Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
ELS COSTUMS DINS LA LITERATURA POPULAR 
L'estudi del Folklore topa sovint amb la dificultat de disposar de fonts d'informació i docu-
mentació vàlida sobre el passat. Els registres utilitzats per la Història poden ser aprofitats per l'estudi 
dels costums però mai no ens explicaran el detall. La literatura popular és una font decisiva per a poder 
investigar la història dels costums i del folklore. 
És clar que el terme literatura popular és equívoc i poc precís. En aquests articles us mostrem 
alguns exemples, sobre els gegants i sobre el cicle anual festiu. 
A les darreries del segle XVIII i principis del XIX, un ciutadà anònim es passejava per algunes 
poblacions del Principat i explicava les impressions de l'època en vers. Justament el preocupaven els 
costums del calendari, els gegants, els focs d'artifici i altres "menudències" i les escrivia amb un to 
desenfadat en un quadern manuscrit que es conserva relligat a la Biblioteca de Montserrat. 
Avui toca, doncs, donar a la llum a un ciutadà que segurament dubtava que es publiqués algun 
dia aÜò que escrivia. 
ELS GEGANTS A LA LITERATURA POPULAR 
D'UN CIUTADÀ DE FINALS DEL XVIII 
És ben segur que els gegants han estat uns 
éssers mitològics, i uns elements festius que l·ian 
gaudit de l'afecte i admiració de grans i xics. El 
seu origen és discutit i no volem aventurar-nos per 
cap posició en especial. Els gegants han estat ele-
ment festiu per excel·lència, representació del 
poble que els ha creat i una mostra d'artesania. 
Sembla ser que al nostre ciutadà que anotava 
els esdeveniments del moment, observava amb de-
teniment l'atmosfera que es creava entorn dels ge-
gants. Concretament al Document I us oferim 
unes Dècimas als Gegants de Mataró any de 1798. 
(1). No és casual que un barceloní segurament 
expUqués coses dels gegants de Mataró, un altre 
ciutadà com el Baró de Maldà ja ho havia fet pocs 
anys abans quan es passejava per les festes de les 
Santes de l'any 1799 (2) i de 1792 (3). 
Aquestes dècimes reflecteixen en un to de-
senfadat i pedant la impressió que li oferiren els 
gegants mataronins d'aleshores. Al costat mateix 
d'aquestes dècimes hi trobem dos altres poemes, 
Documents II i III. El primer fa referència al Me-
morial que presentaren los Gegants de Sta. Maria 
del Mar de Barcelona a la molt litre Obra, en lo 
any 1803 i el segon Relació que fan los Gegants 
a la molt litre Obra despues de vistos y reconeguts 
del publich en lo any de 1804. Segons sembla 
l'any 1803 no va ser prou falaguer per als gegants 
de Sta. Maria del Mar i el nostre poeta en el seu 
nom expressa en el Memorial que això és no te-
nir vergonya; al final del poema, es decreta que 
l'aparença dels gegants es millorarà l'any següent. 
El poema segon ens reflecteix justament la millo-
ra que s'ha realitzat, aquest any abrillantats són 
lo pasmo dels terrats. Com podem veure a Barce-
lona era la Molt llustre Obra de Sta. Maria del Mar 
qui tenia gegants propis a part dels de la ciutat o 
altres Obres. 
El darrer poema sobre el gegants el presen-
tem al Document IV, on s'agraeix al Rei Carles 
Quart per haberlos alsat sa presó, ab la sua vingu-
da a Barcelona. No sabem exactament a quin fet 
concret es refereix aquest sonet però per la seva 
gràcia l'adjuntem i perquè creiem que forma part 
del conjunt. 
Al principi hem parlat de literatura popular 
i la seva utihtat per al coneixement dels costums, 
amb aquest poeta anònim hem vist que els gegants 
de Mataró ja havien gaudit de la seva admiració fa 
força anys, i no sols pels mataronins. 
Deixem per una altra ocasió realitzar un repàs 
als gegants mataronins des de les primeres notícies 
disposem. que 
Pere M. Ibern i Regàs 
Imma Caballé i Martín 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
NOTES 
(1) MS. 1141. Miscelanea històrica critico-curiosa, com-
puesta recientemente de varios papeles selecto-esco-
gidos 1807. Biblioteca de Montserrat. 
Agraim des d'aquí al P. Alexandre Olivar la gentilesa én 
facüitar-nos la tasca de recerca. 
(2) 
(3) 
Núm 
Revista Museu (Mataró 1949), 
1950), p. 82-90. 
p. 80-81; (Mataró 
LLOVET, Joaquim. El Baró de Maldà a les festes de 
les Santes de l'any 1792. FULLS del M.A.S.M. 
11. Mataró 1981. 
DOCUMENT I 
DECIMAS ALS GEGANTS DE MATARÓ ANY DE 1798 
Noble gent de Mataró, 
vostra gran sabiduria, 
va aumentanse cada dia, 
y extenense ab gran primo. 
No he deyxat de saber no, 
la surtida dels Gegans, 
però necis, e ignorants, 
^qui may ha vist en sa vida, 
que tal gent anés vestida 
ab ambastàts tafetans? 
Per cert may haguera dit, 
que sent alt, y ben plantat, 
hagués estat esgarrat, 
vostre gros Gegant, del pit; 
pues molt, y molt he sentit, 
que una barruga tenia, 
en lo pit, y li surtia 
perquè tothom la vejes, 
y perquè ayxi se estengués, 
vostra gran sabiduria. 
Los brassos en veritat 
son prou llarchs, y també iguals, 
també drets com uns parpals, 
però prims com un filat; 
Ni tampoch es falsedat, 
lo que fa la Gegantesa 
la que ab sa gran primoresa 
lo seu rich rosech se aguanta 
^heu vist ahont hi ha tanta 
gent, plena de sabiesa? 
Mes no vull aqui parar 
de alabar a Mataró 
ans de eyxir la professo 
del Chich, mitg bras va parar; 
carreo diuhen, a buscar, 
al Cirurgia Dn. Bentura, 
perquè se apUquia la cura, 
mes jo tot pasmat estich, 
y sempre que hi penso, dich 
bona ha siguda la cura. 
DOCUMENT n 
MEMORIAL QUE PRESENTAREN LOS GEGANTS DE STA. MARIA DEL MAR DE BARCELONA 
A LA MOLT ILTRE. OBRA, EN LO ANY 1803. 
I 
Illustres Sefiors Obrers 
del Capítol de Llevant; 
los Gegants venen plorant, 
de seguir estos carrers; 
miracle es tornar cencers 
pues apenas han eixit, 
quel publich ab alarit, 
nos causa mil patotxadas, 
cridant desde las purxadas, 
que no valem ni un ardit. 
Diuen ab molta rahó 
ayxo es no tenir vergona; 
ab vestit de tanta rona, 
voler fer tant lo bufó; 
Com diantre mi serio, 
y a fe, que discorra prou, 
per fernos un vestit nou, 
no ha buscat algun viayx, 
sinó te diners al calaix, 
facin un de paperdou. 
5 
Decret 
Querits fills Gegans amats 
pedasos de mon bon cor 
no aumenteu mes lo dolor 
dels obrers apesarats: 
Los gastos desaforats 
de Barracas, Salomons, 
Tribuna, domassos bons 
y lo gran plet del forat, 
han pribat fervos anar. 
aquest any currutacons. 
Creguin que a no haber estat, 
lo respecte de la porra, 
calia posarse a corra, 
y ficarse en un forat; 
pues estaba ja acordat 
segons veus authoritzadas, 
envidarnos taronjadas 
perquè vusté, y mi serio, 
anasem à la professo 
ab las panxas refrescadas. 
Per fin rendit suplicam 
tinga à be la llustre obra, 
que fins tinga esplets de sobra, 
en publich may mes iscam; 
sinó també proposam, 
que probian si en los Encants 
vestiran a los Gegants 
à plaso, donant fiantsa 
encara que fes fermansa, 
la obra dels vergonyans. 
Mes lo any vinent si Deu ho vol 
sereu lo pasmo de Europa, 
perquè del cap, a la popa 
heu de brillar com lo sol: 
tamborino, y fluviol, 
tót nou de trinca serà, 
perquè lo obre Ciutadà 
ques vostre llegitim Pare, 
sens dupte eyxira de Mare 
y à tothom embafarà. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
DOCUMENT III 
RELACIÓ QUE FAN LOS GEGANTS A LA M. ILTRE OBRA DESPUES DE VISTOS, 
Y RECONEGUTS DEL PUBLICH EN LO ANY DE 1804. 
1 
Los Gegants, Sefiors Obrers, 
aquest any abrillantats, 
son lo pasmo de terrats, 
de Purxadas, y Carrers; 
Nos preguntam; quin esmers 
haurà fet la litre Obra? 
lo any passat vestit tan pobra, 
y aquest any tots nous de trinca; 
o be algun Diable, y brinca, 
o a la Obra ja li sobra. 
Tothom vol fer molta fressa 
pensantse sabero tot, 
y los mes, no saben mot, 
de alio de la Gegantesa; 
es dir: de aquella gran pessa, 
que per fer lluir lo cap, 
com vostrasenoria sap, 
comprà per sinquante duros, 
sinó es ella quins apuros, 
me hauria arrencat bon nap. 
Sobra o no sobra; quens fa? 
lo cert es, que anem bonichs 
y tant los grans, com los xics, 
desitjan veurans balla, 
diu un, lo obre ciutadà 
haurà ideat lo vestit, 
diu un altre, a mi me han dit, 
quel sastre de las casullas, 
es qui clava las agullas 
a la obra, y ho fa pulit. 
Ab estàs veus, y burgit, 
los Gegants nons hi ficam 
ans be mil gracias donam 
del be que habem conseguit; 
La litre Obra habents ohit, 
nostres prechs de any passat 
perso ha determinat, 
vestirnos est any de nou, 
no ab vestit de paperdou, 
si Crespó, y sati bordat. 
Un altre que te mes nas, 
y sap las cosas de dins, 
que estan lluny de vehins; 
^no sabeu ques an Planas? 
Que com per Corpus es cas, 
quels Gegants sian modistas, 
y que de ells prenguian vistat, 
las senoras ab bon fi, 
los obrers, digueren, si, 
vinga l'sastre de operistas. 
FI 
Y quin sati, quin crespó, 
quin bordat, y quinas pells, 
quinas borlas, quins sarrells, 
quinas cintas, tot es bó; 
a tots causa admiració, 
un trage tan rich, y nou, 
y si com pregam no plou, 
en tot lo temps de la octava, 
de goytg nos caurà la baba 
Us Obrers hauran fet prou. 
DOCUMENT IV 
LA COMPANYA DE GEGANTS DE CATHALUNA, Y EN ESPECIAL DE BARCELONA 
DONAN LAS GRACIAS AL REY N. SENOR CARLOS QUART PER HABERLOS ALSAT SA PRESÓ, 
AB LA SUA VINGUDA A BARCELONA, AB EST 
S O N E T O 
Del encierro Sefior que hemos sufrido, 
con un respeto bien acreditado, 
en el mas miserable y triste estado 
por vuestra proteccion, hemos salido; 
Por esto nuestro affecto agradecido, 
se ofrece a vuestras plantas humillado, 
y las gracias os da de haver logrado, 
la libertad, que tanto hemos perdido; 
Vos soys qual otro tito generoso, 
las delicias, y apoyo de los ricos, 
de los Pobres, el Padre mas piadoso, 
sustento de los grandes, y los chicos; 
Y con rayos de amor los mas brillantes 
rendis al sacro Jove, los Gigantes. 
FULLS DEL MUSEU ARXUí DE SANTA MARIA 


Els costums dins la literatura popular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert