Revistes Catalanes amb Accés Obert

245XXV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2008
NORMES PER ALS NOSTRES COL·LABORADORS
Amb la finalitat d’aconseguir una millor unitat d’exposició i coherència en
la totalitat dels treballs que es presenten a les Sessions d’Estudis, i un estalvi de
temps i de feina en la seva publicació, agrairem als nostres col·laboradors que
vulguin subjectar-se a les normes d’edició següents, que hem seleccionat d’entre
alguns prestigiosos manuals i repertoris d’estil i de publicacions de temàtica
històrica.
REDACCIÓ DELS TREBALLS
Els treballs hauran d’ésser inèdits i el seu àmbit geogràfic es limitarà al
Maresme. Hauran d’ésser presentats escrits a màquina, a doble espai, sobre fulls
DIN A4 (30 línies per 70 espais), deixant un marge a l’esquerra d’uns dos
centímetres aproximadament, amb una extensió màxima de quinze pàgines. En
qualsevol cas, atès que és molt difícil d’establir el límit en format DIN A4, es
considerarà que amb text, imatges i quadres, no podrà superar les vint pàgines
del format final de presentació de la Sessió d’Estudis, de les quals, com a màxim
deu, poden ser d’imatges i gràfics. S’ha d’adjuntar suport informàtic.
És convenient dividir la comunicació en subseccions, amb els seus
corresponents subtítols, i evitar les grans digressions que puguin trencar el fil de
l’exposició o narració, o fer-la poc intel·ligible. Si el tema ho requereix, finalitzar
el treball amb unes curtes conclusions o resum de tot allò inèdit o d’interès que
s’hagi aportat sobre el tema o qüestió.
En la redacció, caldrà tenir present les següents recomanacions:
Escriure en majúscula els títols de dignitats i els nobiliaris, quan vagin sols,
com el Papa, el Rei, però no pas si segueix el nom propi: el papa Joan XXII, el
rei Felip IV, i quan es tracti simplement d’un genèric: els reis en la història, etc.
Els noms de sants, bisbes, batlles, beats, etc., s’escriuran en minúscula, quan es
tracti de noms genèrics, però es farà en majúscula en els topònims o en els casos
que tinguin un caràcter singular. Així, sant Martí, referint-nos al sant, però
l’església de Sant Martí, carrer de Sant Martí, l’arc de Sant Martí, etc. També
s’escriuran en majúscula quan formin part del títol d’un col·lectiu o d’una
institució, com ara, Confraria de Pescadors de Sant Elm, etc...
246 XXV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2008
Quant a carrers i places cal no fer ús de la juxtaposició, que tant de moda
ara s’ha posat, i no escriure Via Europa, sinó Via d’Europa, ni carrer Sant Pere,
sinó carrer de Sant Pere.
No es posaran entre cometes ni en cursiva els noms d’entitats, partits
polítics, organismes, etc. escrits en un idioma distint al català, com ara Partido
Socialista Obrero Español, Ministerio de Obras Públicas, etc.
Cal tenir present que la numeració dels segles sempre ha d’anar en
versaletes, però, la dels reis en rodó. Exemple: segle XVIII, el rei Carles XVIII.
Una altra recomanació és de fer un ús molt limitat de la lletra cursiva, que
es deixarà exclusivament per als títols de tota classe d’impresos, siguin llibres,
revistes, butlletins, etc. Ocasionalment, podrà usar-se en casos de vocables solts
o d’expressions molt curtes en idioma distint al del text. De la lletra negreta,
només se’n farà ús per a titulars, i sempre que s’hagin exhaurit tots els recursos.
També s’escriurà amb lletres els nombres del 0 al 10, i els formats per dos
mots com a màxim (cinc, vuit, nou, onze, vint-i-dos, trenta-tres, etc.), excepte
si van precedits d’una unitat física o monetària. Exemple: Dos homes, quaranta-
dues persones, 1.140 euros, 16 graus, etc.
TRANSCRIPCIÓ DE TEXTOS
En el cas d’haver d’intercalar dins del treball algun document o fragment
d’un altre treball, es tindrà present: a) Si es tracta d’un mot o d’una frase curta,
copiar-la entre cometes angulars «...»; b) Si és un text d’alguna extensió, fer punt
a part i transcriure’l tot deixant un petit marge a l’esquerra i amb un cos de lletra
més petit, per tal que no es confongui amb el redactat del propi autor. En tots
els casos caldrà posar cometes inicials i finals al text transcrit.
Si el document o la part transcrita fos excessivament llarg, caldrà pensar
amb la conveniència de posar-lo en forma d’annex documental al final del treball,
sobretot si hi ha d’haver més d’un document. En les transcripcions, es recomana
desfer totes les abreviatures, regularitzar l’ús de majúscules i minúscules, i,
també, regularitzar d’una manera moderada la puntuació, per tal de fer el text més
intel·ligible. Cal que la transcripció sigui precedida d’unes ratlles en lletra cursiva
a manera de breu regest o resum.
INSERCIÓ DE NOTES EN EL TEXT
Les notes es numeraran correlativament de l’1 al final, i s’indicaran en el
text mitjançant números volats o exponents. En cas que no sigui possible, bastarà
posar-los dins d’un parèntesi, però la impremta ho passarà a números volats.
247XXV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2008
CITES
a) Cites de llibres.- Se seguirà aquest ordre: nom i cognom de l’autor o
autors, i el títol de l’obra. Seguidament, el lloc i any d’edició tancats dins d’un
parèntesi, per acabar amb el núm. de la pàgina, o de la primera i darrera, enllaçades
amb un guió. Tipogràficament, el nom de l’autor o autors aniran en versaletes
i el títol de l’obra en cursiva; el lloc i any d’edició, en rodó.
Això, pel que es refereix a la primera vegada que se citin; les següents poden
fer-se d’una manera abreujada, és a dir, indicant només el cognom de l’autor i
una o diverses paraules que identifiquin el títol del llibre. Cas que l’obra es
compongui de més d’un volum, la numeració del volum que se citi s’expressarà
amb xifres romanes. Si es tracta de revistes o butlletins, s’indicarà llur número
o les dades precises per identificar-los.
Exemple: PIERRE VILAR, Catalunya dins l’Espanya moderna, II (Barcelona
1964), 370-371. En endavant, bastarà posar Vilar, Catalunya, II, 370-371.
Convé tenir present que el nom de l’autor només va en versaletes quan
forma part de la referència bibliogràfica; en canvi, anirà en rodó quan formi part
del text. Exemple: «Tal com ho exposa Pierre Vilar, en la seva obra Catalunya
dins l’Espanya moderna, quan es refereix etc.»
També cal tenir present que si el nom de l’autor és escrit en grafies antigues,
caldrà actualitzar-lo. Així Francesch Carreras y Candi, es posarà Francesc
Carreras i Candi.
Si es fes indispensable indicar el nom de l’editorial o institució editora o de
la col·lecció que forma part el llibre, aquestes dades es poden intercalar a conti-
nuació del seu títol en caràcters rodons. Exemple: Francesc Costa, Mataró al
segle XIX, Episodis de la historia, Rafael Dalmau, editor (Barcelona 1993), 4-8.
b) Cites d’articles de revista.- Quant al nom i el cognom de l’autor o autors,
es farà com s’ha indicat per als llibres. En canvi, el títol de l’article es posarà en
rodó i entre cometes angulars, i el títol de la revista en cursiva; lloc i anys d’edició,
com en els llibres. En successives edicions pot fer-se abreujadament.
Exemple: ROBERT RICHARD, «Le financement des armemments maritimes du
Havre au XVIII siècle», Revue d’Histoire economique, núm, l (Paris 1969), 121.
En endavant, bastarà posar: RICHARD, «Le financement», 121.
c) Cites de fonts arxivístiques.- En aquest cas, caldrà adoptar la classifi-
cació que tingui disposada l’arxiu respectiu. Cal tenir present que la primera
vegada que se citi un arxiu s’indicarà el seu nom complet i, si cal, el lloc on es
troba. A continuació, el nom d’aquest arxiu s’expressarà amb sigles dins d’un
parèntesi rodó precedit del signe (=), i aquestes sigles seran la forma de fer-ho
en citacions successives.
248 XXV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS - 2008
Exemple: Arxiu de la Corona d’Aragó (=ACA), Reial Cancelleria. En
endavant només caldrà posar ACA, Reial Cancelleria. Si aquesta citació s’hagués
de repetir moltes vegades, la primera vegada podria abreujar-se així: (=ACA,RC).
Si el llibre conté moltes referències a arxius distints, les sigles de cadascun
poden indicar-se al començament del treball.
El títols o capçaleres de manuscrits, cal posar-los entre cometes rectes per
diferenciar-los de les obres impreses. Exemple: Museu Arxiu de Santa Maria.
Mataró (=MASMM), «Libre dels òbits y funeràries i cantars de la sglesia
Parrochial de Sta. Mª de Mataró».... Endavant, posar MASMM, «Libre dels
òbits».
Quan es tracti de manuscrits, cal tenir cura de fer constar el número del
foli o folis amb la indicació de si són recto o verso, d’una forma abreujada, amb
lletres volades, així: f. 33v.
Es posaran en rodó tots els títols que no són originals, sinó que són el
resultat d’un costum o de la manera d’indicar-los l’autor, o l’arxiu on són, com
ara, Visites pastorals, Contractes, Acords, etc., o en cursiva si són en llatí, com
Registrum Gratiarum.
Amb caràcter general, sempre que una nota sigui idèntica a la seva immediata
precedent, es pot substituir per la sola indicació d’Ibídem.


Normes per als nostres col·laboradors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert