Fabra i Abat, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert


eLs arcs De ca MaGranÉ
Núria Fabra i Abat
A les acaballes de l’any 2000 l’Ajuntament de Valls va decidir, per tal d’eixamplar 
el carrer de l’Església, enderrocar ca Magrané, un edifici ple d’història i que, en el 
seu interior, conservava uns imponents arcs gòtics i altres elements arquitectònics 
de l’època medieval. Com que el valor patrimonial d’aquests elements no estava 
qüestionat per ningú, després de fer els pertinents estudis arqueològics, es decidí 
enderrocar l’edifici, salvaguardant i apuntalant els imponents arcs ogivals.
L’enderroc de ca Magrané esdevindria una de les primeres actuacions urbanís-
tiques dintre la vila closa. Llàstima que tot i la importància que l’actuació semblava 
tenir, l’Ajuntament procedís a l’enderrocament sense tenir clar què en faria, dels 
malaguanyats arcs i de l’espai lliure que en resultaria un cop l’edifici fos a terra. I per 
tal que de tot això en quedés constància, l’Alfred Barberà, coneixedor del valor 
arquitectònic i històric de l’edifici que durant més de vuitanta anys havia aixoplugat 
el seu preuat taller d’ebenista, va agafar la seva inseparable Yashica i va immortalitzar 
aquells moments que, de segur, li portaven records de tota mena.
I ara, després de sis anys, els que treballem o vivim al barri antic i cada dia passem 
per davant dels oblidats arcs, ens avergonyim del seu lamentable estat. Anònims, 
despullats i orfes de qualsevol protecció resten envoltats només per un munt de 
residus urbans. Tot plegat, un quadre plàstic deplorable.
Aquest petit gran exemple de desídia urbanística és molt representatiu per 
entendre el que ha passat al barri antic als últims 25 anys. En el transcurs d’aquest 
període, la ciutat ha anat creixent cap als afores. La prosperitat econòmica de 
moltes famílies, el creixement demogràfic i la implantació d’un nou model de vida 
ens ha fet aspirar a una altra manera de viure i de conviure. En lloc d’adequar el 
nostre barri antic a les noves necessitats, l’hem anat abandonant. Hem abandonat 
edificis emblemàtics sencers, carrers, places, botigues… i aquest abandonament tan 
generalitzat avui es fa molt difícil de gestionar. Tanmateix, últimament hem vist com 
Quaderns 50.indd   39 16/6/09   11:04:17
0
les accions de les associacions i de la gent del barri per sensibilitzar els vallencs i 
el seu Ajuntament que un nou barri antic és possible sembla que comença a donar 
fruits. De mica en mica, les administracions, esperonades per aquests col·lectius, 
han començat a moure fitxa. Seria una llàstima que haguéssim de tornar a l’arxiu 
fotogràfic de l’Alfred per visualitzar la vitalitat i la força que el barri antic no hauria 
d’haver perdut mai.
L’enderroc de ca Magrané fou una de les primeres actuacions urbanístiques dintre de la vila closa. (Foto: 
Alfred Barberà, cedida per l’autora)
Quaderns 50.indd   40 16/6/09   11:04:17


Els arcs de ca Magrané

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert