Caballé i Martín, Imma

Ibern i Regàs, Pere M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Un dels entremesos tradicionals mataronins més genuïns, però també el primer que va des-
aparèixer, és l'Àliga. El present article pretén fer un recorregut històric sobre l'esmentada bèstia tot 
analitzant el seu origen, el nom, la funció, la seva aparença i la comparació amb altres entremesos 
similars. 
L'ÀLIGA DE MATARÓ, 
UN ENTREMÈS TRADICIONAL 
ORIGEN I EVOLUCIÓ (1) 
La primera notícia de què disposem sobre 
l'Àliga de Mataró és del 23 de maig de 1601 quan 
va participar a la processó que es va fer a Barcelo-
na amb motiu de les festes de canonització de 
sant Ramon de Penyafort. Jaume de Rebullosa 
ens diu que, enmig de la representació mataroni-
na, hi havia el Aguilà de la Villa muy hermosa pa-
ra danzar a imitación de .la de esa ctudad (es refe-
ria a la de Barcelona). També ens expHca com ar-
ribats a l'església, l'Àliga dansava davant del San-
tíssim Sagrament congallardo brio (2). 
Segons això, l'Àliga seria el primer entremès 
tradicional dels que coneixem a Mataró. Després 
sorgirien els Gegants, dels quals les primeres notí-
cies de què disposem són de 1712, i més tard la 
Momerota; si bé sostenim que la Momerota no es 
tractava d'un entremès tal com el coneixem ac-
tualment —bou de foc— sinó que no era altra cosa 
que el joc de la figuereta, on una persona disfres-
sada anava sacsejant una canya de la qual penjava 
una figa seca, per tal que els nens tinguessin difi-
cultat d'atrapar-la amb la boca. La darrera notícia 
de la Momerota, abans de la reaparició de 1979, 
és del 1882 (3). 
La segona notícia de l'Àliga de Mataró ja la 
trobem a la nostra ciutat, quan el 1645 la Confra-
ria del Sant Sepulcre es decideix a construir una 
Àliga per a la processó de Nostra Senyora d'agost. 
Aquesta Confraria era la que tenia cura de bona 
part de la festa major que antigament se celebrava 
el dia 15 d'agost, i fins i tot l'Ajuntament els ator-
gava subvenció (4). 
Per tal de construir l'Àliga demanen també 
ajut a la Confraria de la Minerva i reunit el Consell 
el dia 25 de juny de 1645 decideix aportar 14 lliu-
res (5). Hem de tenir present que la Confraria de 
la Minerva era qui organitzava les festes del Cor-
pus, i així s'entén com l'Àliga s'utilitzaria per la 
Festa Major i pel Corpus. 
Creiem doncs que aquesta era la segona Àliga 
que tindria Mataró, ja que la del 1600 s'hauria fet 
malbé. És curiós de ressaltar com en moltes oca-
sions s'ha assimilat el fet de tenir el privilegi de 
ciutat i l'Àliga; però en el cas de Mataró no va ser 
així (ja que es considera ciutat a partir del 1702) 
sinó que la iniciativa sorgí de forma espontània i 
independent del "Comú". 
A partir del moment de la seva construcció 
les notícies se succeeixen i especialment les tro-
bem al llibre de Caixa de la Confraria de la Miner-
va, de les quals assenyalem les següents: Pel Cor-
pus de 1712 es paga als músics per ballar los ge-
gants y la àliga y colom tafetà, el 1719 per apor-
tar l'aliga V lo colom, el 1720 es fa refresc per als 
portants dels gegants y l'àliga (6). Una de les no-
tes més curioses és la de 1716 on es diu aportar la 
Àliga, (ben entès, deixant lo calsat) sols selari y 
colom al que lo portar ab floch deu compra (7). 
Ben segur que el portant de l'Àliga s'encarregava 
de buscar el colom que la bèstia portava al bec, i 
aquest no era viu, sinó fet de roba (flocs de llana 
o cotó/colom tafetà). 
Una altra notícia ben rellevant és en les Or-
dinacions per lo règim i govern de la Confraria de 
la Minerva, apartat del Corpus, Quant en dit Octa-
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 25 
ESTUDIS 
vari van la Àliga, Gegants y timbalas se fan los pa-
pers següents: 
— 3 papers, ab 4 sous, 6 diners, quiscun per 
los tres minons serveixen al que porta la Àliga en 
las dos professons de Corpusy Octava. 
— 4 papers, ab 14 sous quiscun, per los 3 hò-
mens aportan los 3 gegants y al que aporta la Àli-
ga en las dos Professons, ab la circunstància de es-
tar obligats en fer una danza per quiscun dels Ad-
ministradors, ahont els assenalien en la carrera de 
la Professo (8). 
Amb aquest document sabem que lAliga 
anava acompanyada de tres minyons que porta-
ven les "Crossetes" per a sostenir la bèstia quan 
s'aturava. Sabem que es tractava en realitat de 
tres àligues petites, anomenades aligots. 
Tot i que era habitual que VÀliga sortís per 
la Festa Major (15 d'agost) i pel Corpus, algunes 
vegades havia sortit en altres solemnitats com en 
la processó que es va fer quan la fundació de les 
Caputxines el 1741 —consta que hi van anar els 
Gegants i VÀliga (9)— o pel 14 de maig de 1768 
per la canonització de sant Josep de Calassanç 
(10). 
En totes les processons VÀliga anava al cos-
tat del Santíssim Sagrament i, per tant, ben dife-
renciada dels gegants que precedien el seguici. 
Tant a Mataró com en d'altres llocs VÀliga era 
un dels elements més esperats i rellevants. 
La descripció més interessant de VÀliga ben 
segur que és la del Baró de Maldà, quan va venir 
per les Santes del 1799. Recordem que a partir de 
1772 les Santes esdevenia festa, si bé es conserva-
va encara la de la Mare de Déu d'Agost. També 
anà a la Professo la tant celebrada Àguila de Ma-
taró, esta no ab lo coll tort, si que dret, ab lo co-
lom en son bech dorat, y no fent cap moviment 
lo animaló, qui sap si era mort, faltant lo requisit 
a l'àguila de tenirse un poch de hmpiary los Agui-
lons eran minyons, sens bech dorat com los oTims 
de Barcelona, ni tampocb ab vestits dprats los de 
Mataró, si que ab jupa o altre vestidura al us de la 
marina y la cara sens bech, es a dir, natural com 
tots la tenim (11). 
Ben segur que a principis del segle XIX va 
deixar d'existir l'àliga i si tenim en compte el que 
diu el Baró de Maldà no devia trobar-se en gaire 
bon estat l'any 1799, any que per altra banda s'es-
trenaven nous gegants. 
Tot i així ens trobem que l'any 1848, l'Ajun-
tament pren l'acord de buscar els recursos neces-
saris per construir 4 gegants, l'aliga i la mulassa 
(12). Malgrat aquesta decisió la construcció d'u-
na nova àliga no es va materialitzar. 
EL NOM 
Pot sobtar el fet que s'hagi fet referència en 
tot l'article a l'àliga i no a l'àguila, nom bastant 
comú en l'actualitat per a designar l'au. El fet 
obeeix exclusivament que en la majoria dels docu-
ments mataronins del segle XVIII es coneix aques-
ta figura amb el nom ú"àliga. Cal dir que, en al-
guns casos, principalment en escrits no mataro-
nins, surt l'àguila (Baró de Maldà), però és una re-
ferència isolada. Segons Coromines àguila és la for-
ma general en català antic i la que avui tendeix a 
tomar a predominar sobre l'àliga. Aquesta es deu a 
una metatesi fortament afavorida per fets molt res-
pectables de la forma interna de ta nostra llengua. 
... la influència d'ala que en semblava la base 
radical... Coromines discrepa d'Alcover-Moll que 
assenyala que el mot àguila s'estén especialment 
entre la gent llegidora, mentre que àliga es reserva 
per a les persones menys cultes. L'insigne filòleg 
diu que àliga ja s'usava al segle XVI i que, no sols 
no és cosa de gent més o menys llegidora, sinó 
que, en tot el segle XIX i primer terç del XX, àliga 
fou la forma usual. Al final, però, ell mateix recla-
ma el retorn a les arrels llatines i originals que Fa-
bra ha propugnat (13). 
A Mataró, per tot el que s'ha dit, mantin-
drem la forma Àliga i Aligot per designar aquestes 
figures, tal com s'havien anomenat fins al moment 
que van desaparèixer. 
L'àguUa de Barcelona amb la seva cobla de ministrlls als finals del segle XVIU. 
(Reproduït de AMADES, Joan. Gegants, Nana i altres entremesos, José J. de Olafieta, Editor) 
26 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
« ^ " " * 
« . *. 
• — ^ • · 
l«irvv- -«M 
u; 
2Ï 
L'àliga de Girona a principis de segle. 
(Reproduït de CAPMANY, Aureli, Costums i tradicions catalanes). Editorial Laia, S.A. 
FUNCIÓ I INTENT DE DESCRIPCIÓ 
Hem pogut veure abans que l'àliga es relacio-
nava sempre amb grans solemnitats i que concre-
tament sortia per Corpus i per la Festa Major. El 
seu paper se centrava doncs en les dues processons 
i sols en casos excepcionals, com per la canonitza-
ció d'algun sant, havia fet aparició. 
L'Àliga anava acompanyada de tres aligots 
que portaven les "crossetes" i aguantaven la cua i 
les dues ales de la figura quan s'aturava. Sembla 
ser que aquests aligots eren semblants als de Bar-
celona i anaven amb la cara destapada, sense bec, 
si ens refiem de la descripció del Baró de Maldà. 
Podem pensar que es tractava de figures similars a 
les de Pollença o de Girona? 
Pel que fa a la música hem trobat diferents 
opcions en el curs dels anys. Cal dir en primer lloc 
que el ball de l'àliga, quan s'interpretava dins de 
l'església, es feia al so d'instruments de corda (Jo 
ciego). Al carrer s'havia acompanyat de cobla de 
ministrils i de flabiol i tamborí. Es desconeixen 
totalment les tonades que s'interpretaven, si bé 
el ball era majestuós i atraient segons la descrip-
ció de RebuUosa. L'esmentat ball només es realit-
zava allà on era acostumat i manat. (14). 
A Barcelona l'àliga es guardava en una casa, 
apart de les altres figures, i d'aquest fet en sorgí 
la denominació del carrer de VÀliga (prop de l'ac-
tual carrer d'En Jaume I). El dansador de l'àliga, 
com l'anomenaven, havia de passar unes serioses 
oposicions abans de ser digne de tal mèrit. A Ma-
taró se'l coneixia pel portant de l'àliga. Malaura-
dament no disposem de cap dibuix ni gravat de 
com podia ser l'àliga de Mataró, encara que tenim 
algunes pistes que ens fan pensar en una figura si-
milar a la d'Olot o la de Girona. 
Les ales un xic desplegades, coll dret, bec 
daurat amb colom dintre i també corona reial da-
munt el cap. El colom devia ser de roba (flochs 
de llana/tafeta). En altres llocs el posaven viu i 
després el subhastaven. L'altra referència interes-
sant és la de la processó del Corpus a Barcelona 
durant el segle XVIII, de la qual en mostrem una 
ampliació (15). 
Aquest article ha pretès d'oferir una visió 
breu, però fonamentada, d'una de les figures tra-
dicionals més rellevants i, alhora, la més antiga, se-
gons les notícies de què disposem. Bo seria poder-
la veure pels nostres carrers ben aviat i així engrui-
xiria els elements populars de les nostres festes. 
Pere M. Ibern i Regàs 
Imma Caballé i Martín 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 27 
ESTUDIS 
Les àguiles de Pollença. 
(Reproduït d'Arxiduc Lluís Salvador. 
Costumbres de los Mallorquines), José J. de Olaneta, Editor. 
NOTES 
1.- L'àliga ha tingut la consideració de símbol de la 
Justícia des de temps remots. Els bestiaris medie-
vals caracteritzen l'àliga com aquella au que vola 
fitant el sol i que rebutja els seus fills que no són capa-
ços de fer-ho. 
FÀBREGAS, Xavier. El llibre de les bèsties. Edi-
cions 62. Barcelona 1983. 
2.- Papers del P. Rius, lligall núm. 1. Manuscrit que 
transcriu el text de Jaime de RebuUosa Relación 
de las grandes fiestas de Canonización de San Rai-
mundo de Penyafort. Biblioteca de la Caixa d'Estalvis 
Laietana. Mataró. 
3.- IBERN, Pere M. La Momerota a Mataró. "Quadern" 
núm. 4. Escola de Grallers de Sitges. 1983, p. 80. 
4.- Arxiu Municipal de Mataró (AMM). Llibre d'acords. 
2 d'agost de 1683. 
5.- Museu Arxiu de Santa Maria (MASM). Confraria de 
la Minerva. Llibre de deliberacions. Fl/0014. 25 de 
juny 1645. 
6.- MASM. Confraria de la Minerva. Llibre de Caixa. 
Fl/0021. 
7.- MASM. Confraria de la Minerva. Llevador i notes. FL 
8.- MASM. Confraria de la Minerva. Ordinacions per lo 
règim i govern. F1/0017. 
9.- POU, Josep. El convent i la comunitat de monges 
Caputxines de Mataró. Mataró 1922. 
10.- "Semanario de Mataró", 22 d'agost 1891. 
11.- AMAT i de CORTADA, Rafael. Copia del passeigy 
detenció de los dias 27 y 28 de juliol en la ciutat de 
Mataró... 1799. Transcripció a la revista "Museu", 
p. 80 de l'original a l'Institut Municipal d'Història de Bar-
celona. Mataró, 1949,1950. 
12.- AMM. Llibre d'acords. 23 d'agost 1848. 
13.- COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i com-
plementari de la llengua catalana. Ed. Curial. Barce-
lona, 1980. 
ALCOVER-MOLL. Diccionari català-valencià-balear. 
Ed. Moll. Palma de Mallorca, 1983. 
14.- Un dels llocs on preceptivament es realitzava era 
damunt del presbiteri, fins que l'any 1753 va ser 
prohibit pel bisbe, en el cas de Barcelona. 
15.- AMADES, Joan. Gegants, Nans i altres entremesos. 
Palma de Mallorca, 1983. 
BIBLIOGRAFIA. 
AMADES, Joan. Costumari català. Ed. Salvat - Eds. 62. 
Barcelona 1982-1983. 
ARMENGOU, Josep. La Patum de Berga. Berga 1973. 
CHIA, Juliàn. Las festividades del Corpus en Gerona. Gi-
rona 1890. 
LLOMPART, Gabriel. Las dguilas del Corpus de Pollensa 
(Mallorca) y la interpretación del àguila procesional 
en el Levante espanol. "Revista de dialectologia y 
tradiciones populares" núm. XXIII. Madrid 1967. 
MASSIP, J. Els jocs o entremesos de la professió. 
MILÀ i FONTANALS, Manuel. Z)e algunes representa-
cions catalanes antigues i vulgars. "Revista de Cata 
lunya". Vol. 2. Barcelona 1862. 
PLA CARGOL, Joaquim. Tradiciones, santuarios y ti 
pismo de las comarcas gerundenses. Girona 1945 
PUIGGARI, J. Les bèsties del comú. "La Renaixença" 
Barcelona, 1883. 
28 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


L'àliga de Mataró, un entremès tradicional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert