López Miguel, Olga

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Miscel·lània
Miscel·lània
En el cinquantenari de la publicació 
de La Catalogne dans l’Espagne moderne, de Pierre Vilar
106
En el cinquantenari de la 
publicació de La Catalogne 
dans l’Espagne moderne, 
de Pierre Vilar
Olga López Miguel
Adjunta a la Direcció Tècnica
Vicepresidenta del Centre d’Estudis d’Història Moderna 
Pierre Vilar (1988-1996)
El passat mes de maig, en el decurs d’una animada conver-
sa sobre projectes del museu, l’historiador Carlos Martínez 
Shaw va assenyalar una efemèride i va formular una pro-
posta que va esdevenir, per a la redacció d’aquesta revista, 
gairebé un compromís ineludible. L’efemèride: l’any 2012 
s’acomplia el cinquantè aniversari de la publicació de l’obra 
de Pierre Vilar La Catalogne dans l’Espagne moderne. Re-
cherches sur les fondements économiques des structures 
nationales.1 La proposta: dedicar unes línies a rendir reco-
neixement a la transcendència d’aquesta recerca en el con-
text de la història marítima catalana.
Assumit amb gosadia el repte, ens hem capbussat en la 
lectura de les paraules que altres historiadors amb més 
coneixement i criteri han compost per valorar la importàn-
cia de l’historiador i l’obra. Així, doncs, els comentaris que 
hi trobareu tot seguit responen a la voluntat de compartir 
amb els lectors el que altres veus més autoritzades han ma-
nifestat sobre la figura de Pierre Vilar, la seva visió de l’ofici 
d’historiador i les seves aportacions tant en el camp de la 
reflexió teòrica com en el terreny de la recerca històrica.
L’obra d’investigació de Pierre Vilar s’ha convertit, les 
últimes quatre dècades, en l’origen de les investigacions 
econòmiques i socials que s’han dut a terme sobre la his-
tòria de la Catalunya moderna. […] la seva obra magna, 
Catalunya dins l’Espanya moderna, ha esdevingut, des 
que va aparèixer en francès el 1962 i la posterior publi-
cació en català al cap de dos anys, un veritable referent 
historiogràfic en constituir-se en un model teòric, meto-
dològic i interpretatiu.
 
Amb aquestes paraules rotundes, Roberto Fernández ini-
cia el capítol “Comerç i comerciants”, de l’obra col·lectiva, 
publicada el 2006, que glosava les aportacions de l’histori-
ador francès a la història de Catalunya.2
En efecte, si s’atén a la producció historiogràfica de les 
darreres dècades, aquesta afirmació resulta incontroverti-
ble.3 I no només per a l’àmbit català. L’homenatge organit-
zat per la Universitat de Lleida, el 1984, va aplegar histori-
adors de tot l’estat que van posar de manifest, a través de 
llurs aportacions, la influència de Vilar en la historiografia 
peninsular.4
107
drassana
número 20 | 2012
Pel que fa a la història marítima, aquesta disciplina 
permanentment en vies de definició, però a la qual nin-
gú li pot negar avui el caire d’història total, les pàgines 
dedica des a l’estudi de “l’estructura del capital comercial o 
el mecanisme del guany mercantil” i, molt especialment, el 
capítol dedicat a “La barca” representen la pedra de toc 
per a la progressiva configuració al nostre país d’una dis-
ciplina fins aleshores marcada pel pes de la història naval 
per damunt d’altres aspectes del passat marítim de les 
societats, per l’aïllament i la desconnexió respecte a al-
tres temes de recerca a causa d’una especificitat mal en-
tesa i per l’absència d’una mirada més analítica, més críti-
ca i reflexiva que superés la mera “literatura” descriptiva.
Del valor de les interpretacions que Vilar aporta en 
aquest terreny de la història en dóna compte detallat Ro-
berto Fernández en el text abans esmentat. Però la trans-
cendència de l’obra vilariana no rau només en el què, sinó 
també en el com. La concepció de “l’ofici d’historiador” 
que Pierre Vilar va defensar i va practicar al llarg de tota 
la seva trajectòria és, segurament, el llegat més impor-
tant que ha transmès a les generacions d’historiadors 
que l’han seguit. És l’herència més preuada que cal con-
servar i fer present.
La seva és una concepció construïda des de l’honeste-
dat, el compromís i la visió crítica. Ell mateix ho manifes-
ta obertament en les paraules recollides en l’article “Re-
cuerdos y reflexiones sobre el oficio de un historiador”:
Aproveché pues esta confrontación para distinguir, 
en los historiadores, tres actitudes posibles: 1. Llamar-
se objetivo cuando uno se sabe partidario es desho-
nesto, 2. Creerse objetivo cuando se es partidario es 
tonto o ingenuo, con diversos grados de ingenuidad, 
3. Saberse partidario (porque todo el mundo lo es en 
mayor o en menor grado) y explicar claramente cómo 
esto ha orientado los análisis, dejando al lector el cui-
dado de apreciarlos.5
Pedro Ruiz Torres, a l’article publicat amb motiu del 
traspàs de Vilar,6 comenta aquestes paraules de forma 
contundent:
Semejante reconocimiento de uno mismo y de todo 
aquello que condiciona la investigación histórica que 
realiza —las ideas políticas, las creencias, las simpatías 
y antipatías por unos u otros sujetos individuales o co-
lectivos— es una lección de honestidad si pensamos, 
por contraste, en tantos dogmáticos de la historia con 
sus respectivas “verdades objetivas”. Comporta, des-
de luego, una defensa del historiador comprometido, 
frente al manido recurso de exigir apoliticismo a una 
práctica indisociable, por mucho que se pretenda lo 
contrario, de la esfera social donde se ejerce. Sin em-
bargo, nada más lejos de la intención de Pierre Vilar, 
como él mismo nos dice, que ir más allá de esa acti-
tud de compromiso cívico para reeditar una historia de 
simpatías y antipatías políticas, una historia de mani-
queísmos y estereotipos, frente a la cual, nos confiesa, 
siempre ha sentido una gran desconfianza.
Miscel·lània
En el cinquantenari de la publicació 
de La Catalogne dans l’Espagne moderne, de Pierre Vilar
108
La història de Pierre Vilar és també una història curo-
sa, plena de rigor, exquisida. Una anàlisi que transita per-
manentment del pla teòric a l’empíric, de la formulació de 
les hipòtesis a l’anàlisi de les dades —Fernández ens parla 
d’una “immersió fecunda en les diverses sèries documen-
tals” i d’”un Vilar amb vestit de comptable [que] analitza 
els llibres d’esborrany, de major, de comptes varis per es-
tablir un primer paradigma representatiu, del qual extreu 
bona part del model que li servirà per interpretar el fun-
cionament del capital comercial català del Set-cents”.7 
Rosa Congost explicita:
per entendre la seva concepció de la història, per 
compren dre la seva metodologia de treball, no hem 
de separar mai els seus llibres de “teoria” dels seus 
treballs d’investigació històrica. […] L’historiador que 
sent la necessitat d’explicar amb tant de detall i passió 
com ha arribat a confeccionar la seva obra, com ho fa 
Vilar en la introducció de Catalunya dins l’Espanya mo-
derna, és un historiador —no un metodòleg—. Però és 
un historiador amb una metodologia que no admet la 
dissociació entre investigació empírica i reflexió teòri-
ca. No podem valorar la seva Catalunya si no valorem 
l’esforç intel·lectual que ha inspirat cadascuna de les 
seves línies i estadístiques.8
Per últim, un apunt molt més personal. Els qui vàrem 
tenir la fortuna de conèixer el mestre i compartir amb ell 
converses (en el meu cas, a través del Centre d’Estudis 
d’Història Moderna Pierre Vilar, entre 1986 i 1996) subs-
criuran amb mi les paraules que Carlos Martínez Shaw 
—que també fou president del Centre— publicà a la necro-
lògica Pierre Vilar, historiador y maestro de historiadores, 
que va aparèixer a El Pais el 15 d’agost de 2003:
El maestro recibió en España casi todos los recono-
cimientos posibles […]. Y, sin embargo, siempre segui-
remos en deuda con uno de los mayores historiadores 
y uno de los mejores hispanistas del siglo xx, que fue 
además le maître à tous, maestro de todos en historia, 
en compromiso y en humanidad.
Ens agradaria molt que aquest no fos l’únic record 
d’una data cabdal per a la historiografia catalana i espa-
nyola.
 notes
1. Vilar, Pierre (1962), La Catalogne dans l’Espagne moderne; 
recherches sur les fondements économiques des structures 
nationales, París: S.E.V.P.E.N. La primera edició en català va 
aparèixer dos anys més tard, traduïda per Eulàlia Duran i amb un 
pòrtic redactat per Agustí Duran i Sampere: Vilar, Pierre (1964-
1968), Catalunya dins l’Espanya moderna: reflexions sobre els 
fonaments econòmics de les estructures nacionals, Barcelona: 
Edicions 62.
2. Fernández, Roberto (2006), “Comerç i comerciants. La fun-
ció històrica del capital en la Catalunya del Set-cents”, a Joaquim 
albareda [et al.], Pierre Vilar i la història de Catalunya. Barcelona: 
Base, 129.
3. El mateix autor recull un conjunt de referències bibliogràfi-
ques de les recerques desenvolupades a partir de l’obra de Vilar 
que fan inqüestionable aquesta valoració. Vegeu les pàgines 152-
156, especialment les notes a peu de plana.
4. Les aportacions dels participants a l’acte esmentat van ser 
recollides a Fernández, Roberto (ed.) (1985): España en el siglo xViii. 
Homenaje a Pierre Vilar. Barcelona: Crítica.
5. Vilar, Pierre ( 1988), “Recuerdos y reflexiones sobre el oficio 
de un historiador”, Manuscrits, 1988, núm. 7, 12.
6. ruiz Torres, Pedro (2004), “Pierre Vilar y la Historia”, Ayer, 
2004:53, 243.
7. Fernández (2006), 147-148.
8. CongosT, Rosa (2006), “La història, raonada, en construcció”, 
a albareda, Joaquim (2006), 29.


En el cinquantenari de la publicació de La Catalogne dans l'Espagne moderne, de Pierre Vilar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert