López i Pons, Antoni

Mayurqa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'Ús DEL DOCUMENT ARQUEO¿OCIC EN L'ENSENYAMENT 
DE LA PREHISTORIA 
Antoni López Pons 
En I'estudi d'una serie de matiries. és una 
premissa bisica per a la seva comprensió i 
assimilació I'ús directe de les fonts, en  especial 
documcntals, ja que possibilita de qualque 
manera el contacte directe de I'individu amb 
I'objcctc d'estudi. En I'ensenyament de la 
Historia. I'ús del docuinent escrit és a I'ordre 
del dia, sia en  comentaris de textes, sia en for- 
tila (le lectures, i d'una inanera molt més mas- 
siva a riiesura que ens apropam a I'estudi dels 
momciits actuals. Les dificultats apareixen 
quaii es tracta d'estudiar aquells periodes de  
la llistoria de la Humanitat, en que no exis- 
teix el dociiniciit escrit coin font propiament 
dita. En aquest cas, el que generalinent es sol 
fer és  deixar dc banda quaisevol intent d'apro- 
xiriiació als restes, sovint escassos i fraginen- 
taiis, per conformarse amb el coneixement 
indlrecte que brinda la tasca de I'investigador, 
tasca realitzada a partir de I'estudi dels Únics 
documents existents: els arqueolbgics. 
El que pretén aquest breu article és de 
qualque manera ajudar a la comprensió i I'ús 
efectiu del docuinent arqueolbgic, per trac- 
tar d'incorporar-lo d'una manera natural a 
la mecanica de I'ensenyament. 
Aquest plmtejament possibilita la realit- 
zació de tres premisses basiqucs en el que a 
l'enfocamcnt de I'estudi de la Historia es re- 
fereix: 
1) Seguir tot el proces d'elaboració del 
docuinent arqueologic, des de la seva recolli- 
da a I'excavació, passant per la restauració i 
posta a punt per al sen estudi. 
2) Estudiar l'evolució de les cultures pre- 
historiques a través del contacte directe amb 
les seves manifestacions autoctones. 
3)  Coneixer miilor quins són els nostres 
origens com a comunitat i quina ha estat l'e- 
volució de les nostres relacions amb els altres 
pobles que ens envolten. 
Paral.lelament a aquest procés, estam tre- 
baliant en la consecució de dos objectius no 
menys importants: 
a)  Coneixer la nostra realitat política i 
socioeconomica, tractant-se d'un tipus d'acti- 
vitats a realitzar fora del'emmarcament estric- 
te de I'escola. 
b) Comprendre el caracter interdiscipli- 
nari de tota  ciencia per mor que sorgeix con- 
tinuament la necessitat d'acudir a tecniques 
i continguts d'altres cikncies, com puguin es- 
ser la Geografia, Antropologia, Ciencies Na- 
turals, ~ í s i c a ,  Química, ... ' 
Aixi dones, podem afirmar que la incor- 
poració del docnment arqueologic a l'estudi 
de la Prehistoria ens pot permetre, per exem- 
ple, d'estudiar I'Edat delBronre atravésdel co- 
neuement  directe de les nostres cultures coe- 
tinies, i a partir d'aci, establir tota  una xarxa 
de relacions ainb e k  altres ~ o b l e s  aue  ens en- 
volten. Per dur  endavmt aquesta tasca, con- 
tain d'antnvi amb els següents eleinents: 
1. Els docuincnts arqucolbgics, que PO- 
dem dividir en dues catcgories: 
- rcstcs de caractcr riionuiricntal Ics 
C O ~ S ~ ~ I I ~ C ~ O ~ ~ S  
objectrs iie la cultura material: tcrrissa, 
rincs ... 
11. - La bibliografia, relativaiiiciit aliiiiido- 
sa, divisible tambi en dues categones priiici- 
pak :  
- rnembries d'excavacioiis ariliizulbgiqucs 
- TrcbaUs de sintcsi u assaig 
Passeni ara a aiialit~ar ca<lascriii d'aquests 
punts esi1icnt;its. 
1.- ELS DOCUMENTS AKQUEOLOGICS. 
Els lieni dividit en dos apartats diferents, 
l'estudi dels quals cxigird la posta en marxa 
de "tecniuues" diferents. 
Els restes <Ic carActer moiiuinental. 
L'cstilcli il'aqucsts tipus de ducuments 
arqueolbgics exigeix el desplacament al lloc 
on es troben situats, és a dir, l'excursiii ar- 
qucolbgica. 
L'enfocanient dc I'zstudi d'un nucli ar- 
queolbgic ha d'esser doble: 
1) E1 inoiiunicnt o conjunt inonuinental en  si 
mateix, per a I'estudi del qual cal seguir el 
següent procBs: 
a) Aillar cadaseuna de les parts que cl 
composen, si Os que s'adverteixen diferbncics. 
i establir-ne una clasificació: 
sistcmcs defensius (murades, torres) 
edificis singulars (túmuls, santuaris, 
sales hipóstiles) 
- habitacles 
b) Esbrinar els possibles sistemes constructius: 
- materials 
- tecniques 
c) Atorgar a cada monument un valord'utilitat: 
- defensa 
- cultual 
-- nvenda 
2 )  El monumeut o conjunt monumental i el 
seu entorn. Cada tipus de rnonument s'ubica 
alia o n  pugui satisfer millor una seric de neces- 
sitats basiques: 
a) Els poblats: 
- accessibilitat (accés facil, bones comu- 
nicacions, visibilitat) recursos naturals 
com terres de conror, aigua, llenya ... ) 
- -  defensa (construcció a llocs una mica 
elevats o amb talús) 
b) Keductcs costaners: 
dcfensa (penyasegats, llocs inaccessi- 
bles, vora la costa) 
~uinunicació ripida amb els nuclis de 
poblaincnt m i s  prbxims (sovint de ti- 
pus visual, directe) 
ci>inerc 1116s o menys esporddic ainb 
I'exterior. 
e) NecrbpoLis: 
-- accessibilitat (no inassa enfora dels nu- 
clis d i  pohlainent) 
-- material adequat (afloraments rocosos, 
covcs naturals) 
- condicionamcnts religiosos (paratgs, 
arientaciú) 
No cal perdre de vista que sovint existeixen 
formacions naturals que reuneixen aquestes 
caracteristiques, e n  alguns dels tres apartats 
esmentats, i que són usades sovint amb,dis- 
tintes finaiitats per cultures diferents. Es el 
cas dels covals i balmes situats als estrets, 
comes, o aitres llocs que acoiiipleixen un pa- 
per important en les comunicacions, quc lian 
seMt alteriiativanicnt, d'habitacles i de ne- 
crbpolis, segons la cultura que les ha usades. 
Cal constatar que el fet que sovint es tro- 
bin nuclis de  poblament moderns o cases 
pairals devora els rcstcs de poblamcnts prc- 
histórics no és casualitat, sinó que obeeix a 
una serie de raons molt concretes: 
- tradició de Uoc habitat i camps conrats 
- vigencia de les matcixes necessitats a 
subsanar (accessibilitat, defensa) 
- abundancia de materials de construcció 
en les ruines. 
Sovint l'entorn actual d'aquestcs ruines 
ha canviat substancialment, i el que abans ercn 
terres de conror ara són crms o boscos. TambE 
poden haver canviat les condicions naturals 
del lloc (pluviometria, sistema hidrografic ... ) 
Trebak prictics que es poden realitzar. 
1) Reaützar fitxes dc cada tipus de rrionii- 
mcnt, ressenyant les sevcs ~aractcristiques 
d'acord amb el que ja s'ha espccificat, i 
un croquis simplificat. 
2) Reaützar un croquis del conjunl nionu- 
mental. 
3) Orientar i situar espacialment dins de la 
comarca cn que es trohen, les ruines uti- 
litzant la brúixola i mapes topogrhfics, 
tenint en  comptc el tipus de sbl i les con- 
dicions agriries dcl Iloc, xarxa Iiidrogri- 
fica, comunicacions. 
Els objectes de  la cultura material. 11. LA BIBLIOCRAFIA. 
Normalment els trobam exposats als Ja hem assenyalat amb antenoritat respec- 
museus. D'antuvi cal advertir els perills q w  te de  Id bibliografia, I'existencia de dos tipus 
corre l'hipotetic visitant d'un museu: la con- dc documcntació escrita ilifcrents: 
fusió i l'avorriment. Aixb 6s degut al fet quc 1) meinbries d'excavacions arqueológiques, 
majoritariament honi segueix considerant el la interpretació de les quals requereix uns 
musen com a sala d'exhibició de la major 
quantitat possible d'objectes. Primordialmcnt, 
dins d'un museu cal cercar: 
a)  La sala d'exposició, on els objectes cxpo- 
sats mai han d'esscr m& dels estrictainenl 
necessaris per representar correctarnenl la 
cultura material en la seva evolució, en  
aqnest cas al llarg de la ~rehistbria ,  com- 
plementats amb un serie d'elements ne- 
cessaris per oferir una visió del conjunt de 
cada epoca o cultura: 
- maquetes dels monuments més represen- 
tatius. 
- plafons amb la documentació grifica i es- 
crita necesaria per cohesionar to t  el que 
es veu. 
b) el magatzem i laboraton, o n  es pugui 
ordenar tot el material sobrant, de  mane- 
ra que sigui facilment manejable per al 
seu estudi, i e s  pugui dur a terme tot el 
pro& d'enllestiment del document ar- 
queologic. 
e) la biblioteca, o n  es puguin rccollir les da- 
des que es considerin necessiries per a la 
inforinació general. 
Tornant a I'estudi dels objectes de lacul- 
tura material, aquest pot esser enfocat 
des de dues pcrspectives fonamentals: 
1) I'objecte en si, tenint en compte els se- 
güents elements: 
a) la foriiia 
b) niatenal dc que esta construit 
c)  caracteristiques tecniques de constmccjó 
i dccoració. 
2) intcnt de classificació funcional dels ob- 
jectes, segons el  scu ús possible: 
a) obiectcs de ~oss ib lc  ús doindstic. 
concixeinents previs, tant d9Arqueologia 
com de Prehistbria. Són basiques per als 
especialistes perque permetcn, per exem- 
plc, la coniparació de materials de dife- 
rents excavacions o de diferents culturcs, 
~omparacions que pcrmcten ~s t ab l i r  una 
sd-ie de conclusions generals. 
2) treballs de sintesi o assaig, que permeten 
la documentació d r  l'interessat, sensc ne- 
cessitat d'uns coneixemcnts massa espe- 
cialitzats sobre la materia. 
Una vegada realitzat I'analisi del material 
disponible cenyint-nos d'una manera concreta 
a la documentació arqueolbgica, podem pas- 
sar a explicar quines són les passes a Ser pcr 
poder treure una serie de conclusions, valuoses 
no tant pel seu contingut en  si, sino pel fet  de 
basarse en  testimonis autentics, Es a dir, en 
els documents arqueológics: 
1) Tenint en compte el material recollit, tant 
e k  restes arquitectbnics com els objectes 
de la cultura malsrial, cal insertar-los dins 
cada fase cultural, per posseir aixi un 
coneixement més global en  tots els aspec- 
tes, ajndant-nos amb la bibliografia existent. 
2) Dintre de cada fase cultural, relacionar 
detaüadament cadascun dels objectes se- 
gons la seva funció, amb les estructures 
arquitectbniques que els corresponguin, 
de la següent manera: 
- sistemes defensius/objectes d'ús b&l.lic. 
- Santuaris, recintes funeraris/objectes de 
cuite, ex-vots, ofrenes vivendes/objectes 
d'us domestic. 
Una vegada realitzada aquesta tasca, po- 
dem concluir el  següent: 
01 ,>I>jc.i:b J c  ~ p n s ~ i ~ ~ l . ~  o s  bcl I K  .21 1.r C'u1ii.r.~ Prc-ialriuri;a, cl Jrsi.nvoliipr- 
il i>h~ :~ t s*  JC I> . ICCI~~IL.  :1\ rll.lill o I c I ~ ~ I : ~ , .  iiicnt di, la qual abarcad:, .Ic I J  i i  Jcl pc- 
. I )  ~il , ic,Ii~, Ji, P \jiblc, ti, urnitiicii1:il rioJc Nculji~; rinr d Hrs,li,e Vii i (2000- 
Treballs prictis que es poden realitzar. - 
1) recoiiir en fitxes cadascun dels objectes, 
especificant totcs  les seves caracteris- ~~ 
liques, afegiiit-lii un dibuiz de I'objecte. 
2) classificar cls ob,icctcs d'acoril ainb el nio- 
ment ciiltural a que pirtaiiyen, agrupant- 
los aUti per cultiires. 
3)  visitar una excav¿ciÓ arqueológica i estu- 
diar el procés de recuperació del docu- 
mcnt arqucolbgic. .- 
4) visitar cl laboratori d'un iiiuseu i estudiar 
el procés de restauració del docuii~ent a- - -  
queolbgic. 
23 
1500 a. C.) se caracteritza per: 
disparitat de criteris quant a localitza- 
ció espacial dels poblaments. 
manca d'una organització de tipus jerir- 
quic en  la distribució dels habitacles, de 
grandida mes o menys grossa, vivenda del 
grup fainiliar ample o clan. 
inajor tendencia a I'habitat dispers i a la 
utilització coin a vivenda dels aixoplucs 
naturals. 
poca diíereiiciacib cii les formes ceranii- 
ques. 
manca pricticament absoluta d'objectes 
d'ús reiigiós o fnnerari. 



L'ús del document arqueològic en l'ensenyament de la prehistòria

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert