Gavaldà i Torrents, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notes i Ressenyes 
LA DIFERENCIACIÓ INTERNA DE L'ESPAI URBÀ 
DE VALLS 
Per Antoni Gavaldà i Torrents 
L'Institut d'Estudis Vallencs pu-
blicà, a finals de l'any 1986, el llibre 
de Josep M. Olivé i Compte «La di-
ferenciació interna de l'espai urbà 
de Valls». Aquest llibre de 211 
pàgs., curosament editat, configura 
el volum XVIIIè de la col·lecció Bi-
blioteca d'Estudis Vallencs, i tal 
com indica el seu pròleg és ftixit del 
treball per a la consecució de la tesi-
na de llicenciatura de l'autor a la 
Facultat de Geografia de la Univer-
sitat de Tarragona. 
El llibre, entrant ja en tema, 
m'ha semblat -després d'una atenta 
lectura- ben assentat amb uns fona-
ments demogràfics del tot vàlids; 
ben construït amb un ús d'unes 
fonts d'informació del tot correctes 
que l'autor ha sabut treballar a fons; 
ben aprofundit pel que fa a l'anàlisi 
de forma separada de les variables 
demogràfiques, de les sòcio-
econòmiques i de les funcionals, i 
posteriorment, totes, ben lligades i 
interelacionades; i, finalment, un ex-
cel·lent resultat final de producte pel 
que fa a les característiques dels sec-
tors urbans diferenciats de la pobla-
ció de Valls. 
El llibre és suggerent i alhora 
encomanadissa de redactar la conti-
nuació del treball començat. Trobo 
que és suggerent pel fet que incideix 
en una temàtica nova per a la ciutat 
de Valls. Observar-ne l'amuntega-
ment d'un barri o sector determinat, 
o bé la dispersió, va lligat ^ indiscuti-
blement a un rol social de la gent i 
als equipaments funcionals d'aquell 
marc en qüestió. Aquesta explicació 
«viscuda» per la gent del carrer, l'O-
livé ens la desgrana amb el perquè, 
ens la tramet des de diverses varia-
bles, unes que podríem qualificar de 
fixes i unes altres d'esporàdiques. És 
cert, per exemple, que el trasvàs de 
població dels autòctons del casc an-
tic cap a d'altres zones ve motivat 
per múltiples raons conjunturals 
-envelliment de l'edifici, sous «per-
tinents» dels propietaris per a adqui-
rir-ne un de nou, manca d'espai ha-
bitable, confort «solar» del nou ha-
bitacle, ascensors per escales,...-, 
però també és obvi que hi ha raons 
específiques que el llibre de l'Olivé 
apunta amb encert -rol social fami-
liar, degradació paulatina de l'hàbi-
tat circumdant, «barreja» amb gent 
no autòctona,...-. Evidentment, arri-
bats aquí, l'enfocament del llibre po-
dria ser un o altre. Però no seria bo 
que certs fets, encara que no agrado-
sos del tot al geògraf, es menystin-
guessin. L'autor no ho fa, però és 
80 
evident que podria anar més enllà. 
Ens ensenya la lectura perquè la 
contemplem malgrat que ell mateix 
no acaba de mostrar-nos-la de forma 
total. La crisi del positivisme lògic 
geogràfic ha propiciat un esdeveni-
dor més ric -creiem- amb altres for-
mes de veure la geografia, veient 
sempre l'home com ocupant d'un 
espai, com a subjecte de la «seva 
geografia». El llibre insinua alguns 
dels aspectes de la geografia radical, 
la que comporta implicar el geògraf 
en la búsqueda de nous enfocaments 
per explicar la problemàtica de la 
desigualtat social. S'albira una visió 
crítica sense exemplificar-la, però. 
Caldria anar més lluny buscant una 
aproximació per al benestar de l'ho-
me, per la igualtat en la distribució 
dels recursos, per fer «ampliar» molt 
més l'activitat de les institucions en 
les necessitats de l'home. El llibre 
estaria emmarcat, doncs, en el movi-
ment radical liberal, propi dels geò-
grafs americans com Morril i Wo-
llenberg. Però cal convenir que 
aquesta és la geografia dels nord-
americans dels anys 60 i que a Cata-
lunya i a l'Estat Espanyol tot just 
comença a introduir-se. Tot amb 
tot, caldria no oblidar també els mo-
viments marxistes i anarquistes, so-
bretot ei primer, defensat per Har-
ley, el qual manifesta, en els seus 
atacs al positivisme i a l'idealisme, 
l'essència final de l'estructura afir-
mant que «(alguns) ignoren el paper 
de les élites en una societat manipu-
lant l'estructura, (...) generant ideo-
logies que justifiquen els seus inte-
ressos». La cita és prou eloqüent 
com per excedir-me i voler trobar-hi 
conclusions. 
Efectivament, l'estudi també 
aporta una bona dosi de geografia 
humanista, els antecedents de la 
qual podríem centrar en el geògraf 
francès Vidal de la Blache. Ell va 
propugnar realitzar una geografia 
humana amb homes, i també anar a 
la recerca d'una teoria global con-
textual que «permeti interpretar les 
relacions recíproques i actives de 
l'home i el medi». El resum d'aques-
ta tendència -subdividida almenys 
en dos grans blocs- suposa, en defi-
nitiva «ser una crítica reflexiva que 
exigeix introspecció, on el paisatge 
geogràfic ha de ser quelcom més que 
el clima, les parcel·les, i les cases. 
S'hi han d'incloure també els senti-
ments, els conceptes i les teories 
geogràfiques que té l'home i el 
grup». Un geògraf humanista «con-
templa un món de fets i en busca el 
significat». Aquesta vessant, l'autor 
l'al·ludeix en el seu treball -l'he tro-
bada present en diverses ocasions-
però sense decantar-se d'una forma 
contundent cap a formulacions ago-
sarades. Això fa que el treball, en 
conjunt, malgrat presentar formula-
cions receptives precises amb res-
postes -algunes consentides i d'altres 
amb voluntat de resposta- el trobi 
privat de l'organització i valoració o 
sigui de l'acceptació dels valors i el 
compromís o convicció de configu-
rar un nou model. 
Conseqüentment és per això 
que trobaria encertat -retrobo l'ex-
pressió encomanadís- que Josep M. 
Olivé s'immiscuís en el terreny 
pràctic -el teòric estaria debatut en 
part-, i ens lliurés r«exemple pràc-
tic» del sistema que podria consistir 
molt bé en la descoberta del medi 
urbà vallenc, realitzada en forma 
d'itinerari per tal de presentar al 
ciutadà i a l'escolar -e\ mateix con-
cepte però amb diferent visió- el 
perquè d'unes situacions esdevingu-
des, alhora que emmarcaria un nou 
tipus de llenguatge tècnico-geogràfic 
-com p.e. ruderal, trama urbana,...-
al conjunt poblacional. Evident-
ment, això seria una segona etapa, 
però quan hi ha el bon tast d'una, 
assimilada, assumida i comparti-
mentada, el resultat final trencaria 
motlles per a una major comprensió 
de la urbs vallenca. 


La diferenciació interna de l'espai urbà de Valls

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert