Cusachs i Clarà, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
La Saleta del Centre Catòlic era el local de la joventut d'Acció Catòlica de la parròquia 
de Sant Josep. Els diumenges a la tarda, s'hi feia teatre. I també s'hi feien moltes altres 
activitats. Josep M. Cusachs i Clara, un dels protagonistes, ho explica. 
LA PETITA HISTORIA DE LA SALETA 
Abans de 1936, el jovent del Centre Catòlic era 
pràcticament el jovent de la parròquia de Sant Josep. 
L'ànima, el motor, la persona que dirigia aquell 
jovent i que va donar vida al Centre Catòlic 
d'Obrers va ser el doctor Plandolit, capellà 
beneficiat de la parròquia. 
Al Centre Catòlic, l'any 1916 es va fer la 
primera representació dels Pastorets; se'n deia 
també «saló-cafè». convertit pel doctor Plandolit 
en «saló-teatre». I precisament en aquest local, 
l'any 1940, començà a funcionar 
la sala parroquial infantil de Sant 
Josep, «la Saieta». 
Des de la inauguració del 
teatre Sala Cabanes l'any 1933, els 
nens i les nenes del catecisme 
parroquial de Sant Josep tenien 
lloc reservat gratuïtament a les 
escalinates laterals del pis de la 
sala tots els diumenges a la tarda. 
Despre's de la Guerra Civil 
mossèn Juli Nàjera, vicari de la 
parròquia de Sant Josep, i els joves 
Mossèn Plandolit, ànima del Centre Catòlic. 
en la inauguració d'una exposició de pintures 
amb diversos membres de l'entitat. 
d'Acció Catòlica, demanaren al Centre Catòlic de 
poder disposar de l'antic local del teatre per muntar 
un espai de diversió per als alumnes de! catecisme, 
i on ells fossin els protagonistes d'espectacles més 
adients a la seva edat. La cessió del local es féu 
del tot satisfactòriament. 
Com a contrast de la Sala Cabanes, la sala 
parroquial de seguida es conegué com la Saleta. 
Tenia cabuda per a unes cent deu o cent vint 
persones. Les butaques eren les típiques d'aquell 
temps, totes de fusta. Tenia un piset amb dues o 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 19 
ESTUDIS 
tres files de butaques i una tronada cabina de 
projecció que, als primers temps, l'eia anar. entre 
d'altres, en Josep Ciudad. L'escenari, el petit 
escenari, era esbiaixat i tenia una porta al fons 
que donava a una àmplia sala amb piano, que durant 
molt de temps va ser el lloc d'assaig de ia Secció 
Coral de la Sala Cabanes. I des d'allf s'accedia al 
passadís on hi havia diverses secretaries, una de 
les quals, a més de fer-hi reunions, servia de 
vestuari. Ara lot forma pari de l'escola Balmes i 
de les aules del Liceu. 
A la Salela, s"hi pujava des del carrer per 
l'escala que en deien del Sagrat Cor. perquè al 
capdamunt hi havia —hi és encara-, una gran 
imatge que presidia el Centre. Ara. a aquesta 
e.scala s'hi pot accedir, però des de la sala de 
vídeo. Des del carrer no es veu. 
Najera. l'iniciador, mossèn Ximenes. que pintava 
els decorats, mossèn Joan Rius. que encara fa 
trobades amb els fundadors, mossèn Anesi 
Craspiera, mossèn Pere Sitja, mossèn Joan Subirà, 
mossèn Francesc Malgosa. molt vinculat a 
l'escoltisme, mossèn Xavier Segura, vital, 
desordenat, alegre, incontrolable, veritable turment 
per al tarannà disciplinat i recte de mossèn Pere. 
mossèn Arcadi Llagostera, de gran bonhomia i 
serenor, i en Julià Cots. que malgrat haver deixat 
més endavant cl sacerdoci i orientat la seva vida 
per altres camins, és encara recordat amb apreci 
pel seu carisma i pel bé que ens va fer a tols. 
Tots ells foren en aquella època veritables 
dirigents d'unes vides que s'obrien amb totes les 
il·lusions i problemàtiques d'una esclatant 
adolescència. 
I és aquf on comença la veritable i petita gran 
història de la Saleta. 
SflLflDELflSPIRflnTflDO 
PRirrifR PlliO CIRCULO CflIOllCÜ 
mfiTflRÓ 
Anagrama de la Sala de l'AspIrantai. 
Tota una joventut, plena d'il·lusions, pertanyents 
en gran majoria a la Joventut d'Acció Catòlica de 
la parròquia de Sant Jo.sep, entre reunions, assaigs 
i representacions, o senzillament amb trobades 
amicals, hi va passar bona part de les hores de 
lleure de la millor època de la seva vida. 
Hores inoblidables, les noies amb les seves 
«senyoretes», les germanes Fonrodona. la Maria 
Rodon. la Rosa Guixà, la Montserrat Vallhonesta... 
Els nois. els que van engegar la màquina, en 
Pucurull. en Granc. en Boixet, l'Alibcras. en Sala. 
els germans Font. l'Aymerich, en Puigderrajols... 
1 tants i tants d'altres, impossible d'anomenar-
los tots. molts dels quals, dissortadament, ja no són 
entre nosaltres. 
Encara que per situació geogràfica el conjunt 
del Centre Catòlic pertanyia, i pertany, a la 
parròquia de Sanla Maria, la Salela era de la 
catequesi de Sant Josep i l'autoritat, és clar. la 
tenien ei rector i els vicaris, que eren els consiliaris 
de la jovenlul. 
De rectors, en tinguérem dos. mossèn Joan 
Cabús i mossèn Pere Solà. De vicaris, mossèn Juli 
Fxcursió de Caramelles del jovcni d'Acció Catòlica. 
- "Compte amb els nois..." 
- "Us recomano un llibre sobre sexualitat que 
acaba de sortir..." 
- "Mossèn, que podem organitzar un ball 
particular?..." 
- "Heu vist el cine-fòrum d"aquesta setmana? 
Feien Lü sirada..." 
- "Senyoreta, al pisel diu que hi varen veure 
entrar nois..."' 
- "Diu mossèn Pere que aquella pel·lícula no 
es pot anar a veure..." 
- "Que vindreu diumenge a FEsplai Mar?..." 
Eren algunes de Ics molles converses que 
s'encetaven en els grupets de noies i de nois i que 
acabaven en reunions, xerrades, excursions, 
festetes... i en les quals sempre trobàvem aquell 
toc d'orientació, l'ajut adient. 
20 FULLS DEL MUSFU ARXIL! DH SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Els Puilori'li 
de la Salem 
(anys 1940-1950). 
A l'esquerra, 
Ramon De Santiago. 
al mig, 
Josep Aliberas 
i a la drela 
Joan Piiigderrajols. 
De tot això, és clar, en sortiren companys, 
amics i prometatges, molts d'ells més tard 
consolidats. Però per damunt de tot una amistat. 
una veritable amistat que ara, després de quaranta 
o seixanta anys, encara perdura. 
Quant a Tactivitat teatral de la Saleta, el 
principal espectacle que s'hi representava eren Els 
Pastorets, que intentaven igualar els de la Sala 
Cabaiies. Es representava el mateix text, L'Estel 
de Natzaret. de Ramon Pàmies. 
Sobre Els Pastorets de la Saleta es podria 
escriure una dotzena de llibres de fets i anècdotes. 
El més xocant de tot era que al començament, 
és ciar, i com és de suposar per l'època, només hi 
sortien nois. Fins i tot el paper de Maria era 
interpretat per un noi. Els qui gaudiren o patiren 
aquesta interpretació, sortien de costat i sense 
parlar. Però l'actuació més comentada va ser la 
de R. Sala, vestit com cal. amb perruca rossa, 
enagos i pintat de cara. El daltabaix va ser tan 
SfílR DEL fíSPlRRnif^DO 
_ pnimEe fi!o D(L clKUío ciiOiico 
Díoj; 25, 26 y 31 de Dícíímbfe de 1950 
I, 6. 7, 14, 21 ir 28 de Enero de 195Í 
Tofde 0 loi 5-30 
Mi 
Representación de sus tradicionales 
PASTORETS rr 
(L'ESTF.L DE NATZARIÍT) 
PRESENTADOS CON TODA PROPIEDAD Y CON GRANDES INNOVACIONES 
IMARAVILLOSA FRESENTACIÓNl iMAGNlFICOS EfECTOS DE LUZ Y COIORI 
ÍESTRENO DE DECOSADOS) iHAGNtnCO VESTUARIOI 
gran que crec que va ajudar, i molt. a aconseguir 
el permís perquè el paper fos interpretat per una 
noia. Primer no parlava, després la deixaren parlar 
al naixement i, finalment, ja va fer el paper sencer. 
Ah, però, tota l'estona era custodiada, i mai millor 
dita la paraula, per una de les «senyoretes» 
(Fonrodona, Rodon, Guixà...). 
Pot semblar una mesura extrema, però no és 
res comparat amb Factitud de l'altra parròquia que, 
en assabentar-se que al Centre Catòlic es feia 
teatre mixt, van arribar a prohibir l'entrada dels 
mossens al Centre. Eren. realment, altres temps. 
Entre els anys 1942-1944 la senyora Àngela 
Vilar, mare de la Maria Rodon, va fer tots els 
vestits i túniques. També és anècdota que un any 
es varen representar Els Pastorets fets per dones 
soles. 1 la Maria Rodon feia de Satanàs; talla no 
li faltava. 
Recordem també que al començament la 
música era en directe, amb un piano que tocava la 
Montserrat Vailhonesla, i que quan 
en Jonàs o en Mataties, a les 
escenes còmiques, s'enfilaven dalt 
del piano, que era a tocar de 
l'escenari, es posava a riure i a 
xisclar amb tota la seva exuberant 
anatomia. 
Els primers decorats, com hem 
dit abans, els va pintar mossèn 
Ximenes. Més tard es canviaren 
perquè s'estripaven, però com que 
el reduït espai de l'escenari no 
permetia fer els canvis de decorats 
amb rapidesa i el temps, entre 
escena i escena, es feia molt llarg, 
l'Antoni Paloma ideà els decorats 
amb ciclorama, amb «rodet». Eren 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 21 
ESTUDIS 
Cartell de Lii mori de l'escolà. 
com es pot veure, en versió castellana. 
enrotllats com una pel·lícula i només calia fer 
córrer el rodet i ja estava Tescena canviada, menys 
quan s'encallava, que solia ser sovint. Com a 
suport hi havia els cortinatges laterals, als interiors 
els cortinatges eren vermells, als exteriors ets 
cortinatges eren verds. A l'infern i a Tapoteosi. 
algun aplic ho acabava d'arrodonir. 
Al començament fins i tot es disposava d'un 
ase que s'havia de pujar per les escales d'accés 
al pis... 
I tot un reguitzell mes de coses que podríem 
explicar. 
Pastorets a part, durant una bona colla d'anys. 
el teatre el feien per separat nois i noies. Altra 
cosa no era pas permesa. Això no era. però. 
obstacle per fer tota classe de funcions, des de 
Lilí està malalta a Maria Estuardo les noies, i 
des de L'hereu Pruna a La vida es sueno el 
nois. Tot el ventall d'obres que vulgueu i per a 
tots els gustos. 
Bromes a part. la veritat es que el teatre, a 
la Saleta. es feia força bé. amb l 'èmfasi i els 
«latiguillos» de rigor d'aquell temps, però força bé. 
I ho aconseguírem, sí senyor. Era a 
començaments de la dècada dels cinquanta que. 
no sense audiències, ni esforços, mossèn Pere donà 
confiança, permís i via lliure per fer el teatre mixt. 
El perdóii por la veiii^aiiz.a i Jo seré el seu 
gendre, foren les dues primeres obres que es feren 
SALA DEL ASPIRANTADO 
1,^ ' Piso del CÍRCULO CATÚLICO 
Dominso dia 20 Nevíembre 1949 TarJe a lai $'30 
E l cuadro escénico de los Jóvenes de A C. de la Parrò-
qu ia de S a n Juan y San José: t iene el honor de in-
v i tarà Vd. y famí l ia a la Reoresentac ión ex t rsord ina 
ria y sn c a l i d ad d 3 3 3 t ren j de la obra en 3 actos e 
ú l i imo d iv id ido en 2 cuaaros y en verso del ma logra-
do autor local D. " lOMAS ,^IBAS y JUL IÀ . 
"iH urf iDn«[[ Moysíí i io" 
( La n ior f de l 'escolà ) 
Que se rà in terpretada por los Jóvene^ rt=í A c c i ó n Ca tò -
l ica bajo el s iguiente : 
R C P fl R T O 
CONDE D(MOHTALBAN 
PADRE ABAD 
lULIAn 
CABALLERO I 
CABALLERO M 
M O N H 
HERMAnO LEGO 
MAESTRO 
PASTOR 
flntoní» Jeicp 
la ime Font 
Luií V -Ur t 
iuan Prwaa 
Juan HurtaJo 
)oié Pra i t * 
l o i é M - Lluch 
lorgc Mont ia r ra l 
Manuel Navarro 
La acci6n on Monlserrat tpoca siglo XVI 
llustraciones musicaies propias para la obra 
i que assoliren, principalment la segona, estrenada 
no feia massa al Romea de Barcelona, un èxit 
molt reeixit. 
S'encetava una altra època, on la Saleta va 
assolir un nivell força envejable tant de públic com 
d'actuacions. Tant és així, que 
no sé per quin motiu la Sala 
Cabafies - la Sala gran, que en 
dèiem nosaltres- ens va demanar 
de fer unes representacions a la 
seva .sala. 
Conseqüentment als fums 
dels èxits com a actors, 
t inguérem la gosadia - o la 
barra- de dir que si volien que 
baixéssim a fer una obra ens 
havien de pagar, no recordo quin 
import. Fora de «macos», ens 
vàrem haver de sentir de tot. 
/-;/v Fastoreis (1957). 
amb Josep M. Cusachs, 
Josep M. Boixet i Pere Sans. 
22 FULLS DLL MUSHU ARXIU Dti SANTA MARIA 
ESTUDIS 
El perdí'm por la venganza 
amb Miquel Pruna, Avelina Selles. 
Remei Madern i Núria Salcllas. 
SALA DEL ASPIRANTADO DE A. G. DE S. JUAN Y S. JOSÉ DE MATARÓ 
7 MAR, 1948 , ^ 
Domingo, í8>>iKÍEA£qi2ÜB Tarde a las 5 en punto 
MfíRIA ESTUARDO 
D r a m a h i s t ó r i c o 
p o r la 
JuvenFud Femenina de Acciòn Catòlica 
..<&'.,sr^· 
S A L A DEL A S P I R A N T A D O DE A. C. 
PARRÒQUIA DE S. JUAN Y S. JOSÉ DE MATARÓ 
Domlnffo. dlrSide Abril 1943. Tarde a las 5 en punto. 
TRAÏDOR, INCONFESO Y MÀRTIR 
Drima hjstòrlcfl en tres actos original de Dn. JOSÉ ZORRILLA. 
Por los jóvenes de la J . A. C. E. 
Vesluario exprofeso. Magnifica ínterpretaciún. 
i.e*H-i 
SALA DEL ASPIRANTADO DE A C C I O N C A T O L I C A 
PARRÒQUIA S. JUAN Y S. JOSÉ 
Domingo, dia 3 de Abril de 1949 T^rde a las 5. 
PER NO ENTENDRE EL CflSTELLft 
Y EL LLORO DEL CORONEL 
O EL NEBOT DE L'ONCLE. 
Snineli'S a car^o de los JÓVPHPS d* Accióti Catòlica, 
£H lo) dUi 24, d Ui 10 noeha y 25, a lai 5'30 tatdi 
n 
KUAÜIA 
P4TIÓ 
HAHO 
- R r P A R T O 
— 
- . C * ! » ! 
H AUIBUI 
. . fCAurt 
J ÍTCHAÍT 
it niLiA 
Realment va ser un pecat de joventut, dels nostres 
vint anys. ja que tots ens moríem de ganes que la 
Sala gran ens vingués a buscar, com passava en 
ocasions amb determinades persones que semblaven 
despuntar una mica. 
Una altra vegada que a nivell de centre hi 
havia aïres renovadors, es celebrà una assemblea 
general a la Saleta. Allò semblava el Senat o les 
Corts. Tothom cridava, la temperatura va pujar 
a graus elevadíssims. Encara em sembla sentir 
la interpel · lació «vostè parla així perquè és 
comunista!». Mare de Déu l'al·ludit com es va 
posar! Fins i tot volia demandar rinterpellador. 
Però evidentment ho deixà córrer, ja que l'acusació 
no tenia fonament. I en aquell temps... 
Però el més bo del cas era que hi havia qui, 
amagat sota l 'escenari, estava enregistrant tota 
l'assemblea. Això ja va ser massa. L'espia va ser 
expulsat d'immediat i declarat com a persona non 
graía. Cal dir que la persona gravadora era Antoni 
Paloma, aquell temps ànima i clau anglesa de les 
activitats teatrals de la Saleta. Als pocs dies. tres 
o quatre companys vàrem anar a trobar la junta 
de la casa a demanar perdó per l'amic infractor. 
Ens va rebre tota la junta en pes, feien un respecte 
impressionant. A la nostra súplica, el president ens 
va dir que «el perdonem, però no el volem veure 
més». 
Les representacions, però, continuaven cada 
diumenge a la tarda, amb obres com El port de les 
Petita mostra de cartells de les obres típiques 
L|ue es representaven en aquella època. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 23 
ESTUDIS 
La Saleia. 
Fassapon pt'i- u rclcniilal (1959). 
amb M. Aniònia Pérez. 
M. Rosa Pinsüch 
i Josep M; Cusachs. 
Fotografia Manem. 
boires. La puntaire de la cosia. 
Passaport per a l'eternitat. 
D'aquesta aigua no en beuré. 
Berlín, plaça alta i. Ja més tard. 
L·i dida. El ferrer de tall i La 
ferida lluminosa, que omplien el 
local a vessar cada diumenge a 
la tarda. I fins i tot algun dissabte 
a la nit, en què es representava 
només per a gent gran. 
Hi havia també butaques abonades. Recordo 
un diumenge a la larda en què el teatre era ple i 
un bon home. a qui li havia tocat localitat 
d'amfiteatre que, val a dir-ho. eren bastant tronades, 
entossudit, em volia donar propina perquè li 
aconseguís una localitat de platea, em volia 
comprar per deu cèntims. 
Primer les obres ens les dirigíem nosaltres 
mateixos, però més tard, i amb l'arribada del 
teatre mixt. i és de suposar per posar ordre i seny 
entre nois i noies, ens dirigia el senyor Rafael 
Julià, un veritable tros de pa. persona força 
coneguda en el món del teatre amateur a Mataró 
i que. dissortadament, una progressiva malaltia 
que patia de feia anys l'obligà a deixar la seva 
meritòria tasca. 
el vi bo devia anar barat perquè vam apedregar 
amb panellets i castanyes la clepsa del vicari de 
torn. que va sortir per cames. 
La Saleta. però, a part de la seva funció 
teatral, era fonamentalment la seu de les activitats 
parroquials d"Acció Catòlica i dels Minyons de 
Muntanya. Posàvem totes les files de butaques en 
forma de rodona i allà. amb el nostre consiliari. 
fèiem les reunions i parlàvem de temes que ens 
interessaven. A part del vicari, també hi havia altres 
persones adultes que ens comentaven, potser amb 
més llibertat, molts temes d'actualitat. Conservo 
el record inesborrable de les xerrades amb en 
Francesc Roges i amb algun altre mossèn en una 
de les secretaries del centre, ara aula de l'Escola 
de Música. 
D'anècdotes, en podríem explicar tot un munt. 
Recordo també una vegada que. en una castanyada. 
Tot, però, té un començament i un final. 
La televisió, els cotxes, la massiva pràctica 
d'esports en hores de lleure. 
els horaris d'escola i d'estudi, 
feren canviar la vida familiar 
i. con.seqüentment. la manera 
d 'enfocar la catequesi i les 
activitats parroquials. I a la 
dècada dels seixanta es va 
acabar la Saleta. 
Els records i retalls de la 
petita gran història de la Saleta 
ho són també de la nostra, la 
dels qui. en un moment o altre, 
en formàrem part. 
El ferrer de Uill 
amb M. Tcresy Jubany. 
Montserrat Ros i M. Teresa Nogué. 
Fologratia Piera. 
24 FULLS DEL MUSHU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Passats més de quaranta anys alguna 
d'aquestes anècdotes pot semblar carrinclona o fruit 
d'una època de repressió. Però m'atreveixo a dir 
que no és ben del tot així. El tarannà, la cultura, la 
moral, eren moll diferents a les d'ara a nivell 
general. Mentre nosaltres demanàvem permís o 
preguntàvem si era pecaminós anar a veure Picnic 
o El ultimo cuplé, Amèrica, la gran avançada, 
s'esquinçava les vestidures per un calendari de la 
Marylin Monroe, titllava tothom de comunista amb 
la seva caça de bruixes i retallava hipòcritament 
els petons de les pel·lícules. 
Ccimial cic mossèn 
Francesc X. Segura 
(25 de juny de 1958). 
Fotografia Manent. 
Aquells anys quaranta, 
cinquanta o seixanta, amb 
tots els seus condicionants 
d'època, de cultura o de 
comunicació, van ser els 
anys inesborrables de la 
nostra joventut. 1 aquelles 
quatre parets de la Saleta, 
ara convertida en petit 
auditori, conserven encara 
el ressò i el caliu de les 
nostres trobades, de les 
nostres converses, de les 
nostres il·lusions, dels nostres dubtes... tal volta, el 
record del primer petó. 
Josep M. Cusachs i Clara 
AGRAÏMENT. 
Agraeixo a Maria Rodon. Tomàs Boixet i Josep Aliberas 
l 'aportació gràfica i de dades. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 25 


La petita història de la Saleta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert