Medina, José Luís

Temps d’Educació

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tem
s d
’Ed
u
cació
, 38,  p
. 7-9  ©
 2010  U
n
iversitat d
e Barcelo
n
a 
 
 7 
Dimensions pedagògiques, curriculars i organitzatives 
de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Presentació 
José Luis Medina 
Poques institucions socials han resistit el pas del temps i són tan longeves com la 
universitat. Poques també són les que han estat subjectes a un estat permanent de 
crisi. Probablement l'especial missió social que desenvolupa pot ajudar-nos a com-
prendre tant el seu caràcter sempitern com la seva permanent visió d'inestabilitat i 
conflicte. La universitat com a institució ha sofert profundes transformacions sobre-
tot al llarg del segle XX. Sense abandonar el seu origen medieval, les seves funcions i 
finalitats s'han anat transformant de manera paral·lela als canvis esdevinguts en les 
societats occidentals. 
El canvi profund que avui està experimentant l'educació superior a partir de les 
propostes emanades de l'Espai Europeu d’Educació Superior, i la transformació radi-
cal i accelerada de la seva estructura, estan tenint una enorme repercussió en tots els 
seus elements i les seves dimensions; des de l’organització i gestió fins als processos 
d'ensenyament; des de les polítiques docents fins a les de qualitat i acreditació; des 
de les finalitats fins a les funcions del professorat. L'aparició d'una nova estructura 
curricular i de titulacions, la proposta de nous mètodes d'ensenyament centrats 
explícitament en l'aprenentatge de l'alumnat i la nova concepció del treball del pro-
fessorat que emergeix després d'aquests canvis, estan generant unes exigències 
organitzatives, de gestió i pedagogicodidàctiques que no tenen parangó en la re-
cent història de les universitats europees. 
Tot aquest procés que s'inicia amb la declaració de Bolonya no ha deixat indife-
rent a cap estament de la comunitat universitària i ha suscitat tot tipus d'opinions 
−sovint divergents− i debats −que recentment han aconseguit notorietat mediàtica−, 
en els quals es barregen legítimes opinions amb valoracions corporativistes; anàlisis 
simplistes i freturoses de fonament amb lúcides i profundes consideracions crítiques 
i, en fi, postures radicals a favor i en contra amb arguments freqüentment poc con-
trastats. 
El tema central del debat a partir del qual sorgeixen múltiples ramificacions s'es-
tableix entre els que pensen que el currículum universitari ha de determinar-se, 
fonamentalment, a partir de les demandes de l'aparell productiu i ser de caràcter 
tècnic funcionalista i els que defensen que s'ha d'estructurar al voltant d'una forma-
ció independent del món laboral i ha de ser de caire intel·lectual i teòric. 
Si bé és cert que als anys 80 del segle passat emergeix el model neoliberal la in-
fluència, a partir del qual s’inicia un procés de lliscament cap a la producció i entre-
nament de treballadors especialitzats que responguin a les demandes del mercat 
laboral i a les necessitats del teixit productiu, no és menys cert que encara avui  
–afortunadament– la universitat pot seguir sent considerada com el lloc de l'avant-
guarda intel·lectual on es gesten la cultura, la ciència, la crítica i la reflexió in-
tel·lectual. En la dècada dels noranta, als problemes ja coneguts de la massificació i la 
falta endèmica de finançament, s'afegeixen qüestions com la internacionalització de 
la universitat i el procés de convergència en les titulacions. 
Jo
sé
 L
u
is
 M
ed
in
a 
 
8  Temps d’Educació, 38, p. 7-9 © 2010 Universitat de Barcelona 
No obstant això, la virtualitat d'aquest procés evolutiu i de transformacions adap-
tatives ha de ser qüestionada. Podem estar d'acord que la universitat ha experimen-
tat alguns canvis i transformacions, manifestades sobretot en un augment de l'inte-
rès per garantir l'empleabilitat dels seus titulats i titulades, però també cal acceptar 
que encara conserva força residus medievals pel que fa a la comprensió del saber i a 
l'organització de l'ensenyament i l'aprenentatge dels sabers científics i professionals. 
En suma, i a la vista d'aquestes posicions, sembla raonable afirmar que la univer-
sitat no només ha de servir per respondre mecànicament als estímuls i demandes del 
món economicolaboral, i adaptar-se a les noves necessitats que criden els gurus del 
canvi i la globalització mercantil i insolidària, que solen ser les de sempre però amb 
el maquillatge de la «nova economia», sinó que també s’hi ha d'anticipar i plantejar 
reptes alternatius en la construcció, científica, social, econòmica, política i cultural 
d'un país. 
No obstant això, convé matisar molt més tots aquests plantejaments. I és aquí on 
aquest monogràfic es converteix en una excel·lent excusa perquè els set treballs que 
en formen part ens ajudin a repensar amb la cautela i el rigor propi de la universitat 
les qüestions anteriorment esbossades i les seves dimensions organitzatives, didàc-
tiques, curriculars i formatives. 
Artur Parcerisa en l'article titulat «Polítiques docents en el context de l'EEES: 
oportunitats, dificultats i dilemes», després de reclamar un debat serè i rigorós 
exempt d'afirmacions gratuïtes freturoses de fonament i de fer una succinta clarifica-
ció conceptual del nuclear concepte de competència, planteja una interessant pro-
posta de treball docent centrada en l'aprenent articulada a través de sis dilemes 
referits a la planificació de la docència, l'avaluació dels aprenentatges, la tutoria, el 
treball en equip, la formació del professorat i l'avaluació de la docència. 
La repercussió que el desplegament de l'EEES està tenint en els aspectes organit-
zatius, de gestió i govern de la universitat és analitzada per Vicenç Benedito. En el 
seu article sosté que avui més que mai és vital la interdependència entre els proces-
sos acadèmics i els de govern en una relació en les quals els segons haurien d'estar al 
servei dels primers i no a l'inrevés. Ens mostra després lúcidament que la complexitat 
dels processos de presa de decisions i la dificultat de determinar qui ostenta avui dia 
el poder a la aniversitat són rèmores per al bon govern i l'eficàcia i transparència en 
els processos de gestió de les universitats. 
«Els dissenys curriculars per competències en els títols de grau i postgrau: possi-
bilitats i limitacions» és l'article que signa Elena Cano en el qual després d'alertar-nos 
del risc d'un excés de rapidesa i burocratització en el procés d'implantació dels graus 
i de l'escassa participació i formació del professorat, argumenta amb claredat que els 
dissenys curriculars basats en competències han de contemplar tant els sabers aca-
dèmics i culturals propis de la universitat com les demandes laborals i socials. Advo-
ca també per l'establiment d'un procés gradual els continguts del qual s'articulin 
adoptant una naturalesa instrumental en les competències de cada titulació. 
La qüestió metodològica i més concretament l'exposició magistral i la participa-
ció de l'alumnat centren l'interès de l'article de Francesc Imbernon, «La innovació 
docent abans i en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Què hi ha de nou?». Sosté, de 
manera clarivident, que la sessió o classe expositiva no és necessàriament una estra-
D
im
en
sio
n
s p
ed
ag
ò
g
iq
u
es, cu
rricu
lars i org
an
itzatives d
e l’Esp
ai Eu
rop
eu
 d
’Ed
u
cació
 Su
p
erio
r. Presen
tació 
 
Temps d’Educació, 38, p. 7-9 © 2010 Universitat de Barcelona  9 
tègia d'ensenyament obsoleta si es desenvolupa de manera no transmissible. Però 
atesa la insuficiència d'aquesta estratègia per al foment de determinats aprenentat-
ges ens proposa un enfocament metodològic centrat en l'alumne com a protagonis-
ta del seu propi aprenentatge. 
Antoni Font centra el seu article «Exigències i problemes de l'avaluació en l'EEES» 
en el desenvolupament de processos d'avaluació dels aprenentatges personalitzats i 
qualitatius, coherents amb els enfocaments pedagògics centrats en l'estudiant. El 
treball ens ofereix un interessant model d'avaluació després d'argumentar que l'EEES 
no imposa cap model més enllà de la necessària coherència entre les activitats for-
matives, les metodologies utilitzades i l'objecte sobre les quals es projecten. 
L'article «La indagació en l’educació superior. Implicació i corresponsabilitat en 
l’acte d’ensenyar i aprendre a la universitat», proposa la creació de contextos peda-
gògics innovadors que fomentin la indagació. Les seves autores, Anna Forés, Juana 
Sancho i Cristina Alonso, hi expliquen què significa ser docent universitari des de la 
perspectiva de la indagació. De manera sintètica ens ofereixen alguns interessants 
suggeriments per dissenyar processos educatius que possibilitin experiències d'a-
prenentatges autèntiques en les quals els i les estudiants siguin protagonistes actius 
del procés tot desenvolupant la seva autoria i creativitat. 
Joan Mateo, exdegà de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, 
narra el tortuós procés de la transició cap a les noves titulacions que va escometre 
aquest centre en una situació de partida molt complexa caracteritzada pel qüestio-
nament de la supervivència d'algunes titulacions i el manifest escepticisme al llavors 
incipient procés de Bolonya. Aquest documentat article té la virtut d'oferir-nos mol-
tes claus del passat recent que ajuden a entendre la nostra situació actual. A més, 
l'article finalitza amb unes interessants reflexions que ens conviden a romandre 
atents davant de tres riscos que podrien desvirtuar tot el treball iniciat cap a l'EEES: la 
mercantilització de l'educació superior, les desiguals relacions entre docència i inves-
tigació, i la dificultat del canvi metodològic 
A tots i a totes, el meu més sincer agraïment per les seves valuoses aportacions. 
 


Dimensions pedagògiques, curriculars i organitzatives de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Presentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert