Roqué Margenat, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UJ 
< 
naixement i mort d'una 
casa de pagès (segles XVII-XIX) 
JOSEP M. ROQUE MARGENAT 
P er a qualsevol perso-na nascuda a Orrius en el sí cfalguna família tradicional 
del poble, el nom de Can Pomagí 
suggerax la imatge mental d' una 
casa en ruïnes, però cap evocació 
de persones o de fets. En una lli-
b reta de censos he localitzat una 
pàgina encapçalada amb el nom 
"Casa Pomagí", amb el cont ingut 
literal següent : 
"Establiment fet per Pe re Julià 
a favor de Jph. i Magí Julià 
parc i fill de una peça de terra 
a cens de tres lliures pagadores 
lo dia 15 Agost lo acte en 
poder de Segimon Ros Not . 
de Mataró als 2 6 juliol 1689. 
Al t le es tabl iment fet per 
Jaume Ridameya a favor de 
Jph . Julià de un tros de terra a 
cens de una lliura deu sous 
pagadors lo dia 23 de Abril lo 
acte en poder de Esteve Font 
Not . de Mataró als 2 3 de Abril 
de 1752. 
Lo dia 28 de S e t e m b r e 1841 
me he encarregat de casa 
Pomagí quedant-me a deure la 
pensió que vencé en 15 Agost 
i 23 Abril de 1841". 
A partir d'aquestes dades ini-
cials he descabdellat el següent 
cabdell. Hi va haver un establi-
ment original que tingué lloc al 
1689 entre Pere Julià i Estrany, 
pagès de la parròquia de Sant 
Andrcu d' Orr ius , d 'una part, Í 
Josep Julià , mestre corder de viola 
natural d' o r r iu s , però habitant a 
Mataró, Í Magí Julià Í Volart, nas-
cut a Mata ró però habi tan t a 
o r r i u s , pare i fill, d' altra part, en 
una peça de bosc que al 1847 
comprà Esteve Margenat i Rida-
meya al Rector de la Parròquia de 
Sant Andreu d'Òrrius com a mar-
mcssor del tes tament de Josep 
Julià i Casanovas (vegeu arbre 
genealògic). 
Josep Julià havia nascut, al vo 1-
t a n t d e l 6 4 0 , i era membre d ' u n a 
família que des d'antic (documen-
tada d'ençà del segle XIII) eren 
pagesos temences sota domini 
directe del Prior de Sant Pere de 
Clara. La casa principal. Can Julià, 
aleshores era propietat de Pere 
Julià i Estrany. N o essent hereu, 
Josep Julià va decidir buscar-se la 
vida a Mata ró , on residia un 
parent, en Josep Julià i Nicolau, 
conegut sastre de la ciutat, proba-
blement format amb el mestre sas-
treVehils al voltant de 1630. 
Anys més tard es casà amb 
Eulàlia Volar t i d'aquest matr imo-
ni nasqué al 1665 Magí Julià i 
Volan; el qual, amb el temps, 
mostrà inclinació a retornar a l 'o-
fici dels seus avis, és a dir, a la 
pagesia. 
Ja de ben jove en Magí Julià 
s'estava a Orrius a la casa que els 
Julià posseïen a la plaça. Davant 
d'aquesta situació al 1689 Josep i 
Magí Julià, pare i fill, convingue-
ren la compra d'una peça de bosc 
que Pe re Julià i Estrany tenia en 
alou en el lloc anomenat La C u g u -
lera, sens dubte a causa de l'oro-
grafia del terreny, en el terme de la 
parròquia de Sant Andrcu 
d 'Òrrius, amb la intenció segons 
es manifestava de plantar-hi vinya 
El nou propietari Magí Julià i 
Volart, que aleshores tenia 24 
anys, hagué d a rrigar el bosc i, des-
prés, plantar-hi vinya a \all 
ober t ; per fer-ho renia quatre anys 
de temps. A més, li fou necessari 
>-etcar l'aigua imprescindible pel 
Itestiar i per les persones (proba-
blement en aquest ord re de priori-
tats) i cada any tenia l'obligació 
de pagar al 15 d'agost (és a dir, 
abans de la ve rema) la quanti tat de 
60 sous, equivalents a 10 jornals 
de l'època. 
Per assegurar-se la total inde-
pendència , projectà una petita 
E] CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
Naixement i mort d'una casa de pagès (segles XVII-XIX) abril 2007 - núm. 30 
casa de proporcions clàssiques, de 
48 pams de façana i 36 pams de 
fons i una alçada de carener de 3 
canes i es posà a construir-la, sens 
dubte , amb l'inestimable ajut d ' O -
nofre Cuque t , mestre de cases, 
habitant a ò r r i u s . La casa quedà 
enllestida abans de 1699, any en 
què en Magí Julià es casà amb 
Serafma Casanovas, catorze anys 
més jove, de la mateixa parròquia 
de Sant Andreu d 'Òrrius. Hi ha 
constància arqueològica d'aquest 
període per la trobada d 'un frag-
ment de plat de 16 centímetres de 
d i à m e t r e decorat en blau amb 
motius vegetals que ha estat datat 
de la segona meitat del segle XVII. 
El nom de la casa, que ha per-
sistit fins avui, és evidentment 
derivat del nom propi del seu pri-
mer propietari i cons tmc to r 
Magí Julià i Volart; és un mal-
nom probablement format cruel-
ment sobre el doble sentit de la 
paraula magí amb l'adjectiu poc. 
L'etimologia de Pomagí seria 
segons això "poc magí", sigui dit 
amb l'esperança que el protagonis-
ta no m'ho tingui en compte. 
A l'any 1700 nasqué la prime-
ra filla del mat r imoni , de nom 
Mariàngela. El primer noi, Josep, 
al 1701, any en el qual sorgiren els 
primers problemes a m b els veïns. 
La comunicació de la nova casa 
amb el veí més proper. Can Taras-
có, i el poble tenia lloc habitual-
ment per un camí de bast que 
enllaçava Òrrius amb Vilanova de 
La Roca, excepte en un petit tram 
que calia obrir de bell nou a costa 
d 'una cessió de pas. Aquesta qües-
tió va motivar un contenciós al 
1701 contra Magí Julià, de quina 
resolució no en tenim detalls. 
Al 1702 nasqué Maria Agnès, i 
seguiren Serafina, al 1704; fs/feria 
que morí al mateix any 1706; 
Maria Clara que nasqué al 1710 
però morí dos anys més tard Í, 
finalment, dos altres nois: Efesideri 
i Bartomeu, que nasqueren, res-
pectivament, al 1713 i al 1716. 
Magí Julià destacà no només 
pel fet d h a v e r pro creat aquesta 
nombiora família, fet bastant habi-
tual en l'època, sinó perquè a la 
mor t de Miquel Suari, a l'any 
1720, vidu d'Isabel Julià, va ser 
nomenat tutor de llurs cinc fills 
tots menors d'edat. 
L'hereu Josep Julià i Casanovas 
constitueix però la figura central de 
tota aquesta història. Al 1735 es 
casà amb Eulàlia Lledó, set anys 
més jove, filla del mateix poble. 
M s q u e ï m en la casa on nasqué. 
Can Pomagí, i tingueren només 
qua t i e fills, Jaume, al 1737 que 
posteriorment morí a l'hospital de 
Barcelona (ignorem a quina edat); 
Josepa/Pepeta, al 1741; Isidre, al 
1744 i, finalment, Josep, al 1750, 
el qual morí als dos anys. 
La Pepeta Julià i Lledó es casà 
al 1776 amb Bartomeu Prat i Prat, 
bracer d 'Òrrius, quan ja tenien tots 
dos trenta-cinc anys d'edat. Vis-
queren a casa de la núvia (Can 
Pomagí) on vivien tres altres fami-
liars més (vegeu més endavant). 
Al 1779 nasqué el seu primer i 
únic fill, Felicià, ja que la seva mare 
moria pocs mesos devSprés. La seva 
àvia Eulàlia tampoc pogué estar-ne 
gaire, per la seva edat avançada i 
perquè moria al 1781. El petit Feli-
cià anà a parar a mans d'uns parents 
fins que a la mort del seu avi va tor-
nar a viure a Can Pomagí. 
Mentrestant, al 1788, en Bar-
tomeu Prat s'havia casat amb Mag-
dalena Planas i Blanch del Bosch, 
com veiem amb una bona \Qrietat 
de llinatges, la qual entrà a formar 
part de la família, habitant a Can 
Pomagí (Quadre 1), 
Al 1790, Josep Julià i Casano-
vas, de 89 anys d'edat, tiobant-se 
"decaigut de forces" i temorós 
"d 'una sobtada mort" fa testament 
en els següents termes essencials. 
Institueb: hereu universal al seu fill 
Isidre i als seus fills si en té en el 
fiítur, sinó en té, deixa els seus béns 
a Felicià Prat i Julià, el seu únic nét 
i fillol, aleshores d ' l 1 anys d'edat, i 
als seus fills futurs, en cas contrari, 
ho deixa tot per la seva ànima, 
volent que els seus marmessors vet-
llessin per que tots els seus "bens 
siguin en publich encant venuts" i 
del preu obt ingut siguin resades 
misses. Els marmessors nomenats 
foren Bartomeu Prat, el seu gendre, 
i el Rector de la parròquia. 
Isidre Juíià romangué vivint a 
Qiadre 1 
Habitant í 
e n els a n y s 
1720 
Magí Julià i Volart 
Serafina Casanovas 
Mariàngela Julià 
Josep Julià 
Maria Agnès Julià 
Serafina Julià 
Desideri Julià 
Bartomeu Julià 
1780 
Josep Julià 
Eulàlia Lledó 
i Josefa/Pepeta Julià 
Ba rtomeu Prat 
Isidre Julià 
Felicià Prat 
de C a n P o m a g í o 
indicats s egons la 
1740 
Serafina Casanovas 
Magí Julià 
Josep Julià 
Eulàlia Lledó 
Jaume Julià 
1800 
Bartomeu Prat 
IsidreJulià 
Magdalena Planas 
Felidà Prat 
Salvador Prat 
Francesca Prat 
rdenats 
seva edat 
1760 
Josep Julià 
Eulàlia Lledó 
Josefa/Pepeta Julià 
Isidiejulià 
1820 
Magdalena Planas 
Salvador Prat 
Francesca Prat 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL m 
Ei&lííikdfil abril 2007 - núm. 30 Josep M. Rogué Margenat 
B3 
Can Pomagí fins a la seva mort al 
1801. Al 1810, Felicià Prat, que 
sempre constà com bracet d'Orrius, 
es casà amb Rosa Vinyamata. Fills 
d'aqnest matrimoni varen ser Pere, 
Esteve i BarGDmeu, els quals mori-
ren tots essent molt petits. A la 
mort de Felicià, al 1819, la seva 
vídua es casà ràpidament a m b 
Jacint Mir Í Català, patró de Vilas-
sar de Mar, on visqué fins a la seva 
mort, al voltant de 1850. 
Al 1 820 re s t a ren, doncs, a Can 
Pomagí Magdalena Planas i els 
seus fills Salvador i Francesca Prat. 
La mare hi visqué fins a la seva 
m o r t a l 1825. Q u a n t als seus fills, 
no tenint cap possibilitat cf heretar 
la casa on vivien per quan calla 
donar compliment al testament de 
Josep Julià i Casanovas, hi visque-
ren fins que el |OT)gressiu deterio-
rament en féu perillosa l'estada. 
Això succeí a l'any 1841. 
Fins l'any 1840 va ser pagada 
puntualment la pensió anual de 30 
sous als posseïdors de Can Rida-
meia, del terme d' Argentona, els 
quals al 1770 havien comprat tot ei 
Mas Julià amb els seus drets a una 
néta de Pere Julià i Estrany, amb qui 
hem iniciat aquesta història. 
A l'any 1847 a compliment del 
testament de Josep Julià i (Casano-
vas i actuant com a marmessor el 
Rector Mn. Magí Curi , van ser 
posats en pública subhasta els béns 
que havia posseït. Al Padró muni-
cipal d' Orrius de 1860, a causa 
que havia quedat inhabitable, ja 
no consta Can Pomagí {Quadre 2). 
CENTRE DESTUDtS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
Només vull remarcar que 
aquesta història és paradigmàtica 
mutatis mutandis de molts casos 
similars dins el mateix terme 
parrcquial i fora d'ell. 
ARXIUS CONSULTATS 
- Arxiu particular de Can Fema-
des, Orrius, Llibreta de censos 
- Arxiu parroquial de Sant An-
dreu d'Òrrius 
- Arxiu històric de l 'Ajuntament, 
Orrius 
- Museu-ADÒLi de Santa Vferia, 
Mataró 
- Registre Civil, Vilassar de Mar 
- Arxiu Comarcal de Mataró 
- Arxiu històric d 'Argentona, 
Casa gòrica, Argentona 
Qiadre 2 
Relació genealògica dels Julià de can Pomagí 
BartoTireu 
*1816 
+ 1818 
1819 
Jacint Rosa — 
Mir i Vinyamata 
Catalài Bosch 
+ 1832 n 7 7 6 
Esteve 
*I813 
+ 1814 
Felicià 
Ptat i 
Julià 
*I779 
+ 1819 
Salvador 
Prat i 
Han as 
'1788 
Pere 
*1810 
+ 1811 
Franciscà 
Prat i 
Planas 
M791 
Josep Jaume 
1776 1788 
Josepa — B a r t o m e u — Magdalena 
M750' 
+ 1752 
1737* 
+BCN 
1735 
Bjlàlia -
Lledó 
M708 
+ 1781 
- Josep 
*1701 
+ 1792 
1744* 
+ 1801 
Agnès 
*1702 
Magí — 
Julià i 
Volart* 
*1665 
Josep — 
Julià 
1741 Prat i 
+ 1780 Prat 
*174l 
+ 1809 
Serafina I>sideri 
*1704 '1713 
1699 
Serafina 
Casanovas 
1679 
Eulàlia 
Vol·iit 
Planas i i 
Blanch | 
*1750 1 
+1825 1 
I Eartomeu | 
*1716 
ï 


Naixement i mort d'una casa de pagès (segles XVII-XIX)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert