Còdex- Arqueologia i Patrimoni,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PATRIMONI fonts - ju l io l 2006 
Inhumació en fossa 
rectangular afectada per 
fonamentacions posteriors 
CÒDEX- ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 
necròpolis altmedieval 
de Cal guardià 
continuació fem una 
breu explicació dels 
resultats preliminars 
relacionats amb la 
necròpolis apareguda als solars de 
Cal Guardià i Can Doro. Aquests 
terrenys, que es troben ubicats al 
centre de la vila d'Argentona, con-
cretament entre els carrers de Dolors 
Monserdà, Ramon Par i el carrer 
Gran, estan afectats pel ^'Projecte de 
modificació puntual del PG de 
reordenació de Can Doro". Dintre 
d'aquesta actuació de caràcter ur-
banístic es realitzen les tasques de 
1. SUBINA I COLL, Enric 
(2002); Argentona de la sagrera a 
U vila (1265-1900). Premi 
Burriac 2001, Ajumament d'Ar-
gentona. 
control arqueològic que desembo-
quen en la detecció, documentació i 
excavació de la necròpolis. 
En aquest text ens cenyirem a 
parL·r del cementeri, que és la tro-
balU més important apareguda al 
jaciment, tot í que no l'única. De 
totes formes, gran part de les altres 
restes aparegudes, estan relacionades 
amb les diferents fases de les edifica-
cions que s'han anat construint al 
solar des de L· segona meitat del 
segle XV7.' 
La necròpolis de Cal Guardià, 
una vegada se n'hagin acabat eh 
estudis, pot ser un element fona-
mental alhora d'interpretar l'evolu-
ció de la vila d'Argentona en unes 
cronologies, segles IX-X, de les quals 
es té molt poca informació docu-
mental 
Durant les tasques de delimi-
tació de ia coberta de la mina 
vella, apareixen dues i nhuma-
cions. Es per aquest motiu que es 
decideix obrir en extensió la part 
central del jaciment, per compro-
var si es tracta d ' en te r raments 
aïllats o n'hi ha d'alrres. Una vega-
da s'obre tota la plataforma inter-
mèdia del solar, concretament on 
es trobava ubicat el mas i el pati 
de Cal Guardià, queden marcades 
28 possibles tombes, que després 
de ser excavades, queden reduïdes 
a 25 enterraments. 
Aquestes tombes formen la 
necròpolis de Cal Guardià, la qual 
datem entre els segles IX í X. L'ab-
sència de restes materials que per-
metin una datació més fiable fa 
que hi hagi dos factors que l'en-
quadrin cronològicament. El pri-
mer és documental , ja que aquest 
cementiri ha de ser anterior a la 
construcció de l'església de Sant 
Julià, de la qual ja parlen fons 
escrites a finals del segle X. A par-
tir d 'aquell m o m e n t el nucli 
pobíacional s'anirà aglutinant als 
voltants del temple, enterrant-se a 
tocar del mateix, al cementiri vell. 
El segon factor està relacionat 
a m b les tipologies morfològiques 
de les fosses, ja que en aquest jaci-
men t es documen ten un cert 
nombre de sepultures an t ropo-
morfes, que són típiques del segles 
IX i X. 
Les fosses es troben alineades, 
tant nord/sud com est/oest. Real-
ment , la majoria d'elles semblen 
formar una trama que queda des-
virtuada a m b la presència d'algu-
nes fosses saltejadcs que, segura-
ment , estaven alineades amb al-
tres sepultures que s'han perdut. 
Aquesta ordenació de l'espai 
reflecteix que les sepultures tenien 
algun tipus de senyal identifica-
tiu, ja fos la pròpia coberta de la 
fossa, una fita... que permetia que 
les següents mantinguessin l'ordre 
i no es tallessin les unes a les 
altres. AJ marge d'aquestes alinea-
cions, totes les sepultures tenen la 
mateixa orientació, amb la capça-
lera cap a l'oest, i la zona dels peus 
cap a l'est. 
Tot fa pensar que ia necròpo-
lis havia de tenir unes dimensions 
superiors que no s'han conservat. 
El terreny ha sofert rebaixos, ja 
fossin quan eren zones de cultius 
o a l'hora de construir les cases. El 
cementiri segurament s'estenia en 
totes direccions, però per la única 
part on encara es podria conservar 
alguna sepultura és per la zona est, 
on el m u r exterior del mas, que 
separa la plataforma mitja de la 
superior, pot amagar un pendent 
suau i la possibilitat que existeixin 
més inhumacions, tot i que en la 
rasa i el sondeig realitzats a la pla-
taforma superior els resultats han 
CENTRE D'ESTUDIS AHQENTONINS JAUME CLAVELL 
£oiitB - j u l i o l 2006 PATRIMONI 
estat negatius, així que és una sim-
ple hipòtesi. 
Es tracta d'utia necròpolis on 
apareixen dues tipologies morfo-
lògiques de tosses, anuopumor tes 
i rectangulars . De les primeres 
s'han pogut identificar 11 sepul-
tures i de les segones 9, en la resta 
dels casos, l'estat d'arrasament fa 
impossible englobar-les en algun 
d'aquests grups. El que queda clar 
és que no hi ha una diferenciació 
del tipus de fossa per sexes. 
Les fosses tenien algun tipus 
de coberta de la qual no ens ha 
quedat evidències. Aquesta pre-
sència és segura ja que els morts , 
en la seva totalitat, es descarnen 
a m b la cambra buida. A nivell 
d'hipòtesi, aquestes cobertes po-
drien haver estat fetes de fusta, ja 
que si s'haguessin utilitzat lloses 
de pedra, alguna s'hauria trencat Í 
acabat dintre de la sepultura. 
Dintre de les fosses ant ropo-
morfes s'ha vist que les que es 
conservaven en alçat tenien un 
primer retall exterior de majors 
d imensions , de forma irregular, 
que a una certa profunditat es 
convertia en an t ropomor f 
Q u a n t al r i tus funerari , es 
tracta d 'una necròpolis d ' inhuma-
ció individual en fossa s imple 
a m b els esquelets dipositats en 
decúbit supf, amb el crani sempre 
cap a l'oest Í els braços al llarg del 
cos o en posició semiflexionada o 
flexionada. Aques ta or ientació 
s'associa a ritus cristians, en els 
quals el mor t queda orientat cap a 
la sortida del sol. També cal dir 
que segurament els morts es tro-
baven embolicats a m b algun tipus 
de sudari o mortalla. 
A nivell poblacional s'ha 
pogut veure que el grup compta 
a m b la presència tant d'individus 
masculins com femenins, i amb 
pràcticament totes les categories 
d'edat: infantils, juvenils Í adults. 
Dels 25 individus , hi ha 16 
adults, 2 madurs Í només 2 sub-
adults. Aquesta manca d'indivi-
dus subadults és bastant habitual 
en Ics necròpolis però no respon a 
la realitat d'aquestes societats amb 
una mortaldat intantil molt eleva-
da. N o s'observa una disposició 
dels individus especial ni per edats 
ni per sexes. Les restes recuperades 
corresponen a una població no 
gaire ben representada en el sentit 
biològic ja que manquen indivi-
dus infantils i juvenils, però d'al-
tra banda ambdós sexes surten 
ben representats. Els antropòlegs 
han pogut detectar algunes pato- ''^-'i 
lògies esquelètiques com són la 
patologia dental, osteoarticular Í 
degenerativa, o la patologia oral, 
observant-ne un desgast dental 
considerable. L'estudi de la pato-
logia oral de la comuni ta t aporta-
rà informació valuosa sobre aspct 
tes relacionats amb la dieta i els 
hàbits higiènics. 
Finalment, és impor tant tenir 
present que solament s'ha obert 
en extensió una de les terrasses del Per t an t . tot i que en algunes 
jaciment, i que la resta s'ha docu- zones s'hagi ob t ingu t resultats 
mentat a través de rases. Els resul- negat ius , hi haurà un contro l 
tats que poden donar aquestes no arqueològic dels rebaixos que es 
són completament determinants . port in a terme al solar. 
Inhumació en fossa 
antropomorfa afectada 
pels murs de la placeta de 
la font de Sant Domingo 
Inhumació en fotsa 
rectangular 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 


Necròpolis altmedieval de Cal Guardià

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert