López Casasnovas, Joan F.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Retorn a Itaca 
per Joan F. López Casasnovas 
La mort que ha arr ibat a Marià 
Villangómez i Llobet és la matei-
xa mort que t 'ha d'arribar a tu, i 
no. No és exactament igual. No ho 
dic per les circumstàncies que en 
cada cas l'envolten, sinó per les 
seves conseqüències. Per al món 
de la cultura pitiüsa em fa molta 
por que la desaparició física (dit 
així, sembla cruel) del seu Poeta 
- e n majúscula, segons el criteri 
de Joan Salvat-Papassei t - sigui 
üiïa pèrdua irreparable. Val el tò-
pic. I ara se'n comença a veure 
l'abast. La identificació de l'obra 
amb l'illa i els illencs era tanta , 
que per molt que facin ara 
aquests per identificar-se amb 
aquella crec que no n'hi haurà 
prou. Resulta que la despersona-
lització cultural a Eivissa és més 
que un perill; és una reali tat , con-
t r a la qual, tanmateix, molts ei-
vissencs treballen perquè no sigui 
consumada. Aquí rau el pes de la 
dignitat de la bona gent eivissen-
ca, a qui cal felicitar per haver 
tingut la sort de comptar durant 
vuitanta-nou anys amb Marià Vi-
llangómez. La seva és la mort 
dels qui no poden morir mai, si el 
poble continua viu, amb la seva 
veu pròpia. Un país i un idioma 
es configuren com un sol fenomen 
per la consolidació d'un arrela-
ment i un compromís amb uns in-
teressos generals compartits. 
Quan un poble no té res a dir que 
li sigui propi, deixa d'existir: des-
apareix amb la seva llengua. Sal-
var una cultura exigeix preser-
var-ne la llengua, patrimoni 
capital en la construcció de mo-
dels socials necessaris. L'intel·lec-
tual eivissenc va fer molt en 
aquest noble combat per salvar-
nos a tots: formenterers, eivis-
sencs, però també menorquins i 
mallorquins. I va aconseguir dir-
ho amb la claredat d'una al·lego-
ria, la del destí comú. 
La nostra identi tat nacional, 
fonamentada en la llengua i la 
cultura que hem anat bast int des 
de cada indret dels Països Cata-
lans, es veu reforçada quan se la 
fa participar en elaboracions con-
juntes. . . Impulsar dinàmiques 
cèntriques o centrípetes va proba-
blement en detriment de tots. Per 
il · lustrar aquest reforç de projecte 
en comú, en el marc del respecte 
a la identi tat diferenciada, hi ha 
una poetització simbòlica del gran 
poeta eivissenc, amb què va parti-
cipar en el mític recital del Price 
Congrés (1977) de RITMES: 
Llest el comú esforç, / enderro-
cat l'alcàsser / dlllion, es partien 
I pobles, naus, dialectes, j venia 
l'anhelat / retorn al port d'origen. 
I Fou difícil, Ulisses, el teu, amb 
els illencs I que uniren llur corat-
ge I al de tota la Grècia. / Però el 
mar ja us gronxava, I tanmateix, 
cap a Itaca I rocosa, aquell bocí I 
patri, i el nostre somni I i la nos-
tra esperança / -ai, per a tants, 
fallits!- I ajudava la llengua I 
marinera i pagesa, I suau al cor 
illenc, I ara ja destriada I i ex-
clusiva als navilis, / amb aquell 
íntim dring, / un sol accent, el 
d'Itaca, I i alguns mots sols usats 
I per nosaltres. Oh parla / fami-
liar i planera, I que es va mes-
clar, entre l'ona t i les torres 
troianes, I dins l'ampla i dura 
empresa, / a la de tots els grecs! 
Ramon Pinyol i Balasch -edi tor 
a El Mall de l'Obra Completa del 
nostre Premi d'Honor de les Lle-
tres Catalanes 1989- comentà 
així els versos transcri ts: Itaca, 
Grècia, Troia, no són, és clar, Ei-
vissa, Catalunya, Espanya, però 
és ben cert que el pacte nacional 
dels grecs contra l'agressió exte-
rior per fer respectar el pacte és 
una lliçó vigent tothora i la seva 
peripècia suscita mantes evoca-
cions en múltiples conjuntures. 
Perquè el port d'origen de Villan-
gómez se situa en el comú esforç 
que no acaba mai, en un projecte 
personal, social, al capdavall poè-
tic 0 polític, que va de Dalt Vila al 
cor d'Europa... 
Marià Villangómez no és com el 
seu Increat (sense mort ni després), 
el seu bri d'herba esdevingué oli-
vera, l'ocell que fou va tenir ales i 
el roquer nadiu no fou mai per ell 
cap reixa, la seva humanitat plena 
no s'aixecà en el buit pseudocos-
mopolita, sinó que assoleix l'uni-
versal des del fonament local, com 
no pot ser d'altra manera. Ens res-
ta una obra perdurable, assaonada 
del qui fou savi per partida doble. 
En el coneixement va saber i saber 
és saber dir, i hom sap i diu des 
d'una òptica concreta irrepetible, 
intransferible, individualment i 
col·lectiva. 
Més enllà dels grans desastres 
de la nostra terra esbocinada en 
lleis, ens ha de plaure i ens plau 
compartir la seva meditació sobre 
nosaltres. Mar i pedra, i la tarda, 
oberta soca... No ha estat poca la 
presència de l'home per a tanta 
vastitud, ni que la seva meditació 
s'hagi feta des del cap Martinet. Un 
lloc concret, com ho era també el 
cap Súnnion, evocat per Carles 
Riba de lluny amb un crit 
d'alegria.u 
4 (192) 
(193)5 


Retorn a Ítaca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert