Tura, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CYPSELA, IX, 1991, Girona, pp. 111-119
Castell de Falgars, una tone romana
a la Garrotxa
Jordi TURA (*)
ABSTRACT 	
The Roman tower of Caste!! de Fa!gars remains as one of the most important examples of the romanization of !a Garrotxa.
Its position on the most easterly face of the Mont range of mountains makes it a marve!!ous watchtower over the Empordà.
It contro!s the traditional communication routes that linked the Ibenan Peninsu!a to the rest of Europe through the Pyrenees
and the mining regions in both the Pyrenees and the pre-Pyrenees.
Key words: Ancient History, military architecture, Castell de Fa!gars, !a Garrotxa.
El caste!! de Fa!gars o tone de! Far es troba situat dins
el terrne municipal de Beuda (la Ganotxa) (42 graus 1500"
!atitud nord I 2 graus 43' 55" !ongitud est). El seu
ernplaçament en el turó més oriental de la serra de la Mare
de Déu del Mont (982 rn), li ofereix una situació privilegiada
corn a ta!aia sobre !'Ernpordà, la badia de Roses, lava!! del
Fluvià, el Pla de !'Estany, aixI corn sobre la zona rnés
oriental dels Pirineus: <<...rius, pobles, montanyas, planuras,
tot se veu d'una mirada. Tot se domina des d'aquella altura
superba, en la que un cop situats, basta un lleuger mohiment
de cap per veures tot a l'hora, semblant talment miracle>>
(Ubach, 1882). L'elecciO del iloc s'ha d'interpretar
bàsicament en funció de la seva posició estratègica rnés que
no pas del seu entorn immediat i de control més que de
domini per les reduIdes dimensions del recinte. L'Unic
enclavament proper que hauria gaudit d'una certa
irnportància és Besaki (Bisoldunum o besaldunum) ija més
allunyats, rnas Castell de Porqueres, puig Castellar (Mieres)
i puig del Moro (Sant Aniol de Finestres). L'ünica activitat
econOmica vinculada al seu entorn, a part probablement
d'una agricultura poc reeixida, és l'exp!otació de pedreres
d' alabastre (Nolla & Casas, 1984) situades en els contraforts
de la sena.
Actualment 1' accés es rea!itza seguint la pista forestal
que mena cap a la Mare de Déu del Mont, fins a! mas de
Falgars; des d' allI el trajecte es fa seguint el fort pendent del
bac de la muntanya, pel mig d'antics camps de conreu,
rouredes, pinedes i alzinars, s'ha de fer a peu i sense carnI
obert. Finalment, just després d'haver assolit la part més
(*) Museu Etnolôgic del Montseny, carrer Major, 6. 17401 Arbdcies.
enlairada del turó, voltada d' a!zines que dificulten el pas, es
pot veure la tone del Far o de Falgars o, corn 1' anomena la
gent del iloc, el caste!!.
HISTORIA DE LES INVESTIGACIONS
La tone del Far o caste!! de Falgars és coneguda i
mencionada per excursionistes i literats des de principis de
segle: <<La sena del Mont és comparable, per sa estranya
figura, a un enorme i bonyegut camel! que baixa del Pirineu
en direcció del Golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb
el cim del gep sosté el Santuari i a! cirn del cap el castell de
Falgars...>> (Verdaguer, 1904).
P. Vayreda, fent referència explIcita de la tone de
Falgars escriu: <<Des del punt de vista de la histôria local no
deixa d' oferir interès la tone anomenada del Far, els vestigis
de la qua! es veuen encara damunt el turó de migdia on mor
el carener del Mont... A elles deu referir-se Juli Cèsar quan
explica que a les nostres contrades existien espiells o tones
de guaita, situades en punts alts des d'on es podia vigilar
una gran extensió de tenax' (Vayreda, 1931).
R. Sala es fa ressà novament d' aquesta construcció: <<A
més de les tones que cita el Dr. Noguera i Massa a la
Garrotxa, cal comunicar l'existència d'una altra tone de
guaita romana a la Muntanya de la Mare de Déu del Mont>>
(Sala, 1976) tot citant !'obra de Vayreda.
El 1985 Buxó i altres realitzen la fitxa per a l'Inventari
del Servei d'Arqueologia en el marc de !'estudi per a la
confecció de la Carta Arqueolàgica de Ia Garrotxa
(inventaridelPatrimoniArqueolôgic de Catalunya, 1989).
Finalment, l'any 1987, el Servei d'Arqueologia porta a
terme la documentació de la tone del Far, tasca que ens fou
encomanada i finançada per la mateixa institució.
Fig. 1.- Planta general de Ia torre I dels enderrocs.
Fig. 2.- Planta de La torre.
Fig. 3.- Seccions est/oest i nord/sud de Ia torre.
Fig. 4.- Alçats de Ia torre.
DE5ENVOLURNMENT EXTERIOR
DESENVOLUPAMENT INTERIOR
Fig. 5.- Desenvolupament dels murs de Ia torre.
Fig. 6. - Sector sud de la torre.
Fig. 7.- Secfor I/ord/esf de la torre.
Fig. 8.- AI/gle slId/oesf de la plataforma.
DESCRIPCIÓ (1)
La torre del Far o castell de Falgars esta constitu"lda
arquitectonicament per dues unitats basiques: la torre
propiament dita, cilíndrica (fig. l a 7), i la plataforma que
se Ii adossa, de planta rectangular i orientada al sud (figs. 2,
3,8 i 9).
," Planimelria cedida pel Servei d' Arqueologia de la Generalitat. Arxiu
d'lnventari del Patrimoni Arqueologic de Calalunya. Realilzació de
Liuís Sanl i Josep Barceló. Servei d' Arqueologia (1987). Agra'im de
101 cor les facilitats i ajuda que ens han donat a I'hora de realitzar
aquesl treball.
Fig. 9.- Vista general de la plataforma des de la pan de dalf de la forre.
La torre (fig. 4 i 6)
Constitueix l' element més emblematic d' aquest conjunt
arquitectonic: de forma circular, assoleix una al~adamaxima
de 4,80 m en el sector meridional, just en la part en que
s'al~a la plataforma. És en aquest sector on hom pot
observar el seu aspecte més monumental merces a les 10
filades de carreus de forma rectangular conservades. Al
sector nord-est, contrariament, l' estructura manté, només,
una filada visible amb una al~ada de 0,23 m.
La pedra utilitzada en la confecció deIs blocs és la
calcaria nummulítica, presenl en aquest sector de la
muntanya ique aflora en zones immediates a la construcció.
L'extracció deIs carreus es realitza mitjan~ant la perforació
de solcs en la roca tal com es pot observar en algun deIs
blocs de I'edifici, aplicant-hi, després, tascons de fusta.
La tecnica constructiva es basa en la superposició de
fiJades en sec de carreus de forma rectangular ¡mides
variables,juxtaposats, essent la base sempre de dimensions
superiors a l'al~ada.
Pel que fa a la construcció deis murs, s'observa la
disposició de dues filades concentriques de blocs que
vesteixen les parets externa i interna del mur. EIs espais
interiors entre les dues filades, s'omplen de carreus de
menors dimensions, de pedres i de pedruscall, per tal de
dotar de més solidesa l'edifici. Assoleix una amplada
maxima d' 1,90 m (fig. 10).
Fig. 10.- Sislema de COI/Sfntcció de mllrs el/ el qllal s 'observel/ les dlles
jilades cOl/cl!IlIriques i el reomplimelll il/ferior de pedmscall i pedres de
gral/dilria mel/or.
117
Fig. 11.- II/terior de la torre.
L'espai interior de la torre, de 4.65 m de diametre (fig.
11), resta buit (avui cobert, en part, per I'enderroc deis
murs) senseque s' observin restes de paviments. ni sistemes
de coberta, ni altres elements arquitectonics.
Les parets, visibles des de I'exterior de la construcció,
es caracteritzen per la distribució en filades generalment
regulars en alc;:ada i, sobretot, per 1'encoixinat de molts deis
seus carreus (fig. 12), peculiaritat que els diferencia deis
carreus de l' interior de la torre on, generalment, observem
formes més planes o, si més no, ni treballades ni esculpides
(fig. 13).
Fig. 12.- Detall del mur de la torre el/ el sector meridiol/al el/ el qual
s'observa I'el/coixil/at deis blocs.
Fig. 13.- Detall del mura i'il/teriorde la torre.
118
La plataforma (fig. 8 i 9)
Anomenem amb aquest mot una altra construcció de
planta regtangular(7 ,90 per6,80 m) quees localitza adossada
a la torre pel seu sector meridional. omés se'n conserva la
planta a la major part del seu perímetre i dues úniques
filades de blocs irregulars de grans dimensions en I'angle
sud-oest, amb una alc;:ada maxima d' I,0S m.
La seva funció respecte de la torre ens és desconeguda
tot i que arquitectonicament pot haver-se emprat com a
element de suporto oés gratu'it observarque és precisament
en aquest sector on la torre ha con ervat la seva maxima
alc;:ada.
L'interior de I'estructura que queda delimitada pels
murs de contenció resta avui pie de pedres, pedruscall i
blocs provinents, probablement, de I'enderroc d'alguna
filada de la part superior de la torre.
És interessant assenyalar també que no ens ha estat
possible observar la graonada d'accés a aquesta plataforma
a que es refereix Vayreda: « ...acabava en una plataforma o
telTadet. La que ara ens ocupa presenta alguns can-eus de
notable grandaria i a la seva pal1 forana queden encara
vestigis de la graonada que donava accés a la plataformaja
esmentada» (Vayreda, 1931).
Altres elements arquitectonics
Cal fer menció, en aquest apartat, de dos elements prou
significatius pertanyents a la construcció; el primerd'ells el
constitueix un deis blocs procedents de I'enderroc del
sector oriental de la torre (elmés malmes de tots). Es tracta
d'un carreu de grans dimensions (1.03 x 0,86 x 0,58 m)
situat a una cinquantena de metres pendent avall de la torre
que en una de les seves cares tallades presenta una forma
marcadament semicircular, en arc, element singular a la
resta de la construcció (fig. 14).
Per altra part, al sector meridional de la torre, just en la
zona als peus de la qual s' alc;:a la plataforma. es pot
observar, al' alc;:ada de la setena filada de carreus (fig. 15),
la presencia de dos forat ,un d'ells c1arament tallat al bloc
(fig. 15), disposats un al costat de l'altre. o sabem que
signifiquen pero cal tenir-Ios en compte ate que queden
disposats sobre el perímetre de la plataforma. o seria del
tot absurd pensar que estarien en funció d' una estructura
probablement de fusta relacionada amb la dependencia
Fig. 14.- Carreu tallll/ el/forma semicircular el//ma de les .\·el'es cares.
Fig. 15.- De/ul/ de dos fora/s oberls en el sec/or sud del mur de la torre.
rectangular i que no ha deixat altres vestigis que aquests
elements de suport.
CONCLUSIONS
El primer gran problema que hom pot trobar a I'hora
d' establir unes conclusions respecte a aquesta estructura és
la manca de dades precises que ens permetin d'establir,
solidament, una cronologia. La prospecció a les zones
immediates noés gens facil perculpa del tipus de vegetació
existent. L'únic element del qual disposem és I'obra
arquitectonica o fabrica en si mateixa.
En funció de la tecnica de construcció existeixen
semblances evidents amb el sector meridional de la muralla
de la neapolis emporitana, pero, tal vegada, I'exemple més
notable, pel seu paral.lelisme, el constitueix I'anomenada
torrassa del Moro (L1inars del Valles, Valles Oriental) de la
qual podemllegir: «... es una torre de plantacircularde ocho
metros de diámetro en la base, con paredes formadas por
gruesos sillares de piedra granítica perfectamente trabajados,
de 0,40 a 0,50 m de altura cada uno. El grosor de los muros
es de 2 m, y queda, por lo tanto, en la parte central una
cámara circular de 4 m de diámetro. La altura de la parte
antigua del monumento (modernamente sobreelevado) es
de unos 8,30 m. Se conservan restos de un muro que
dificultaba acercarse a su base.» (Almagro et al., 1945).
«Les filades són de44 a 57 cm d'alc;:ada. A la banda sud sois
són visibles 8 filades; la circumferencia de la base té 29,6
m, la qual cosa ens dóna un diametre de 9,34 m. La pedra
és granítica encoixinada i l' alc;:ada de la part romana arriba
a 4,36 m» (Gallardo, 1938). Les semblances, per tant, són
més notables encara si tenim en compte la seva situació en
1I0cs especialment aptes com a veritables fars, de cara al
control d'amplis espais del territori i, sobretot, vers
importants enclavaments de comunicació.
En I'aspecte cronologic, la datació del sector sud de les
muralles de la neapolis d'Empúries se situa entre el 150 iel
125 a.e. (Sanmartí & Nolla, 1986), mentre que la torrassa
del Moro, d' una manera oficiosa ia manca d' una excavació
sistematica, se situaria al voltant de la meitat del segle 11
a.e. (Pardo, comunicació oral).
Un aspecte primordial, de totes maneres, és el de la
importancia d'aquest ti pus de construcció respecte la seva
funció o funcions.
Establint novament una comparació entre les torres de
Falgars i de L1inars, trobem algunes diferencies; la torrassa
del Moro es localitza en un enclavament densament poblat
i voltada d'importants nuclis iberics: Cellecs, Castellruf,
Burriac, Turó del Vent. No així la torre de Falgars. No
existeix una relació directa, almenys propera, entre torre i
un grup huma nombrós, perillós o agressiu: «...en efecte,
Cató ara i els pretors que governaran aquesta província els
anys següents, només hauran de combatre, i molt poc,
algunes tribus de l' interior que no participaren directament
de la desfeta sagnant i exemplar de la batalla d'Empúries
que pacifica per sempre aquest territori» (Nolla, 1984).
Tampoc hi ha una relació economica ja que no constitueix
una zona especialment rica agrícolament ni especialment
productiva pels seus recursos miners.
Tot i que evidentment la construcció d'aquest tipus
d' edificacions pot complir, en un moment determinat, una
funció militar definida, com a punt de vigilancia i control,
relacionat amb centres costaners -Empúries-, i que per la
seva importancia estrategica poden ser objecte d'atac per
exercits organitzats, no cal oblidar una funció de control,
tan importantcom la primera iquehemd'entendre vinculada
a un concepte ampli i general del territori, regional més que
local, en el qual no manca el valor deis recursos economics
i, en definitiva, el control de la seva explotació a través, més
que d' una estructura estricta sobre els assentaments, en una
vigilancia del transit i la distribució de I'excedent alllarg
deis camins utilitzats tradicionalment ique la romanització
convertira en veritables elements vertebradors del territorio
No és gratu'it observar la posició preeminent de la torre
de Falgars en relació al tram inicial de la via de Capsacosta
(sobretot de la branca nord de luncaria a Crespia), i la seva
importancia en relació a les zones minaires del Pre-pirineu
i Pirineu i, sobretot, la confluencia d'aquest camí amb la
Via Augusta així com amb el camí d'Empúries i amb els
passos d' entrada a la península a través de les zones més
orientals deis Pirineus..
BIBLIOGRAFIA
ALMAGRO M., SERRA J. & COLOMINAS J. (1945) Carla arqueoló-
gica de España: Barcelona, Madrid.
ANÓNIM (1989). La torre romana de guaita del castells Falgars (Beuda),
Espais, 20, Barcelona. 2 pp.
DALMAU R. (Ed.) (1979) Els cas/el/s calalans. vol. VI, 2a parto Barce-
lona. p. 1569.
GALLARDO A. (1938) Del Mogen/ al Pla de la Calma. Barcelona. p. 9 l.
INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÓGIC DE CATALUNYA
(1989) Carla Arqueológica. Comarca: Garro/xa, Barcelona. pp. 25-26.
NOLLA J. M. (1984) «La Campanyade M. P. Cató a Empúries el 195 a.e.
Algunes consideracions», Revisla de Girona, 108, Girona. pp. 150- I57.
NOLLA J. M & CASAS J. (1984) Carla arqueológica de les comarques
de Girona. El poblamelll (i'epoca romana alllord-es/ de Calalunya.
Girona, p. 2 I4.
NOLLA J. M. & SA MARTÍ E. (1986) «La datation de la partie cenlrale
du rempart méridional d'Emporion». Documen/s d'archéologie
Méridiollale. 9. Nimes, pp. 81-1 10.
SALA R. (1976) «La romanització de la Garrotxa».111Assemblea d'EslUdis
sobre el Conlla/ de Besalú. Besalú. p. 378.
UBACH F. (1882) «La Mare de Déu del Mont, impressions d'un viatge».
Asociación ti/eraria de Gerona, Cerlomen de MDCCCLXXVIII.
Girona. p. 44.
VAYREDA P. (1931) Sallla Maria del MolII. no/icia his/()ricu. Girona p. 17.
VERDAGUER J. (1904) Excursiolls, Barcelona. p. 47.
119


Castell de Falgars, una torre romana a la Garrotxa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert