Welling Flensborg, Matias

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quaderns d'Intel·ligència Competitiva, Vigilància Estratègica, Científica i Tecnològica 
QUIC&VECT 2 (2009), Edició 1,  68 - 69 
 
68 
 
REVIEW: “An introduction to infometrics” 
 
Information Processing and Management 
Volume 28, Issue 1, Pages 1-3 
Jean Tague-Sutcliffe (1992) 
(Review per M. Welling Flensborg) 
e-mail: m.welling.flensborg@gmail.com 
 
 
L'article explora l'evolució recent de l'Infometría, la bibliometria i la cienciometría, com a 
camps d'estudi que s'han anat definint la segona meitat del segle passat. 
El concepte d'infometría va passar a ser habitual entre acadèmics de fora de la vella Europa 
només en els últims 5 anys, definint-se com un camp general d'estudi que inclou els abans 
esmentats camps de Cienciometría i Bibliometria. Encara així, l'acceptació del terme Infometría 
data de la "Conferencia Internacional de Bibliometria i Teoria de la Informació" que va tenir 
lloc a Bèlgica el 1987. L'esmentada conferència passaria a adoptar el nom de "Conferència 
Internacional d'Infometría" més endavant. 
 
Actualment s'entén per Bibliometria l'estudi dels aspectes quantitatius de la producció, difusió, i 
ús de la informació registrada. Per a l'esmentat estudi, es recorre al desenvolupament de models 
i mesures matemàtiques, que a la seva vegada ajuden a realitzar prediccions i a la presa de 
decisions en general. Cienciometría per la seva part es defineix actualment com l'estudi dels 
aspectes quantitatius de la ciència entesa com disciplina o activitat econòmica. És part de la 
sociologia de la ciència i la seva finalitat principal és ajudar el desenvolupament de polítiques 
en l'àmbit de la ciència. Implica estudis quantitatius d'activitats científiques, incloent, entre 
d'altres, la publicació d'articles científics i és precisament per això que la frontera entre 
cienciometría i bibliometria pot ser de vegades difusa. Finalment, es defineix Infometría com 
l'estudi dels aspectes quantitatius de la informació, sigui com sigui la seva forma o el seu origen 
(no es centra únicament en informació bibliogràfica o informació que sigui de fonts 
científiques). Així doncs el camp de l'infometría explora també els aspectes quantitatius de la 
informació de registre informal, de registre oral, o en general tota aquella informació que escapa 
al camp d'estudi de la bibliometria o la cienciometría. 
 
L'article prossegueix posant èmfasi en que la qualitat d'un model infomètric es defineix per la 
seva capacitat de resumir, en termes de pocs paràmetres, les característiques de molts grups de 
dades: la seva forma, la concentració, la seva dispersió, o la manera en la que van canviant al 
llarg del temps. A més, els models permeten fer prediccions de comportaments futurs i aïllar 
l'efecte que certs factors tenen en variables que siguin d'interès. En resum, els models per si 
mateixos, conjuntament amb les mesures derivades d'ells, són una ferma base d'ajuda a la presa 
de decisions. 
 
Els principals camps d'estudi de l'infometría són: 
1. Aspectes estadístics de la llengua, de la paraula, i de la freqüència d'aparició de frases, 
tant en texts com a índexs (sigui en suport físic o electrònic) 
2. El ritme de producció d'articles científics, mesurat pel nombre d'articles publicats, o el 
grau de col·laboració dels autors en projectes d'investigació; 
3. Característiques de les fonts de la publicació; 
4. Anàlisi de citacions: Agrupació per autors, articles, institucions, revistes, països; 
5. Usos de la informació: fluxos de circulació a la biblioteca, ús intern de llibres, ús diari, 
ús de les base de dades, etc.; 
6. Obsolescència de la literatura, segons el mesurat pel seu ús i citació; 
7. Creixement de la literatura en bases de dades i biblioteques, (especialment la 
identificació de nous conceptes emergents). 
 
Welling, M. / QUIC&VECT 2 (2009), Edició 1,  68 - 69 
 
 
69 
 
A més d'aquestes àrees d'estudi "tradicionals", els autors consideren que l'infometría també 
inclou els següents camps: 
 
8. Mesura i definició de la informació; 
9. Tipus i característiques de les mesures de recuperació d'informació 
 
L'article llavors aprofundeix en els diversos autors que han contribuït a l'estudi i a la definició 
de conceptes en el camp. Es pot destacar que l'article va ser editat el 1995 per tant no es fa 
menció explicita a les Tecnologies de la Informació i el seu impacte en el camp de l'Infometría. 


REVIEW: "An introduction to infometrics"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert