Llovet, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
La reproducció en miniatura d''una fragata de guerra, procedent de les antigues escoles 
de nàutica de Mataró, propietat de l'Ajuntament mataroní, des del 1937 és en dipòsit al 
Museu Marítim de Barcelona. Joaquim Llovet la documenta tot seguit. 
LA MAQUETA DE LA FRAGATA DE GUERRA 
DE L'ANTIGA ESCOLA DE NÀUTICA DE MATARÓ 
El Museu Marítim de Barcelona, que Tany 
passat va celebrar els 75 anys de la seva fundació, 
conserva, entre les peces d'interès històric, una 
reproducció en miniatura d'una fragata de guerra, 
procedent de les antigues escoles de nàutica de 
Mataró, que és propietat de l'Ajuntament de la 
nostra ciutat. 
LES ESCOLES DE NÀUTICA DE MATARÓ' 
Abans que tot, farem una breu síntesi 
d'aquestes escoles mataronines. La primera s'obrí 
a l'any 1781 i deu anys més tard hom disposà la 
seva agregació a l'escola d'Arenys de Mar. Per 
contra, l'any 1798, l'ordre fou en sentit contrari, 
és a dir: que l'escola d'Arenys passés a incorporar-
se a la mataronina. Per albergar la nova escola 
resultant, la Confraria de Sant Elm de mariners de 
Mataró féu aixecar una casa de dos cossos en 
terrenys de l'antiga drassana, al carrer de Sant 
Felicià, i dotà el centre escolar amb material idoni 
per al seu funcionament. Però abans d'acabar el 
mateix any, una reial ordre disposà que tant Mataró 
com Arenys de Mar, tinguessin la seva pròpia 
escola de nàutica. 
Ignorem fms quan durà l'escola mataronina. 
Allò que sí sabem és que a l'any 1821 s'anà cap 
a habilitar la «casa nàutica» per restablir-hi l'escola, 
sota la protecció de l'Ajuntament, com així es féu. 
Però potser fou per poc temps, perquè l'any 1829, 
l'Ajuntament de Mataró demanà al rei el trasllat 
de l'escola d'Arenys de Mar a Mataró. El rei no 
ho aprovà, però va autoritzar la reobertura a 
Mataró de l'escola suprimida el 1792, segons que 
llegim. Aquesta nova escola s'inaugurà l'any 
següent, també sota la protecció municipal, i, per 
concessió reial, rebé subvenció de la Junta de 
Comerç de Barcelona, del dret de periatge. El 
1850 hagué de tancar com a conseqüència de la 
reestructuració que, per reial decret, es féu dels 
estudis de nàutica a tot l'Estat espanyol. 
El 1868 la Junta revolucionària de Mataró 
-dins l'anomenada Revolució de Setembre- prengué 
l'acord de restablir l'escola de nàutica local. Però 
fms dos anys després no es pogué obrir, cosa que 
es féu en l'edifici de la comandància de Marina, que 
era el local que abans ocupava l'escola. Poc després 
(1871), s'anà cap a l'agregació d'aquesta escola a 
l'establiment lliure de segon ensenyament que 
l'Ajuntament -a l'empara d'un decret del gener de 
1869-, sostenia a les Escoles Pies de Santa Anna, 
només que les assignatures de pilotatge i maniobra 
es donarien en el local d'aquella comandància. 
Aquesta nova situació acadèmica va tenir poca 
durada a causa de la normativa estatal aprovada 
l'any 1874 en matèria de centres d'ensenyament i 
d'estudis nàutics. El nostre Ajuntament tomava a 
insistir, l'any següent, en la reposició de l'escola de 
nàutica a la ciutat, però res més en sabem. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
E S T U D I S 
EXAMEN 
T E O R I C O P R A C T I C O , 
ÇUE LA REAL ESCUELA DE NÀUTICA 
DEL GREMIO DE MAREANTES 
DE LA I 
CIUDAD DE MATARÓ, 
ESTABLECIDA EN EL EDIFICIO 
VUE CONbTHUVÒ EN Sü ASTILLERO PROPIO, 
CEIEBRARA 
el dia}/, de Septiembre de 1798 
A LAS p DE LA MAÍÍANA Y 4 DE LA TARDE, 
SÍENDO SU JUEZ CONSERVADOR EL MI-
nisifij de la Província D. JOSÉ DE M£LLA> 
r MAESTROS 
Primero cl Tenienie de Fragata graduado Don 
Josc Baralt, y Segundo el Alferez de la misma 
Don Josc Bassó. 
LPJ j^hmaoí qat se txpTttan à contimaclon , q-te son toiot 
del farf·o del Segundo Mattira Don José Hassó satiifarànt 
(pnr ballant esaminoiloí anlrt dt la obertura de la Eicut-
ta ) íoí que eiian à carga del Priwurv) à lo que se les prt-
gunlóre (n hs ocbo libroi de lei Elemcntos Geomeiricçt 
de Euchdeí, Ceomefrij , Trigonometríat phna y •sferica^ 
ii^m el Traiado de Fernaniez , Coimograjia , Geogra-
fia , y Nevegacion. 
te^VB-- : ^ ^ ^ E : 
Con licemia : Mataró Por JUAN ABAPAL Impre»or. 
EL MODEL DE FRAGATA 
Programa d'exàmens de l'Escola de Nàutica de Mataró. 
Any 1798 (Propietal de Fills d'August Ribas de Malaró). 
«....los demàs enseres, como la fragata, etc, 
pertenecientes al gremio de Mareantes de esta 
Ciudad»."* 
Tancada l'escola, Tany 1850, tots els estris van 
romandre en el mateix local, que també ocupava la 
comandància de Marina, al carrer de Sant Felicià. 
El 1868 es torna a fer esment de la fragata, en 
ocasió que a la Junta revolucionària de Mataró, en 
resoldre reobrir l'escola de nàutica a la ciutat, se li 
presenta el dubte de qui era la propietat del model 
de fragata que existia en aquella comandància, de 
quan hi havia hagut l'escola.'' Més tard, desaparegut 
l 'ensenyament nàutic a la ciutat d 'una manera 
definitiva, la maqueta de fragata va romandre a la 
comandància de Marina, però no hi fou pas oblidada. 
Se sap que l'any 1878 la fragata fou restaurada pel 
caporal de mar Pere Pons i Mirambell, segons en fa 
un elogi la premsa de l'època.'' 
Més endavant, el 4 de març de 1890, el rei, 
i en el seu nom la reina regent, disposà la cessió 
a les escoles mataronines de tots els efectes de 
l'escola de nàutica de Mataró, a excepció del model 
de fragata, que havia d'ésser lliurat a l'Asil Naval 
de Barcelona.^ 
Abans ens hem referit a la inauguració, l'any 
1798, d'una escola de nàutica a Mataró, en un 
casal que la confraria de mariners de la ciutat féu 
aixecar en terrenys de la drassana, i que la mateixa 
confraria tingué cura de proveir del material 
necessari per a l'ensenyament del pilotatge. Ara. 
afegirem que aquest material consistí en instruments 
nàutics, cartes, mapes, taules, bancs, rellotge i 
també una maqueta de fragata i la taula per 
assentar-la. Sabem que el cost d'aquesta fragata 
fou de 461 lliures 1 sou 10 diners, i el de la taula 
59 lliures, 17 sous 6 diners, i igualment que el 1810 
es pagaren 49 lliures per canons, curenyes i demés 
pel mateix model d'embarcació.^ 
Quan l'escola cessà la seva activitat, tots 
aquests materials quedaren en el seu local, propietat 
del gremi de mar. A les gestions per reobrir el 
centre l'any 1821, l'Ajuntament arribà a un acord 
amb els zeladors d'aquell gremi, a fi que facilitessin 
la «casa nàutica» amb tots els útils escolars,' i és 
de creure que amb ells aniria compresa la fragata. 
Ho diem perquè en la següent nova etapa del centre 
que s'inicià el 1830, en un inventari del seus efectes, 
aixecat el 1844. entre altres coses, s'hi consigna: 
Òbviament, aquesta decisió no agradà als 
mataronins. Tot seguit, el seu alcalde, Marcel·lí 
Roca, s'adreçà al ministre de Marina, exposant-li 
que en suprimir-se la comandància de Marina havia 
quedat en poder de l'ajudantia del mateix ram, 
entre altres objectes: 
«...una pequeiia fragata en mal estado, regalada 
y destinada por la Junta de Comercio de Barcelona, 
según noticia, para los alumnes de la Escuela de 
Nàutica»." 
Roca també explica al ministre que la fragata 
només podia tenir valor per a Mataró, com a record 
d'aquella extingida escola i de la preponderància de 
la seva marina. Li demanava, per tant, la cessió en 
propietat de la fragata a l'Ajuntament, o, si més no, 
de tenir-la en dipòsit. El rei i en el seu nom la reina 
regent, accedí a aquesta petició, concedint la fragata 
a l'Ajuntament de Mataró, tot modificant en aquest 
sentit la R.O. del 4 de març abans esmentada.'' 
En la relació dels efectes de l'escola que, en 
data de 29 d 'abr i l de 1890, foren lliurats a 
l'Ajuntament, s'hi descriu: 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
FSTUDIS 
La IVayala de TEscüIa de Nàutica de Mataró 
(Foto Museu Marítim de Barcelona) 
«Un modelo de Fragata algo deteriorada del 
aparejo y casco, completo de velamen con su 
bandera nacional con escudo, colocado sobre una 
mesa giratòria de madera»,'" 
Aquest model fou instal·lat a l'Arxiu municipal, 
ai segon pis de la Casa de la Ciutat. Precisament, 
Josep Manen, que era l'arxivcr d'aleshores, deixà 
constància d'aquest fet al seu dietari, al mateix 
dia i any, tot afegint que la fragata era: 
«lo tipo de las fragatas que asistiren al combat 
de Trafalgar y model de la fragata anomenada 
Santa Maria de la Cabeza»V 
Remarquem que aquesta és la primera vegada 
que trobem que es dóna nom a la fragata. D'on ho 
trció Manen?'-
Seguidament , hom procurà de restaurar 
novament el model . El 13 de maig següent 
l'Ajuntament aprovà un dictamen destinant 250 
pessetes per als materials i treballs a esmerçar en 
aquesta restauració.'* El mataroni Llorenç Andreu 
-un antic capità de la marina mercant-, amb l'ajut 
d'altres marins, s'encarregà de dur-la a bon terme 
i de deixar cl vaixell degudament aparellat.'"* 
L'any 1893 un periodista barceloní visità 
TArxiu municipal de Mataró i en referir-se a la 
fragata també li dóna cl nom de Santa Maria de 
la Caheza, i encara afegeix que aquesta nau havia 
format part d'una expedició que anà l'any 1775 a 
l'estret de Magallanes per aixecar uns mapes de 
la zona. Aquest periodista, no justifica, però, tota 
aquesta informació.'^ 
El model de fragata romangué així conservat 
a l'Arxiu municipal, fms que a l'any 1930 fou 
traslladat a l'immoble del Carreró, que avui oeupa 
cl Museu Municipal, potser formant part del 
projecte de reorganització que hom desitjava fer 
aleshores del museu i arxiu de la ciutat."• 
Més endavant, pel març de 1933, l'Institut 
Nàutic de la Mediterrània, que havia estat creat a 
Barcelona sota els auspicis de la Generalitat de 
Catalunya, amb cl propòsit de formar un museu 
marítim, va demanar a l'Ajuntament de Mataró la 
cessió de la fragata (a la petició se'n diu eorbeta) 
amb destinació a aquell futur museu. L'Ajuntament, 
presidit per l'alcalde accidenta! Jaume Recoder i 
Esquerra, d'acord amb cl dictamen de la comissió 
de Foment, va resoldre no accedir a aquesta 
petició, tot argumentant la negativa amb aquests 
termes: 
«En el Museu Marítim nostre model no seria 
més que un de tants exemplars del passat de la 
Marina Catalana, i en ei Museu Municipal de 
Mataró és el testimoni únic d'un passat que no es 
pot deixar en oblit».'^ 
En el seu dictamen, la comissió de Foment 
expressava també la seva voluntat d'augmentar 
els fons del Museu municipal, tan bon punt estigués 
instal·lat en cl local que no trigaria a tenir 
l'Ajuntament, és a dir, cl casal de l'actual Museu 
Municipal, al Carreró."^ 
Dins d'aquest corrent en pro d'un museu local, 
l'any 1934, per les fires de Mataró, s'organitzà 
l'anomenat Pavelló de la Ciutat, a l'cdifici de la 
Casa de Cultura que la Caixa d'Estalvis de Mataró 
acabava d'aixecar a la plaça de Santa Anna. 
Aquest pavelló consistí en una exposició d'objcctcs 
d'interès artístic i arqueològic local, i en el lloc 
central de la mostra, hi fou instal·lada la fragata 
de l 'antiga escola de nàutica de Mataró, a la 
contemplació del públic visitant.''' 
Però, pocs anys després, el 1937, durant la 
Guerra Civil, interessant al Museu Marítim de 
Catalunya d'augrnentar els seus fons, va demanar 
a l'Ajuntament de Mataró la cessió del model de 
fragata, i altres objectes de tema marítim que 
posseís. Aquesta vegada, l'Ajuntament, presidit per 
Ramon Molist i Valls, com a alcalde accidental, va 
FULLS DLL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
resoldre, el 2 de març del mateix any, íer lliurament 
de la fragata de l'extingida escola de nàutica a 
aquell museu, amb caràcter de dipòsit.'" 
El model de fragata de l'antiga Escola de Nàutica de Mataró, al 
Pavelló de la ciutat, Casa de Cultura de la Caixa d'Estalvis de 
Mataró. Fires de l'any 1934 (Caja de Ahorros y Monte de 
Piedad de Mataró. Obras Sociales |s.d.]). 
D'acord amb això, el 8 del mateix mes se 
signà un contracte entre un representant de 
l'Ajuntament i el delegat de la Generalitat de 
Catalunya a aquell museu, mitjançant el qual 
l'Ajuntament de Mataró cedia el model de fragata 
al Museu Marítim de Catalunya, en qualitat de 
dipòsit sine die. Entre altres clàusules, el Museu 
Marítim s'obligava a retornar el model a 
l'Ajuntament de Mataró si ho demanava, i a 
restaurar la fragata per tenir-la en condicions 
d'exposició al públic.-' 
Acabada la Guerra 
autoritats del nou règi 
Catalunya, que s'havia 
reials de Barcelona, 
Diputació Provincial, 
Marítimo de Barcelona, 
de fragata propietat de 
on roman encara.-
Civil, per disposició de les 
m, el Museu Marítim de 
instal·lat a les drassanes 
passà a pertànyer a la 
amb el nom de Museo 
i en ell va quedar el model 
l'Ajuntament de Mataró, 
Tornarà algun dia a la nostra ciutat, al seu 
Museu Municipal? 
Joaquim Llovet 
NOTES 
I.- Aquest resum és extret de JOAQUIM LLOVET. Matarà. 
Dels orígens de la vila a Is ciulal contemporània (Mataró 
2000), 228-229. 344-345. Veg. també FRANCESC COSTA I OLLER. 
Mataró liberal. 1820-1856 (Mataró 1985), 311-312. 
2.- Tot això segons uns apunts de l'historiador Josep 
M. Colomer, extrets d'un llibre de la Confraria de Sant Elm 
de mariners de Mataró, avui no localitzable, que agraïm a la 
seva filla. Minerva Colomer. 
3.- Arxiu Municipal de Mataró C=AMM), Acords. 5 
març 1821. 
4 . - AMM, Negocis, 27 novembre 1844. 
5.- Biblioteca Popular de la Caixa d'Estalvis Laietana, 
Fons Mataró. «1868. Junia provisional revolucionaria de 
Mataró, Actas». 14 octubre 1868. El fet que l'escola i la 
comandància ocupessin el mateix local, degué donar lloc, amb 
els anys. a confondre la propietat de la fragata. 
6.- El Malaronés. 15 setembre 1878. 
7.- AMM. C-0011-01 bis. 
8.- AMM, C-0011-Ul bis. Remarquem que l'alcalde 
Mataró fa la fragata com un regal de la Junta de Comerç de 
Barcelona, però d'això no se'n té cap dada. 
9.- AMM. Acords, 8 abril 1890 i C-0011-01 bis. 
10.- AMM. C-0011-ÜI bis. «Relación de los efectos 
de la extinguida Escuela de Nàutica de esta ciudad que por 
disposición de las RR.OO. de 4 y 29 de marxo fueron 
entregados por esta Ayudantía». 
I ! . - AMM. «Diari de Joseph Manen». 29 abril 1890. 
12.- Es possible que en restaurar- la , l 'any 1878, 
haguessin tingut present les característiques de la Santa Maria 
de la Cabeza. 
13.- AMM, Acords, 13 maig 1890. 
14,- Et Semanario de Mataró, 31 maig 1890; Üiaria de 
Mataró y su Comarca, 7 octubre 1908. 
15.- Luis GARCÍA DEL REAL. «Mataró», La Uusiració 
Catalana, niím. 304 (Barcelona 1893). 78. Se sap que una 
fragata reial anomenada Santa Maria de la Cabeza féu als 
anys de 1785 a 1786 el seu darrer viatge d'exploració a l'estret 
de Magallanes. per aixecar-hi unes cartes marines. 
16.- AMM, Acords. 11 i 16 juny 1930; C-0011-01. 
17.- AMM, Acords, 19 abril 1933; C-0011-01. 
18.- AMM, C-0011-01. 
19.- Diari de Mataró, 19 i 26 maig 1934. 
20.- AMM. Acords, 2 març 1937. 
2 1 . - Signaren el conveni Albert Puig i Marquès , 
conseller de Cultura de l 'Ajuntament de Mataró i Ferran 
Arranz i Casaus, delegat de la Generalitat del Museu Marítim 
de Catalunya. (AMM, C-0011-Ol). La reproducció d'aquest 
document pol veure's a CRISTINA FERRÉS I PUIGVERT, «Notícia 
de l'Arxiu Municipal de Mataró», Fulls del Museu Arxiu de 
Santa Maria. núm. 13 (1982), 45. 
22.- Niím. d'inventari MMB 727. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


La maqueta de la fragata de guerra de l'antiga escola de nàutica de Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert