Martí Coll, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FULLS/99 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 5
ESTUDISESTUDIS
Joaquim Aguilar i Vallès va localitzar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, dins el Fons
Notarial de Mataró, unes anotacions referides a un naufragi davant de la platja de Mataró, l'any
1666.
L'advocat i historiador Antoni Martí Coll analitza i explica les circumstàncies d'aquell
succés.
Per l'agost de l’any 1666, davant de la platja
de Mataró, aproximadament a una distància de dues
milles dins el mar, va naufragar un vaixell del patró
napolità Octavio Patustio. El fet va motivar diferents
acords contractuals entre aquest patró i el patró
mataroní Josep Mallol que van autentificar-se pel
notari Antoni Pau Simon, en documents que consten
al Fons Notarial de Mataró, núm. 327, a l’Arxiu de
la Corona d’Aragó, dates de 18 d’agost i 17 de
setembre de l‘any 1666.1
Ens proposem d'analitzar l'esmentada docu-
mentació, ja que pensem que el cas pot interessar a
la historiografia del Maresme, i principalment i
concretament de Mataró, per diverses qüestions i
motius que tot seguit considerarem.
Segons consta a la documentació, la causa
del naufragi sembla ben entenedora i intel·ligible;
va produir-se la nit del dia 17 d’agost de l’any
1666 «per ocasió de un gran vent y pluja ques
mogué; se alborotà lo mar y en ell [...] per ocasió
de dit vent y borrasca, se trobocà -o trabocà- la
barca». Van sobreviure el patró i «tres o quatre
mariners, y altres -es diu- se són negats». En un
altre lloc llegim que a més de vent hi hagueren
«trons y llamps y borrasca del mar y pluja...»
El patró va salvar-se, però li calia recuperar,
si era possible, la nau i també, s’afegia, recuperar
«xàrxies, arreus, mercaderies, diners...». El napolità
Octavio Patustio va ser molt diligent per intentar
 NOTÍCIES I COMENTARIS D’UN NAUFRAGI DAVANT
MATARÓ (1666)
d'aconseguir-ho, ja que, l'endemà mateix de la nit
del naufragi, no es va pas adormir, ni esperar moltes
hores per solucionar el cas, i va signar a aquest
efecte amb el patró mataroní Josep Mallol en
presència de dos testimonis, un cirurgià i un
pescador, ambdós de Mataró, l’oportú contracte a
la notaria d’Antoni Pau Simon.
Avancem que, després d’ocupar-nos del
contingut del conveni entre Patustio i Mallol per a
intentar de recuperar el que s'havia perdut per causa
del naufragi, intentarem d'aprofundir i imaginar els
probables factors que motivaren el pas del vaixell
pels volts de la platja mataronina.
Mallol va comprometre’s a fer les diligències
necessàries per treure fins a la vora del mar de la
platja de Mataró «la barca del dit patró Octavio
Patustio, xàrxia y arreus de aquella y demés coses
se trobaran en ella [...] qualsevol que sian, axí de
robas [...] diners, com mercaderies y altras». Com
a pagament a Mallol pel treball, el napolità oferia
la remuneració consistent en «la mitat del valor de
tot lo que dit Mallol traurà y aportarà en terra a
salvament de dita barca»; tanmateix, si s’acon-
seguia recuperar el vaixell, s’abonaria a Mallol una
tercera part del valor d’aquest i de totes les altres
coses recuperades.
Després d’un mes, el 17 de setembre, va fer-
se constar que no va ser possible «traurer lo buch
d’aquella barca, [que es qualifica com a barca
ESTUDIS
FULLS/99 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA6
grossa] sinó que sols ha tret y posat en terra lo
arbre triquet, dos entenas de mestre y triquet, arbre
de mitjana y entenas y velas de ditas entenas y
entena de treu y vela, y algunas altras quinquelleries
de xarxiam». Per això, el patró napolità va pagar
al mataroní la meitat, no pas la tercera part, de
totes les coses salvades del naufragi; però, sense
fer inventari de mercaderies, diners o altres objectes
recuperats -només quincalleries-, ni consignar el
seu valor en el document notarial redactat, el qual
només serviria perquè els dos interessats donessin
la conformitat al que s’havien compromès, sense
poder reclamar-se res en el futur, però no pas per
resoldre altres qüestions que podien afectar a
tercers.
 Aquestes omissions obliguen a comentaris o
consideracions que poden ajudar-nos a aclarir,
potser sense un exquisit rigor històric, el misteri o
el perquè de la presència de la nau aquella nit
d’estiu de l’any 1666 tant a prop de la platja
mataronina.
Cal preguntar-nos per què en
l’acte notarial del setembre de 1666
no es descriuen ni es van especificar
amb detall, el nom i qualitat de les
mercaderies, ni el seu valor, ni els
diners que, tanmateix, van existir i
servir per lucrar-se els dos contrac-
tants?
Aquestes omissions poden
suggerir-nos que l’expedició de la nau
del patró napolità, abans del naufragi,
viatjava cap a Mataró, que era una
vila molt amant del lliure comerç, amb
una platja semblant a un port franc,
per estalviar-se pagar, fent trampes,
les obligatòries exaccions fiscals.
 En aquells anys el Llibre del
Consolat de Mar, redactat en català,
índex i testimoni de la importància
que adquirí la marina catalana, era la
norma que s’aplicava a Catalunya i
a tots els Estats de la Mediterrània
per resoldre els problemes originats
per mor del transport marítim.
 Sembla que, normalment, els
interessats desitjarien l’aplicació de
molts capítols d’aquelles Costumbres
Marítimas de Barcelona  denominació
que va rebre el LLibre del Consolat
de Mar en ser traduït al castellà. Així,
per exemple, els capítols 90, 114, 252
del títol IV, que tracten de quan es mulla la roba
transportada noliejada, o es perd per culpa de borrasca,
o altres que consten en el títol V, títol VI o també en
el títol XI, aquest referit a les avaries sofertes dins la
mar, i igualment en el títol XIV, que tracta, en general,
sobre el compliment dels contractes en la compravenda
de mercaderies. Però, totes aquestes normes,
pensades per garantir els interessos de terceres
persones que podien veure’s afectades pel naufragi,
precisarien d’antecedents que en el cas que analitzem
no es donen. Per què s’amaguen? Es volia propiciar,
amagant l’existència d’aquelles mercaderies, que no
s’abonés el dret d’entrada i sortida, ni el de bolla?
Resulta curiós, en canvi, que es consignés
l’existència de quincalla, objectes també anomenats
aleshores en les Ordinacions com merceria, que
estaven exclosos de l’abonament d’impostos.
Una altra qüestió que caldria considerar seria
per què la nau napolitana circulava de nit i  tant
aprop de la platja mataronina.
FULLS/99 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 7
ESTUDIS
Això ocorria l’any 1666. Tanmateix, en una
data més reculada, en els Capítols de Cort sobre
lo redrés del General de Cathalunya y casa de
la Deputació  sorgits de  les Corts de l’any 1599,
va dedicar-se, insòlitament, tot un capítol -el número
73- a la vila de Mataró, fet aquest ben singular i
desusat. S’hi pot llegir el següent, que és prou
explicit :
«Item, per quant en la taula de Mataró, de
poch en sa, [...] fan gran comerç en la platja de
dita Vila, y si feyan moltíssims fraus»
A tota la costa podia haver-hi defraudacions;
però el capítol 73 consignat dibuixa l’evidència que
Mataró era una vila on es burlaven molt sovint les
normes fiscals. I encara l’any 1672 es reiterarien
els preceptes de dites Corts i es faria referència,
altre cop, a Mataró i als fraus que es cometien a
la seva platja... Es podrien donar molts exemples
de defraudacions fetes a Mataró;  així, el cas de
l’any 1638, conegut amb el nom de controvèrsia
del contraban.2
Edició de l'any 1672 reiterant els preceptes dimanats de les
Corts de l'any 1599 relatius al govern, a l 'organització i a
l'administració de la Generalitat, especialment en matèria fiscal.
Insòlitament, tot un capítol -el nùmero 73- fa referència a Mataró
i als fraus que, ja l'any 1599, es diu que es cometien a la platja
d'aquesta vila.
Justificació i aclariment de la pretesa recta intervenció dels
delegats del virrei sobre la legalitat dels procediments instruïts a
instància d'aquests amb relació al contraban descobert a Mataró
l'any 1638. La intervenció del virrei en una qüestió que, fins
aleshores, semblava privativa de la Generalitat va provocar una
enutjosa controvèrsia i l 'afany posterior de voler vindicar la
rectitud de les conductes d'uns i d'altres.
Com es cometien els fraus? És fàcil saber-ho
analitzant les Ordinacions3 que es feien trianualment,
a fi d’assenyalar les tarifes dels drets de bolla i
d’entrada i sortida de les mercaderies del Principat.
Quan es tipifiquen les accions que es prohibeixen i es
castiguen, es descriuen detallades  i variades maneres
de perpetrar-se els fraus. D’entre dites situacions
trobem, per exemple, la de «situar un vaixell a la vora
de la platja perquè esdevingués un lloc de venda o de
compra. El comprador -s'afegeix- havia d’espavilar
per transportar les mercaderies d’amagat...». També
estava prohibit «carregar o descarregar de nit, i a
hora cauta, i trastejar o trasbalsar de una embarcació
en altra».
Podem tornar a preguntar-nos què hi feia el vaixell
napolità d’Octavio Patustio, a la nit, tant a la vora
de la platja de Mataró. Potser pretenia,  imitant a
altres defraudadors, aprofitar-se de les facilitats
que pensava trobar a Mataró, una vila aleshores
molt amant de la llibertat de comerç?
                 Antoni Martí Coll
ESTUDIS
FULLS/99 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA8
NOTES:
1.- Dades facilitades per Joaquim Aguilar i Vallès.
2.- ANTONI MARTÍ COLL, Visió de Mataró a través de plets i
discòrdies (segles XVII i XVIII),  Col·legi d’Advocats de
Mataró, (Mataró,1996) pp. 67 a 99)
3.- Ordinacions y Crides fetes per los molt Illustres Senyors
Deputats y Oydors de Comptes del General del Principat de
Cathalunya y Comtats [...] y parer dels Magnífics Assessos,
per la bona exactió dels drets del General y Bolla.
Litigi relatiu al contraban del mataroní Miquel Pou i Partella,
comès a ple dia, descaradament, al moll de Barcelona. S'hi va
utilitzar l'estratagema de fer un trasbalsament de roba francesa des
d'una galera genovesa a una barca per dur-la a Mataró. Quan hom
va descobrir i perseguir el frau, el mataroní va saber preparar la
defensa i esquivar, amb un plet, el decomís de les mercaderies.
APÈNDIX I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS
Die xviii, mensis augusti, anno a Nativitate Domini
MDCLXVI. In villa Mataronis, diocesis Barchinone.
Sobre les coses devall scrites per y entre lo patró de
barca Octavio Patustio, napolità, de una, e lo patró de
barca Joseph Mallol, de la vila de Mataró, de part altra, són
estats, firmats y jurats los pactes devall scrits y següents:
Primerament, per quant en la nit proppassada, per
ocasió de un gran vent y pluja ques mogué se alborotà lo
mar y en ell, casi devant la platja del mar de la present vila
de Mataró, dos milles poch més o menos dins lo mar, per
ocasió de dit vent y borrasca se trobocà la barca del dit
patró Octavio Patustio y se entrà dins lo fondo del mar,
hahont de present està, ab sas xàrxias y arreus y altres
coses que se trobaven dins dita barca de la qual barca se
són salvats lo dit patró y tres o quatre mariners y altres se
són negats.
Perçò, és estat pactat y concordat entre dites parts
que lo dit patró Joseph Mallol sie obligat, si y segons que
lo dit patró Joseph Mallol, ab thenor del present capítol,
se obliga y promet al dit patró Octavio Patustio que ell, ab
sa barca, y ab altras si li aparexerà y seran menester, farà
les diligèntias que li seran possibles en traurer, suspendrer
y aportar fins a la vora del mar en la platja de dita vila de
Mataró la dita barca del dit patró Octavio Patustio, xàrxia y
arreus de aquella y demés coses se trobaran en ella, y en
cas que ell no porà suspendrer ni traurer en terra dita barca
sinó que traurà y aportarà en terra algunas cosas de les
que són en dita barca, qualsevol que sian, axí de robas,
xàrxias, velas, diners, com mercaderias y altras, dit patró
Patustio hage de donar al dit patró Joseph Mallol la mitat
del valor de tot lo que dit Mallol traurà y aportarà en terra
a salvament de dita barca, en continent ab diner comptant
avaluat primer per dos experts tot lo que aportar haurà dit
Mallol, y en cas que dit patró Patustio no li pagara a dit
RELAT DEL NAUFRAGI
FULLS/99 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 9
ESTUDIS
Mallol encontinent la mitat del valor de dites coses, dit
Mallol se pugue retenir aquelles fins sia pagat en la dita
mitat del valor de aquelles; si emperò dit patró Mallol
aportara en terra a la vora del mar en dita platja de Mataró
la dita barca y cosas seran en ella, en tal cas lo dit patró
Patustio hage de donar a dit Mallol encontinent, ab diner
comptant, la terça part del valor del buch de dita barca
perduda y de tot lo ques trobarà en ella, axí de xàrxias,
arreus, mercaderias, diners, com de altras qualsevol cosas,
avaluantlo tot per dos experts y no pagantli encontinent lo
terç del dit valor, en tal cas dit Mallol se pugue retenir la
dita barca y tot lo que se haurà trobat en ella fins sia
íntegrament pagat en lo dit terç de dit valor, y axí ho firman
y juran llargament les dites parts.
Die xvii, mensis septembris, anno a Nativitate Domini
MDCLXVI. In villa Mataronis, diocesis Barchinone.
Lo patró Octavio Patustio, natural del regne de
Nàpols, per quant ab acte rebut en poder del notari devall
scrit als divuyt del sete mes de agost pròxim passat, entre
dit patró Octavio Patustio de una, e lo patró Joseph Mallol
de la present vila de Mataró, de part altra, fonch concordat
y pactat que lo dit patró Joseph Mallol ab sa barca y sos
mariners faria las diligèntias possibles en traurer del fondo
del mar la barca grossa del dit patró Octavio Patustio que,
a dos milles dins lo mar, devant la platja del mar de la
present vila, per causa de un gran vent, trons y llamps y
borrasca del mar y pluja, la nit antes del dia de deset de dit
mes de agost proppassat se havia perdut, y estava dins lo
fondo del mar, y que en cas dit patró Mallol tragués dita
barca en terra, dit patró Patustio donaria al dit patró Mallol
per sos treballs la terça part del valor de dita barca, xàrxia y
de tot lo demés que en ella se trobara, y en cas no la pogués
traurer en terra y ne tragués y aportés a salvament algunas
cosas de dita barca, qualsevols que fossen, en tal cas li
donaria la mitat del valor de tot lo que de dita barca trauria
y aportaria en terra conforme ditas y altras cosas en dit acte
estan més llargament contengudes, e com aprés dit patró
Joseph Mallol, ab dita sa barca, hage fetas las diligèntias
possibles en traurer dita barca y no és estat possible traurer
lo buch de aquella, sinó que sols ha tret y posat en terra lo
arbre triquet, dos entenas de mestre y triquet, arbre de
mitjana y entenas y velas de ditas entenas, y entena de treu
y vela y algunas altras quinquellerias de xarxiam.
Perçò confessa dit patró Octavio Patustio que de
dites coses per dit patró Mallol tretas y aportades de dita
barca en terra a salvament, té rebut del dit patró Mallol la
mitat de lo valor de la mitat de aquellas, y lo dit patró Mallol
també confessa al dit patró Octavio Patustio que de las
matexas cosas sobredites salvades de dita barca, ne té
rebut la altra mitat o valor de aquella, axí y en tal manera
que dit patró Octavio Patustio y patró Joseph Mallol estan
satisfets lo hu del altre sobre dites coses, segons lo pactat
en dit acte, y axí de conformitat los dos cancellan y
annullan aquell y tot lo contengut en aquell, axí que aquell
no pugue aprofitar ni danyar a ninguna de les dites parts
llargament.
Testes sunt Jacobus Feliu et Bernadus Boix,
carreterys, dicte ville Mataronis.
(Arxiu de la Corona d’Aragó, Fons Notarial de Mataró, 327,
Antoni Pau Simon, 17 de setembre de 1666)
L’INTENT DE RESCAT
Et ideo nos dicte partes laudantes.
Fiat cum promittione vicessi &c. denaria de
complendo pacta predicta cum salario procuratoris jury
matriculam 5 ll. xx s. 10 d. scriptura terty obligatione
personarum et bonorum into et alys clausulis solitis juxta
styllum notarium infrascripti.
Testes sunt honorabilis Nicolaus Fornes, chirurgus,
et Petrus Mas, piscator, ambo dicte villae Mataronis.
(Arxiu de la Corona d’Aragó, Fons Notarial de Mataró,
327, Antoni Pau Simon, 18 d’agost de 1666)


Notícies i comentaris d'un naufragi davant Mataró (1666)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert