. Op. cit., p. 9. 
7.- MARTINELL, Cèsar. Arquitectura i escultura 
barroques a Catalunya. Vol. II, p. 137. 
8.- L'any 1693 el trobem residirà a Valls; potser ja feia 
algun temps que hi era... MARTINELL, Cèsar. Op. cit., p. 136-
137. 
9.- Pel que diu Martinell, aquest retaule de Riudoms 
degué ésser l'última obra de Bonifaç. MARTINELL, Cèsar. Op. 
cit., p. 137. 
Això ens fa pensar que podrien ser les imatges de les santes 
Juliana i Semproniana. En construir-se el retaule feia ben poc 
que Mataró, el 23 de febrer de 1682, havia demanat a Sant Cugat 
del Vallès que el 'Molt llustre Senyor Abat i C^qiítol del Convent 
fos servit concedir Relíquies Insignes de las Gloriosas Santas 
Juliana y Simproniana fillas de esta Vila...'. 
Hem vist l'anhel de Mataró per aconseguir el que 
considerava el més preuat record de la seva història, i creiern 
que de la mateixa manera que en el retaule foren representats 
sant Pere i sant Pau, columnes de l'Església Romana, també 
volgueren que hi figuressin les nostres santes Juliana i 
Semproniana, considerades com el fonament de l'Església 
local...» 
SOLER i FONRODONA, R.: Notes a la iconografia del 
retaule del Roser de Santa Maria de Mataró. Comunicació a 
la V Sessió d'Estudis Mataronins, 1988. Museu Arxiu de Santa 
Maria. Mataró, 1989, p. 90. 
14.- També Soler i Fonrodona apunta que el sant Pau del 
retaule de Mataró és d'una gran semblança amb el que Lluís 
Bonifaç va fer per a la cisterna del pati de la Casa de 
Convalescència de Barcelona... SOLER i FONRODONA, R.: 
Op. cit., p. 90. 
10.- Aquest Goig, el trobem amb certa freqüència en els 
retaules del Roser del Renaixement, molt excepcionalment en 
els del Barroc. 
PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Retablos catalanes de 
Nuestra Senora del Rosario. Boletín del Seminario de Estudiós 
de Arte y Arqueologia (B.S.A.A.). Universidad de Valladolid, 
1988. p. 312. 
11.- Definíem com a novetat iconogràfica pròpia dels 
retaules del Roser de la fi del segle XVII i principis del XVin 
el fet que el misteri del Calvari passés al bancal i els models 
eren els retaules de Mataró i Olot. 
Per aquesta raó, el retaule de la Mare de Déu del Roser 
de Sitges -1684- el situàvem, des del punt de vista iconogràfic, 
juntament amb els retaules de la meitat del segle XVII, ja que 
el Calvari era encara a l'àtic. El mateix succeeix amb el de 
Riudoms -1696- i en ambdós. Sitges i Riudoms, trobem el Goig 
de l'Adoració dels Reis. 
Vegeu PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Op. cit., p. 318-
321. 
Veiem, doncs, que la tradició coexisteix durant cert temps 
amb les novetats. I creiem que aquest esperit tradicional hem 
de veure'l relacionat amb el client -la Confraria-, no amb 
l'escultor. I tant pot ser esperit tradicional com el desig d'imitar 
un altre retaule que els hagués agradat. 
12.- Pel que fa a la figura del costat de l'Evangeli, no 
podem veure amb claredat si és masculina o femenina. La de 
la banda de l'Epístola és, evidentment, una dona. 
13.- Soler i Fonrodona arribà a les següents conclusions 
pel que fa a dos bustos femenins que es troben a l'entaulament 
que separa el primer del segon cos del retaule de Mataró: 
Podem veure dues testes femenines que porten un pentinat 
i uns joiells de la forma en què en aquell segle eren representades 
les matrones romanes. 
15. 
249-254. 
A.C.A. -not. Segimon ROS; reg. 373; 1691. folis 
16.- A.C.A. -not. Segimon ROS; reg. 375; 1693, folis 
277V-278. 
17.- ... Mariano Riera y Antoni Mascort faran y 
procuraran que de assíy per tot lo mes de abril pròxim vinent 
del any mil sis cents noranta quatre se acabe de fer y fabricar 
la segona andana que falta en lo retaule... que de present se 
va fent y fabricant per compte de dita Confraria per Antoni 
Riera... La qual segona andana de dit retaula prometen dits 
Mariano Riera i Antoni Mascort fe yfarà ab la mateixa forma 
que està en la trassa de dit retaula. A.C.A. -not. Segimon ROS, 
reg. 375, 1693, folis 278 v- 279. 
18.- A.C.A. -not. Segimon ROS; reg. 376, 1694, sense 
foliar. 
Vegeu també PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. El 
retaule del Roser de Santa Maria de Mataró. Fulls/30, p. 4. 
19.- ... que ell dit Mariano Riera per de assí lo die de la 
Purificació de Nostra Senora que és al dos de febrer primer 
vinent del any mil sis cents noranta sinch tindrà posada en lo 
retaula... unaandandade lasdosquefaltan... A.C.A. Ibídem. 
20.- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora. Op. cit., p. 5. 
21.- Les dues primeres -l'Anunciació i el Naixement- són 
estilísticament les millors. Seran les últimes que realitzarà 
Antoni Riera abans d'abandonar Mataró?. PÉREZ 
SANTAMARÍA, Aurora. Op. cit., p. 8. 
22.- Sens dubte és millor escultor que el seu fíll, per la 
qual cosa creiem que, atesa la qualitat de la imatge, ha d'ésser 
obra seva. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


L'obra de Lluís Bonifaç i dels Serra al retaule del Roser de Santa Maria de Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert