Sánchez Ibáñez, Isabel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’avaluació de sisè d’educació primària 2009  27
LA PROVA DE SISÈ: UNA EINA PER A LA MILLORA
Isabel Sánchez Ibáñez. Directora del CEIP Àgora. Barcelona
El centres educatius rebíem l’inici del curs 2008-2009 amb la notícia que l’alumnat de 
sisè d’educació primària faria una prova externa per detectar el nivell real d’assoliment 
de competències bàsiques de la població escolar de Catalunya. La sorpresa va ser gran, 
sobretot per la manera com ens va arribar, una vegada més a través dels mitjans de co-
municació, i pel desconeixement de què es faria exactament, qui ho faria, com, etc.  
A les escoles es va instal·lar el desconcert. Informacions provinents 
de diferents fonts anaven generant una certa inquietud, ja que 
s’introduïen elements diferents als que ens havien acostumat 
les proves de competències bàsiques que van deixar de ser 
obligatòries el curs anterior: es parlava d’un sol dia per exa-
minar l’alumnat de tot Catalunya, d’examinadors externs, 
d’aplicatius... Tot plegat provocava un cert vertigen, i més 
encara si hi afegim el dubte de què es faria amb els resultats, 
com s’utilitzarien o quin impacte provocarien en els centres. 
Al llarg del curs es van anar clarificant alguns d’aquests aspectes: es tractava d’una 
avaluació externa de caràcter formatiu, igual per a tots els centres indistintament de la 
seva titularitat, i que ha de servir per facilitar més informació sobre la situació global 
de Catalunya i sobre la situació de cada centre, a nivell de competències bàsiques de 
les àrees avaluades. 
La utilització que es faria dels resultats era una de les qüestions que va generar més 
inquietud, davant de la possibilitat que es pogués elaborar un rànquing de centres sense 
tenir en compte elements diferenciadors, perjudicant així la imatge d’algunes escoles que, 
tot i fer una bona feina, tenen un alumnat que no assoleix les competències bàsiques 
amb un nivell adequat. La no publicació dels resultats individuals obtinguts pels centres 
i per l’alumnat va dissipar aquests recels, tot i que mai no es pot excloure totalment 
que es facin lectures interessades, des de diferents agents, dels resultats publicats, tots 
ells de caire general.
A nivell d’infraestructura, val a dir que un dels recels que es tenia des dels centres edu-
catius era l’impacte que podria provocar la prova a nivell organitzatiu. Avui podem dir 
Amb l’anunci de 
la prova d’avaluació 
de sisè d’educació 
PRIMÌRIA฀EN฀UN฀PRIMER฀
moment a les escoles 
es va instal·lar el 
desconcert
28 QUADERNS D’AVALUACIÓ 15
que l’impacte ha estat nul. Per als centres, la realització de 
la prova només ha suposat la reserva d’horari del grup de 
sisè i la cessió d’un/a mestre/a com a examinador extern 
en un altre centre educatiu de la zona. Malgrat la gran 
envergadura del dispositiu organitzatiu muntat perquè tot 
l’alumnat de sisè fes la prova el mateix dia i a la mateixa 
hora, s’ha de reconèixer que l’operatiu dissenyat ha funcionat 
a la perfecció, amb un nombre d’incidències mínim.
L’examinador extern ha estat un dels elements nous de la prova de sisè. Fins avui, en les 
proves de competències bàsiques que fèiem als centres a tot l’alumnat de segon, quart 
i sisè d’educació primària, era el professorat del centre qui examinava i corregia el propi 
alumnat. Que la persona examinadora sigui externa a l’equip docent dóna objectivitat a 
les proves i afegeix valor als resultats obtinguts. Aquest guany en objectivitat augmenta 
en ser la persona que corregeix les proves una altra persona diferent. 
Així, amb aquesta prova d’avaluació de sisè podem dir que una pràctica que els centres 
d’educació primària ja teníem incorporada en els Plans d’Avaluació Interna des de la 
implantació de les proves de Cb de l’any 2001, amb caràcter obli-
gatori fins al 2007, pren un caire diferent, que ens apropa als 
països europeus i fa un pas endavant en la implementació 
de la cultura de l’avaluació en els centres educatius. 
És en aquest sentit que la prova de sisè ens ha suposat 
als centres una eina important per a la millora de la nos-
tra pràctica educativa. L’anàlisi dels resultats possibilita la 
reflexió interna de l’equip docent des de diferents àmbits.
Per una banda, els resultats de les proves ens donen informació 
dels aspectes avaluats en el cas concret de cada alumne/a, del seu nivell de competència 
lingüística i matemàtica. Aquesta informació es contrasta amb el resultat de l’avaluació 
que el mateix centre fa de l’alumne/a al llarg del curs. Normalment no hi ha sorpreses, 
però la prova externa ens permet filar més prim, detectar alguns aspectes que poden 
quedar diluïts en altres tipus d’avaluació que fem habitualment.
Aquesta informació individual és igualment rellevant a l’hora de fer el traspàs al centre 
d’educació secundària on l’alumne/a continuarà la seva escolaritat, ja que enriqueix i 
objectivitza la informació que el centre de primària facilita a l’institut per garantir la 
continuïtat en el seu procés educatiu.
El dispositiu 
organitzatiu de 
la prova ha funcionat 
A฀LA฀PERFECCIØ฀AMB฀UN฀
nombre d’incidències 
mínim
La prova 
ens apropa als 
països europeus i fa 
un pas endavant en la 
implementació de la 
cultura de l’avaluació en 
els centres educatius 
L’avaluació de sisè d’educació primària 2009  29
Però al centre de primària no ens quedem només amb 
aquesta anàlisi dels resultats individuals. Amb aquesta 
anàlisi concreta podem fer una primera reflexió, partint 
del contrast dels resultats individuals amb el resultat de 
l’avaluació del centre, sobre si les mesures d’adequació 
que hem anat adoptant per a la millora de l’alumnat 
han estat les adequades i, a partir dels resultats d’aquesta 
reflexió, definir altres estratègies per a la millora.
Una altra anàlisi a fer a les escoles és el del resultat global del centre. D’una banda, 
ens aporta informació sobre el nivell que assoleix el nostre alumnat en relació amb 
els altres i, per l’altra, ens permet discriminar els trets positius i negatius de la nostra 
pràctica educativa. 
Amb tots aquests elements, l’equip docent de l’escola 
ha d’obrir —en molts casos continuar— un procés 
de debat intern que ha de portar a adoptar mesures 
específiques, ja sigui en l’àmbit organitzatiu o en 
el didàctic, que han de conduir a una millora de 
l’assoliment de les competències bàsiques per part 
de l’alumnat.
En definitiva, la prova d’avaluació de sisè d’educació 
primària ha esdevingut una eina per a la millora dels cen-
tres, sempre i quan es faci un ús pertinent de la informació 
que aporta. Aquesta informació, analitzada, contrastada, és una autèntica oportunitat 
perquè en el si de l’equip docent de centre s’obri una reflexió al voltant de la nostra 
pràctica docent. 
Aquesta reflexió conjunta serà l’inici del debat que ens ha de portar a adoptar estratè-
gies per al creixement com a professionals de l’educació responsables de l’èxit educatiu 
del nostre alumnat.
La informació dels 
resultats individuals  
de l’alumnat enriqueix  
i objectivitza el traspàs de 
l’educació primària a la 
secundària obligatòria
A partir dels 
RESULTATS฀GLOBALS฀LEQUIP฀
docent dels centres ha de 
continuar el procés de debat 
intern per adoptar mesures 
ESPECÓFIQUES฀DE฀MILLORA฀TANT฀
en l’àmbit organitzatiu  
com en el didàctic


La prova de sisè: una eina per a la millora

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert