Bofill Mercadé, Josep Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un eivissenc de primera magnitud 
Per Josep Lluís Bofill Mercadé 
El dia 7 d'octubre de 1869 
nasqué a cas Margalits, parrò-
quia de Sant Jordi, don Vicent 
Serra Orvay, que va ser sa-
cerdot i rector del Seminari. 
Home d'una gran intel·ligèn-
cia, intervengué en la majoria 
de les manifestacions culturals 
que es celebraren a Eivissa 
dins la primera meitat d'aquest 
segle. Com a component del 
clergat diocesà intervengué de 
forma destacada en l'adminis-
tració del Bisbat; arribà a ser 
Vicari Capitular, càrrec que va 
exercir amb gran eficàcia, ja 
que va aconseguir que tomàs 
un bisbe a fer-se càrrec de la di-
recció de la diòcesi, que era Seu 
Vacant des de feia molts d'anys. 
Era també una persona d'una 
gran sensibilitat: la música, la 
poesia, l'art en general, l'emo-
cionaven portant el seu esperit 
a cotes molt elevades. Les llen-
gües clàssiques, les matemà-
tiques i les ciències eren camps 
on destacava. Així el trobam 
aportant la seva col·laboració 
en el Primer Congrés Interna-
cional de la Llengua Catalana. 
El Congrés Científic Hispano-
Lusità de l'any 1947 celebrat a Sant 
Sebastià, també va comptar amb la 
seva presència i col·laboració. Parti-
cipà també en reunions de bons 11a-
tinistes. 
Si bé cada una d'aquestes face-
tes seria suficient per fer un co-
menta r i molt extens, aquest que 
feim a ra el dedicarem només a la 
seva predilecció per l 'astronomia. 
Ver i t ab lement t en i a passió per 
par la r de les estrelles. Va dar di-
verses conferències e x a l t a n t la 
grandesa de l 'univers, va publicar 
molts escrits a les més prestigioses 
rev is tes científ iques espanyoles 
d 'aquel l t emps , espec ia lment a 
El protagonista d'aquest article, l'astrònom i 
canonge Vicent Serra i Orvay. 
Urania, revis ta que publicava la 
Sociedad Astronòmica de Espana 
y Amèrica de la direct iva de la 
qual ell formava part . Podem des-
tacar: Principales métodos para la 
determinación de la paralaje so-
lar. Sobre diàmetros estelares^ Los 
limites del cielo i un llarg etcètera. 
El fet de viure a Eivissa amb la 
dificultat de comunicació d'aquell 
temps, no li impedia estar al dia de 
les noves teories i descobertes que 
anaven apareixent. Mantenia co-
rrespondència amb els científics que 
les exposaven, intercanviant opi-
nions sobre el tema. D'aquí la nom-
brosa correspondència que rebia. 
Record que quan jo era al·lot 
anava a l'escola preparatòria 
del Seminari i a mitjan mat í 
arribava el carter i el mest re 
Don Antoni Vidal ens envia-
va a un de nosaltres a recollir 
les car tes per portar- les al 
rector Quan la sort em toca-
va a mi, amb una correguda 
arribava fins a la porta. Ara 
pens que ho feia més per es-
tirar les cames, després d'una 
hora i mitja d'estar assegut, 
que per no fer esperar el car-
ter. U n a vegada recollit el 
munte t de cartes, les passes 
es feien més curtes, no tenia 
t an ta pressa i així re tardava 
la tornada a l'aula; pujava a 
poc a poc l'escala que anava al 
primer pis, on el rector tenia 
el seu despatx, i a cada es-
glaó em returava miran t els 
segells. La majoria eren d'en 
Franco, però, mesclats amb 
aquestos i amb els del "cava-
llet" n'hi havia sovint alguns 
que despertaven més la meva 
curiositat, j a que tenien di-
buixos desconeguts i parau-
les que jo no entenia. 
Anys més t a rd un semina-
r i s ta que l 'havia t r a c t a t més de 
prop, em contava que alguns ves-
pres, després de sopar, si el t emps 
era bo, anaven a la "torreta" a fer 
la vetUadeta. Allí li feien pregun-
tes assenyalant-li algun dels nom-
brosos estels i ell els en deia el 
nom, la d is tància , la magn i tud , 
etc. Una vegada li preguntaren so-
bre un estel que en aquell moment 
no es podia veure perquè es tro-
bava sota l'horitzó. Ell ràpidament 
va donar u n cop d'ull al cel i va 
dir a ls p resen t s que es fixassin 
en un punt a r r an des Botafoc per-
què no t a r d a r i a a sort i r per allí. 
Efectivament, als pocs minuts tots 
(235)39 
Porta-
des de 
dues 
publi-
cacions . 
astro-
nòmi-
ques 
de 
Serra i 
Orvay. 
DOS CONFERENCIAS 
VULGARIZACIÓN ASTRONÒMICA 
M .S[. D. VicanlB Seira Orvay 
» 
EXPUCÀCIÓH ASTRONÒMICA 
DEL 
FIN DEL MUNDO BfBLICO 
POR 
D. VICENTE SERRA ORVAY 
RECtOR DEL SEMiNARIO DE IBIZA 
tes^j J'iT^r^J :^,:^ 
varen poder contemplar la sortida 
de l'estel i comprovar Fexactitud 
dels seus coneixements. 
Si fa alguns anys en el parlament 
es va dir que dins el cap del senyor 
Fraga hi cabia un estat, nosaltres 
podríem dir que dins el cap de Don 
Vicent hi cabia el firmament. 
Vertaderament l'astronomia era 
el que més satisfacció li donava. 
Com ja hem dit, sentia passió quan 
parlava del cel. Ell mateix ho va dir 
a l'inici de la conferència que va do-
nar als socis d'Ebusus l'any 1950: 
"He comès una altra vegada la im-
modèstia d'acceptar donar una con-
ferència, deixant-me dur pel plaer 
que em dóna parlar de les estrelles". 
Com a home religiós que era, va 
fer una hipòtesi per trobar la ma-
nera d'explicar la fi del món bíbli-
ca mitjançant fenòmens astronò-
mics. Èxplicación astronòmica del 
fiïi del mundo bíhlico és el treball 
que va publicar sobre aquest tema. 
La seva afecció era tan forta, que 
sempre ho relacionava tot amb els 
cossos celestes. Ho demostra l'arti-
cle que va publicar a la revista 
Studia, per felicitar Don Antoni 
Maria Alcover, amb ocasió de l'edi-
ció del seu famós diccionari. En el 
seu escrit titulat "Astro de verdade-
ro brillo real", fa un paral·lelisme 
entre la classificació que els astrò-
noms fan de les estrelles segons la 
seva resplendor i la categoria hu-
mana que donen els treballs d'eru-
dició. Evidentment el senyor Alcover 
era comparat amb els astres de pri-
mera magnitud. Crec que si ara uti-
litzam la mateixa escala també po-
dríem dir que Don Vicent va ser un 
eivissenc de primera magnitud. 
Aquesta passió pel firmament li 
devia venir perquè li podia aplicar 
tot el seu saber matemàtic: fórmu-
les, equacions, càlculs en general 
eren el seu fort. Quan llegia algun 
article on hi havia càlculs difícils, no 
podia evitar la temptació de com-
provar-los fins al més mínim detall 
i escrivia als seus autors notificant-
los les possibles errades. Tenia fa-
cilitat per resoldre una qüestió di-
fícil sense utilitzar llapis ni paper. 
En certa ocasió, va venir a 
Eivissa un predicador que s'hostat-
java al Seminari. Aprofitant la xe-
rradeta que es feia després de sopar, 
va preguntar, escèpticament, com 
podia ser que els astrònoms ens di-
guessin quant pesava la Terra i a 
més amb l'exactitud de què feien 
gala. Don Vicent va començar a dis-
sertar sobre lleis, distàncies, gra-
vetats, òrbites, etc, i va estar més 
d'una hora parlant. No se sap si el 
va convèncer o no, però la veritat fou 
que l'endemà el predicador comen-
tava pels corredors del Seminari: 
"Podran els savis pesar tots els 
móns que vulguin però jo, tomar a 
preguntar com ho fan, mai més!" 
Home d'una gran cordialitat, de 
tracte alegre i afable, amb el somriu-
re sempre a la boca. Encara ara, quan 
he assistit a Barcelona a alguna reu-
nió d'afeccionats a l'astronomia, n'hi 
ha hagut algun, naturalment el més 
vell, que me l'ha recordat amb molta 
estimació. En les reunions la seva fi-
gura, molt alta i corpulenta, desta-
cava sempre entre tothom. Sembla 
que la naturalesa li donà aquell cos 
perquè hi cabés el seu gran esperit. 
Ens va deixar el 24 de març de 
1952, segurament per anar a veu-
re més de prop aquest cel que ell 
tan bé coneixia i estimava. 
JOSEP LLUÍS 
BOFILL MERCADÉ 
40(236) 


Un eivissenc de primera magnitud

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert