Soler i Fonrodona, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
L'any passat, l'exposició Els nostres luthiers, escultors del so, presentada a Barcelona 
amb motiu dels cinquanta anys de la fundació del Museu de Música barceloní, exhibia dues 
peces de gran categoria, un violí i un fragment amb la marca, obrades respectivament pels 
guitarrers mataronins Josep Marquès, major, i Salvador Marquès. 
En l'estudi que segueix, Rafael Soler i Fonrodona documenta i dóna a conèixer les 
dades familiars d'aquests luthiers o constructors d'instruments musicals de corda, dels quals 
fins ara no coneixíem cap obra. 
ELS MARQUES, LUTHIERS MATARONINS 
(SEGLE XVIII) 
Del 8 de maig al 7 de juliol de 1996 es celebrà 
a la capella de Santa Àgata de Barcelona una 
exposició amb el títol Els nostres luthiers, escul-
tors del so, mostra que fou la primera celebrada 
a l'Estat, dedicada a presentar l'art de la cons-
trucció dels instruments de corda. Aquesta expo-
sició commemorava els cinquanta anys de la fun-
dació del Museu de Música de l'Ajuntament de 
Barcelona. 
El terme luthier -del francès luth = Uaüt-
encara que no ha entrat a! diccionari normatiu, és 
la paraula usual amb la qual són designats a tot 
el món els constructors d'instruments de corda. 
A casa nostra, al segle xviii, eren anomenats gui-
tarrers, paraula que el cadastre traduí al castellà 
per vihueleros. 
Aquells dies del maig passat, es celebrà també 
a Barcelona un congrés de l'Entente Internacio-
nal de Mestres Luthiers i Arqueters d'Art, entitat 
fundada a Basilea l'any 1950 per tal d'establir 
llaços de col·laboració entre els luthiers de tot el 
món, que permetessin l'estudi i el coneixement 
dels instruments de corda a fi de millorar el seu 
mestratge; entre els membres d'aquesta corpora-
ció figuren les cases de més tradició a Europa i 
els experts més reconeguts. 
Barcelona hostatjà més de setanta luthiers 
vinguts d'arreu del món, que tingueren l'oportu-
nitat de conèixer i estudiar l'escola dels luthiers 
del nostre país des del segle xvin. 
El Sr. Ramon Pinto, de la casa Perramón de 
Barcelona, membre de UEntente i el més impor-
tant col·leccionista d'instruments de corda de la 
nostra terra, fou el coordinador de les jornades i 
va ser també col·laborador especial de l'exposi-
ció esmentada. 
L'exposició, a més, va ser una bona oportu-
nitat per a donar a conèixer i valorar constructors 
fins ara pràcticament desconeguts, com és el cas 
del mestre Josep Marquès, de Mataró, de qui es 
digué «que el seu estil recorda molt genuïnament 
l'escola italiana».' 
En l'exposició es presentà amb el núm. 39 
un violí amb la marca Joseph Marquès, major, 
Mataró 1759 i amb el núm. 40 un fragment de 
violí amb la marca Salvador Marquès, Mataró, 
17... El primer, propietat del col·leccionista es-
mentat, Sr. Ramon Pinto, i el segon pertanyent al 
Museu de Música de Barcelona (MDM 31387). 
Marca del fragment de violí. 
D'aquests constructors, el catàleg de l'expo-
sició diu textualment: 
46 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
«No disposem d'informació biogràfica sobre aquest 
constructor. Per fragments conservats sabem que 
Salvador Marquès treballà a la segona meitat del 
segle xviii a Mataró. 
Ei violí que presentem porta Tetiqueta de Joseph 
Marquès, també de Mataró. La construcció de 
l'instrument ens suggereix una escola pròxima a 
la catalana desenvolupada entre els luïhiers de 
Barcelona del segle xviii. 
El treball interior és excel·lentment realitzat, 
mostra que no fou un simple afeccionat. La qua-
litat del vernís és similar a la d'en Guillamí».^ 
El crític Jaume Casanovas, en el seu article 
a la Revista Musical Catalana del passat desem-
bre, indica que Romà Escalas, eminent musico-
leg, director del Museu de Miísica de Barcelona, 
parla de l'obra dels luthiers Marquès amb aques-
tes paraules: 
«Sempre hi haurà instruments que no es podran 
exposar, ja sigui perquè són incomplets o bé perquè 
només tenen valor científic. 
En aquest sentit destaca el fet que disposar d'una 
solitària tapa d'un violí ha permès la descoberta 
d'un de sencer de gran valor. Aquesta tapa cor-
responia a una peça del luihier Marqués de Mataró, 
que era l'únic que coneixia el secret dels vernis-
sos que s'empraven a Cremona. 
Resulta que un instrument d'aquest luthíer for-
mava part de la col·lecció del prestigiós luihier 
barceloní Ramon Pinto. I va ser un dels instru-
ments estrella de la mostra esmentada abans».' 
EI fet que els Marquès fossin considerats com 
a bons luthiers, desconeguts fins ara en els medis 
musicals de Barcelona, ens ha portat a investigar 
la seva vida en el Mataró d'aquells a n y s / 
Sortosament el Museu Arxiu de Santa Maria 
conserva e! "Llibre dels Mestres Fusters de la 
Confraria de Sant Joan" cor-
responent als anys 1764-1828 
i diversos fulls solts del lli-
bre anterior. En aquests fulls 
ja trobem el guilarrer Maurici 
Carbonell que treballà entre 
els anys 1719-1749. 
oficis que també comprenia la confraria. Duu el 
títol "Llibreta dels Mestres Capsers, Cadirers, 
Torners, Esculptors, Pentiners, Encepadors, Ser-
radors y Mestres de fer Carretas de la Confraria 
de San Joan Baptista de la Ciutat de Mataró, y 
son Terme". Al marge, escrit amb el mateix tipus 
de lletra, s'hi afegeixen els Guitarrers i els Talo-
ners. El llibre s'acaba amb la relació dels inscrits 
a la confraria per devoció al sant titular. 
Després del nom del mestre i l'ofici, hi ha el 
registre dels anys de la seva aportació anual a la 
Confraria. 
Com a guitarrers consten en el llibre els tres 
germans Josep, Salvador i Tomàs, fills del mes-
tre fuster Josep Marquès, casat l 'any 1697 amb 
Maria Teresa Casademunt, i també, ja en segona 
generació, els dos fills de Josep, Pere Anton i 
Josep, i el fill de Salvador, del mateix nom Sal-
vador.^ 
Josep Marquès (i Casademunt), 1701-1770, 
que fou l 'hereu universal del seu pare Josep 
Marquès, fuster^, és el constructor del violí de la 
col·lecció Pinto, fet l 'any 1759, i de Salvador 
Marquès (i Casademunt), 1704-1768, és el frag-
ment de violí que conserva el Museu de Música 
de Barcelona. Tomàs Marquès (i Casademunt), 
que inicialment consta inscrit com a guitarrer, 
després del seu casament, l 'any 1745, el trobem 
entre els fusters, ofici que pogué exercir ben pocs 
anys ja que morí l'any 1749. 
Josep Marquès (i Casademunt) va cotitzar a 
la Confraria fins a l'any del seu òbit (1770); s'havia 
casat l 'any 1724 amb Maria Font i, en segones 
núpcies, l 'any 1763, amb Madrona Torres. De la 
primera esposa havia tingut diversos fills i filles, 
però esmentarem únicament els dos que seguiren 
l'ofici patern, Pere Anton Marquès (i Font) i Josep 
El llibre és un volum en 
foli, amb cobertes de perga-
mí, format per quatre parts, 
cada una amb el seu índex. 
Primerament hi consten els 
fusters en el sentit estricte de 
l'ofici; segueixen els boters i 
els basters i després els altres 
n 
ise/xí, -, \..xwjjxa>yó 'OXíruJXà 
(; , .£.^. , Q ^ c u Z ^ ^ ^ z o - ^ i / ^ L í ^ ^.Jp,^^, qfij-xjxuàTxs^^ 
xta-ïD ^ • ^r. <%,. •\l, ijVií Crxrrn. 
Llibre dels Mestres. Confraria de Sant Joan (1716-1828), 
MASM F6/0001. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 47 
E S T U D I S 
Marquès (i Font). Com que treballaven 
junts pare i fill del mateix nom, per a di-
ferenciar l'obra de l'un i de l'altre, la marca 
concretava yo.vt'/?/; Marquès, major, Mataró 
1759. Poc abans de la seva mort, el 3 de 
febrer de 1770, féu testament en poder de 
Josep Torres i Vieta, notari públic de 
Mataró. Per aquest testament, i per l'in-
ventari fet a instància del seu fill i hereu 
Pere Anton Marquès, guitarrer, coneixem 
amb tot detall la casa i taller que tenia el 
difunt «en lo carrer dit antigament de Fra 
Jaume y vuy lo Carreró».^ 
Comença el testament amb les fór-
mules usuals en aquest tipus de documents, 
demanant que es paguin els deutes i ele-
gint de ser enterrat en la sepultura dels 
fusters de la confraria de Sant Joan Bap-
tista de l'església parroquial de Santa 
Maria. A més dels sufragis a Santa Maria, 
disposa un ofici i deu misses resades a 
l'església de Sant Josep dels carmelites 
descalços, i també en la de l'Escola Pia. 
Lega al seu fill Josep Marquès, menor, dues-
centes lliures i li condona «tot lo que me està 
devent»; ai fill Francesc «miísic en la ciutat de 
Barcelona» li deixa únicament vint-icinc lliures 
«per haver-lo mantingut molts anys en el estudi 
i haver gastat molt més del que podria pretendre 
per la legítima materna». Fa també uns legats per 
les filles, fent constar que l'hereu queda obligat 
«a mantenir en sa casa y habitació a Madrona 
Marquès, segona muller mia». 
De tots els altres béns, fa hereu universal el 
fill Pere Anton Marquès, i pren les precaucions 
necessàries per al cas que aquest no pugui here-
tar. Signa de la pròpia mà el testament, fent constar 
l'ofici de guitarrer. 
Signatura de Joseph Marquès en ei seu testament. 
L'hereu, Pere Anton Marquès, guitarrer, «per 
tal de evitar tota màcula y suspita de engany» i 
per acollir-se al benefici d'inventari, encarregà 
«la individual descripció dels béns que foren del 
referit Joseph Marquès, mon difunt pare».** 
Aquest inventari comença amb la descripció 
de la casa situada al Carreró i pel seu interès 
extractem les partides que segueixen. A l'entrada 
trobem les eines de l'ofici, fusta de diverses clas-
Violí. Joseph Marquès. Mataró, 1739. 
Mides: 164 mm, I 10 mm. 220 mm i 357 mm. 
Col·lecció Ramon Pinto. 
ses, noguera, xiprer, vern, avet... i «uns quants 
patrons de fer guitarras y violins»; també «cap-
ses amb cordas de viola, violí y guitarras» i una 
guitarra vella per a posar a la porta, com a mos-
tra. Té també «3 arcs de violí» i «un plegador de 
cordas de guitarra, usat». En una taula «ab son 
calaix» trobem «una porció de gomas per fer los 
vernissos». 
Segueixen els estris propis del menjador on, 
a més, hi havia dos quadres, «en lo un la efigie 
de Ntra. Sra. del Roser y en lo altre la de Ntra. 
Sra. dels Dolors» o sigui les dues titulars de les 
principals confraries marianes, establertes a San-
ta Maria. També hi consten altres quadres, entre 
els quals «un quadre rodó amb la efigie del Rey 
Ntre. Senyor» i «quatre gàvies amb son ocell en 
cada una». 
A l'eixida, un pou, i a la cuina tot el que era 
usual en aquell temps. Al celler les bótes, la premsa, 
el cup i tot el que es necessitava per a fer el vi, 
ja que era propietari d'una peça de terra de «vint 
y quatre jornades de cavadura» situada al costat 
de l'hort dels caputxins. 
En altres dependències de la casa trobem, a 
més del mobiliari, quadres i altres estris, una 
capsa amb «cordas de viola, guitarra y violí», 
«una porció del pèl negre de cavall», «un torn 
per fer cordas emplatallades», «vint y quatre ti-
bles y vuyt requintons», nou guitarres grans i 
sis de mitjanes, una arpa. una viola usada i una 
«bomba». 
48 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
Certifiquen l'inventari els testimonis i el notari 
Josep Torres i Vieta, amb data 8 de juny de 1770. 
L'hereu Pere Anton Marquès continuà el taller 
del seu pare i fins a la seva mort, l'any 1812, als 
74 anys, signà sempre com a guitarrer, encara 
que la seva darrera cotització anotada al llibre de 
la confraria és de l'any 1790. 
Pel testament de Pere Anton Marquès,^ ve-
iem que el seu únic fill baró, Joan Baptista, no va 
continuar el taller. Li fa únicament un llegat de 
vint-i-cinc lliures, com a legítima, indicant que 
era «nàutich resident en los Regnes de Amèrica». 
Entre els alumnes procedents de Mataró que pas-
saren a l'Escola dels Pilots d'Arenys de Mar consta 
un Joan Baptista Marquès.'" 
De Salvador Marquès (i Casademunt), 1704-
1768, del qual el Museu de Música de Barcelona 
conserva el fragment de violí amb la seva mar-
ca, veiem pel "Llibre dels Mestres" esmentat que 
cotitzà a la confraria des de l'any 1732 fins al 
1768. Consta que fou un dels administradors de 
la confraria de sant Joan entre els anys 1746 i 
1747. 
Tingué un fill, de nom Salvador, que, per 
tenir el mateix nom, és anomenat en el testa-
ment «menor jove guitarrer»". Aquest continuà 
l'ofici i vivia al carrer de Barcelona. Morí l'any 
1781 i no li hem trobat cap fill que seguís la 
seva activitat. 
Violí (fragment). Salvador Marquès. Mataró, 17.. 
Col·lecció Museu de la Música. MDMB 1387. 
Com veiem, la nissaga dels Marquès, com a 
guitarrers, s'extingeix en aquesta segona genera-
ció, ja que el fill de Pere Anton fou «nàutich» i 
el de Josep figura en el "Llibre dels Mestres" 
com a capser. 
Però l'activitat de la construcció d'instruments 
musicals continuà a Mataró. En tenim un testi-
moni excepcional, el baró de Maldà, que visitava 
sovint la nostra ciutat. En el seu Calaix de Sastre 
ens explica com el segon dia de les festes de les 
santes Juliana i Semproniana de l'any 1799 va co-
nèixer Jaume Perers, que tenia la seva botiga davant 
l'església de Santa Anna dels escolapis. 
Segons el Baró, Jaume Perers treballava «for-
tepianos, violas, contrabaixos y guitarras» ajudat 
pels seus dos fills Josep i Joan Baptista. Josep, a 
més de tocar el fortepiano, aprenia a tocar la viola, 
el contrabaix i la flauta; el Baró passà una bona 
estona amb ells i fins i tot tocà ei fortepiano.'^ 
Explica també el baró de Maldà que l'any 
1801 va visitar mossèn Tomàs Colell, xantre de 
Santa Maria de Mataró i pogué tocar el «fortepi-
ano que tenia, fet pel fuster Perers» que qualificà 
de «molt bó», tot i que creu que era millor el que 
acabava de veure al taller dels Perers, que s'es-
tava afinant i que tenia el preu d'unes dues-cen-
tes cinquanta lliures. D'aquest instrument diu 
«quedí prendat de sa claredat amb uns baixos tan 
profunds i sonors com contres d'orgue o cordes 
de contrabaix», i també que «jo el vaig estrenar 
de tocar-lo, pareixentme de tocar l'orgue de la 
iglésia parroquial de Mataró».'^ 
En el "Llibre dels Mestres" i en els llibres 
sagramentals de la parròquia, trobem aquest Jaume 
Perers i els seus fills, inscrits només en un lloc 
com a Peres, i en totes les altres inscripcions amb 
el cognom de Parés. 
Hem arribat ja al segle xix i la història dels 
Parés és un tema que requereix un altre estudi. 
Fins ara havíem presentat als Fulls del Mu-
seu Arxiu de Santa Maria diversos escultors dels 
segles XVII i xviii. Amb els Marquès, hem comen-
çat a conèixer aquests luthiers o constructors d'ins-
truments de corda que, amb molt d'encert, en 
l'exposició citada han estat anomenats escultors 
del so. 
Rafael Soler i Fonrodona 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 49 
E S T U D I S 
NOTES. 
I.- MÒNICA PAGÈS T SANTACANA, «Trobada històrica 
de l ' E n t e n t e I n t e r n a c i o n a l de Mes t r e s L u t h i e r s de 
Barce lona» , Revista Musical Catalana, núms. 141-142 
(Barcelona, juliol-agost 1996). 
2.- Catàleg exposició Els nostres luthiers. escultors 
del so. Museu de Miisica. Ajuntament de Barcelona (Barcelona 
1996). 
3.- JAUME CASANOVAS. «Romà Escalas. guardià del 
patrimoni instrumental històric». Revista Musical Catala-
na, núm. 146 (Barcelona, desembre 1996). 
4.- PHRK M. IBEKN. «Ministrits i fabricants d' instru-
ments segles XVII i XVIII», MataróEscrit núm. 57 (Mataró, 
gener 1991): Cita l 'existència dels Marquès com a luthiers, 
encara que no es coneixia la conservació de cap instrument. 
5.- Museu Arxiu de Santa Maria (=MASMM), Do-
cumentació d 'Esglés ia , G-0001 , Confraria de sant Joan 
Baptista, '-Llibre dels Mestres" (1716-1828). 
6.- Arxiu de la Corona d 'Aragó (=ACA), Arxiu 
Notarial de Mataró (=ANM), Testaments 1744-1749, Nota-
ri Esteve Font, 21 març 1745. 
7.- ACA, ANM, 872, Notari Josep Torras i Vieta, 3 
febrer 1770. 
8.- ACA, ANM. 872, Notari Josep Torras i Vieta, 8 
juny 1770. 
9.- ACA, ANM, Notari Francesc Fins i Colomer, i 2 
juny 1812. 
10.- JOSEP M . PONS I CURI , Estudi dels Pilots (Arenys 
de Mar 1960), p. 118. 
11.- ACA. ANM. 798, Notari Salvador Torras. 3 oc-
tubre 1761. 
12.- RAFAEL D'AMAT I DI; CORTADA, BARÓ DE MALDÀ, 
Calaix de Sastre, IV, Selecció i edició a cura de Ramon 
Boixareu, Curial Edicions Catalanes (Barcelona 1990). 
13.- BARÓ DE MALDÀ. Calaix. V (Barcelona 1994). 
Agraïm al Sr. Enric Subifià i Coll la seva col·laboració 
per haver-nos facilitat la documentació citada existent a 
l 'Arxiu de la Corona d 'Aragó, i al Sr. Lluís Adan i Ferrer 
la confecció de la genealogia. 
GENEALOGIA DELS MARQUES. GUITARRERS 
Joseph Marquès, Jove fuster 
(-H 1753) 
1697 
Mar ia Teresa C a s a d e m u n t 
J o s e p M a r q u è s (i C a s a d e m u n t ) 
(1701 - 1770) Gui t a r re r 
T o m à s M a r q u è s (i C a s a d e m u n t ) 
(+ 1749) Gui t a r re r - fuster 
S a l v a d o r M a r q u è s (i C a s a d e m u n t ) 
(1704 - 1768) Gui t a r re r 
1724 = M a r i a Font 
1763 = M a d r o n a Torres 
Violí Col·lecció Pinto 
J o s e p M a r q u è s (i F o n t ) 
(1724 - 1780) Gui t a r re r 
1745 = M a r i a Teresa Saur í 
P e r e A n t o n M a r q u è s (i F o n t ) 
(1738 - 1812) Gui ta r re r 
? = Jac in ta Pun t e s 
1761 = R o s a Sa l a 
Frafiïnent de violí 
Museu de la Música de Barcelona 
S a l v a d o r M a r q u è s (i P u n t e s ) 
(1733 - 1781) Gu i t a r r e r 
1751 = Mar ia C o m e l l a s 1763 = Eulàl ia Vi laseca 1761 = Eulà l i a Bo.sch 
50 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


Els Marquès, Luthiers mataronins (segle XVIII)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert