Ribas i Marí, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quan els mots eivissencs són legítims 
Molies vegades s'acusa els LIUÍ usen la llengua liierària en 
l'escripliira d'un ceri allunyanienl de la llengua del poble. Es cert 
que és aixi en molles ocasions. Però no seria just acusar d'aixó la 
normativa vigeni. La gramàiica regula la sintaxi, les formes ver-
bals, l'ortografia, elc. eic. És, efeciivameni, normativa. Però el 
Diccionari considerat com a oficial de l'Institut d'Estudis Cata-
lans, el «Fabra» ampliai i revisat, no és normatiu en un sentit 
restrictiu, i això queda clar en el prefaci a la segona edició, d'en 
Carles Riba. És, precisament. un diccionari «general», i com aial 
no inclou loles les paraules correctes de la llengua, sinó les d'un 
Ús més general. Molls altres diccionaris van incloent també els 
mois de les Illes i del País Valencià —per exemple, els de F. de B. 
Moll—. però això no vol dir que no puguem ulilitzar una paraula 
si no és a cap diccionari. D'això, res. Simplement, haurem d'apli-
car uns determinats criteris de correcció i de selecció per veure 
quines paraules —prescindim dels diccionaris— podem usar o 
no. Si usam moll una paraula i és correcta, ja se n'ocuparan els 
diccionaris —si són bons— d'incloure-la-hi. 
ELS ARCAISMES 
Són formes lingüístiques de les quals en podríem dir que s'han 
quedat atrofiades. En un deiermínai moment —segurament— 
han existit a la major part del domini lingüislic català, però amb 
el temps han evolucionat o s'han perdut a la resta dels dialectes i 
s'han conservat en el nostre. La forma vesi, per exemple, que de-
riva del llatí vivinu, és una forma que de cap manera podem con-
siderar incorrecta i que està documentada ja l'any 1292. Per una 
altra banda, no és exclusiva nostra: també s'usa a Menorca. La 
forma moderna més generalitzada, vei, és una forma més evolu-
cionada, però no més correcta. La forma maialaf, tampoc exclu-
siva de l'eivissenc, es un altre arcaisme per matalàs. Les dues for-
mes vénen de l'àrab mairah. Tenim lambé un arcaisme correspo-
nent al mol assassi, que és aixixí i que és la forma pura catalana i 
que ve directament de l'àrab, mentre assassí és un mot manllevat 
del francès i molt més modern. La forma aixixino no la podem 
considerar correcta, en canvi, perquè la terminació —ino no és 
pròpia de ta nostra llengua i és una simple deformació d'un mot 
correcte afegini-li una terminació castellana. Aixexinar i aixixi-
nar, formes encara vives a les Pitiüses —especialment a 
Formentera— són formes igualment arcaiques, però no incorrec-
tes. 
EI mot llagui —del llati laqueu— i el seu derivat líaguiós són 
dos mols prou documentats antigament i la puresa dels quals no 
admet cap discussió. Ca, colp, potp, són altres arcaismes —moll 
més estesos— enfront de les formes més modernes gos, cop, pop. 
Ei mol/wr/carconsiiiueix una verdadera paraula fòssil —del llati 
furicare— i coexisteix amb et mol més evolucionat furgar. 
La bondat de totes aquestes formes eivissenques —i només són 
uns exemples del que podria ser una llarga llista— no ofereix cap 
dubte i som moll lliures d'utilitzar-Ies en voler sense complexos 
d'inferioriíai davant els altres mots. 
LES VARIANTS DE FORMACIÓ 
Molles voltes, una mateixa paraula primitiva ha evolucionat de 
formes diferents segons els dialectes i han donat formes diver-
gents dins la mateixa llengua: ha donat variants de formació. Les 
variants coexisteixen dins la llengua a diferents zones dialectals, i 
a volies dins el mateix dialecte. Si el «Diccionari General» només 
inclou una forma de tot un grup de variants, això obeeix a molts 
de factors (unitat de l'idioma, ús més generalitzat, o menys, de 
cada forma, elc) , però en cap moment podrem adduir que 
aquesta forma del diccionari és la correcta i les altres no. Per 
exemple, al-badingana, mot àrab, ha donat la forma albergínia; 
però ha donat també moltes variants de formació, i una d'elles és 
la nostra aubergénia —que podriem escriure albergénia— que de 
cap manera és una deformació del mot mes estès, sinó una simple 
variant, igualment vàlida. Del mot òu/or deriven les formem esbu-
fegar i bufegar; la primera és la més estesa i la segona l'eivissenca; 
són igualment correctes, i si la primera té preferència a l'hora de 
ser escrita és únicament en ordre a la seua generalització. Però 
això no desqualifica la nostra variant. 
m/nefi 
MOTS DE FORMACIÓ EIVISSENCA 
N'hi ha una quantitat ingent; babaia, beiaroia, belai, belaire. 
bovalenc, canesc. cabresi, capgiradissa, carameller, jugaroll'. es-
tanyoler, eic. 
Aqueixos mots, exclusivament eivissencs —almanco no els he 
trobat enlloc com a propis d'altres dialectes—, des d'un punt de 
vista lingüístic català són perfectament correctes en la seua for-
mació encara que només s'hagin formal a un lloc tan petií —i lan 
ric lingüisticameni— com Eivissa, Els primitius dels mots esmen-
tats abans són: baba, bel, bovul, ca, cabra, capgirar, caramella. 
Jugar, estanyol. I iots aquestos mols són purament catalans, sen-
se cap discussió. Els derivats s'han format seguint les normes ca-
talanes de derivació, amb tota normalitat, segons les necessitats 
d'ús que hem tengut. Per lant, no les podem considerar incorrec-
tes per cap banda i les podem usar amb tranquil·litat. 
MOTS D'ETIMOLOGIA DESCONEGUDA 
Un quart grup de paraules eivissenques «legítimes» és el format 
per mots d'etimologia desconeguda. Si aplicant un criteri restric-
tiu eliminam les paraules que no sabem si són correctes o no, apli-
cant un criteri més ample les podem acceptar mentre no es de-
mostri la seua incorecciò. Gafzifti. gasima, pigranyós, xomassera, 
sorçú. dequilít. boternó. i molts altres que farien la llista inaca-
bable no fan pensar, precisament, en castellanismes ni en barba-
rismes, sinó ben al contrari. 
Els arcaismes, les variants de formació, els mots que he anome-
nat «de formació eivissenca» i els mots d'etimologia desconeguda 
són els quatre grups de paraules eivissenques que podem uiilitzar 
sense caure en incorreccions. Ara bé. si és absurd allunyar-se de 
la llengua del poble innecessàriament, també ho seria usar sempre 
les paraules eivissenques, fíns Í tot allà on sabem que no ens en-
tendrien. 
A l'hora d'usar les formes eivissenques o les més generals, 
sempre hem de tenir en compte un factor primordial: A qui va di-
rigit l'escrit. Dins un context de la nostra illa o fins i iot una mica 
més general, podem usar aquestes paraules i tenir la seguretat que 
ens entenen millor que si no ho feim aixi. i que el poble sentirà 
més seua la llengua que usam. Si l'escrit no va dirigit únicament 
als eivissencs, haurem de posar atenció a no usar paraules que di-
ficultin la comprensió del text. Si ho feim així, ajudarem a l'arre-
lament d'una llengua literària o stàndard que. sense ser unifor-
mista, integrarà totes les variants de la nostra llengua i farà un 
pas endavant cap a la seua loial normalització. 
ENRIC RIBAS 1 MARÍ 
I . He cscTÍi aquesta paraula aixi. jugarol l . amb lu'a inieni;íó El oDicciunan 
Català-valcncià-balcarxde F. de B Mol l resL-riudedues formes: «jogurroi» iMng.) i 
t i Íuguerois»(pl.) En realilal cs i rac iad 'un denvai del · inr in i l iu <ijugar>i Com 'ipen-
jarol l» deriva de «penjar>> i «encaiitaroll» d'«eni.'aniar", " lUgarul l». deriva de (i ju-
gar» 
}0 (382) 


Quan els mots eivissencs són legítims

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert