Graupera i Graupera, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Enguany es compleixen dos-cents anys de ia inauguració del temple escolapi de Santa Anna, 
de Mataró. 
EI treball que segueix descriu les celebracions que es van fer per a festejar la inauguració de 
l'església i, a la vegada, ofereix la visió i la impressió dels mataronins i d'altres visitants de l'època. 
2n. CENTENARI DE LA INAUGURACIÓ 
DE L'ESGLÉSIA DE SANTA ANNA 
DELS PARES ESCOLAPIS DE MATARÓ 
(1789-1989) 
LA CERIMÒNIA DE LA INAUGURACIÓ. 
A íïnals del mes de març de 1789, el P. Ildefons 
Ferrer de Sant Josep, rector de la Comunitat Escolà-
pia de Mataró i ex-provincial, va començar els trà-
mits per a organitzar una celebració digna en l'acte 
de benedicció de l'església nova. 
Les primeres actuacions oficials van fer-se da-
vant del Sr. Bisbe Gavino de Valladares i Mejías ... 
suplicàndole diesse comissión de bendecirla o a 
quien lepareciese o al mismo suplicante, [...] a dicho 
Rector Ildefonso la licencia de bendecirla como se 
executo el dia 21 de mayo y domingo de Pentecostes 
por la tarde según el ritual del Obispado... (1). 
La Comimitat, però, va decidir de no fer cap 
mena de processó solemne, ni pompa exterior des-
prés de la consagració degut als aldarulls del carrer, 
pocos días antes se avían ahorcado 6 en Barcelona, 
com diu el Libro de Cosas Notables del Col·legi de 
Santa Anna (2), fent referència a les insurreccions 
que es van produir a Mataró, Barcelona i Vic conegu-
des amb el nom de rebomboris de pa, manifestacions 
de caire popular produïdes com a queixa per la man-
ca de pa a conseqüència de la mala collita de 1788, i 
aturades amb forta repressió (3). També perquè l'a-
cabament del temple havia originat moltes despeses. 
Les cerimònies i les festivitats van durar tres 
dies, de l'I al 3 de juny de 1789. 
Primer dia. DiUuns. 1 de junv de 1789. 
Consagrada ja l'església, en presència de tota la 
comunitat escolàpia, es va oficiar una missa a l'es-
glésia vella (4) i després es va celebrar un ofici so-
lemne al temple nou oficiando con el mayor decoro y 
numerosísimo pueblo (5). Va predicar el pare Agustí 
Espina, lector de Filosofia. 
Mentre tot això succeïa, el pare Fins, a l'esglé-
sia vella, consagrava les formes sagramentals, ... 
consagro en la misma acción muchas formas por si 
acaso aquel dia hubiese de menester alguna y una de 
grande para la custodia del Santísimo (6). 
A la tarda, es van cantar completes en honor de 
Sant Tomàs, acompanyades amb música, tal com 
solia fer-se a la parròquia de Santa Maria. 
Segon dia. Dimarts. 2 de junv de 1789. 
Les celebracions van ser dedicades als estu-
diants de Filosofia. Per aquest motiu, va haver-hi a 
l'església una lliçó magistral a càrrec del professor 
de retòrica pare Fins. A la tarda, es va resar el rosari, 
amb gran assistència de públic. 
Tereer Dia. Dimecres. 3 de junv de 1789. 
A dos quarts de vuit del matí, els estudiants van 
cantar un Oficio Parvo de Nuestra Senyora (7) acom-
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
h 
* * ^ * 
• v ^ i ^ ^ 
• • . . V » . . • - . • . f • 
. ; .^ 
i * - ' • • • " i 
• " „ 
%h 
1 "•-
• -4, 
s t. 
.**- . ' 
' 
.<>" 
^ V-.: ' -r^."^ 
• • » - . - - • • • i · . 
• • 
* . 
* * 
:•• í i - í 'V^ 
'^•·. ^ 
^% 
panyats per la música de l'orgue en que hizo lo devo-
ta con lo armonioso (8), i després seguiria la comu-
nió mensual dels alumnes del col·legi llevando todos 
los colegiales su hacha y cirios, los demàs dieron al 
pueblo el exemplo de la mayor obligación (9). 
Abans de la comunió, el Secretari Provincial 
pare Maurici de Sant Pere Màrtir, va predicar un ser-
mó preparatori. 
A les 10, va començar l'ofici solemne, part cen-
tral de tots els actes. 
A la tarda es va exposar el Santíssim, i el pare 
Rector i tota la Comunitat van entonar el Te Deum 
conjuntament amb la Capella de Música de la Parrò-
quia i els músics del Regiment de Sagunt. I un cop 
acabat el Té Deum, va seguir una processó. 
... iban delante tres colegiales, llevando el del 
medío unpendón y los otros dos los cordones, luego 
todos los demàs colegiales, de dos en dos, con sus 
hachas, muy modestos y muy poco a poco; luego la 
música toda, luego un religioso, vestida de subdiàca-
na con la cruz, siguiéndale la comunidad, todos con 
sus sobrepellices y cirios en su mano, y dos con.esta-
las incensando de continuo por todo el camino, a los 
Façana de l'església de Santa Anna a començaments de segle. 
MÀSM. Arxiu fotogràfic. 
que sigue el palio de seis varas que sostienen seis 
senores distinguidos, como eran los Patronos Antò-
nia Vilaseca y Ferrer, Don Fèlix Guarro, Don Fran-
ciscà Boter, el Sr. Ministro de Marina Don Venancio 
Martín y Don Ramon de Larrea, administrador de 
Aduana, y tras el palio iban cuatro colegiales con 
sus hachas. En conclusión de esta procesión llevaba 
el Santísimo el Padre Rector Ildefonso, en medio de 
su Diàcono y Subdiàcano, entonando el "Sacris So-
lemnis". La Comunidad can su música pasaron den-
tro las capillas, en una y atra parte, entonando el 
himno con sus músicas y dada la bendición al infinita 
pueblo, se concluyó este tríduo (10). 
Amb aquests actes, l'església de Santa Anna de 
Mataró començava a formar part de la vida de la 
Ciutat, ara fa dos-cents anys. 
DESCRIPCIÓ DEL TEMPLE PELS SEUS COE-
TANIS. 
De l'època de la inauguració de l'església tenim 
una sèrie de descripcions que, de forma més o menys 
personal, ens donen dades que permeten d'imaginar 
com era el temple entre 1789 i la fi del segle. 
10 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Antic altar major de l'església de Santa Anna. 
MASM. Arxiu Fotogràfic. 
Aquesta descripció dóna força 
dades de l'església i dels seus altars, 
especificant, a més, els artistes que hi 
van treballar. Diu així: 
Las Capillas son nueve, el ALTAR 
MAYOR, por el presente, es todo pres-
pectiva y su construcción corre a ex-
pensas de Don Fèlix Guarro, como y 
no menos el ase todo el presbiterià y 
entre tanto se va haciendo el tabernà-
culo para el Senor Sacramentado y las 
estatuas de Santa Anna y San Joaquín 
por el llustre escultor Don Salvador 
Gurri, quién ya ha días ha ya hecho 
todo el diseno del altar y presbiterio. 
Los DOS ALTARES COLATERA-
LES, es uno del Santo Christo y comu-
nión y el otro, de parte de la Epístola, 
de San Joseph Calassanz nuestro pa-
triarca, corren a cuenta del colegio y 
ambos dorados. 
El ALTAR PRIMERO, de parte 
del Evangelio, dedicada a San Magín, 
va a cuenta del Senor Pablo Rovira, 
comerciante de Barcelona, [plantóse a 
7 dejulio de 1789, hecho en Barcelona 
por el escultor Antonio Compte] (11). 
Síguele el ALTAR DE JESÚS 
NAZARENO, muy devoto y gestos de 
muchos devotos, que con su nombre de 
unión o hermandad le van ataviando. 
Después el ALTAR DE LA VÍR-
GEN DEL ROSARIO, que es mucho 
cayda la casa de Vilardebó de la Calle 
Sant Antonio. 
Descripció del temple feta pel cronista de la Comuni-
tat riuliol de 1789V 
A l'Arxiu del Col·legi de Santa Anna, s'ha con-
servat el Libro de Cosas Notables on, en forma de 
crònica, un membre de la Comunitat va deixant cons-
tància de tots els esdeveniments importants que es 
van succeint d'acord amb el tarannà quotidià dels 
escolapis. 
En el Uibre hi ha descrites les cerimònies de 
col·locació de la primera pedra i tots els actes refe-
rents a la inauguració del temple. El volum s'acaba 
amb una descripció del temple, feta pel juliol de 
1789. 
Dando la vuelta a la parte de la 
Epístola, el primer altar màs próximo a la puerta 
principal del templo, es para SAN JUAN BAUTISTA, 
y se espera que algunos carpinteros de Marina ayu-
daran de él. 
El otro ya acabada dedicada a la VIRGEN DE 
LAS ESCUELAS PÍAS, o de su Santísimo Nombre de 
Maria, que se aparece a Nuestro santa, rodeado con 
los ninos, va a cuenta del Senor Salvador Juanot, 
comerciante de esta ciudad. 
Y el otro dedicada a SANTA RITA, la fabrica 
del todo el Senar Josep Avench y Bohigas, comer-
ciante. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 11 
ESTUDIS 
La arana de cristal, muy grande y de 18 luces, 
la costeó Don Joseph Feliu, Don Andrés Portillo y 
otros; costo 82 pesos. 
Descripcions del temple fetes per Rafael AMAT i 
CORTADA (Baró de Maldà). 
Rafael d'Amat de Cortada i Santjust, cinquè 
baró de Maldà, va viure entre el 1746 i el 1818. In-
gressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. La seva obra 
més important, el Calaix de Sastre, és un dietari de 
60 volums en què ens ofereix una visió de la Catalu-
nya del seu temps. És agut en les seves observacions 
i com podrem veure descriu minuciosament la reali-
tat que l'envoltava. Els textos que presentem aquí, on 
dóna dades de l'església dels escolapis de Mataró, 
són extrets d'una part publicada de la seva obra (13), 
en la qual explica diversos viatges fets per Catalunya 
i el Rosselló, l'any 1790, i d'un document de l'Arxiu 
Històric de la Ciutat de Barcelona, on ens descriu el 
viatge fet a Mataró per les festes de les Santes del 
1799 (17). 
El 8 de maig de 1790. 
Lo Camí Ral, no menos, que inclou la iglésia y 
col·legi de Padres de Santa Anna, o los Escolapios, 
és recte fins a les últimes de eixida de Mataró, per 
anar-se dret a Sant Simón. La Rambla queda detràs 
dels escolapios, ab vistosos casas a dreta, esquerra, 
o a una part y altra, inclosa la nova església dels 
referents escolapios, trayent a la Rambla sonfi-ontís 
ab una bella portalada ab molt de treball d'arquitec-
tura y escultura, quedant lo demés tosco, ab un òvul 
sobre del portal de dita iglésia de Santa Anna, y dos 
finestrals colaterals. Lo cimbori és de echura ocha-
bada, treballat a la romana, ab lluminaris en tot son 
voltant, delineades de colors de pedres, y la cúpula 
s'obre a manera de mitja taronja, prou alta, de color 
vert llengardaix, ab un curiós panell sobre, havent-
se entonada tal nova iglésia en lo 1789 o principis de 
1790. 
Dintre és molt hermosa, ab iguals capellas y 
altars que van fent nous; de estos, lo ALTAR MA-
JOR, interinament, de prespectiva o pintura, de la 
qual per constar lo demés en la última relació de 
mon passeig per Mataró en lo mes de juliol de 1790, 
no ho repetesch aquí; si sols que la iglésia sembla, si 
bé que no tant llarga, a la de la Mercè de Barcelona, 
blanca, límpia y clara tota ella. Al davant de lafa-
chada, a la Rambla, queda una plasa, prou incòmo-
da per sa molta arena o sorra, de la qual abunda tot 
aquell tros de Rambla fins a la entrada a la Riera, 
per lo Portal de Barcelona. 
A la vora de la iglésia, en la mateixa rambla, 
són les aules dels col·legials y estudiants, amb un 
carrer ample al costat del col·legi de aquells padres, 
que trau des de la Rambla, y costat del portal de 
Barcelona, al Camí Ral... (13). 
També més avaU descriu que hi havia un altar 
amb relíquies de les Santes: y los dits de estàs glorio-
sos Màrtirs, Juliana y Semproniana se guarden en un 
altar, dintre d'un reliquiari, a una de les capelles de 
Santa Anna de Pares escolapis... (14). 
El 26 de juliol de 1799. 
Nos hem anat tots, posat lo amigo la sotana, 
sens cehidor, manteu, valona y collet, tot seguit a la 
iglésia dels escolapios a Misa, en la qual ya s'en 
celebraven algunes per Padres y capellas ab casu-
lles, que anaben exint de la sacristia als altars de 
roba de seda bermella o gradetuch, ab zenefa; entor-
xats y fiors de plata brillant, conexent-se per en tal 
dia la Festa de les Santes, que's veneraban los dos 
dits en reliquiaris de plata, sota de un curiós doser, 
així de roba, en lo Retaula Major de la Gloriosa 
Santa Ana, devant el Sagrari. Mossèn Solella isqué a 
celebrar misa al Altar de Sant Joseph Calasanz, 
imatge nova de bulto, colateral, a una part del Cru-
zero, a lapart de la epístola... (15). 
... desde allí havent ohit la campana dels esco-
lapios tocari Rosari, filtrant-me a rezar, aprofitinle 
aquella bona caputxa en la iglésia de Santa Ana, que 
luego isqué un Padre a rezar-lo a una capella y re-
taula que em paresqué de Nostra Senora del Roser 
(16). 
... illuminant lo retaula major, com correspo-
nia, en lo trono de Santa Ana, Sant Joaquim i Maria 
Santíssima, absis o més ciris baix a la grada (17). 
Descripció del temple feta per Francisco de ZAMO-
RA, el 5 de febrer de 1790. 
F'^ncisco de Zamora (1757-1812) va ser un 
íiincionari i escriptor castellà. A conseqüència d'ha-
ver assolit el càrrec d'Alcayde del Crim de l'Audièn-
cia de Catalunya, recorregué tot el Principat i anotà 
les seves observacions al Diario de los viajes hechos 
en Cataluna, que romangué inèdit fins al 1973 que 
fou publicat per Ramon Boixalleu (18). El Diario va 
ser escrit molt possiblement per a informar de la si-
tuació econòmica del país. En parlar de Mataró, hi 
trobem una peculiar descripció del temple escolapi, 
molt subjectiva. 
12 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SAMTA MARIA 
ESTUDIS 
' ' r - s •••' 
4 
••Às ' i-
\ 
' i ' l 
l'v.. 
* • - /^  
, . ' ' •••' . 1 . . . ^ • •••' ' I ' r · -
.••• j f - i - f •• t • " . < . ; , . ; . .*.·5/;·. . • \ 
- « - • . , . , / ' . . • ? • . . , • » • * * ' ' .-'J > . , 
'^^  
' 1 
, X 
í - .çf t 
» " • • . 
. * • . . • . . . ' - • f » : . ' • V A J T ' . . 
) 
^ « - . - • " « ' . ' • I — • • . 
Tfc:^  
• •C*. ' 
' '*->' 
I *. 
* * 
. V 
Detall del portal de l'església de Santa Anna. Fotografia Arxiu Mas. 
FUL·LS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 13 
ESTUDIS 
... los escolapios han hecho aquí su colegio e 
iglesia nuevos, sin gran gasto, especialmente la por-
tada de la iglesia que es malísima, como los altares. 
Me ha asegurado el Rector que el Mayor, que ha de 
costear un Caballero de este pueblo, se harà por 
Gurri i Montana (19). 
Amb aquestes transcripcions hem pogut consta-
tar com es van desenvolupar els actes de consagració 
de l'església de Santa Anna i com era vista en el 
temps de la seva inauguració. Recuperem així una 
visió diferent del temple escolapi que enguany com-
memora dos segles d'existència. 
Joaquim Graupera i Graupera 
NOTES. 
1.- Arxiu del Col·legi de Santa Anna. Mataró. (ACSA). 
Libro de Cosas Notables de la comunitat (1737-1777). p. 55. 
2.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 55. 
3.- PUIG i OLLER, Lluís Maria. L'impacte de la Revolu-
ció Francesa (1789-1808). A Història de Catalunya Salvat. Vol. 
5. Barcelona: Salvat, 1983. p. 106. 
4.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 55. 
5.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 55. 
6.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 55. 
7.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 56. 
8.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 56. 
9.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 56. 
10.-ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 56. 
11.- RÀFOLS, J.F. (Dir.). Diccionario biogr^ico de artis-
tas de Cataluna desde la època romana hasta nuestros días. 
Antoni Compte era mestre fuster i escultor setcentista de Barcelo-
na. Sols es coneix la ubicació del seu taller, el seu perfecciona-
ment amb Ramon Amadeu, i que l'any 1770 va assistir a l'exa-
men de passantia del seu deixeble. 3 vols. Barcelona: 1951-1954. 
12.- ACSA. Libro de Cosas Notables, p. 57. 
13.- AMAT i CORTADA, Rafael d'. Baró de Maldà. Ex-
cursions de Rafael d'Amat Cortada i Sentjust per Catalunya i 
Rosselló en /' últim quart del s. XVlIIè. Barcelona: Centre Excur-
sionista de Catalunya, 1919. p. 63-65. 
14.- AMAT. Excursions d'En Rafael..., p. 65. 
15.- AMAT i CORTADA, Rafael d'. Baró de Maldà. Co-
pia delpaseig y detenció de dos días 17y28 de juliol en la ciudad 
de Mataró ab motiu de las Solemnes Festes de les Glorioses Ver-
ges Màrtirs Paysanes las Santes Juliana y Semproniana y 29 
següent de paseig a la vilL· de Calella. Any 1799. Arxiu Munici-
pal d'Història de la Ciutat. Barcelona.Ms. A-10. p. 4v. 
16.- AMAT. Copia delpaseig y..., p. 8v. 
17.- AMAT. Copia delpaseig y..., p. 16 v. 
13.- ZAMORA, Francisco de. Diario de los viajes hechos 
en Cataluna. Barcelona: Curial, 1973. (Documentos de Cultura, 
3). p. 394. 
19.- -Salvador GURRI, va ser un escultor nascut a Tona 
(1749) i mort a Barcelona (1816). Entre moltes altres obres va 
treballar l'Altar Major de Santa Maria de Mataró. RÀFOLS: 
Diccionari Biogràfic... vol. I, p. 526-527. 
-Pere Pau MUTANYA (1749-1803), amic i col.laborador de 
Gurri, també va treballar en l'altar major de Santa Maria. 
RIBAS, Marià; RIBAS, M.D. El retaule de Santa Maria de 
Mataró i l'ampliació del temple. Mataró: Museu-Arxiu de Santa 
Maria. 1979. 54 p. -i- XLIV Làm.-
14 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


2n. Centenari de la inauguració de l'església de Santa Anna dels pares escolapis de Mataró (1789-1989)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert