Ros, M.T.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CYPSELA VI, 1987, Girona, pp. 67 a 71
Anàlisi antracolOgica
de la cova
de 1'Arbreda
MARIA TERESA ROS i MORA (*)
RÉSUMÉ 	
L'analyse d'environ 400 charbons de bois provenant des niveaux du Paléoiithique Supérieur de la grotte de
1'Arbreda (Serinyà, Girona), réafirme le Würm III comme une période froide et sèche. Pinus sylvestris reste la
principale espèce arboréenne d'un type de végétation très ouverte. Malgré tout, la presence de queiques taxons
supraméditerranéens dans les niveaux aurignaciens (Quercus a feuillage caduc, Buxus sempervirens, Acer opa-
lus, Acer monspessulanum, Sorbus domestica, Rhamnus cathartica,...) témoigne 1' existence d 'endroits privilé-
giés, refuge de plantes. Au Gravéttien, l'association Pinus sylvestris - Betula verrucosa, en absence d'autre
representation arboréenne ou arbustive, marque plus nettement la rigourosité du climat.
On rémarque la presence de Prunus amygdalus, espèce considerée introduite du sud-est asiatique jusqu'à les
récentes trouvailles de charbons de son bois dans des gisements prehistoriques de l'occident méditerranéen.
Les mostres de carbó de fusta han estat recollides
en el curs de les campanyes d'excavació dirigides
per N. Soler des de 1975.
Aquests carbons serien el testimoni de liars fetes
pels homes que ocuparen la cova en ei PaieolItic Su-
perior, i respondrien doncs, en dltim terme, a multi-
ples recoilides de llenya en ei medi vegetal de i'en-
torn de la cova.
La majoria dels carbons s'han trobat dispersats en
el sediment, a excepció deis que van aparèixer asso-
ciats a una ilar ben estructurada de l'Aurinyacia evo-
lucionat.
S'han analitzat 394 mostres. Per a la seva determi-
nació s'ha utilitzat un microscopi optic de llum re-
flectida, una collecció de comparació de carbons de
fusta actuals i les dades de la literatura.
El niveil milior representat és el de l'Aurinyacia
evolucionat, amb un total de 227 carbons provenents
de diferents quadres i talles, i amb i'interès d'ailotjar
la citada ilar. Per contra, els nivells de i'Aurinyacia
antic, Gravetià, Soiutrià i els de transició Mosterià-
Aurinyacià antic i Aurinyacià evolucionat-Gravetià,
s'han revelat pobres en vestigis d'aquestes macro-
crestes vegetals (23,43,23,59 i 19 fragments determi-
nats respectivament). Els carbons del nivell Soiutrià
(*) Becària de la C.I.R.I.T. al Laboratoire de Paléobotanique de
1'Universite des Sciences et Techniques du Languedoc, Mont-
pellier.
afegeixen a la petita talla (caracterIstica general a tots
els carbons del jaciment) l'agravant de presentar so-
vint concreció calcària, que ye a dificultar la seva
observació anatOmica i determinació.
Hem realitzat el diagrama antracolOgic (fig. 1)
amb els resultats que figuren en la taula I, perquè
corresponen als nivells més clars d'ocupació de la
cova; no hem representat el nivell Solutrià vista Ia
feble i incerta informació que ha proporcionat.
INTERPRETACIO DELS RESULTATS
En primer hoc cal notar ha dorninància del pi roig
al llarg de tota la seqüència. Es una espècie que avui
dia trobem sobretot en l'estatge montà sec. Vegem
ara quines espècies l'acompanyen a cada niveli del
PaleolItic Superior de l'Arbreda.
En l'espectre antracolOgic de l'Aurinyacià Antic
apareixen, al costat del pi roig (Pinus sylvestris),
l'arnetiler (Prunus amygdalus) i espècies supramedi-
terrànies com la blada (Acer opalus) i l'espina cervi-
na (Rhamnus cathartica). L'arnetiler ha estat molt
de temps considerat corn una espècie introduIda del
sud-est asiatic. La troballa de carbons d'aquest taxó
NIVELLS
TAXONS
AURINYACIA
ANTIC
AURINYCIA
EVOLUCIONAT
GRAVETIA SOLUTRIA
N %N %N %N %
Acer monspessulanum 11 4,8
Acer opalus 1 4,3 21 9,3
Betula verrucosa 12 27,9
Buxus sempervirens 2 0,9
Fagus sylvatica 2 0,9
hex aquifolium 2 0,9
Pinus sylvestris 13 56,5 74 32,6 26 60,5 2 8,7
cf. Pinus sylvestris 21 91,3
Prunusamygdalus 4 17,3 42 18,5
Prunus sp. 1 4,3 2 0,9
Prunus spinosa 8 3,5
cf. Prunus 2 0,9
Quercus sp. f.c. 2 0,9
Rhamnus cathartica 1 4,3 2 0,9
Rosaceae 9 4
Sorbus domestica 3 1,3
Indeterminats 9 4 3 7
Indeterminables 3 13 37 16,3 2 4,6
TOTAL 23 227 43 23
Taula I .- Nombre i percentatge de fragments deis taxons retrobats en els nivells de i'Aurinyacià antic, Aurinyacià
evolucionat (inciosos els de Ia liar), Gravetià i Soiutrià.
NIV LLAR AURINYACIA
EVOLUCIONAT
N %
Acersp. 5 6,7
Buxus sempervirens 2 2,7
hex aquifolium 2 2,7
Pinus sylvestris 24 32,4
Prunus amygdalus 1 1,3
cf. Prunus 2 2,7
Rhamnus cathartica 2 2,7
Indeterminats 3 4
Indeterminables 33 44,6
TOTAL 74
Taula II .- Nombre de fragments i percentatge deis ta-
xons retrobats en Ia liar de i'Aurinyacià evoiucionat.
NIVELL
TAXONS
- AURINYACIA ANTIC
N %
Acer monspessulanum 7 11,9
Acer opalus 7 11,9
Acersp. 1 1,7
Pinus sylvestris 30 50,8
Prunus amygdalus 3 5
Prunussp. 6 10,2
Rhamnus cathartica 4 6,8
Indeterminats 1 1,7
TOTAL 59
Taula III Nombre i percentatge defragments dels ta-
xons retrobats en el nivell de transició Mosterià-Aurinya-
cia antic.
AURINYACIA EVOLUCIONAT
-GRAVETIA n. inferior
N	 %
Acer opalus
Pinus sylvestris
Prunussp.
Indeterminats
4	 21,5
13	 68,4
1	 5,3
1	 5,. 3
TOTAL 19
Taula IV . - Nombre i percentatge de fragments dels ta
xons retrobats en el nivell de transició Aurinyacià evolu
cionat-Gravetià nivell inferior.
en diferents jacirnents prehistèrics fa replantejar la
questió (Vernet, 1971; Bazile, 1979, 1980; Krauss-
Marguet, 1980; Badal, 1984; Ros, 1985). W. Lar-
cher (1970) dins l'estudi de la resistència alfred de
les espècies rnediterrànies, situa l'ametller entre les
més .resistents; aixI doncs, no estranya la seva pre-
sència en el WUrm.
La taula que presenta els resultats de l'anàlisi an-
tracolôgica del nivell de transició Mosterià-Aurinya-
cia antic, mostra una composició florIstica paralle-
litzable amb la del nivell Aurinyacià antic; apareix
una nova espècie supramediterrània: l'auró negre
(Acer monspessulanum). Notem, corn arreu, una pre-
dominància dels percentatges del pi roig. Caldrà
esperar la troballa de carbons en les properes excava-
cions dels nivells rnosterians per poder copsar la di-
nàmica d'evolució vegetal des del PaleolItic Mitjà.
L'espectre antracologic de 1'Aurinyacià evolucio-
nat mostra les mateixes espècies que el de 1'Aurinya-
cia antic, incorporant a més altres taxons supramedi-
terranis: el boix (Buxus sempervirens), el server (Sor-
bus domestica), 1' aranyoner (Prunus spinosa), 1' auró
negre (Acer monspessulanum), el roure (Quercus sp.
de fulla caduca), i rnontans: el faig (Fagus sylvatica),
el grevol (hex aquifolium). Potser els dos espectres
aurinyaciencs fan referència a un mateix tipus de ye-
getació, doncs per una part, les espècies rnillor repre-
sentades son les mateixes, i d'altra banda el fet
d'aparèixer nous taxons en el nivell de I'Aurinyacià
evolucionat pot respondre al més gran nombre de
mostres analitzades. No es descarta perô la possibili-
tat que la vegetació de l'Aurinyacià evolucionat fos
realment rnés rica en espècies i respongués a un cli-
ma més temperat i hurnit (presència de Quercus i
Fagus). En efecte, des del moment que al costat del
pi roig hi viuen arbres i arbusts suprarnediterranis
podern pensar que el clima de la zona en el periode
aurinyacià no deuria ésser d'un fred molt rigorós.
Potser ens trobem en una zona de nInxols ecolOgics
diferents, amb espais oberts (on viurien el pi roig i
l'arnetller) i zones de bosciiurnit, associades a cursos
d'aigua propers o ubicades en indrets arrecerats,
d'exposició sud. Remarquern que el Serinyadell
flueix a pocs metres de la cova, i el manteniment
d'una hurnitat local, almenys edàfica, compensaria
l'arididat general del clima i deixaria créixer espècies
corn el grevol, el faig, els aurons, els roures.
L'anàlisi antracolôgica de la ilar trobada en el sOl
d'ocupació de l'Aurinyacià evolucionat, presenta 7
taxons diferents. Notern-hi la bona representació del
pi roig. La majoria dels taxons apareixen ja entre els
carbons dispersats pel nivell, que no serien més que
el fruit d'un espargiment de les cendres de les llars.
La taula que presenta el resultat de l'anàlisi antra-
colôgica del nivell de transició Aurinyacià evolucio-
nat-Gravetià mostra el pi roig, blada i Prunus sp.
El nivell Gravetià revela la presència d'un nou
taxó: el bedoll (Betula verrucosa), espècie que ac-
tualment viu en l'estatge subalpI del nostre territori,
en àrees de clima oceanic. Cap taxó supramediterrani
ha estat evidenciat en aquest nivell. Dins els diagra-
mes pollInics i antracolbgics del WUrrn, els perIodes
caracteritzats per l'associació pi roig-bedoll i la poca
o nula representació de taxons més rnediterranis mar-
quen fases de canvi climatic, de disrninució de les
temperatures. AixI doncs, un clirna rigorós i fred,
d'estius humits, acompanyaria l'ocupació gravetiana
de l'Arbreda.
Les dificultats de determinació anatbmica dels car-
bons del nivell Solutrià fa més arriscada una interpre-
tació dels resultats. D'ésser vàlida l'atribució de totes
les mostres a l'espècie Pinus sylvestris, podrIem pen-
sar en una persistència de les condicions fredes.
Malhauradament hi ha pocs estudis paleobotànics
referits al WUrm III en regió mediterrània corn per
poder fornir una seqUència climàtico-botànica a la
qual referir-nos. Les dades existents fins el moment
mostren que les sequències del Paleolftic Superior
coincideixen arnb un perIode climatic fred i sec, res-
ponsable de la constitució de paisatges oberts, amb
el pi corn espècie arbôria principal (Espanya: Menén-
dez Amor i Florschutz, 1962, 1963, 1964; Florschutz
et al., 1971; Dupré, 1980; etc.; Franca: Renault-Mis-
kovsky, 1972; Bazile-Robert, 1979, etc.; Grècia:
Wijmstra, 1969; Bottema, 1974, etc.). Es rnés, sem-
bla que el WUrm III fou més fred i sec que el Wurrn
liii (Bazile-Robert et al., 1980).
En el perfode considerat, s'han detectat en els dia-
grarnes pollInics de torberes del nord d'Europa, al-
gunes oscillacions temperades. A més baixa latitud
han estat a voltes evidenciades, sobretot per anàlisis
po1lIniques de jaciments arqueolôgics, i en general
son objecte de discussió i polèmica entre els estudio-
sos. En lInies generals, sembla que la incidència dels
fenbmens glacials que es donaren al nord d'Europa
fou aqul matitzada; en regió meditenània el mar juga
un paper de regulador tèrmic.
Comparant els resultats antracolôgics de l'Arbreda
amb els de la Grotte de la Salpetrière (Bazile-Robert,
1979, 1981), podrIem formular la hipôtesi d'un reca-
lentament en l'Aurinyacià evolucionat i d'una fase
més freda en el Gravetià. La cova de la Salpetrière
(Remoulins, Gard, Languedoc) pertany, corn l'Ar-
breda, a l'estatge rnesomediterrani arnb alzina.
L'anàlisi antracolègica del nivell de l'Aurinyacià
antic, datat del 28.180 ± 1.000 BP, mostra un con-
junt arnb pi roig dorninant, bedoll, arc groc, roures,
boix, faig i la presència d'alguns taxons mediterranis
corn l'alzina i l'estepa blanca. Aquest conjunt palesa,
segons l'autora, un clima temperat hurnit, evidenciat
GRAVETIA
njvell scperior _______________________ ___________ 43
20130220 BP
AURINYACIA *
EVOLUCIONAT •O A • 227
22.590t 290 tP A
AURINYACIA
ANTIC A 23
2583O400 By
25%	
-	 iS%	 2
Pinus sylvestris
Fig. I .- Diagrama antracolàgic de la cova de l'Arbreda.
Les datacions absolutes son de Delibrias et al. (1987).
també per la Sedimentologia i Paleontologia, que
atribueix a l'oscillació d'Arcy. Després d'una ilacu-
na d'informacions corresponent a la part rnitjana del
Würrn III, els nivells de l'Aurinyacià terminal, Solu-
trià i Salpetrià antic, del 20.500±300 BP al
17.950±600 BP, mostren un conjunt amb pi roig,
bedoll i arc groc, principalment. Per aquest perIode
l'autora creu en una vegetació de clirna mds conti-
nental, és a dir fred perô amb una estació estival
hurnida, corn n'és testimoni Ia bona representació del
bedoll. La Sedirnentologia i la Paleontologia, no con-
tradiuen aquests resultats.
En relació amb tot aixô podrIem atribuir els nivells
aurinyaciencs de l'Arbreda, en particular l'Aurinya-
cia evolucionat, a una osciliació ternperada del
Würrn III (la de Tursac, si tenirn compte de les dates
C 14 del jaciment); per altra part el nivell gravetià
s'ubicaria en una fase més freda, amb un tipus de
vegetació oberta sota clima continental.
Maigrat tot, si be en la Salpetrière altres anàlisis
paleoecolôgiques venen a recoizar les hipbtesis de
Bazile (Vans, 1981), a l'Arbreda la recerca paleoe-
colOgica fins ara no ha aportat cap elernent en favor
d'un recalentarnent en el PaleolItic Superior de la
zona (Geurts, 1977, 1979; Loublier, 1978; Estévez,
1979; Vilette, 1983; Juan-Muns, 1981;...). Sernbla
que tot ell seria fred i sec, potser no tan rigorós corn
a altres indrets. D'altra banda, al considerar que
l'home escolliria ilocs adients per installar-se, liocs
privilegiats, que serien tarnbé refugis de plantes;
Acer	 Rhamnus	 Betula	 Varia
	 z
opuljfolium	 cathartjca	 verrucosa
• Quercus f.c.
Buxus sempervirens
o Fagus sylcatica
+ Cf lee aquifolium
A Prunus Sp
o Sorbus dorr,estica
A Prunus spinoso
• Acer monspessulanum
s'explicaria aixI la presència de taxons supramediter-
ranis i rnontans en la zona de 1'Arbreda. Pel que fa a
la hipôtesi d'una acusació del fred en el Gravetià,
l'estudi de la fauna gran ye a recolzar-ho (entre
20.000 i 17.000 BP hi ha algunes espècies caracterIs-
tiques de clima ben fred: ren i bou mesquer) (Esté-
vez, 1979).
Index dels noms populars de les espècies trobades
en l'anàlisi antracolbgica
Nom llatI	 Nom popular
Acer monspessulanum L . .	 auró negre
Acer opalus Mill.........blada
Betula verrucosa Ehrn.....bedoll
Buxus sempervirens L.....boix
Fagus sylvatica L........faig
hex aqutfolium L........grevol
Rhamnus cathartica L.....espina cervina
Sorbus domestica L.......server
Pinus sylvestris L........pi roig
Prunus amygdalus L......ametlier
Prunus spinosa L........aranyoner
Quercus sp. de fulla caduca . 	 roure
BADAL E. (1984) - Contribución al estudio de Ia vegetación
prehistdrica del sur de Valencia y forte de Alicante a través
del andlisis antracologico, Memoria de licenciatura, Universi-
dad de Valencia, 190 pp.
BAZILE-ROBERT E. (1979) - F/ore et végétation du Sud de Ia
France pendant Ia dernière glatiation,. d'après l'analyse an-
thracologique, These de III cycle, Montpellier, 154 pp.
BAZILE-ROBERT E. (1980) - Les groupements a Amygdalus et
Prunus de Ia fin du Tardiglaciaire et du debut du Postglaciaire
en Méditerranée nord-occidentale, Géobios, 13, 5, Lyon, pp.
777-780.
BAZILE-ROBERT E. (1981) - Flore et végétation des Gorges
du Gardon a la moyenn vallée de l'Hérault, de 40.000 a 9.500
BP., d'après l'anthracoanalyse, Paleobiologie Continentale,
12,1, Montpellier, pp. 79-80.
BAZILE-ROBERT E., SUC J.P. i VERNET J. L. (1980) - Les
flares méditerranéennes et l'histoire climatique depuis le Plio-
cène, Naturalia Monspeliensia, n.° hors série, Montpellier, pp.
33-40.
BOTTEMA S. (1974) - Late Quaternary vegetation history of
north western Greece, Thesis Univ. Groningen, 190 pp.
DELIBRIAS G., ROMAIN 0. i LE HASIF G. (1987) - Datation
par la méthode du carbone 14 du remplissage de la grotte de
l'Arbreda, Cypsela, VI, Girona, pp. 133-135.
DUPRE M. (1980) - Análisis polInico de sedimentos arqueológi-
cos de la Cueva de les Malladetes (Barx, Valencia), Cuadernos
de GeografIa, 26, Valencia, pp. 1-22.
ESTEVEZ J. (1979) - La fauna del Pleistoceno cataldn, Tesis
de Doctorado, Universitat de Barcelona.
FLORSCHUTZ F., MENENDEZ AM0R J. i WIJMSTRA T. A.
(1971) - Palynology of a thick Quaternary succession in sout-
hern Spain, Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoeco-
logy, 10, 4, pp. 233-264.
GEURTS M. A. (1977) - Premieres donnCes it l'étude palynolo-
gique des dépôts calcareux quaternaires en Catalogne, Acta
Geologica Hispdnica, XII, 4-6, Barcelona, pp. 86-89.
GEURTS M. A. (1979) - Approche palynostratigraphique des
dépbts calcareux quaternaires dans la region de Banyoles-Besa-
16 (Catalogne), Actas de Ia IV Reunion del Grupo de Trabajo
del Cuaternario, Banyoles, pp. 106-115.
JUAN-MUNS N. (1981) - Ictiofauna dels jaciments arqueolb-
gics: signijicació paleocolbgica i paleoeconbmica, Tesi de Lli-
cenciatura, Universitat AutOnoma de Barcelona, 154 pp.
KRAUSS-MARGUET I. (1980) - Contribution a l'histoire de Ia
végétation postglaciaire des Grands Causses, d'après I 'analy-
se anthracologique du gisement de La Poujade (Commune de
MiIlau, Aveyron), DES, USTL, Montpellier, 75 pp.
LARCHER W. (1970) - Kälteresistenz und Uberwinterungsver-
mogen mediterraner Holzpflanzen, Oecol. plant., 5, pp. 267-
286:
LOUBLIER Y. (1978) - Application de l'analyse pollinique a
/ 'étude du paléoenvironnement du remplissage whrmien de Ia
grotte de / 'Arbreda (Espagne), These d'Ecologie, USTL,
Montpellier, 85 pp.
MENENDEZ AMOR J. i FLORSCHUTZ F. (1962) - Un aspect
de la végétation en Espagne méridionale durant la dernière gla-
tiation et l'Holocbne, Géologie en Mijnbouw, 41, Jaargang,
pp. 131-134.
MENENDEZ AMOR J. i FLORSCHUTZ F. (1963) - Sur les élé-
ments steppiques dans la végétation quaternaire de l'Espagne,
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (G), 61, pp. 121-123.
MENENDEZ AMOR J. i FLORSCHUTZ J. (1964) - Resultats
of the preliminary investigations of samples from a 50 m. bo-
ring in Southern Spain, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (G), 62,
pp. 251-255.
RENAULT-MIS KOVSKY J. (1972) - Contribution a Ia paiéo-
climatologie du Midi méditerranéen pendant Ia dernière gla-
tiation et le Post-Glaciaire d'après l'étude palynologique du
remplissage des grottes et abris sous roches, These, Université
de Paris VI, 495 pp.
ROS M. T. (1985) - Contribució antracoanalItica a I'estudi de
l'entorn vegetal de l'home, del PaleolItic Superior a I'edat del
Ferro a Catalunya, Tesi de Llicenciatura, Universitat AutOno-
ma de Barcelona, 198 pp.
VARIS (1981) - Le Pléistocène terminal en Languedoc oriental
(état des travaux en Mai 1981), Etudes Quaternaires Langué-
dociennes, n.° special, Excursion A.F.E.Q. Mai 1981.
VERNET J. L. (1971) - Contribution a la connaissance des ma-
croflores du WUrm ancien du Midi de la France, C. R. Acad.
Sc. Paris, 272, D, pp. 1.610-1.612.
VILETTE Ph. (1983) - Avifaunes de Ia fin du Pleistocene et de
I'Holocène dans le Sad de Ia France et en Catalogne, These
III cycle, Université Cl. Bernard, Lyon I.
WIJMSTRA T. A. (1969) - Palynology of the first 30 metres of
a 120 m. deep section in northern Greece, Acta Bot. Neerl.,
18, 4, pp. 511-527.


Anàlisi antracològica de la cova de l'Arbreda

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert