Lorencio, Clara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CYPSELA VI, 1987, Girona, pp. 215 a 219
El jaciment paleolItic
a 1' aire iliure de
Can Garriga
(Bigues,
el Vallès Oriental)
CLARA LORENCIO
RÉSUMÉ 	
Le gisement de Can Garriga est situé dans une petite vallée, sur le terme municipal de Bigues (Barcelona).
Pour le moment on a realise quatre campagnes de fouilles, avec des resultats très interessants. On a exhume
les restes d'un campement en plein air du Magdalenien Final. L'industrie est caractérisée par la presence de
lames et de pointes a dos abattu, et aussi pour un grand pourcentage de burins. Les restes de la faune ont
determine l'existence de cheval et de cerf. Aussi bien, ont a identifié quelques restes des structures d'occupation.
El jacirnent, locaiitzat en una finca coneguda per
Can Garriga, es troba situat al pendent d'una petita
vail, la quai no fa més de cinc-cents metres d'ampla-
da de mitjana, ai terme municipal de Bigues (Vallès
Oriental).
El trobern emplacat a les coordenades 5°52'30"
de longitud est, i als 41°40'50" de latitud nord, Se-
gons el full n.° 365, Sant Feliu de Codines, del mapa
a escala 1:50.000 del "Instituto Geográfico y Catas-
tral".
Ja d'antic, i per causa de l'erosió del terreny, eren
conegudes les rodalies per les trobailes de peces i
esquerdills de sIiex en superfIcie, objecte de recolli-
da pels visitants de l'indret, corn hem sabut en con-
verses amb els veins.
Tot aixO motivà les prospeccions sistemàtiques de
Ia zona per membres del Museu Municipal de Sant
Feliu de Codines, dirigits pel senyor MartI Garriga.
Les troballes de sliex en superfIcie es van estendre
per tota la vail, perè, a causa de la meticulositat dels
trebalis, el resultat va ser la localització de cinc fo-
cus, on el material era més abundós. Semblava que
eren els nuclis d'on provenien totes les restes troba-
des superficialment.
L'any 1974, per comprovar l'existència d'una pos-
sible estratigrafia i el seu estat de conservació, es va
dur a terme un sondatge al primer focus dels que
s'havien localitzat. Aquest hoc se'l va anomenar Can
() c/. Balmes, 6!, Barcelona.
Garriga I. Els resultats varen ser positius. Es van
localitzar les restes "in situ" corresponents a un cam-
pament paleohItic. Els materials exhumats consistiren
en una gran quantitat d'indüstria lItica, a més de res-
tes de fauna. El més interessant, perô, va ser la pos-
sibilitat de constatar la presència d'estructures d'hà-
bitat.
Conegut per nosaltres el jaciment a partir dels ma-
terials exposats a les vitrines del Museu Municipal
de Sant Feliu de Codines, i atès l'interès que oferia,
ens va semblar oportil realitzar un estudi del mateix.
El mes d'agost de l'any 1980, s'iniciaren els tre-
balls de la primera campanya d'excavació sistemàti-
ca, per part de membres de l'Institut de Prehistôria i
Arqueologia de Ia Diputació de Barcelona, dirigits
en aquella ocasió per E. Ripoll, J. Rovira i C. Loren-
cio.
La zona escohlida per efectuar aquesta excavació
va ser el focus conegut com Can Garriga IV, dels
locahitzats pels amics del Museu de Sant Feliu. Es
troba situat al mig de ha vail, a uns tres-cents metres
al nord-oest de l'esmentat anteriorment com Can
Garriga I; les seves caracterIstiques, aixI corn ha seva
situació ens van semblar hes rnés propIcies.
Fins ara es porten realitzades quatre campanyes
d'excavació al llarg dels anys 1980, 1981, 1982 i
1984.
CONTEXT GEOGRAFIC
El terme municipal de Bigues, on és situat el jaci-
ment, té com a eix central la vall de la riera del
Fig. I - SituaciO del jacimenr.
Tenes (afluent del Besôs), que recull les aigues deis
diferents torrents i xaragalis que soiquen aquesta
zona essencialment muntanyosa.
Es troba limitat a la part nord pels cingles del Ber-
tI, amb alçades vers els set-cents metres; i per la part
sud, pel massIs del Castell de Montbui, amb cotes
sobre els cinc-cents quaranta metres.
El clima actual d'aquesta zona és el mediterrani
humit, amb pluges a la primavera i a la tardor.
Una vegetació de tipus mediterrani boreal cobreix
aquesta area, caracteritzada en primer lloc per diver-
ses formes d'alzinar. Actualment la vegetació fores-
tal ocupa sobretot les serralades que limiten el pla,
on, al costat de restes d'alzinar, sOn abundants els
boscos de pins. Arbres de fulla caduca ocupen els
riberals dels rius.
SITUACIO DEL JACIMENT
El jaciment presenta unes caracterIstiques molt fa-
vorables, ja que es troba en una petita vall, orientada
a l'est i protegida deis vents del nord, gràcies a una
serra amb tres elevacions: els turons de Xifreda, Ro-
sic i de Can Garriga, les altituds de les quals oscillen
fins als quatre-cents onze metres al punt més alt. Al
sud-oest, el terreny s'eieva lleugerament i arriba a
cotes properes als quatre-cents metres.
Aquesta vail de Can Garriga és delimitada per dos
cursos d'aigua irregulars i de caràcter torrenciai, corn
ho son tots els rius i riuets del Vallès, que tenen un
règim pluvial; un cabal escàs, estiatge notori i cres-
cudes a la primavera i a la tardor, provocades pei
règim de pluges d'aquestes estacions.
Tots aquests torrents donen hoc a ia riera de la
Torre, ia qual drena les aigues de ia zona i les aboca
al riu Tenes, que les aboca al BesOs.
Actualment a Ia vall de Can Garriga es cuitiven
els fruiters, avellaners principalment, ametllers i ci-
rerers en menor escala. Aixô comporta que la rotura-
ció del terreny sigui molt superficial, sense afectar el
jaciment.
vació que han abastat una superfIcie de quinze me-
tres quadrats.
L'estratigrafia que presenta, senzilla i molt unifor-
me, és constituIda per un petit estrat superficial A,
de terra polsosa de color marró clar. El segueix un
estrat anomenat superficial B, de caracterIstiques si-
milars a l'anterior, perô més compacte i constituIt
per terra granulosa i d'una potència mitjana d'uns
quinze centimetres (correspondria a la terra que ha
pogut remoure el motocultor que aireja el camp).
Per sota, s'han identificat dos nivells més, l'lA i
1' 1B, formats per terres de granit descompost i amb
una abundància progressiva, a mesura que aprofun-
dim en el terreny, d'argiles. La diferència entre amb-
dues capes és basada en una variació de la composi-
ciO de la textura i del color. En aquests dos nivells
comencen a aparèixer, molt esporàdicament, alguns
elements de sIlex procedents del desplacament d'al-
gunes restes del nivell fèrtil.
L'estrat II és l'estrat arqueolOgicament fèrtil.
Aquest estrat, d'uns pocs centimetres a les primeres
campanyes, ha augmentat de potència a mesura que
l'excavaciO ha anat avancant en direcció cap a l'oest.
AixO ens ha perrnès també poder distingir entre hA i
JIB, a causa de la composició de la terra i d'una
clara disminuciO del material al JIB.
TREBALLS REALITZATS
Com ja hem dit anteriorment, els treballs es varen
iniciar al sector anomenat Can Garriga IV i, de mo-
ment, hom ha dut a terme quatre campanyes d'exca-
Fig. 2 - 1,5,6,8. Burl sobre retoc transversal amb cop
lateral. 2. Burl amb cops laterals i transversals. 3,9. Burl
amb cops laterals. 4. Burl sobre retoc transversal amb
cop lateral, i retoc de parada. 7. Doble burl sobre retoc
transversal amb cop lateral.
^,	 a	 a
^|B	 BB	 180
,	 z	 z
^
BD	 818	 2 iJ
5	 6	 7
10
12
La calcària provindria de vetes localitzades molt a
prop del jaciment.
El silex és la primera matèria bàsica tallada, gene-
ralment de bastant bona qualitat, i que presenta una
gran varietat de colors. Procedeix, sense anàlisis en-
cara que ho puguin confirmar, d'uns afloraments lo-
calitzats als voltants de la riera de Riells del Fai, hoc
que es troba situat a pocs quilbmetres de distància.
Segons el que hem pogut veure, els nbduls que
s'han fet servir son de dimensions generalment peti-
tes. Tota ha indástria, de gran varietat, es presenta
homogenia en el seu conjunt.
Quant als Otils, el percentatge més nombrós cor-
respon al grup dels dorsos rebaixats, amb un tant per
cent relatiu, del trenta per cent dels 6tils ressenyats.
SOn, en la seva majoria, Otils de mida petita. Predo-
minen les laminetes sobre les puntes. Trobem també
una certa quantitat de laminetes amb truncadura reto-
cada.
Els burins, amb una gran varietat de mides i tipus,
son un vint-i-dos per cent del total; predominen els
burins dIedres, seguits pels realitzats sobre retoc.
Tots, en general, son de bona factura.
Els nuclis son, lOgicament, abundants, amb quasi
be un setze per cent. Son de mida relativament petita
i ben aprofitats.
Els raspadors son infrequents; el seu percentatge
és molt baix (un cinc per cent). També apareixen
algunes rascadores, osques i perforadors en menors
quantitats. Els microburins estan presents fins ara
amb un parell d'exemplars.
Fig. 3 - 1,6,7. Làmina de dors profund. 2.3.4. Làmina
de dors, truncada oberta. 8. Lamineta de dors marginal
rancada. 5,9,11,12,13. Punra de dors total. 10,14. Punta
de dors truncada. 15. MicroburI.
L'estrat III, format essencialment per sauló que se
superposa a la roca natural granItica, és ja totalment
estèril. Presenta una potència variable, tot adaptant-
se a les irregularitats de la roca, que pot oscillar
entre deu centimetres i gruixos propers al metre.
Al Ilarg de l'excavació només s'ha pogut diferen-
ciar un tinic estrat d'ocupació, sense poder distingir
diferents moments d'utilització. En l'ültima campa-
nya, perè, han aparegut alguns elements que podrien
posar en dubte l'anterior asseveració. Aquests, aixi
corn l'estudi detallat de la indüstria i les projeccions,
ens permetran confirmar o no aquest punt.
ELS MATERIALS ARQUEOLOGICS
El material emprat pels homes de Can Garriga per
fabricar els seus estris ha estat quasi exciusivament
el silex. En un percentatge molt reduIt apareixen al-
gunes ascles fetes sobre calcària, encara que fins ara
no hem pogut identificar cap itil sobre aquesta roca.
Fig. 5 - 1,2. Perforadors. 3. Rascadorafoliacia. 4. Has-
cadora carenada. 5. Rascadora lateral. 6. Nucli. 7. Doble
raspador. Els dibuixos sOn de Montserrat Pugès.
Les ascies (1) i laminetes son molt abundants, i
mantenen pràcticament el mateix percentatge des de
l'inici dels treballs. AixO no passa amb els ütils, la
quantitat i la repartició dels quals varia segons els
sectors. També en una zona concreta va aparèixer
una gran acumulació de petites ascies i rebutjalls de
talla. Tot aixô ens serà de gran interès en el moment
de reconstruir la funció de cada un dels sectors del
camparnent.
Per tot el que hem vist fins ara, i a falta de l'estudi
de la totalitat de les peces litiques i dels seus percen-
tatges absoluts, podem dir que, per les seves caracte-
rIstiques, aquesta indiistria de Can Garriga es pot
situar sense gaires complicacions en un moment cor-
responent al Magdalenia Final.
Corn ja hem fet notar anteriorment, el terreny és
constituIt majoritàriament per sauló, la qual cosa ha
afectat fortarnent l'estat de conservació de les restes
ôssies. Ens han arribat pocs fragments i en molt mal
estat.
A mesura que l'excavació ha anat avançant vers
l'oest, la quantitat d'argila de l'estrat arqueolôgic ha
anat augmentat: aixO ha perrnès que es trobessin frag-
ments més grans i millor conservats.
S'han pogut determinar restes de mandIbules i pe-
ces dentàries pertanyents a cérvols i cavalls. Darrera-
ment sembla que s'ha identificat un queixal de bOvid.
Durant ililtima campanya s'han pogut exhumar al-
gunes restes de l'esquelet postcranial que suposem
també pertanyents a la fauna abans esmentada. L'es-
tudi d'aquestes restes son en curs.
La microfauna fins ara no la tenim representada.
Al llarg de les primeres campanyes d'excavació, part
del sediment es va garbellar amb aigua, a través de
garbells de 0,5 mm.; el resultat va ser totalment ne-
gatiu.
Esperem que prôximament puguern mudar aquesta
afirmació. El millor estat de conservació de les restes
de macrofauna, a mesura que avancen els treballs,
ens fa pensar en la possibilitat de localitzar algun
hoc on es puguin haver preservat els ossos petits.
Malgrat tots els inconvenients anteriorment esmen-
tats, s'ha identificat un petit fragment d'ós treballat,
que, segons l'anàlisi preliminar (2), correspondria a
un fragment de diàfisi no identificable, abrasionat
corbadament en un dels seus extrems. Sembla que
també fou endurit per cremació.
Cal fer referència, aquI, al fet que al llarg dels tre-
balls d'excavació s'ha anat constatant la presència
d'algunes restes d'ocre i, dissortadament, molt po-
ques restes de carbó, que no arriben mai al minim
per obtenir una datació absoluta.
Els senyals de combustió els trobem més aviat en
els ossos i en alguns fragments de sIlex, aixI corn en
pedres I en la terra alterada, no pas en la presència
de carbons.
Mostres de les terres van ser recollides per deter-
minar la granulometria i estudiar les restes de
pollen, amb vista a una reconstrucció paleoecolôgi-
ca del jaciment. Aquestes mostres es troben en curs
d'estudi al laboratori fIsico-quImic del Museu Ar-
queolôgic de Barcelona.
En la primera campanya fou possible identificar
l'estructura d'un petit fogar, constituIt per una cubeta
de planta arrodonida, d'uns quaranta centimetres de
diàmetre. Aquesta era reomplerta per terra cendrosa,
unes minimes restes de carbó, pedres i alguns ele-
ments de silex que presentaven els senyals tIpics de
l'acció del foc.
A excepció feta d'aquesta petita llar, que es va
poder identificar corn a tal en el moment de la seva
excavació, ha resta de les estructures del campament
excavades fins ara caldrà individualitzar-les a poste-
non, mitjancant ha distribució espacial de les dife-
rents restes que s'han trobat. Maigrat que al hang
dels treballs d'excavació s'hagin advertit unes dares
diferències segons els sectors on apareixen majors
concentracions de restes de fauna, de rebutjalls de
talla, o de restes de pedres i ossos cremats.
Fins aquests moments es ponten reahitzades quatre
campanyes d'excavació, totes de cunta durada i amb
(1) Es de remarcar Ia gran quantitat de fragments proximals
d'ascles trencades per pressió.
(2) Anàlisi duta a terme per M. Millán.
un equip tècnic reduIt, circumstàncies que ens han
obligat a estudiar només espais no gaire extensos, i
han provocat que a hores d'ara encara no coneguem
els limits de l'assentament. Per tant, encara ens hem
de restringir a donar conclusions que s'han de consi-
derar corn no definitives.
Pel que fa al material exhumat cal destacar, en
primer lloc, la seva abundància, malgrat la petita su-
perficie treballada.
La indéstria lItica, realitzada sobre silex quasi
totaiment, presenta unes caracteristiques que ens
inclinen a incloure-la dins del Magdalenià Final, con-
siderant el major percentatge dels burins sobre els
raspadors, els seus tipus i l'aparició de perforadors,
encara que amb pocs exemplars.
Uns altres elements molt representats son les fulle-
tes i puntes de dors rebaixat, de diverses dimensions
(n'hi ha de molt petites). Dintre d'aquest grup no
hem pogut determinar-ne la presència de geomètrics.
Els microburins hi son presents, perô en quantitats
no apreciables. Cal destacar també la troballa d'al-
guns ütils dobles (majoritariament dobles burins i al-
gun burl-raspador).
Aquesta cronologia que donem a la indtlstria lItica
ens la corroboren també les restes de fauna. Només
s'han identificat fragments pertanyents a èquids i cèr-
vids.
La indtistria ôssia és representada per un (inic frag-
ment, molt malmès, que no ens aporta cap dada con-
creta.
Quant a la distribució espacial dels materials,
s'han constatat zones on la major acumulació dels
materials ens permet d'identificar la funció que van
tenir. AixI podem parlar d'una zona de talla, d'una
liar i de sectors, no acabats d'excavar encara, que
correspondrien a una acumulació de restes alimen-
tàries.
Tot tenint en compte que l'excavació és en curs i,
per tant, el subseguent estudi no és acabat, podem
dir que l'assentament de Can Garriga és un cas molt
interessant, ja que de moment és l'ünic jaciment a
l'aire iliure d'aquest perIode que es coneix a Cata-
lunya.
DIVERSOS AUTORS (1982) - L'Arqueologia a Caralunya, avui,
catàleg de l'exposició, Barcelona.
DIVERSOS AUTORS (1983) - L'Arqueologia i/a nostra Histô-
na. Deu c.nys d'excavacions arqueolôgiques de Ia Diputació
tie Barcelona, catàleg de l'exposició, Diputació de Barcelona.
LORENCIO C. (1982) - Primeres aproximacions al Paleolitic del
Vallès, Arrahona, II època, 14, Museu d'HistOria de Sabadell.
LORENCIO C. i ROVIRA J. (1982) - El campament a l'aire Iliure
del PaleolItic Superior de Can Garriga (Bigues, el Vallès
Oriental), Infornacio ArqueolOgica, 39, Barcelona.
MARCET R. (1984)- Excavacions, Arrels de Ia Catalunya Mule-
nària, Fundació Jaume I, Barcelona.
RIPOLL E., ROVIRA J. i LORENCIO C. (1982) - Can Garriga,
Bigues, Les Excavacions Arqueolhgiques a Catalunya en els
darrers anys, Excavacions Arqueolhgiques a Catalunya, 1,
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barce-
lona.


El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues, el Vallès Oriental)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert