Barrera i Puigví, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA CRUZ DE LOS CAIDOS 
D'ARENYS DE MUNT 
MÈTODE DE TREBALL 
En la redacció de la comunicació que presentem, hem emprat com a element 
de treball la consulta, com a font primària, del document d'arxiu següent: 
«DIRECCION GENERAL DE LA GUARDIA CIVIL 
CONFIDENCIAL NÚMERO.- 295 
NOTA INFORMATIVA 
ORIGEN: SIGC-412 Comandància Manresa 
DESTINO: Gobiemo Civil Província . . . . Barcelona 
FECHA: 12 de junio de 1979 
ASUNTO: 221.- ACTO DE DESAGRAVIO DEMOLIDO MONUMENTO 
A LOS CAIDOS EN ARENYS DE MUNT. 
DESTINATARIOS: 
2" SECCION E M (SIGC) MADRID 
2" SECCION BIS E M IV REGION MILITAR BARCELONA 
GOBIERNO CIVIL PROVÍNCIA BARCELONA 
GOBIERNO MILITAR PLAZA Y PROVINCIÀ BARCELONA 
SIGC 4" ZONA BARCELONA 
SIGC 41° TERCIO BARCELONA 
COMISION ESTUDIÓS ALTO ESTADO MAYOR . . . . BARCELONA» 
Farem servir la informació del document perquè, malgrat les valoracions 
polítiques que s'hi fan, la descripció dels fets és objectiva, com he pogut comprovar 
en conversacions amb testimonis presencials. M'ha semblat interessant de no 
traduir els fragments del document incorporats, per tal de respectar l'estil del 
document original. 
265 
Voldria remarcar que un fet com el que estem estudiant, d'una importància 
política relativa, genera un informe de dues pàgines, que s'envia a set organismes 
estatals de tipus policial i d'investigació. Sembla que si bé la informació és cabdal 
per determinar l'acció pròpia i preveure la de l'altre, un excés d'informació pot 
dificultar de destriar la informació important de la que ho és menys o, fins i tot, 
de la que és irrellevant. Així, no sempre tenir més informació vol dir estar més ben 
informat, diem això perquè, com en d'altres àmbits de l'organització estatal, o de 
grans grups de poder, la burocratització és el gran enemic. 
ELS FETS 
«En fecha reciente, por un acuerdo en un pleno municipal del nuevo 
Consistorio de Arenys de Munt (Barcelona), se procedió a la demolición del 
Monumento a los Caídos, circunstancia que desaprobó parte del vecindario, 
al considerar que dicho monumento servia de ornato y que lo que podia 
hacerse era cambiar el sentido del mismo, haciéndolo valedero para todos los 
caídos en la contienda nacional de 1936-1939.» 
El dia 1 d'abril se celebren a l'Estat les primeres eleccions municipals després 
del 1939, amb un triomf aclaparador de les opcions esquerranes. El 3 de març, la 
Unión de Centro Democràtico (UCD) havia obtingut una majoria relativa a tot 
l'Estat, el 5 d'abril es forma el nou govern d'Adolfo Suàrez, el procés de la Reforma 
estava en marxa, no s'havia produït cap canvi fonamental en les estructures de 
l'Estat, ni en l'administració, ni en l'exèrcit, la policia, la guàrdia civil i el cos 
judicial, que havien estat els braços executors de la repressió durant el primer 
franquisme fins a la mort del dictador. 
No es procedí a depurar responsabilitats pels quaranta anys d'un règim que 
ens volia eliminar com a poble (es procedí a un autèntic genocidi cultural) i com 
a treballadors. Els mecanismes del poder econòmic i polític restaren en les mateixes 
mans, llevat de petits retocs. Es tractava de canviar una mica, a fi i efecte que res 
de fonamental canviés en el control de les estructures del poder polític, econòmic 
i militar. 
Calia una homologació a Europa, que fins aleshores el franquisme no havia 
pogut aconseguir, primer per la seva connivència amb el nazifeixisme fins al 1945, 
i per la repressió indiscriminada que havia dut a terme contra la dissidència política; 
calien nous mercats, la integració a Europa i, per això, era necessari un règim 
homologat de democràcia parlamentària; aquests eren els objectius de la reforma, 
és en aquest context que cal emmarcar la redacció i interpretació d'aquest document. 
El 19 d'abril de 1979 es constituí el primer ajuntament després de la derrota 
del 1939. Esquerra Republicana de Catalunya -ERC- obtingué sis representants 
d'un total d'onze regidors de l'ajuntament. JM Figueras fou escollit batlle, enllaçant 
així amb el darrer batlle d'ERC de la preguerra, JM Soler (Martí Basí) (1899-1989) 
266 
que fou secretari de la Direcció General d'Administració Local, de la Conselleria de 
Governació. La tradició nacionalista i d'esquerres d'Arenys de Munt, donà aquest 
resultat favorable a les sigles que, històricament, havien estat hegemòniques durant 
el període republicà. Els altres regidors eren tres de CIU, un d'Entesa Unitària pel 
Socialisme i un del Poble Unit. 
El divendres 4 de maig de 1979, una màquina excavadora enderrocava la Cruz 
de los Caidos, que el batlle del poble i voluntari de la División Azul, José Missé 
Martí, havia fet aixecar a la Plaza de los Màrtires, l'any 1942. 
El regidor que, segons sembla, era responsable de l 'enderrocament del 
monument, explicà que la decisió s'havia pres perquè era un «símbol feixista, 
franquista i anticatalà» (Arxiu Històric Municipal d'Arenys de Munt [AHMAM], 
Llibre d'Actes, núm. 35, foli 51). 
Com a resultat de l'enderrocament del monument, llegim en el document: 
«Con tal motivo, FALANGE ESPANOLA DE LAS JONS, solicita 
autorización al Gobiemo Civil para llevar a cabo el dia 3 del presente mes en 
Arenys de Munt, un acto de desagravio al Monumento, que se autoriza a 
Manuel A. Tuero Mediedo, Jefe Provincial de Falange Espaiiola de las JONS, 
a llevar a cabo a las 11,30 horas del citado dia, figurando también como 
colaboradores las Organizaciones y Partides siguientes: Fuerza Nueva, Fuerza 
Joven, Comunión Tradicionalista y Frente Nacional de la Juventud. 
Se tienen noticias de que en una reunión mantenida entre dirigentes de 
Fuerza Nueva y Falange, los primeros pretenden llevar a cabo el domingo dia 
3 de los corrientes, en Arenys de Munt, una acción contra el Ayuntamiento, 
cosa que no se llevarà a cabo al tener Falange un acto autorizado y ser 
responsable de los posibles desmanes que se pudieran cometer. 
Ante el anunciado acto de desagravio, se deja sentir entre las Autoridades 
y vecinos de la localidad, cierto temor a que se cometan desmanes y 
alteraciones de orden publico. 
En la tarde del dia 30 del pasado mes, el Consistorio en Pleno se traslada 
a Barcelona a presentar su dimisión, como consecuencia de haber sido 
autorizado el acto y no recibir del Gobernador Civil respuesta satisfactòria de 
su petición de apoyo y protección, decisión de dimisión que es reconsiderada 
tras la entrevista que mantienen con el Subgovemador Civil, quien comunica 
que el acto ha sido desautorizado. 
En esta situación, en Arenys de Munt, distintos vecinos, tanto de ideologia 
de derechas como de izquierdas, reciben llamadas telefónicas anónimas en las 
que se amenaza con causar dafios físicos y en propiedades, creàndose con 
ello cierto ambiente de temor.» 
267 
Les amenaces d'agressions generaren en el poble una por generalitzada, i 
feren reviure l'espectre de la guerra i la repressió; per això moltes famílies marxaren 
del poble, a casa d'altres parents, com a mesura de precaució. 
«Autorizado definitivamente el acto de desagravio, en la noche del 2 al 
3 del actual, grupos de jóvenes pertenecientes a dichas Organizaciones 
levantan una cruz de madera en el lugar donde estaba ubicado el Monumento 
demolido, a la que montan guardià toda la noche, figurando en la misma la 
inscripción: A LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPANA, 1936-1939. 
En las primeras horas del domingo dia 3, fueron llegando a Arenys de 
Munt personas y grupos de las repetidas organizaciones y part idos, 
formàndose una "guardià" que rodeaba la cruz con estandartes y banderas, 
mientras que personas uniformadas y una banda de tambores y trompetas, 
asimismo vistiendo el uniforme de Falange, tocaban marchas militares e Himno 
Nacional, que fue cantado varias veces por los asistentes con el brazo en 
alto, efectuàndose asimismo por numerosas personas ofrendas de coronas, 
ramos y cruces de flores, que dos mujeres con el uniforme de Falange iban 
colocando en el pie de la cruz. 
Sobre las 12,30 horas dieron comienzo los discursos de los organizadores, 
tomando la palabra, en primer lugar, el Jefe Local de FET de las JONS Sr. Mas, 
el que en nombre de todas las organizaciones patrocinadoras del acto dio las 
gracias a los asistentes al acto, diciendo que en el monumento demolido 
figuraban ocho personas de diversos partidos anleriores a la Guerra Civil a 
los que, sin juicio previo ni otro motivo que sus creencias políticas o 
religiosas, se las habia asesinado durante el dominio del bando republicano 
en dicha contienda; que la demolición del monumento evidencia claramente 
que los autodenominados "demòcratas de izquierdas" mantienen su rencor, 
su odio y ansias de revancha intactas mientras piden el olvido a los demàs, 
de lo ocurrido en la guerra civil. 
A continuaciòn tomo la palabra Manuel A. Tuero Mediedo, Jefe Provincial 
de Falange, el que dio lectura a varias cuartillas y aludiò a la masiva presencia 
de Fuerzas de Orden Publico, a los cuales calificó como "nuestros hermanos", 
y dijo, dirigiéndose a los habitantes del pueblo, que las organizaciones 
asistentes al acto no eran terroristas ni iban a producir desordenes públicos; 
seguidamente ataco muy duramente al Gobiemo y a UCD, a los que critico 
toda su linea de actuación, calificando su labor de nefasta para Espafia, 
acusàndoles de incompetència e ineficàcia en toda su gestiòn y principalmente 
en su lucha contra el terrorisme y el mantenimiento del orden del orden 
publico, así como en la lucha contra la delincuencia. Al termino de su discurso, 
que duro unos cuarenta y cinco minutos, se dieron los gritos de "Viva 
Espafia", "Arriba Espafia" y "Viva Cataluna Espanola" y se cantó el Cara al 
sol con los brazos levantados. 
268 
Sobre las 13,30 horas, los organizadores agradecieron nuevamente la 
presencia de los asistentes y se les recomendó que iniciasen el retorno a sus 
hogares en perfecto orden, recordàndoles que el dia 17 del actual se celebraria 
un acto similar en Granollers, donde también habia sido demolido el Monumento 
a los Caídos, acto al que se les rogaba su asistencia. A partir de este 
momento, los asistentes que se contabilizaron en unos 1.000, se fueron 
disolviendo en perfecto orden, sin incidentes y sin la intervención de la 
Fuerza Pública. 
La actitud de los asistentes al acto, hacia las fuerzas de Orden Publico, 
fue de completa adhesión, oyéndose en varias ocasiones gritos de Viva la 
Guardia Civil y Viva la Policia.» 
CONSIDERACIÓ FINAL 
Quatre anys després de la mort del dictador, i en plena operació de reforma 
política, els nostàlgics del feixisme franquista fan sentir la seva veu, es resisteixen 
a desaparèixer en la nova situació de democràcia formal com la que es planteja, no 
volen perdre els privilegis dels quals han gaudit durant quaranta anys, ni acceptar-
ne cap rebaixa. 
El franquisme no ha estat derrotat militarment, com és el cas del feixisme italià 
o el nazisme alemany, els jerarques franquistes no han tingut el seu Nuremberg per 
condemnar políticament el règim franquista i els seus col·laboradors; això ha fet que 
persisteixi un franquisme sociològic, en distints sectorsii capes de la societat 
catalana i espanyola, que té la seva traducció en organitzacions polítiques que, 
tenyides d'un democratisme formal, a hores d'ara, encara no han dut a terme una 
condemna taxativa del franquisme, perquè, en el fons, molts d'ells són franquistes 
reciclats, transformats en «demócratas de toda la vida». 
Les organitzacions que s'aplegaren a Arenys de Munt, el juny del 1979, 
entengueren el valor simbòlic de l'enderrocament del monument i de l'acte que 
protagonitzaren com a resposta; el que passava, és que en aquells moments, a 
Europa i a la Península, els vents que bufaven eren adversos a la salutació a la 
romana, no només això, sinó que era malvista, és a dir, no tenia futur. De tota 
manera caldria veure si, encara que el simbolisme hagi desaparegut en l'inconscient 
col·lectiu del nostre poble, els quaranta anys de dictadura han desaparegut del tot, 
sense deixar marques, hàbits i formes de comportament heretades de la dictadura. 
Agustí Barrera i Puigví 
269 
La Cru/ du los Caidos. 
270 


La Cruz de los caídos d'Arenys de Munt

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert