Bosch i Lloret, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CYPSELA VII, 1989, Cirona, pp. 35 a 39
Cau Negre de Sant Roe. Amer.
Un jaciment del Bronze Final a la Selva
A. BOSCH i A. TOLEDO
El Cau Negre de Sant Roe és una petita cavitat que
s'obre enmig de la cinglera que corona l'ermita de Sant
Roe de les Serres. Les seves coordenades son 6° 20' de
longitud Est i 42° 01' de latitud Nord.
La zona, actualment en un progressiu procés de des-
pobiació, presenta una població dispersa, amb petits
nuclis de pobiació corn La Barroca, Les Serres o Sant
Climent d'Amer. Es precisament sobre aquesta petita
població sobre Ia qua! s'obre Ia cavitat, en ci terme
d'Amer, molt a prop del seu limit amb el de Sani
Aniol de Finestres.
La cingiera eocènica de Sant Roe, pertany a! Siste-
ma Transversal català. Assoleix una aicada de 605 m. i
es troba situada enmig de serres molt més aites com
Rocacorba, Finestres o ci Far. Dc totes maneres, ci re-
lIeu de tota Ia zona és molt accidentat, dificuitant-ne
les comunicacions i els trebails agrIcoles.
La vegetació és de tipus mediterrani, dominant i'al-
zinar amb marfuil. L'alzina, i'aladern i i'arboç son els
arbres dominants, acompanyats dels pins d'impianta-
ció més recent.
La descoberta de Ia cavitat es va produir accidental-
ment per part d'Angel Bosch i Miquel Viiaró ci gener
de 1981, en observar ai peu de Ia cinglera fragments de
ceràmica quc semblaven procedir d'una esquerda que
s'obre verticalment a la paret. A uns 20 m. del so!,
grans blocs caiguts de les parets han obturat l'esquerda,
permetent que es dipositessin a sobre uns 70 ems. de
sediment. D'aquesta manera es va formar de forma na-
tural una petita terrassa enmig de la cinglera. El seu ac-
cés és dificultós perO no precisa de mitjans especIfics
d'escalada.
La cavitat té una profunditat de 3,5 m. i una ampla-
da maxima de 68 cm. En Ia seva part central s'estreny
considerablement, fins a 31 cm., formant-se d'aquesta
manera dues petites unitats. Es Ia més profunda Ia que
degué ser utiiitzada per a depositar un sepuicre d'inci-
neració.
Les dimensions de Ia cavitat van dificuitar en gran
manera els treballs d'excavació, i a mesura que s'anava
aprofundint, disminuia l'arnpiada de la cavitat. L'ex-
cavació va permetre distingir els següents estrats:
—fins a 10 cm. Sediment molt fi, polsós, de color gris,
amb algunes pedres de tamany petit o mitjà. En aquest
I.— Vista de Ia Cinglera de les Serres.
estrat hi ha molt pocs fragments de ceràmica, per con-
tra son nombroses les restes deixades per algun animal
carnisser. Es tracta de restes de xai amb senyals cvi-
dents d'haver estat devorades.
--dc 10 a 25 cm. Sediment amb les mateixes caracte-
rIstiques que l'anterior, perO sense Ia presència de pe-
dres.
--dc 25 a 45 cm. Sediment molt fi, Ileugerament argi-
los, de color rnarró clar. Son molt frequents les pedres
de mida mitjana. Es en aquest estrat on es troba Ia ma-
jor part de fragments de cerãmica.
Formes cerãmiques
I. Tassa de carena aita amb nansa de cinta elevada
(sobresortint pci cim dcl nivell de Ia vora). Es conser-
yen sis fragments. (lam. 7, 3).
La vora amb un diàmetrc de 9,6 cm. presenta un ha-
vi arrodonit i parets lleugerament concaves (GOl).
Fons pla de 4 cm. de diàmetre. L'alcada total dcl vas és
de 7,5 cm. Tipus debase, I IA.
Cocció oxidant, superficie exterior espatulada. Des-
greixant amb particules irregulars de quars.
2. PIat/ tapadora decorat a l'interior amb acanalats
concèntrics. Té dos forats, situats parai.leis a Ia vora,
Roc tO,,
i.1.
Jt''t Ccc
• •,,	 t.
tiP Sc it (:iioer,t
:flpra de Tel
U a 200 in.
	
200 a 400 m.
2.— FotograJia del Cau Negre de Sant Roc. 3.— Plànol de siluació del Cau.
que devien servir per penjar-lo. Es conserven 21 frag-
ments. (1am. 7, 7).
La vora té un diàmetre de 24,6 cm., Ilavi arrodonit
amb bisell intern i parets rectes (Dl 1). Base plana
(12A) amb un diàmetre de 9,4 cm. L'altura aproxima-
dadelvasésde 13,5 cm.
Cocció oxidant, superficies interior i exterior espa-
tulades. Desgreixant de partIcules petites de quars.
3. Tassa carenada. Es conserven 11 fragments. El
fons devia ser convex o pla. La vora té un diàmetre de
1 5 cm., amb el Ilavi aprimat i parets concaves (C09).
L'altura aproximada és 8,4 cm. (lam. 7, 4).
Cocció reduIda, superficies interior i exterior poli-
des. Desgreixant de petites partIcules de quars.
4. Vas tancat amb vora decorada. Es conserven 4
fragments. (lam. 7, 1).
Vora amb una diàmetre de 12,2 cm., ilavi pla, que
esta decorat amb Ia tècnica de Ia impressió d'ungla
(F04).
Cocció oxidant, superficie exterior grollera. Desgrei-
xant de particules de quars.
5. Urna de cos globular. Es conserven 114 frag-
ments. (lam. 7, 5).
Vora de 13,2 cm. de diàmetre, parets côncaves i Ilavi
amb aplanament horitzontal (G04).
Cocció oxidant, superficie exterior grollera. Desgrei-
xant de partIcules irregulars de quars.
Semblaria que els fragments d'una base plana, tipus
12A de 10,2 cm. de diâmetre i dos fragments amb
arrancament de nansa i un fragment de nansa, perta-
nyen a aquesta urna.
6.011eta de cos globular (lam. 7, 6).
Vora de 11,7 cm. de diàmetre, Ilavi arrodonit i pa-
rets côncaves (CO I).
Cocció reduIda, superficie exterior grollera. Desgrei-
xant de partIcules irregulars de quars.
CAU NEGRE de Sant Roc, Amer.
seccioA	 secci6B
4.— Planta deijaciment.
CAU NEC RE de Sant Roc, Amer.
Secci6 A
0
\ '	 L.-J \\ \ \ \'\
(-\ -..
&\ ) \ ( )
\ K
	 / \-J
_- J
 c'' \\\\\\
IF
CAU NEGREdeSant Roc,Amer.
5.- Secció A deijaciment.
Parai.Iels de les formes ceràmiques
- tasses carenades.
Les tasses carenades, amb la carena a la part alta o
mitja del cos apareixen durant ci Bronze Antic i Mitjà,
i perduren encara fins el Bronze Final.
Les tasses amb carena baixa son considerades rares a
Catalunya durant ci Bronze Final, mentre son fre-
qtients al Sud de Ia Peninsula (Pons - Tarns 1987,
pàg. 58, fig. 10).
Sovint les tasses carenades porten una nansa amb
apèndix de botó o amb una nansa de cinta elevada,
corn l'exemplar del Cau Negre. Amb aquest tipus de
nansa apareixen a! Reclau Viver i a ies Encantades de
MartIs.
Encara que apareixen ja en ci Bronze Antic, J. Ta-
rrüs opina que és durant ci Bronze Mitjà (1500-1 100
a.C.), quan es dóna un desenvolupament obsessiu de
les tasses carenades amb apèndix de botó o amb nansa
de cinta elevada. (Tarrüs 1986. fig. 7, 3, pàg. 252; Pons
- Tarrüs 1987, fig. 10).
Guilaine trobà un exemplar molt semblant a la
Grotte de ia Terrasse aux Monges, Narbonne (Aude), a
Ia qua! !i donà una cronologia Bronze Mig-Recent.
(Guilaine 1972, fig. 46, 2, 4, 5).
-p!at/ tapadora arnb acanalats a !'intenor
Aquesta forma és molt corrent en els jaciments cata-
lans del Bronze Final, arnb fons plans o umbilicats, pot
aparèixer amb l'interior 1!is o corn en aquest cas deco-
rada amb acanalats concèntrics.
La trobem amb la mateixa decoració a Ia Cova dels
Encantats (Serinyà) (Pons, 1984, lam. 56, 4, 5 i 10), ala
6.- Secció B deijaciment.
necrôpolis ParrallI (Empüries) (Pons 1984, lam. 40, 3),
a la cova de Ia Bora Tuna (Liorà) (Pons 1984, lam. 60,
9), a! conjunt cavernIcola de Santa Coloma de Famers
(Pons 1984, lam. 61, 5), a la cova de les Monges (Mon-
tagut) (Toledo 1982, pàg. 82), a! poblat de La Fonolle-
ra (Torroella de MontgrI) (Toledo et alui, 1985, p. 49).
Els vasos amb vora decorada comencen a aparêixer
a! Bronze Mig, se'is troba també acompanyant les for-
mes i decoracions tIpiques del Bronze Final, a la Cova
de les Monges (Montagut) (Toledo 1982, lam. 17, 18,
19, 2!), a la Cova 120 (AgustI et aIli, 1987, fig. 64, 66,
68).
L'urna i l'olleta de cos globular, son peces poc carac-
terIstiques. L'olieta té un aspecte més modem. L'urna
de cos globular és una peca poc caracteristica.
Material metàl.lic
Agu!!a de bronze fragmentada; la tija té una secció
circular. En l'extrem proximal apareix fragmentada
pci bell mig de !a perforació. Longitud: 5 cm. Gruix:
2,5 cm. (lam. 7,2).
L'agul!a de bronze, amb perforació a! seu extrem
proximal, és clarament una eina de trebal! (costura).
Ma!grat que no hem trobat paral.lels per aquesta
agulla en els jacirnents propers, pensem que moltes de
les tiges fragmentades que s'hi troben, han estat agulles
de cosir corn aquesta, que han perdut i'extrem proxi-
mal, on anava la perforació, Ia qual feia més frágil
aquesta part, provocant la fragmentació i pérdua de la
mateixa.
7.—Materials ceramics, objectes Iltics i agulla de bronze del Cau Negre de Sant Roc.
Material lItic
-polimentat
1 polidor-picador sobre rierenc amb moltes senyals
d'utilització, forma oval. Longitud maxima: 10,8 cm.;
ampiada maxima: 5,9 cm.; gruix maxim: 2,3 cm. (lam.
7,8).
1 polidor sobre rierenc de color vermellós. Longitud
maxima: 4,4 cm.; amplada maxima: 2,9 cm.; gruix: 1,4
cm. (lam. 7,10).
-tallat
1 peca tallada sobre quars bianc-blavós. Es una ras-
cadora lateral inversa. (6 x 3,5 x 1,5 cm.). (lam. 7,9).
El conjunt de materials del Cau Negre sembla pertá-
nyer a un moment que situem dins el Bronze Final
(1200-650 a.C.) Tenim un vas caracterIstic del Bronze
final, el plat/tapadora decorat amb acanalats concèn-
trics en el seu interior; dues tasses carenades, una d'e-
lies amb nansa de cinta elevada, que poden aparèixer
en el Bronze Antic i Mig, perô que perduren i es fàcil
trobar-les en contextos del Bronze Final; amb l'urneta
amb vora decorada succeeix una cosa semblant, forma,
tècnica emprada per decorar el ilavi, i el mateix fet del
ilavi decorat, es possible trobar-lo ja en el Bronze Mig;
sovint perduren fins l'etapa posterior.
L'olleta i I'urna son materials poc caracterIstics que
no desentonen dintre del conjunt.
L'agulla de bronze, per tractar-se d'una senzilla agu-
ha de cosir, fet que determina la seva forma, no ens
ajuda a finar la cronologia.
Per altra banda el pohidor, el polidor picador i la ras-
cadora son objectes que tenen una cronologia molt
ampla.
Pel que fa a quina hauria estat la funció del Cau Ne-
gre, tenim d'entrada que les seves dimensions, ampla-
da maxima 68 cm. i una profunditat de 3,5 m., I'im-
possibiliten corn a iloc d'habitació.
Encara que pugui semblar arriscat adjudicar-li una
utihització sepuicral, tenim arguments a favor d'aques-
ta hipôtesi: la morfologia de la cavitat, el reduit nom-
bre de peces ceràrniques i les seves mateixes formes,
una urna i una tapadora, tres vasets accessoris, l'agulla
i els objectes lItics, tot plegat té aspecte de tractar-se
d'un aixôvar funerari. També estaria a favor d'aquesta
funció l'absència de restes faunIstiques, inevitables en
un habitat. En contra tenim l'absència de restes de cen-
dres i carbons que serien l'evidència de ha incineració
del cadaver, perô l'alteració per causes naturals del ni-
veil arqueolôgic podia haver-les fet desaparèixer, i el
fet de que es tractés d'una incineració aillada, quan la
norma és i'agrupació de les sepultures, perô podria
tractar-se d'un cas molt puntual.
Els exemples de hlocs sepuicrals del Bronze Final
més propers al Cau Negre son: Can Fornaca-Massanet
de la Selva i Angles. En el primer jaciment s'hi troba-
ren una urna cinerària contenint cendres, carbons i un
rierenc i les restes d'un o dos enterraments més. Els en-
terraments d'aquesta necrôpolis podnen correspondre
a la mateixa època que el Cau Negre. La necrôpohis
d'Anglès és clarament més tardana, i proporcionà els
objectes de ferro més antics i també hes priméres cerà-
miques atom importades (Pons 1984, p. 252, fig. 88).
AGUSTi B. et alIi. (1987)— Dinàmica de Ia utilització de la cova
120 per l'home en els darrers 6.000 anys. nüm. 7 de la Sèrie Mo-
nogràfica del C.I.A. Girona
DEDET B. - PY M. (1975) Class(lication de la céramique non
tournée protohisiorique c/u Languedoc Méditerranéen. Suple-
ment 4, Revue Archéologique de Narbonnaise. Paris.
GUILAINE J. (1972)— L'age du Bronze en Languedoc Occidental,
Roussillon ci Ariége. Mèmoires de la Société Préhistorique
Francaise, tome 9.
PONS E. - TARRUS J. (1987)- Les primeres comunitats ramade-
p es, agricoles i metaL hi rgiques, a Jornades d'histôria de 1'Em-
pordh, homenatge a J. Pella i Forgas. Girona. pp. 35-65.
PONS E. (1984)- . L'Empordà de l'Edat delBronze a l'Edat dc/Fe-
rro, ohm. 4 de Ia Sèrie Monogrhfica del C.I.A. Girona.
PONS E. -. VILA MV.- SANCHIZ N. (1985)- El conjunt cavern!-
cola de l'ermita de Sani Salvador - Sta. Coloma c/c Farners, a
Cypsela V. Girona. pp. 59-70.
TARRUS J. (1986) - El paratge del Reclau Viver (Serinyh) del
NeolItic Antic al Bronze Final a Quaderns 1985, vol. I, pp.
2 39-262.
PONS E., TOLEDO A. i COLOMER A. (1985)— La Fonollera, 10
anys d'investigacions arqueolôgiques. Ntim. 4 dels Papers del
Montgri. Girona.
TOLEDO, A. (1982)— La Cova de les Monges, a Cypsela IV. Giro-
na. pp. 69-89.


Cau Negre de Sant Roc. Amer: Un jaciment del Bronze Final a la Selva

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert