Els plafons exposats a la secció Santes del Museu Arxiu que representa escenes del martiri de Sant Cugat i de les santes Juliana i Semproniana (final segle XVIII), sempre havien estat atribuïts a Carles Moretó.
Però la investigació de Rafel Soler i Fonrodona documenta que el seu autor és el pintor mataroní Joan Carles Pany

Soler Fonrodona, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 9
ESTUDIS
El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, a
la secció Santes, conserva uns plafons pintats,
destinats en el seu moment a ornamentar l’església
en les festes extraordinàries de les santes Juliana
i Semproniana. Són una de les comptades mostres
sobrevivents de l’anomenat «estil efímer», tan usat
en el temps del final del barroc.
Aquests plafons es col·locaven sobre les
pilastres de la nau central de Santa Maria. Són
pintats al tremp, en colors, sobre cartró reforçat
amb llistons de fusta; juntes, les seves seccions
cobreixen una superfície aproximadament rec-
tangular d’uns tres metres d’alçada, per una mica
més d’un d’amplada; al peu de cada plafó, n’hi ha
un altre en forma de peanya o de mènsula, que
emmarca un cartell amb un text.
A cada plafó hi ha pintat un episodi de la vida
de sant Cugat i les Santes, en un marc lleugerament
ovalat també pintat i sostingut per angelets, sobre
un fons de flors; a banda i banda, unes palmes que
arriben fins a la part superior, juntament amb
elements florals; la part baixa és adornada també
amb flors i fulles. A l’alçada del basament de la
pilastra, la representació es completa amb un text
literari al·lusiu al tema de la pintura corresponent.
Les llegendes que acompanyen les pintures
estan compostes en la forma estròfica que, en
castellà, rep els noms de «tercerilla» o «tercenilla».
Són tres versos de vuit síl·labes mètriques, el primer
Els plafons exposats a la secció Santes del Museu Arxiu, que representen escenes del
martiri de sant Cugat i de les santes Juliana i Semproniana (final segle XVIII), sempre havien estat
atribuïts a Carles Moretó.
Però la investigació de Rafel Soler i Fonrodona documenta que el seu autor és el pintor
mataroní Joan Carles Panyó.
UNA OBRA DE JOAN-CARLES PANYÓ
A MATARÓ
dels quals és un vers blanc, i el segon i el tercer
rimen. En la literatura castellana, sembla que aquest
tipus d’estrofa d’art menor (sobretot en l’anomenat
Siglo de Oro) s’utilitzava sovint en les composicions
amb finalitats moralitzants, especialment en ocasions
de grans solemnitats religioses, com és el nostre
cas.1 Les transcrivim:
[1. Trobada de les Santes amb sant Cugat]
A la voz de Cucufate
sus Padres y Casas dejan
y de su Patria se alejan.
[2. Sant Cugat adoctrina les Santes]
Apenas de Cucufate
la predicación perciben
nuestra Santa Fe reciben.
[3. Sant Cugat bateja les Santes]
Del viejo Adán despojadas
y de nuevo aquí vestidas
renaceis a nuevas vidas.
[4. Degollació de sant Cugat]
Los Martirios del Maestro
tanto no las amedrentan
que antes su valor aumentan.
[5. Les Santes sepulten sant Cugat]
Dan honrada sepultura
al Maestro agradecidas
aunque peligren sus vidas.
ESTUDIS
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA1 0
[6. Les Santes són preses]
Tal es de su alma el incendio
que hachas y planchas de fuego
no las quitan el sosiego.
[7. Davant del tribunal]
De su Fe la confesión
hacen delante Rufino
sin temer su indignación.
[8. Les Santes a la presó]
Esposas Grillos y Cárcel
que padecemos gozosas
nos prueban de Cristo Esposas.
[9. Escena de tortura]
Despedazadas con garfios
de la Catafia pendientes
os probais las más valientes.
[10. Degollació de les Santes]
La Gracia que las anima
esforzó a los Macabeos
repite aquí sus trofeos.
Acabades les festes, els plafons es guardaven
a la petita sagristia de la capella de Sant Desideri,
en un lloc dissimulat sobre la volta.2 Aquest fet no
és casual.
Segons Ferrer i Clariana, les relíquies del cos
del sant màrtir de les catacumbes romanes –sant
Desideri–, es veneren a Mataró des de l’any 1686;
foren concedides a la ciutat per mediació del pare
Tomàs Muniesa, de la Companyia de Jesús. En
l’administració de la Confraria hi havia intervenció
municipal, perquè sant Desideri era considerat «el
Sant de la Ciutat». Per aquest motiu, quan el 1772
Mataró obtingué del monestir de Sant Cugat del
Vallès les relíquies de les santes Juliana i Sempro-
1. Trobada de les Santes amb sant Cugat 2. Sant Cugat adoctrina les Santes 3. Sant Cugat bateja les Santes
4. Degollació de sant Cugat 5. Les Santes sepulten sant Cugat
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 1 1
ESTUDIS
niana, considerades filles d’Iluro, l’antecessora de
la ciutat de Mataró, fou confiada la seva custòdia
i culte a la confraria de Sant Desideri, que les
guardà junt amb les del sant fins que, l’any 1783,
foren col·locades en el petit cambril projectat per
l’escultor Salvador Gurri al centre del retaule de
l’altar major.3
Per tant, els comptes dels primers anys del
culte de les Santes es troben en els llibres de la
confraria de Sant Desideri. Devem a l‘amable
suggeriment de la doctora Maria Garganté el fet
d’haver repassat de nou aquesta documentació,
d’on hem obtingut les dades següents:
- L’any 1772 es pagaren als germans Morató,
que aleshores construïen el retaule major de Santa
Maria, trenta lliures per ornar i empal·liar l’església
(empal·liar significa ornamentar amb domassos i
teles). Feren també un soli per exposar les relíquies
de les Santes, perquè encara no era acabat el nou
altar major. En el que es paga per aquesta ornamen-
tació, no hi consta cap despesa per res relacionat
amb la pintura.
- L’any 1779, trobem un pagament «a Joan-
Carlos Penyó per las pilastras, que pintà per lo
adorno de la Igla en las festas de las Stas», seguit
d’un altre a I. Font i J.F. Regàs «per sos treballs,
y de altres, per cartrons, claus, fustes, pintura, y
altres coses, tot empleat per las mateixas festas».
- L’any 1780 un altre pagament «a Isidro Font
per los ventalls de las festas, per sos jornals, los de
Regàs, y de altres en las mateixas festas [de las
Santas], claus, fil, paper, cartrons y pintura de peñó
de Barcelona». L’any 1781, després del pagament
habitual a Font i a Regàs per jornals i materials
«per las festas de las Santas», un altre «a Joan
Penó pintor per pinturas fetas per las festas».4
6. Les Santes són preses 7. Davant del tribunal 8. Les Santes a la presó
9. Escena de tortura 10. Degollació de les Santes
ESTUDIS
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA1 2
Sembla clar que «Joan-Carlos Penyó», «peñó
de Barcelona» i «Joan Penó pintor» són la mateixa
persona, l’aleshores jove pintor mataroní Joan-
Carles Panyó i Figaró, que durant aquests tres anys
hauria executat les pintures de la vida de sant Cugat
i les Santes que comentem. Que la feina es fes en
tres tongades, com creiem que es desprèn dels
comptes de Sant Desideri, és encara un argument
a favor de l’autoria de Panyó, que hi hauria pogut
treballar en estades curtes a Mataró des de l’època
en què encara era a Barcelona com a professor
ajudant del seu mestre Pere-Pasqual Moles a
l’Escola de Llotja, i fins quan ja treballava a Berga.
Com hem explicat,5 Panyó fou deixeble dels
germans Tramulles i de Pere-Pasqual Moles, cone-
guts pel gran nombre d’obres de l’«estil efímer»
que van realitzar (perspectives, túmuls, escuts
heràldics, etcètera), una producció que coneixem
només per gravats i descripcions literàries. Panyó
s’hi dedicà també profusament i, a diferència dels
seus mestres i per uns atzars venturosos, a Mataró
tenim la satisfacció d’haver conservat fins avui
unes d’aquestes seves pintures, destinades origi-
nalment a tenir poca durada.
El baró de Maldà ens indica en les seves
memòries que, quan visità Mataró per les Santes de
1796, veié i admirà «els medallons de les pilastres
de cada capella».6 Molt probablement, els plafons
es posaven i treien cada any per les Santes, fins que
la col·locació de les estàtues dels apòstols a les
pilastres de l’església, l’any 1835, va impedir-ho.
El lloc on es guardaven els plafons era tan
dissimulat que, amb el temps, se’n perdé el record.
Fins que, preparant l’ornamentació i la il·luminació
extraordinàries de l’església per a la celebració de
les festes commemoratives del setzè centenari del
martiri de les Santes, l’any 1904, van ser retrobats.
Els erudits mataronins Fèlix Castellà Nunell,
prevere, i Francisco Cabanyes Prat, advocat, en la
Memoria Explicativa de les festes,7 descriuen el
descobriment dels plafons amb aquestes paraules:
«Hem de fer esment de la troballa quasi pro-
videncial, pochs mesos ants de les festes, d’uns
adornaments. És el cas que, en un dels llochs
destinats a guardar varis objectes pertanyents a
l’Administració de les Santes, se descobriren unes
pintures al tremp representant distints epissodis
de la vida y martiri de Sant Cugat y ses deixebles
Juliana y Semproniana. Examinades detingudament,
se comprèn que foren destinades al peu de cada
pilastra; y, segons calculs mólt probables, donada
la llur factura, es creu que serien colocades en les
festes de la solemne trasllació de les Relíquies l’anyFotografies plafons Joan Castellà. MASMM.
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 1 3
ESTUDIS
NOTES
1.- DIEGO DE SAAVEDRA FAJARDO, Empresas políticas. Ediciones Cátedra (Madrid
1999).
2.- LLUÍS FERRER CLARIANA, San Desiderio Patrón de la Ciudad de Mataró
[opuscle, s/p, Mataró 1942].
3.- LLUÍS ADAN FERRER i RAFAEL SOLER FONRODONA, «El retaule major de Santa
Maria de Mataró, 1767-1783», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 54
(Mataró, gener 1996).
4.- MASMM- Secció Sant Desideri, Llibre de comptes, 14-15.
5.- RAFAEL SOLER FONRODONA, «Joan-Carles Panyó (1755-1840), un important
pintor i pedagog», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 95 (Mataró, octubre
2009), 28-32.
6.- RAFAEL D’AMAT I DE CORTADA, BARÓ DE MALDÀ, Calaix de Sastre III, 1775-
1779, Edicions Curial (Barcelona 1988), 116.
7.- FÈLIX CASTELLÀ NUNELL, i FRANCISCO CABANYES PRAT, Memoria explicativa
de les festes celebrades a la ciutat de Mataró amb motiu del XVI Centenari del martiri
de les Santes Juliana y Semproniana. Impremta de L. Rossell, successor de F. Horta
(Mataró 1907).
8.- XAVIER ALARCON CAMPDEPADRÓS, «Les imatges dels apòstols a Santa Maria
de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 87 (Mataró, gener 2007).
9.- SOLER, «Joan-Carles Panyó», 28, 30.
1772; venint a corroborar aital suposició i qué ningú dels presents
recordava haverles vistes ni tenir noticia de la llur existencia. No tenen
mólt valor material però sí artistich; puig, encara que abocetades, revelen
una mà experta. Afecten la forma de medallons enquadrats entre dos
palmons, ab ramatges de llorer en llur peu y dos angelets. Però llur valor
historich és més important per la rahó aduida sobre l’objecte per què
foren fetes. Per tot això la Junta de festeigs cregué acertadissim posarles
en llur lloch en les festivitats del Centenari».
Els plafons es pogueren col·locar de nou a les pilastres perquè les
imatges dels apòstols havien estat retirades el 1902. Passades les festes,
els plafons tornaren al seu lloc a la capella de sant Desideri. Quan, en
la restauració del temple feta pel doctor Samsó el 1926, es van reposar
els apòstols a les pilastres,8 ja no van poder-s’hi tornar a instal·lar els
plafons. I el 1936, la brigada municipal encarregada de destruir el retaule
i les imatges de la capella de sant Desideri no els va trobar.
Aquesta obra d’«estil efímer», tan duradora de Joan-Carles Panyó
és la primera que li coneixem documentada a Mataró. Posteriorment,
no tenim cap referència documental del que pogués haver fet en l’any
escàs que va tornar a viure a la seva ciutat natal, abans de marxar
definitivament cap a Girona i Olot. Però, si no vivint a Mataró, hi
treballava, molt més devia fer-hi l’any 1782 quan, acabat de casar a
Berga, ve a viure a Mataró perquè hi ha feina.9 En tot cas, ja en els
darrers temps de la seva vida, a Olot, encara anomenaven Panyó «el
pintor mataroní».
Rafael Soler Fonrodona
Detall dels plafons situats sobre una columna de l’església. Escala 1/50.


Una obra de Joan-Carles Panyó a Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert