Serra i Bauçà, Antoni

Mayurqa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA CONSCIENCIA NACIONAL 
i 
LA DEFORMACIÓ LOCALISTA. 
Antoni Sena i Bau@ 
E1 tema del localisme, és a dir, del con- 
junt d'actituds reduccionistes i parroquiais, 
ens interessa de bell non a Mallorca, i és de 
suposar que a les altres iiles, perque des de fa 
alguns anys -d9en$d del "gonellisme" a les 
acaballes del franquisme- s'ha convertit en 
objecte de polkinica constant fins a l'avorri- 
ment en els iiiitjaiis de comunicació social 
principalnient. gs  clar que no es tracta de 
cap fenoinen nou, propi d'una socieiat que, 
desprds de patu un llarg període de regim 
autirquic i centralista, que s'ha caracterit- 
zat per inetodes de comporiament polític 
típicament feixistes, eiitreveu, a la fi, una 
possibikat de futur Uiure i deinocrdtic. $ a 
dir, que en la meva opinió no es tracta d'una 
reacció contra els abusos del centralisme his- 
tbric -no és, dolics, uii moviment pendular-, 
sinó que la qüestió de fons de tot el muntat- 
ge polemic té com a fiiialitat immediata, pe- 
ro també amb interessos a niés llarg termini, 
de dividir els sectors socials illeiics i, amb 
i'enfrontameni, aconseguir que I'ordre de va- 
l o r ~  sociais, polítics, econbmics i culturals 1x0 
sigui trastocat ni qüestionat. Així és que 
els nostres reduccionistes locals polemitzen a 
l'entom del fet lingüístic (quin 6s l'origen de 
la nostra Uengua? És correcte parlar de Ilen- 
gua catalana? És o no 6s una variant de la 
iiengua catalana? .Fins a quin extrem?, etc.), 
perb, en realitat, intenten d'amagar-hi -una 
maniobra que no els sol sortir gaue bé- unes 
altres intencions polítiques bendiferents. I'er 
aixb el procés que avui Iia tornat a cobrar 
forpa a la premsa (caries al director, articles, 
entrevistes, notes, comunicats, etc.) recull 
amb fidelitat suspecta antics intents de divi- 
si6 social. 
Ara bé, i permeteu que ho expressi així, 
pens que si en aquests rnoments surten altre 
pic aquestes tensioiis,emparant-se en la qües- 
lió de la llengua i fins a assolir niveUs de vio- 
lencia i u'amenapa, 4s perque, evidentment, 
hi ha h g u t  unes actituds Iiistbriques de pre- 
cisió i d'aclarirnent del tema poc correctes o,  
si inés no, tan inatisades que per forya Iiavien 
de resultar confuses. Jo diria, assumint tots 
els riscos que aixo pot co~iiportar, que els na- 
cioiialistes iüencs es decidiren ims no fa gaire 
per un ternie mitji d'amhigüitat que conside- 
raren conveiiient per inoltes i diverses cir- 
cumst~ncies: no es tractava de regirar els 
clients, el poblc, sin6 de fer-lo avanpar lenta- 
ment (aixb comporiava no aclarir definitiva- 
ment els dubtes, sinó just insinuar pistes de 
possible orientació. Per exeinple: "ens refe- 
riren) al i~iallorquí i, inés envant, el ciutada 
ja descobrira que la llengua que parla 6s la 
Uengua catalana", etc., la qual cosa liauria es- 
tat possiblement correcta, si s'hagués c o m p  
tat arnb els initjans d'ensenyament adequats 
a la realitat social de les Illes); es tractava 
d'aprofitar aquelles estructures legals, sens 
dubte adverses, pero contra les quals no hi 
liavia una voluntat d'oposició uberta 0 de 
siibstitució per altres d'autdctones (malgrat 
que haguessin Iiagut de viure en la clandesti- 
nitat). No podem deixar de valorar tampoc, 
a l'liora de l'analisi, I'organització cultural de 
les mes i l'estament social que la controlava, 
aixi com els interessos ideolbgics que Iu Iia- 
via en joc. Pensar que la cultura popular 
-alnienys allb que aqui entenem per cultura 
popiilar- era el fruit i l'expressió directa, eii 
el moment que assolia una expressió cientí- 
fica, de les classes populars em sembla ine- 
xacte i deformador. Els dos docuinents mes 
importants de la nostra cultura popular, les 
Xondnlles i el Canconer, foren inanipulats 
i instrumentalitzats pel clericalisme de l ' b p -  
ca, que es curava en salut afumant que la 
manipulació obeia a raons de bon gust O mo- 
rals. Recordem unes paraules de Jordi d'es 
Racó (mossen Alcover) en el prbleg del pri- 
mer volum de lilplec de Rondnies Mallor- 
quines: "Com jo 11e fet aquest aplec, no co- 
missionat de negú, sinó perque me pasd per 
I'escudeller de fer-ho, l'he fet així com he 
volgut: he posades les que ni'han agradat; i 
les que no m'han agradat, no les lie posades". 
Crec que aquest paragraf és si~cós i ben signi- 
ficatiu, sobretot si l'acompanyam d'unes pa- 
raules il.luminadores de Francesc de B. Moll, 
bibgraf de mossen Alcover sobre el particular: 
diu que mossen "era inflexible en materia de 
castedat, i vetava sense contemplacions tot 
allo que pogués despertar pensaments d'orde 
sexual" ("Un home de combat"). 1 en nom 
de la moral, de la castedat, deis bons costums 
o de qualsevol altre substitutiu hem encobert 
un procés politic de submissió que ve de 
molt entera. 
N s  moments politics que comportaren 
des de finals del segle XIX, amb la 1 Repúbli- 
ca i els republicans federals, i els wmenqa- 
ments del XX, un desvetllament del naciona- 
lisme i unredrecament de la cultura catalana, 
l'ambigüitat i la indecisió #una figura com 
la de inossen Antoni Maria Alcover, per 
exemple, -a la qual no negarem carisma po- 
pular, ans el contrari, dins una societat d'es- 
tructures agraries i conservadores com la ma- 
llorquina- resultaren d'una transcedencia in- 
dubtable peral nostre futur nacionalista. El1 
tengué la possibilitat d'arraconar per sempre, 
tal vegada, les antigues confusions histbri- 
ques respecte de la Ilengua, de la cultura, 6s a 
dir, els trets d'identificació nacional més im- 
portants o més bons de percebre. Josep Mas- 
: 
sot i Muntancr a l'article La cierecia mallor- 
yuirw i 10 "f<enaixen~a" (1975) escrivi, refe. 
rini-se a mossbn Alcover, que "les scves con- 
tradiccions resultaren fatals per a un desple. 
gament collerent del catalaiiisme a Mallorca". 
Pero segurainent 6s que no podia ser d'altra 
iiianera. 1 no perque mossen Alcover obeis 
a uns estiiiiuls personals, deguts a unes fms- 
tracioris o al seu caracter especial, sin6 per- 
que sociolbgicament estava immers dins una 
fornia de pensar, d'iiiterpretar el inón i, en 
wnseqübncia, d'analitzar i d'interpretar la 
seva realitat més immediata, les Ilies i, per 
extensió, el Principat i el País Valencia, iden- 
tificada amb les classes socials en el poder. 
Antoiii Maria Alcover no era un politic mili- 
tant en els ternies classics, encara que seguir 
les directrius de Sarda i Salvany era una for- 
ma de militincia ideolbgica inqüestionable, 
si aixi ho voleu, pero si que actuava política- 
ment. Quan escrigué que "hem d'esser regio- 
nalistes, per engrandir, miilorar i enaltir l'Es- 
panya" o també que "l'amor a Espanya em 
fa esser regionalista y nacionalista", per afu- 
mar, tot seguit, que "estic fondament con- 
vencut de que l'únicasolució salvadura, l'úni- 
ca salvació d'Espanya esti en el regionalis- 
me", esta definint el seu concepte de nacio- 
nalisme, 6s a dir, des de la seva conveniencia 
ideologica. 
Vull fer constar, perb, que amb el que he 
dit no pretenc de donar a entendre que mos- 
skn Alcover no tenia prou aclarida la qüestió 
nacional, ja que sovint expod el seu criteri 
sobre la unitat lingüística i cultural dels Pal- 
sos Catalans (per exemple, a Parlem-ne, de 
nacionalisme i a d'altres articles, dels quals 
recoman la lectura per no haver d'insistir so- 
bre el tema, per exemple els de Nacionalisme 
i regionalisme: La Teona de mossen Antoni 
Mana Alcover, a partir de la pagina 223 del 
primer volum d'12 mdlorquinisme politic 
(1840-19361 d'Anselm Llull), sinó que Pevo- 
lució del catalanisme politic no wrresponia 
al marc ideolbgic de mossen Alcover, que in- 
tuia que aquella estructura social de poder 
on el1 es trobava comode podia trontollar 
(vegeu tambt? a l'obra d'Anselm Llull ja es- 
mentada, Les contradiccions de Mossin A.M. 
Alcover: Del ressentiment a la incoherEncia, 
a partir de la pagina 77 del segon volum). 
i4 
Cree que aquelles inwherencies, aquells 
ressentiments exaltats, són en certa mesura 
els antecedents del localisnie d'ara, que és el 
siiccedani del riacionalisme. Vull dir, per 
expressr-110 d'una iiianera més categbrica, 
que els qui en I'actualitat, quan l'estmctura 
politica de I'Estat peruiet unes retxiiieres de 
futur lliure i autondniic(alrueiiys, en aparien- 
cia, és ciar) fan del iiacioiialisme un discurs 
localista, niiniés es liniiten a recollir, trivialit- 
zant-lo encara,un seiitimenthistbric immobi- 
lista. EIs basta la superficialitat dcl fet, i no 
tenen en coinpte les causes que el detcrmina- 
ren. I'cr aixi) han d'aillar el fenomen i l'han 
de valorar superficialmeut com a determi- 
nant de la totalitat i, alliora, han dc marginar 
fins a silenciar-la totalment, aquella altra rea- 
litat envoltant que el fa comprensible i li co- 
munica racionalitat. l'erque és significatiu 
d'aquesta nianera de pensar que exclogui sis- 
tcmaticamcnt altres posicions ideolbgiqiies i 
~>oiitiques que complenienten la totalitat i 
l'ainplitud d'iina epoca. l'er que no recu- 
lleri, per cxemple, encara que i~oméssigui per 
refutar-los, els criteris d'un republica federal 
corn Lluis Marti'?: "Teuc s'encirrec de comu- 
nicar-vos que Catalunya és gemana de Ma- 
llorca" (1900); germana i, per tant, perta- 
nyent a un mateix tronc lingüistic, cultu- 
ral i liistbric, i en aquest sentit Iiavia d'in- 
sistir en més d'una ocasió. També podríem 
esmentar Jaume l'oinar, el quiil a una crdni- 
ca publicada a "La Ilustració Wevantiiia" i 
en part rcproduida a "La Veu de Mallorca", 
afirmava que es tractava "de Fer patria cata- 
lana" i "que Mallorca és un troc de l'antiga 
nació catalana" (1900). 1 tants d'altres, des 
de Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar 
fins a Guiiiem Forteza. Pcrb, a causa preci- 
sament d'aconseguir fwdlittats polítiques, pel 
que es veu inconfessables, s'aconsella de 
mostrar el procés historie fragmentiriament. 
El localisme, doncs, és una forma que 
permet d'ajornar "sine die" el desvetllamcnt 
d'una cousci&ncia nacional latent. Els seus 
interessos s6n els matekos que els del cen- 
tralisme, encara que amb la disfressa de tb- 
pics folklbrics i, sobretot, de xovinismc ar- 
caitzant. En el fons hi Iia uii menyspreu dels 
valors culturals propis, ja que és corrent en- 
tre cls usuaris del localisme reduu als limits 
casolans restringits les formes culturals que 
defensen a crits. Les paraules del president 
del Centro Cultural Mallorquiii, justificant 
que els seus escrits fossin en castella, en són 
una bona mostra: "Si en nuestros escritos 
o/kiaies y um mayoría de cartas publicadas 
por la prensa nos expresamos en esparíol, es 
porque sea inteligible para todos, mallorqui- 
nes y peninsulares, para la gran mayoría y no 
sólo para uru rnirtorÍa de liabifanres de Ma- 
llorca". La veritat és que poc hi importa la 
reivindicació lingüística. Per a "escritos ofi- 
ciabu" -consideracions demografico-lingüis- 
tiques a part- la nostra llerigua no serveix. 
Aixb que els localistes diuen "maiiorquT' té 
un valor foklbric i subaltern. El seu plante- 
jament és uii plantejament politic, també 
subaltern, i no l'exposició científica d'una 
teoria lingüística, cosa, tanmateix, hen ina- 
la de fer. 
A MaUorca, doncs, i pcl que fa a la Ilarga 
pol8inica sobre la lleiigua, que, com deia, no 
és més que un intent de desviacionisme poli- 
tic, allb que esta en joc per part dels sectors 
socials rctardalarisno ése1 món de la Ilengua, 
no és l'origeu de la cultura, sinó contraposar 
localisme esteril, pero submis, al ndcioiialis- 
me creador i progressiu. No és una polemica 
si inallorqui o catala, no és un debat de ma- 
Ilorquuiisme contra catalanisine dues  catego- 
ries que no han estat mai antitetiques-, no Es 
una pugna d'anticatalanistes,c«ntra autono- 
mistes de Paisos Catalans. Es una cosa més 
greu i d'un abast possibleineiit inés alamant: 
6s el localisrnecom a sindiiiind'antics privile- 
gis mciquils, inim&tics, cnwbridors d'expo- 
liacions i d'opressions, que afavoriren i volen 
continuar afavoruit antigues alienacions de 
tot ordre, contra el redrepainent d'una cons- 
ciencia nacioiial autonoinista, no negada a 
l'autodcteriiiinació, oherta a la pluralitat so- 
cial dels I'aisos Catalans, sense complexos ni 
d'inferioritat ni de superiurifat, siiperadora 
de ii-ustracions, d'auto-odis i de mesquineses. 
(Bé, tenc present que aixd no és més que 
l'esbós d'un treball que exigeix una investiga- 
ció més aprolundida i més sistematitzada. 
La "comunicació" té els seus limits. Quedi 
l'enunciat com a tema de debat i de reflexió.) 



La consciència nacional i la deformació localista

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert