Barrera i Puigví, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CONSIDERACIONS SOBRE LA FORMACIÓ D'UN NUCLI DEL 
FRONT NACIONAL DE CATALUNYA A MATARÓ, L'ANY 1963 
INTRODUCCIÓ 
Aquests elements de reflexió pretenen analitzar un aspecte del nostre prop-
passat històric immediat, la formació i ulterior actuació dins del marc concret de la 
societat mataronina d'un nucli de militants del FNC. 
Malgrat que el treball sigui un intent d'aproximació, al meu entendre té l'avan-
tatge d'haver pogut parlar amb els actors directes del fet històric i de disposar de la 
gairebé totalitat de la documentació de la secció mataronina del Front. 
L'estudi reflecteix molt fidelment quina era la situació d'un grup d'oposició 
concret als anys seixanta quant al seu funcionament intern i grau de preparació po-
lítica. 
És així, doncs, com endinsant-nos dins el túnel del temps hem recuperat 
aquella realitat concreta, i a partir de la seva descripció objectiva i de la seva anàli-
si posterior, ha esdevingut "història". 
Creiem que aquest petit estudi de micro-història, d'història local, de fet reflec-
teix a escala reduïda el que foren les grans contradiccions internes del FNC, que li 
impossibilitarien d'esdevenir el capdavanter de les reivindicacions nacionals catala-
nes; l'estudi de la secció del Front de Mataró és l'anàlisi del que no va ésser, però en 
el seu estil de treball hi trobem tots els elements que justifiquen i exphquen el seu 
fracàs: indefinició política, concepcions liberals, treball poc disciplinat, indefinició 
teòrica. 
Entenem aquest petit treball com un element que pot ésser una eina de refle-
xió popular, ja que això creiem que ha d'ésser la història, i aquesta la tasca de l'his-
toriador, un instrument per tal de pensar històricament el present, analitzant polí-
ticament el passat, per tal de preveure el futur. 
No cal dir com el creixement històric no és aliè al corrent ideològic al qual 
està adscrit l'historiador, així doncs, l'historiador elabora el seu producte, formula 
les seves teories, adopta una o altra metodologia, a partir de l'adscripció ideològica 
en la qual se situa. 
105 
SITUACIÓ POLÍTICA 
En aquest període s'inicia el Plan de Estabilización. Després de l'economia 
autàrquica, és el procés de desenvolupament econòmic del règim franquista. Junt 
amb aquest fet podem observar la reorganització del moviment obrer amb les va-
gues d'Astúries i l'agitació universitària. És en aquest context que el FNC decideix 
reorganitzar-se i ampliar la seva base de militants, tot deixant d'ésser un Front Pa-
triòtic de resistència i esdevenint un partit polític. 
ELS ANTECEDENTS DEL FNC. 
El FNC fou creat a Perpinyà l'any 1939, com a un moviment de resistència 
pura. Aglutinà al seu entorn elements d'Estat català. Nosaltres sols! i d'Esquerra 
Republicana de Catalunya, sense una ideologia massa definida. Jugà la carta dels 
Aliats, pensant que aquests després contribuirien a alliberar els Països Catalans quan 
la Segona Guerra Mundial s'hagués acabat, i així ells estarien en una posició hege-
mònica. Els seus postulats bàsics són l'obra d'alliberament i de redreçament de la 
Pàtria Catalana sotmesa. 
Després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, amb el pacte de no in-
tervenció en el afers de l'estat espanyol, les esperances d'alliberament es veuen frus-
trades i després de diverses detencions, en les quals cauen l'aparell de propaganda i 
el militar, a la " I" Conferència del Front Nacional que té lloc a Dosrius (Maresme) 
el 18 d'abril de 1946, es decideix anar a la creació d'un partit polític. 
Alguns dels punts aprovats en aquesta conferència que ulteriorment marcava 
la seva trajectòria política són: 
El FNC com a instrument idoni per a realitzar una política nacional que sigui 
l'element renovador, en tots els àmbits del territori dels Països Catalans. 
Aglutinar la democràcia catalana en una sola disciplina política. 
a) Dur a terme una política que exalti la personalitat humana i la posi al servei 
de la solidaritat social. 
b) Menar una política que recerqui el benestar col·lectiu i que recalqui la per-
sonalitat del treballador. 
c) Reconeixement de la llibertat de consciència. 
d) Una política nacional, és a dir, que vigoritza la nostra consciència nacional. 
e) L'acceptació de la Carta de l'Atlàntic. 
LA SECCIÓ DE MATARÓ 
Aquesta secció neix a Mataró el 12 d'agost de 1963. De la totalitat dels cinc 
militants, 3 són universitaris. Abans -e l 26 de maig- s'havia parlat amb la militant 
Montserrat per tal de crear un nucli a Mataró. 
La creació d'aquesta secció obeeix a la voluntat imperiosa d'antics elements, 
i de les joves fornades que s'han sumat a la lluita. 
106 
La inserció del FNC es produeix també a Arenys de Munt i a Arenys de Mar. 
La secció de militants de Mataró centra la seva tàctica en l'expansió (aconse-
guir nous militants) i en la Campanya de les instàncies. 
Aquesta campanya d'instàncies tingué un notable ressò. Les instàncies adreça-
des al vice-president del govern, demanaven l'ensenyament del català a tots els ni-
vells i l'obtenció de mitjans de comunicació social en català. Les instàncies signades 
arribaren a 10.000, i foren encapçalades pels abats de Poblet i Montserrat, per Jordi 
Rubió, per Frederic Roda i Ventura, Agustí Pedró i Pons, J. Ma. Pi i Sunyer, Salva-
dor Espriu, Joan Oliver i Ramon d'Abadal. 
Pel novembre de 1963, l'equip de militants de Mataró decideix després d'haver 
fet una divisió de la ciutat, de passar al seu estudi, per tal d'extreure'n les conseqüèn-
cies polítiques pertinents que permetin de planificar futures accions. Mentrestant 
segueixen impulsant la campanya d'instàncies, per la qual cosa han confeccionat un 
full de normes de seguretat i de la forma de dur a terme la campanya. 
Entre els incidents amb què es troba el nucli del Front de Mataró hi ha la de-
tenció d'un dels seus militants dins el moviment escolta de la ciutat. 
La secció de Mataró inicia un procés de coneixement de l'entorn sobre el qual 
ha d'actuar; així podem observar informes sobre grups culturals, d'esbarjo, o sobre 
el moviment obrer, e tc , amb una voluntat clara d'interpretació del teixit social de 
la ciutat. 
En funció del que s'ha dit abans, és interessant la visió que es dóna de la socie-
tat mataronina de l'any 1963 per part dels militants del FNC, així, un informe in-
tern diu: "la ciutat està formada per la burgesia de petits propietaris, fabricants sen-
se idees definides. Per pagesos enriquits últimament, que estan d'acord amb tot el 
que els reporti un millorament de classe". 
El nucli del Front passa revista als nuclis intel·lectuals de la ciutat: l'Aliança, 
la Caixa i el Forn del vidre, valorant-los com a possibles nuclis d'influència. 
És interessant la maniobra que s'inicia de penetració al "Centro Extremeno" i 
a r"Orfeó Mataroní", com a base de recerca de nous militants i d'extensió de la se-
va àrea de propaganda. 
Malgrat que en els seus documents es parli de nacionalisme i de socialisme, 
afirmacions de l'ordre de som una formació nacionalista que aspira a la llibertat de 
Catalunya i que tenim una vocació d'esquerra, assenyalen pels mateixos dirigents 
del partit la necessitat d'anar a una definició política. Així la III convocatòria in-
tercomarcal del FNC celebrada el 20 de novembre de 1966 és de fet la fase prepa-
ratòria del que s'anuncia com a I Congrés del FNC, on diuen textualment que caldrà: 
Concretar el nostre pensament sobre qüestions polítiques i econòmico-socials que 
107 
té avui plantejades el món: no depèn de la societat catalana oferir solucions; aquests 
són els objectius del II Congrés en preparació. 
El 27 de febrer de 1963 es fa una xerrada de captació a Arenys de Munt amb 
assistència d'un centenar de persones, sobre el tema "La Joventut Catalana". 
El 4 de desembre del mateix any, una altra xerrada sobre "la Dona d'acció". 
En un document es fixa la tasca immediata de l'equip de militants en: 
- Discussió de punts polítics. 
- Penetració en distints àmbits ciutadans, 
- Crítica de llibres. 
- Organització interna i captació de nous militants. 
En aquest treball d'anàlisi de la realitat de la ciutat, cal remarcar un document 
sobre la fàbrica JORSA en el qual es fixa l'estructura interna de l'empresa, demos-
trant així la voluntat d'incidir en el món obrer, i un altre informe on s'estudia la si-
tuació de la indústria tèxtil de la ciutat; alguns detalls de l'informe són d'una clari-
vidència colpidora. 
CLOENDA 
La reduïda capacitat d'incidència del nucli del FNC dins la ciutat de Mataró 
l'hem d'emmarcar dins el fracàs per manca de coherència teòrica del mateix FNC. 
El FNC, després de la seva primera conferència del 1946, deriva cada vegada 
me's cap a posicions oportunistes, que el convertiran de fet en un element remolc de 
l'antifranquisme del PSUC, sense que elabori una estratègia política nacional pròpia. 
El FNC, presoner entre la incapacitat de recuperar l'activisme propagandístic 
dels anys gravants, i mancat de la capacitat d'anàlisi teòrica per a elaborar noves vies 
de treball, es mou per accions puntuals a remolc d'un antifranquisme. 
Una constant que demostra la incapacitat de connectar amb la realitat de la 
problemàtica del moment, és tot un seguit d'afirmacions de l'ordre de no ens ente-
nem, potser no ha quedat prou clar, és a dir, no plantegen com hauria d'ésser la se-
va alternativa real; un nacionalisme visceral, com el dels anys 1920-1930. 
Amb la fallida de la línia política del FNC, es produeix la de la secció de Ma-
taró, impossibilitant-se així la creació d'un moviment d'alliberament nacional radi-
cal, que potenciés -quan era l'hora- la capacitat revolucionària dels plantejaments 
independentistes. 
Agustí Barrera i Puigví. 
108 
TAULA CRONOLÒGICA 
1959 - Apareix "Serra d'Or". 
1960 - Es publica La pell de Brau de Salvador Espriu. 
1961 - Es comença a editar la revista infantil "Cavall Fort". 
1961 - S'edita Vacances pagades de Pere Quart. 
1961 - Es funda "Omnium Cultural". 
1961 — Apareix el grup de la Nova Cançó "Els Setze Jutges". 
ANY 1963 
Gener, 12 — Antonio Ibanez Freire, governador de Barcelona. 
22 - A l'Estudi General Lul.lià de Palma de Mallorca, s'inaugurà el pri-
mer curs de Llengua i Literatura Catalanes. 
Març, 10 — Són fets públics els dictàmens "Bases para la representación pú-
blica de la família" i sobre la "Promoción política de la Juventud" 
aprovats pel IX Consejo Nacional de "FET y de las JONS". 
Abril, 8 — A la delegació de la Companyia d'aviació "Iberia" de València, es-
clata una bomba. Són detinguts abans d'aquest fet dos súbdits 
francesos. 
Maig, 15 - Entra en servei la nova fàbrica de Sant Martí de La Catalana de 
Gas i Electricitat. 
Juliol, 6 - A Perpinyà, homenatge a Pompeu Fabra, amb motiu del cinquan-
tenari de la promulgació de les Nomies Ortogràfiques. 
29 - Mor Manuel Serra i Moret. 
Agost, 7 - La Guàrdia Civil mata Ramon Vila i Capdevila "Cara cremada", al 
terme de la Creu de Perelló (Bages). Es el darrer "maquis" català 
mort en combat. 
Octubre, 14 - És fet públic el veredicte dels Jocs Florals de la Llengua Catalana 
celebrats a Montevideo. 
30 - El ministre de Treball fa solemnial lliurament d'un crèdit de dotze 
milions de pessetes a una cooperativa de Mataró. 
Novembre, 14 — El diari "Le Monde" publica les declaracions de l'abat Escarré, 
condemnant el règim franquista. 
16 - Són suspeses per ordre governativa, a Badalona, unes conferències 
sobre "Aspectes de la Catalunya actual". 
Desembre, 13 — Guanya el Premi Sant Jordi de novel.h L'ombra de l'atzavara, de 
Pere Calders. 
109 


Consideracions sobre la formació d'un nucli del Front Nacional de Catalunya a Mataró, l'any 1963

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert