Llamas i Mantero, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA PRESÈNCIA DELS MAÇONS A MATARÓ (1878-1899): 
LA LEGISLACIÓ 
Què és allò que fa de la Maçoneria un grup secret?. La persecució de la qual és 
objecte a tot el llarg del segle XIX o la seva pròpia naturalesa?. La resposta no és 
gens senzilla. Sense cap dubte, el fet de la seva persecució sistemàtica la col·loca 
dins una clandestinitat imposada i només es fa present en els moments de major lli-
bertat de la societat a la qual pertany, en aquest cas Mataró; evidentment això no vol 
dir que no hagin hagut maçons abans de 1878 a Mataró. 
L'ACTITUD LEGISLATIVA. 
Les proves del que hem dit fins ara les trobem dins del marc constitucional. Ja 
a la constitució de Baiona del 8 de juliol de 1808, el rei d'Espanya i de les índies, 
Josep Napoleó, al títol Ir. article Ir. decretà: La religión catòlica, apostòlica y ro-
mana, en Espana y en todas las posesiones espaholas, serà la religión del Rey y de 
la Nación, y no se permitirà ninguna otra. (1). Això no deixa d'ésser molt curiós, ja 
que la invasió de les tropes napoleòniques va suposar una difusió de la Maçoneria, 
que va ésser utilitzada pels francesos com un element de control polític i social. 
A la constitució de Cadis, de 19 de març de 1812, en el títol 2n. capítol 2n. es 
diu: La religión de la Nación espanola es y serà perpetuamente la catòlica, apostòli-
ca, romana, única verdadera. La Nación, la protege por leyes sabias y justas y pro-
hibe el ejercicio de cualquier otra. (2). 
Amb el retorn de Ferran Vllè el 1814 i la reinstauració de la Inquisició, es va 
encarregar de la persecució d'afrancesats i maçons. 
Haurem d'esperar fins a la Constitució de 1866 perquè la situació de rígid con-
trol de qualsevol mena d'organització es relaxi. Tampoco podrà ser privado ningún 
espanol (...) del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no 
sean contrarios a la moral pública... (3). No deixa de tenir una certa ambigüitat el 
concepte de moral pública, que pot ésser interpretada segons calgui. 
Un pas endavant es donà a la Constitució de 1876. En els seus articles 11è. 
paràgraf 2n. es reconeix que Nadie seà molestado en el territorio espanol por sus 
opiniones religiosos ni por el ejercicio de su respectivo cuito, salvo el debido respe-
123 
to a la moral cristiana. (4). I en l'article 13è.: Todo espanol tiene derecho a asociar-
separa los fines de la vida humana. (5). D'això podem deduir una veritable toleràn-
cia vers institucions alienes a l'Església Catòlica, però en l'article 17è. hi ha un en-
trebanc dient que aquests articles podran romandre en suspens, temporalment, si així 
ho demana la seguretat de l'Estat. Evidentment la possibilitat de caure en la 
il.legalitat és sempre en la darrera decisió de l'estadista de tom. 
LA LÒGIA LUZ DE MATARÓ. 
La lògia Luz de Mataró circumscriu la seva vida pública dins els anys 1878 a 
1880. La Luz de Mataró apareix com a depenent de l'obediència maçònica de La 
Confederación Masónica de Sevilla (1878-1880). Aquesta darrera obediència va 
donar lloc al naixement d'altres com La Gran Lògia Independiente Espanola (1881-
1886) i a obediències de caràcter regional, com per exemple La Gran Lògia Simbòli-
ca Regional Catalana, constituïda el 28 de juny de 1886. Després de dos anys de 
vida, la lògia Luz de Mataró es transformà, un cop desapareguda La Confederación 
Masónica de Sevilla. El 1881 pren el nom de Luz i s'uneix a l'obediència de La Gran 
Lògia Independiente Espanola. 
Amb totes aquestes dades podem inserir la lògia de la nostra ciutat dins el mapa 
maçònic de les incomptables lògies que havien sorgit a Catalunya i a la resta de l'Es-
tat com a resposta al filosofisme maçònic, que defensava el centralisme administra-
tiu i una superestnictura de poder dins els graus maçònics. La lògia Luz, per tant, 
només guardava en el seu si els graus més purs dins la maçoneria, com els d'apre-
nent, company i mestre. Lorenzo Frau, un dels fundadors de La Gran Lògia Simbòli-
ca Catalana, diu: Però enfuerza a la experiència adquirida afuerza defracasosy 
dolorosos desengahos, se ha llegado a comprender que la Masonería solo existe y 
puede vivir y desarrollarse en el seno de las logias simbólicas (...) que las logias no 
deben menester de cuerpos supremos supermasónicospara regular sus trabajos (...) 
afin de evitar errores y los abusos del autoritarismo y del centralismo, bajo cual-
quier forma... (6). 
Per tant, els maçons mataronins s'insereixen dins un corrent autonomista de 
caire federal, i reprodueixen en el si de la lògia els factors sòcio-polítics que Cata-
lunya i Mataró estan vivint en aquests moments, és a dir, la presa d'una consciència 
diferencial respecte a la resta de les lògies estatals. 
CONCLUSIONS. 
Podem dir que en el moment en què la legislació vigent ho permet, les lògies 
fan la seva aparició dins la vida de Mataró. Això no vol dir que no n'hi haguessin 
altres abans, però eren dins la il.legalitat, que no ve donava pel fet d'ésser maçons, 
sinó perquè l'Església Catòlica, oficialment reconeguda, amb el suport estatal, veu 
els components de les lògies com a elements que se'n van de la norma legal. 
124 
Quan la llibertat d'associació i religiosa és circumstància sine qua non la ma-
çoneria sorgeix a la llum pública. Però la lògia de la nostra ciutat no va calar profun-
dament a la vida ciutadmia. El nombre de membres fou sempre molt reduït (7), i 
encara que els seus esforços mitjançant la premsa foren importants la majoria dels 
mataronins van continuar dins l'Església Catòlica. 
La presa de posicions en el període estudiat vers corrents més independents i 
autonomistes, tampoc va suposar un increment del pes social. No podem oblidar que 
a tot això van contribuir diversos factors: en primer lloc el confusionisme existent 
dins la pròpia Maçoneria, que contradeia els seus propis principis de què només 
hauria d'existir una única obediència per país i aquí ens trobem amb un veritable ma-
remàgnum d'obediències, i totes considerades com a legítimes; en segon lloc, l'atac 
del sector catòlic vers un enemic escàs i dividit i, en tercer lloc, que l'expansió que 
es produeix en aquest període, veritable edat d'or de la Maçoneria del darrer terç del 
segle XIX, entra en una crisi fmisecular de la qual ja no es sortirà al llarg del següent 
segle. 
Antonio Llamas i Mantero 
NOTES. 
1.- FARIAS GARCIA, Pedró. Breve Historia Constitucional de Espafia (1808-1978). Ed. 
Latina Universitària. Madrid, 1981; p. 133. 
2.- Op. cit., p. 153. 
3.- Op. cií.. p. 248. 
4.- Op. d/., p. 285. 
5.- Op. ei/., p. 285. 
6.- Diccionario Enciclopédico de la Masonería. Ed. Valle de México, 1976. Vol. IV; p. 496. 
7.- Segons l'estodi de FERRER BENIMELI, J.A.: La Masonería en la Espana del siglo XIX. 
Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura. Salamanca, 1987. 
125 


La presència dels maçons a Mataró (1878-1899): La legislació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert