Costa Ramon, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Temes eivissencs 
Sa Drassana 
per Antoni Costa Ramon 
Al llarg de la nostra història cultural —encara que reduïda al nostre nivell local, a una escala difícilment apreciable per al-
gunes gents defora que poden arribar a afirmar que aquí no s'ha fet res mai— hi trobam sempre unes persones enamorades 
de la seua terra que han volgut donar a conèixer als seus conciutadans i als eivissencs d'adopció aspectes de les nostres illes 
que ens portin a les nostres arrels i ens ajudin a captar d'una manera més conscient qui som, d'on venim, quin camí pot ser 
el més adient per seguir sent nosaltres mateixos. 
Moltes vegades amb un enorme esforç, aquestes persones ens han donat una clara visió d'un tema determinat que passa, 
ja assumit pel poble, a formar part de la nostra cultura quotidiana, com si ja l'haguéssim mamat als pits de la mare. Es, per 
exemple, Antoni Costa Ramon a La triple muralla de la Jbiza àrabe, que ens canvià la imatge que podíem tenir sobre Vila i 
obrí noves perspectives per a l'estudi de la seua topografia històrica. Jo no sé, fins ara, que s'hi hagi fet cap aportació sem-
blant, i tots els estudis posteriors es basen, forçosament, en l'obra de Costa. 
Però, malauradament, Antoni Costa ens deixà massa aviat, quan tenia en cartera treballs importantíssims, alguns 
bastant avançats. En una conversa amb els seus hereus, decidiren de confiar-me la publicació de la major part possible 
d'aquests treballs. Hi ha temes que ja han vist la llum per mà d'altres autors. Però aquells que encara poden ser útils als 
investigadors, tractarem de fer-los arribar al públic. No serà la gran obra que hauria portat a terme Antoni Costa, però 
farem els possibles perquè els seus esforços tenguin una finalitat efectiva. 
S'em demanà que l'idioma fos el propi nostre. Perquè així ho hauria volgut Antoni Costa, progressivament més cons-
cienciat de la nostra problemàtica com a poble. No faig més, idò, que complir la voluntat dels seus hereus. Aquí va la 
primera mostra, un article sobre la Drassana, més ambiciós en el seu projecte inicial, que —inacabat— només he retocat en 
aquelles frases que feien referència a coses encara no escrites però ja en la ment de l'autor. He volgut respectar la construc-
ció i el vocabulari d'Antoni Costa, no hi he afegit res meu. Les làmines, les he fetes seguint les seues indicacions i sobre 
apunts ja preparats per ell. Esper no faltar a les successives cites a través de la revista «Eivissa». Per a tots, el treball d'un 
gran home que, estimant tant la seua terra, va saber traspassar els límits del localisme. A la seua memòria. 
Rosa Vallès, dia de Sant Jordi, 1981 
A la topografia històrica de la ciutat 
d'Eivissa, amb els seus 2.500 anys de 
vida, seguint Cadis a escala nacional, 
hi ha innombrables punts d'interès 
màxim, però d'entre ells destaca el que 
ens ocupa avui. En el parlar popular 
continua denominant-se sa Drassana la 
plaça que, absurdament, es diu en la 
nomenclatura oficial del Mari Riquer. 
De sa Drassana tenim prou informa-
ció; sembla lògic suposar que es deuria 
organitzar tan aviat com fos autorit-
zada, com veurà el lector. 
Sa Drassana 
En 1273, trenta-vuit anys després de 
la conquesta catalana, l'arquebisbe de 
Tarragona, consenyor de l'illa, conce-
deix als habitants d'Eivissa i Formen-
tera el dret de construir una drassana 
perquè poguessin «treura, tenir i hauer 
galeras, lenys y barcas». Concessió que 
confirma, vuit anys més tard, el Rei En 
Jaume, un altre consenyor de l'illa, per 
la part que li correspon.' 
Sobre la situació de la drassana no hi 
ha cap dubte. Estava ubicada al solar 
que actualment ocupa l'illa de cases 
compresa entre els carrers Pou, J. Ver-
dera i Sant Elm i la plaça del Mari 
Riquer. Com pot veure's a la làmina I, 
1. E. FAJARNÉS Y TUR: La atarazana de Ibi-
za. Palma de Mallorca, 1929. 
la dita illa de cases té la forma d'un 
quadrilàter irregular i ocupa una su-
perfície d'uns dos mil metres quadrats. 
Aquesta illa de casas tanca al seu in-
terior una placeta coneguda popu-
larment per sa Drassana, que té una 
única sortida a la plaça del Marí 
Riquer, aixi anomenada en memòria 
del nostre valent corsari Antoni Riquer 
i Arabí. 
Fa uns quants anys dèiem sobre 
aquest mateix tema ^ que la sortida a la 
plaça del Marí Riquer s'efectuava per 
davall d'un arc, ja que en la nostra re-
cerca per l'Arxiu de Protocols d'Eivis-
sa trobàrem una escriptura de compra-
venda on es citava una casa els límits 
de la qual eren «per un costat- amb 
l'arc de la Tarasana i per davant amb 
el port». Per primera vegada tengué-
rem noticia d'aquest arc que confirma-
va la importància de la funció d'aque-
lla placeta. Aquesta escriptura era de 
l'any 1767 i per tant es tractava d'una 
de les cases que actualment es troben a 
un dels costats de l'entrada. 
Anys després d'haver publicat la 
notícia anterior, tenguérem la sort de 
trobar a l'Arxiu General de Simancas 
un plànol de l'enginyer italià Joan 
Baptista Cal vi, autor del primer 
2. A. COSTA RAMON: Construcción Naval 
Ibicenca, «Ibiza», 1" època, núm 2 (1944), 
p.28. 
projecte de les actuals murades, cons-
truïdes en el segle XVI. En aquest plà-
nol, que ens serviria de base per pubU-
car un treball sobre les murades àrabs 
d'Eivissa,' hi ha dibuixat el solar de la 
drassana. El plànol és de 1555 i hi 
figura l'arc al qual fèiem abans refe-
rència. 
Reproduïm parcialment aquest plà-
nol a la làmina II. El solar de la dras-
sana es troba, com és lògic, al costat 
mateix de la platja i enfront d'ell hi ha 
el «cap de pont», pont o moll de fusta, 
possiblement l'únic element portuari 
d'aquella època. A la dreta es veuen 
unes edificacions que corresponen a 
l'illa de cases, tal vegada amb els límits 
actuals, compresa entre els carrers del 
bisbe Cardona, Creu i Obrador i la 
plaça Pidal. No hi figura l'Església de 
Sant Elm perquè encara no estava 
construïda, segons el meu criteri ja 
exposat •*. 
El recinte del solar de la drassana no 
està tancat per complet, puix figura 
obert pel costat SW -dreta del plànol-, 
espai que correspon a l'edifici actual-
ment situat a la cantonada Josep Ver-
dera-Sant Elm. Però en un plànol de 
1579, sobre la construcció de les ac-
3. A. COSTA RAMON: La triple muralla de la 
Ibiza àrabe. Palma de Mallorca, 1963. 
4. A. COSTA RAMON, op.ci t . ,p . 63. 
(482) 4 
íMü[ i i f l i ial d e l ' c s p a i i i i l c r in r de sa Di . i s s^u ia . .LVUI aiiili iiii.i l i i iKin I O ] | K ' r e i a l d ' i : -ba i l o . liiuli aL.ij\,i a l ' t ' i i i i 
luals iTiLiradcs. rúnic edifici que es 
dibuixa al barri de la Marina, malgrat 
que en forma molt esquemàtica, és el 
recinte de la drassana, completament 
tancat. 
Així com no hi ha cap dubte sobre la 
ubicació de la drassana eivissenca, no 
passa el mateix sobre la seva estructu-
ra. A l'esmcniada publicació de Fajar-
nés Tur es transcriu lui anunci datat en 
1746 pel qual la Universitat d'Eivissa, 
única enlital municipal ins.ilar, lloga la 
«casa dita vulgarment de la Trasana». 
Aqucsi anunci fa pensar s; tal edifici 
devia consistir, a semblança d'altres, 
en un local cobert i tancat, amb naus 
per a la guarda, conservació i construc-
ció de vaixells, o si era simplement un 
recinte a l'aire lliure amb edificacions 
auxiliars destinades a magatzems o ha-
bitatges. Així sembla que ho confirma 
cl mateix anunci, puix es fa l'aclaració 
que no entren en el lloguer les «cam-
bres recentment fabricades». 
A l'esquerra de Tarc de la Drassana 
—continuam fent referència al plànol 
de Calvi reprodiiïi parcialment a la là-
mina II— figuren quatre arcs de di 
mensions més reduïdes. Sabem pel 
dibuixat a d'altres zones del inatcix 
plànol -puig de Santa l lúcia- que 
l 'autor esquematitza d'aquesta forma 
l'entrada a un habitatge o local. Però 
les línies que formen un rectangle a 
continuació de cada un dels petits arcs 
no s'han d'interpretar com els limits 
d 'una edificació, sinó d'un tanco, se-
gurament per a ramat; «corrali» és 
com denomina Calvi aquestos tancons 
al seu plànol. 
L'edifici a la dreta de l 'arc, que lloga 
la Universitat i denomina «de la Trasa-
na», el situam sobre el solar que ocupa 
actualment l'edifici de les Monges de 
Sant Vicent de Paül, recenimeni refor-
mat i ampliat. Per iniciativa del bisbe 
Azara, promogut a la seu episcopal 
d'Eivissa en 1788, es construí alli un 
edifici per a fonda, conegut popular-
ment per la «fonda d'en Guevara» i 
que més tard fou cedit a l'Hospici a 
perpetuïtat. No sabem com va passar 
aquest solar o edifici a ser propietat del 
bisbat sent-ho abans de la Universitat. 
Sobre el plànol de la làmina 1, hem 
d'aclarir que les linies de traç gruixut 
corresponen a les linies de façana que 
hi havia en 1738, segons un plànol del 
nostre Arxiu històric." Abarca el sector 
que inclou el carrer Major, el principi 
del carrer de la Mare de Déu. els 
carrers Amadeu, Mestre Mayans. .1. 
Verdera. Sant Elm, Mari Riquer i 016-
zaga i els carrerons sense sortida Nord 
i Trinitat. 
Les linies de traç assenyalen les faça-
nes actuals. També el limit del moll. 
Ai\i hom pot veure clarament Ics mo-
dificacions des de l'ans' citat. En rela-
ció al nostre treball ens interessa fer 
5. Plano de lu Ciiiduil v sn.s alreüedores, \iy \ 
7.U-m.. E s a d a a p r o x . 1 .1.8(H). 1718. 
LÀMINA I: 
Eivissa. 
l-ocaliizaciò de la 
drassana principal 
en 1738. 
' C - ' - a , . 
(483) 5 
ressaltar les variacions que s'observen 
a l'illa compresa entre el carrer Olóza-
ga i el port, és a dir, on es troba el Ca-
sino d'Eivissa. En aquesta illa només 
eslava edificat el solar que ocupa ac-
tualmcni la Fonda del Comerç i també 
el que ocupen les oficines de la Junta 
d'Obres del Port. El lector coneixedor 
de l'edifici s'adonarà que la configura-
ció actual és diferent de la que tenia en 
1738, puix totes les edificacions 
d'aqueix sector quedaren molt afecta-
des per les obres del port actual. 
L'espai existent entre l'edifici que 
figura construït en el plànol de 1738 al 
carrer Olózaga i el solar on es troben 
les oficines d'Obres del Port feia uns 
noranta metres. En aquestos noranta 
metres de Platja es trobava el «cap de 
pont» esmentat abans, aproximada-
ment on avui es Iroba el contramoll o 
martell. 
La drassana situada en aquestos no-
ranta metres de platja rebia el nom de 
«drassana principal o de la Marina». 
Desaparegué amb la construcció del 
port a principis del segle actual. Refe-
rint-nos a aquest lloc, dèiem en un tre-
ball ja esmentat: '' «...per les seues di-
mensions i pel nombre de vaixells que 
es construïen -cinc en grada en certa 
ocasió- podem suposar que hom devia 
utilitzar la immediata plaça de sa Dras-
sana, indispensable per a l'emmagat-
zematge, serradura, escairament de 
troncs, manufactura de peces, e tc , 
etc. No es pot admetre -dèiem en aque-
lla ocasió, quan no coneixíem el plànol 
de 1738- que hom efectuàs totes aques-
tes feines a la primera de les places 
esmentades -al.Iudini a l'actual del 
Marí Riquer-, la qual estaria ocupada 
per les embarcacions en construcció i 
pels vaixells en reparació». No seria 
molt aventurat afirmar que aquesta 
drassana, per la seua situació a la 
badia d'Eivissa, ha estat la primera de 
l'illa en totes les èpoques. 
Possiblement, en assenyalar aquest 
lloc per a la drassana que concediren, 
els conqueridors no feren més que 
continuar, després de la conquesta, la 
utilització de les drassanes dels àrabs 
6. A. COSTA RAIMON: Conslrucción Naval fhicenca. p. 28. 
eivissencs. És d'interès remarcar aquest 
detall, ja que, més endavant, foren 
molts els llocs de la costa utilitzats com 
a drassanes, tant a l'interior de la 
badia com fora. 
Les drassanes del port 
Per a la construcció s'utilitzaren 
molls de llocs, però de tots ells única-
ment als situats a l'interior del port 
se'ls pot aplicar amb propietat el nom 
de drassanes. D'aquestes, la coneguda 
oficialment per drassana principal ab-
sorbí quasi per complet la total fabri-
cació. 
Aquesta drassana principal o de la 
Marina -s'ha d'entendre del barrí de la 
Marina- estava situada a la platja que 
hi havia al lloc que ocupa actualment 
la plaça del Marí Riquer. Aquesta 
drassana desaparegué en construir-se 
els actuals molls. Per les seues dimen-
sions i pel nombre de vaixells que s'hi 
construïen suposam que. necessària-
ment, es devia utilitzar la immediata 
plaça de sa Drassana per a emmagatze-
matge i labors complementàries. 
Hi havia una altra drassana impor-
tant al racó oest de l'actual moll, entre 
el port i els magatzems de l'aniiga casa 
Wallis i Cia, és a dir, l'illa de cases en-
front de l'hotel Montesol. S'hi cons-
truí en 1834, entre d'altres vaixells, la 
fragata Wallis, de 402 tones, que faria 
el seu primer viatge a Nova Yorií amb 
una tripulació totalment eivissenca, 
des del seu capità Llorenç Costa fins 
als dos valets o grumets Llorenç Prats i 
Llorenç Tur. EI nom oficial era el de 
drassana extramurs, per quedar fora 
de l'estacada, mur de defensa que limi-
tava el barri de la Marina i que corria 
al llarg de l'actual carrer Montgrí. 
Amb tota seguretat hom degué uti-
litzar també, per a la construcció d'em-
barcacions menors, la platja que hi 
havia on són actualment el carrer í 
plaça Garijo. 
Altres drassanes 
D'altres punts de l'illa foren habili-
tats per a drassana. Alguns molt pro-
pers a la ciutat i d'altres a diversos in-
drets de la costa i també a Formentera. 
Els de la costa es devien utilitzar en 
casos aïllats i obeint a raons particulars 
de dificil aclariment. En alguns casos 
es pot suposar com a motiu principal 
d'utilització del lloc l'economia en el 
transport de la fusta, per estar situat al 
costat d'un bosc, o potser el fet de no 
haver-hi espai suficient al port. 
Prop de la ciutat hi hagué construc-
ció naval a s'illa Plana, on en 1851 es 
muntà i vara la polacra La Catalana, 
de 151 tones. La ubicació devia ser la 
petita cala al costal de ses Casasses, 
únic lloc, segons el nostre criteri, ade-
quat per a aquesta classe de treballs. 
Un altre dels llocs habilitats propers 
a la ciutat és el conegut per «baix d'es 
molins». Allí es construí la corbeta Jo-
sefa per a la casa Larios de Màlaga. 
Des de llavors una de les petites puntes 
que fa la costa rep cl nom de Punta de 
sa Corbeta. Ja abans, en 1855, s'hi 
havia construït la bricbarca Venus, de 
419 tones, propietat del pilot d'aquesta 
matrícula Francesc Ferrer Guasch; era 
possiblement cl major dels vaixells 
construïts fins aquell moment i el seu 
cost muntà a 20.000 pesos forts. 
Les drassanes improvisades a la 
costa, de què tenim notícia «oficial», 
són les següents: 
Sa Cala. En 1824 s'hi construeix el 
llaüt San Juan Bautista, de 21 tones. 
Es Pouetó, Santa Eulària. S'hi cons-
truí un llaüt anomenat San José, de 12 
tones. 
Cala Vedella. Una embarcació ano-
menada La Virgen de Montenegro (a) 
La Islena, de 16 tones, 
Portinatx. En 1840 s'hi con.slruí el 
xabec San Juan. de 40 tones. 
Sant Antoni. En 1841 s'hi construeix 
el llaüt 5Í7;Í Agusiín, de 27 tones. 
Formentera. En 1809 s'hi cons-
trueixen diverses embarcacions per a 
l'almadrava muntada a l'illa, entre 
elles una barca de 25 lones, i en 1846 el 
llaüt Àngel, de 22 tones. 
ANTONI COSTA RAMON 
El record de sa Drassuncla queda viu en el nom (ificial d'aqucsia placela. ctue eonsti-
liiei\ iiti cdnjiini ariiiiileflónil·· únic. 
' ^ ^ v 
Eivissa en 
1554. segons 
ta traça de 
J. B. Calvi. 
LAMINA II 


Sa Drassana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert