Altès i Serra, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notes i Ressenyes 
U N A P A N O R À M I C A V A L L E N C A 
Per Pere Altés i Serra 
La clau sobre el contingut del 
llibre «Panoràmica vallenca contem-
porània» ens l'ofereix el Pròleg ma-
teix. Els promotors, l'Institut d'Estu-
dis Vallencs, entre altres activitats 
que es van organitzar amb motiu del 
vint-i-cinquè aniversari de la seva 
fundació, va voler que hi figurés l'e-
dició d'un llibre en què es deixés 
constància de l'entorn al voltant del 
qual, pel que fa a la nostra ciutat, 
s'havia desenvolupat i hi havia cres-
cut l'entitat. D'altra banda, el pro-
jecte venia a ser una mena d'assenti-
ment a l'activitat primigènia del ma-
teix Institut i la que, en definitiva, 
hi havia tingut més continuïtat: pu-
blicar llibres. 
Els temes posats damunt la tau-
la d'antuvi foren variats: només ca-
lia trobar les persones que volgues-
sin tenir cura de tractar-los. No tots 
els compromisos contrets de bon 
principi arribaren a plec de bé. Per 
això el Pròleg diu: «érem conscients 
que el fil d'alguns temes podria tren-
car-se en qualsevol moment». D'al-
tra banda, no tots els autors se ce-
nyiren al que era la idea inicial, 
configurada a parlar, només, quant 
al temps, dels vint-i-cinc anys d'e-
xistència de l'Institut. La «contem-
poraneïtat», doncs, no fou assumida 
en tots els treballs que es publiquen. 
Caldria analitzar, al capdavall, si és 
millor, tal com han fet alguns au-
tors, d'oferir una visió àmplia, però 
resumida alhora, del tema tractat, o 
bé, tal com s'havia demanat, ajustar-
se a un període concret de la nostra 
història, la més recent. El que resta 
clar és que no hi ha hagut una uni-
tat de criteri quant a voler interpre-
tar la idea inicial. Però com que la 
responsabilitat de publicar el llibre 
comïpemoratiu, un cop establerta, 
havia d'arribar al final, «fossin els 
que fossin els temes assolits», segons 
el Pròleg repetit, caldria després do-
nar-los a conèixer. 
L'empresa de publicar «Panorà-
mica vallenca contemporània», tal 
com s'ha pogut comprovar, no era 
una tasca fàcil, més si, com s'havia 
pensat, havia d'esdevenir una obra 
homogènia, una obra «escrita» i 
«pensada» en conjunt, per bé que 
tractada individualment per un grup 
d'autors. Tal com ha sortit, fa la im-
pressió que cada un d'ells ha inter-
pretat a la seva manera aquella idea 
a la qual ens hem referit, o l'ha aco-
modada a les seves intencions. Tot i 
el temps amb què es va preparar, 
sempre, a darrera hora, vénen les 
presses, i es veu clarament llavors 
110 
que el propòsit fixat s'esdevé impos-
sible d'assolir, i, aleshores, sense cap 
esmena possible, els treballs s'han de 
lliurar a la impremta de la manera 
que sigui. Í,VO1 significar, el que 
diem, cap comentari pejoratiu per al 
contingut del llibre? És clar que no. 
I Déu me'n guard d'afirmar-ho, en 
el cas que ho cregués així, en ser 
una de les persones a les quals es va 
convidar a desenvolupar un tema, i 
que després no va poder acudir al 
compromís agafat. 
Deixant de banda, doncs, el que 
havia de ser el llibre, i el que en rea-
litat és, s'ha de dir que el primer tre-
ball és escrit per Daniel Ventura i 
Solé, sota el títol de «Valls: síntesi 
històrica». Explicar en una quaran-
tena de pàgines la història de la nos-
tra ciutat, només és a l'abast d'un 
escriptor que se la conegui pe a pa, i 
que tingui a l'abast un bon i extens 
fitxer, que actuï d'acordió per si 
convé estractar-la, com en aquest 
cas, o ampliar-la, si arribés el mo-
ment. Tot i els inconvenients que 
tota síntesi comporta, i més si s'hi 
vol fer esment de les dates concretes, 
la narració dels fets és fluida i no 
exempta de comentaris, els quals 
l'autor hi aporta quan ho creu con-
venient. 
El treball signat per Antoni Ga-
valdà i Torrents i Josep Santesmases 
i Ollé, «L'estructura comarcal de 
l'Alt Camp i l'ordenació del territo-
ri», és el que al llibre figura en se-
gon lloc. El títol és prou explícit, i 
no cal fer cap esforç per endevinar 
que es tracta d'un estudi sobre la di-
visió comarcal de Catalunya, tema 
que és d'actualitat, perquè, es diu, la 
Generalitat vol anar a una nova 
conformació de les comarques, ja 
que la que actualment vigeix, pro-
mulgada el 1936, és considerada in-
servible. Ambdós autors, després 
d'analitzar aquesta divisió del 1936 i 
dels interessos comarcalistes que hi 
intervingueren, aporten les seves op-
cions sobre el que hauria de ser la 
nova divisió, principalment per re-
soldre les friccions limítrofes que 
s'estudien i que l'experiència ha po-
sat de relleu. De l'una banda, les 
que es refereixen al sector que toca 
amb el Baix Penedès, i, de l'altra, 
pel que fa al que toca amb el Tarra-
gonès. De seguida el lector s'adona 
que la nova divisió territorial, si es 
fa, ha d'esdevenir polèmica a més 
no poder en tot el conjunt de Cata-
lunya. Si bé a la nostra comarca els 
problemes són mínims, o, potser, de 
poca rellevància, es palpa a l'am-
bient que hi ha comarques en què 
les «reivindicacions» són impor-
tants, ja que fins i tot es pot arribar 
a proposar de subdividir-les i crear 
noves capitalitats. Observem, al tre-
ball de Gavaldà i Santesmases, que 
aquesta qüestió, almenys, no es pre-
senta a l'Alt Camp, cosa que no dei-
xa d'aportar una certa tranquil·litat, 
a la perspectiva. 
Josep Olivé i Compte hi inclou, 
al llibre, el seu treall «L'estructura 
social i demogràfica». Un treball, 
com d'altres que li hem llegit, que es 
pot afirmar que és molt «dins la 
seva línia». És clar que per confegir 
un estudi sobre l'anatomia demogrà-
fica de la nostra ciutat, no es pot 
prescindir d'un seguit de diversos 
components que esdevenen comuns, 
i que hom no pot bandejar si vol 
arribar a veure, en una anàlisi es-
tructural, les característiques que 
configuren la ciutat. Per això les ex-
I I ] 
plicacions sempre van acompanya-
des dels gràfics corresponents, i lla-
vors es veuen clarament les compa-
racions que es fan o que s'establei-
xen amb altres llocs. L'Olivé empra 
un lèxic planer, i això fa interessant 
el treball, si més no, fins i tot per a 
un públic lector no gaire iniciat en 
aquestes qüestions, les quals més 
aviat són de tipus tècnic. 
«L'estructura educativa», escrit 
per Daniel Farré i Cabestany, perso-
na que es troba submergida en el 
món de l'ensenyament, és el treball 
que s'inclou, al llibre, en el quart 
lloc. Podríem dir que és un dels es-
crits que més se circumscriuen a la 
idea que hem esmentat al principi. 
Recull la història de tots els centres 
docents de la nostra ciutat en l'etapa 
contemporània a l'Institut d'Estudis 
Vallencs, per bé que, com se suposa, 
en explicar la creació dels diversos 
centres dedicats a l'educació esta-
blerts a Valls, n'esmenta les arrels. 
El treball de Farré pot ser un punt 
de partida, mai que es vulgui, anys a 
venir, de prosseguir l'esludi de la 
qüestió educativa, la qual ha donat 
molts tombs a la nostra ciutat ma-
teix, i que encara en pot donar 
molts més. 
Quatre joves, Francesc Domè-
nech i Rull, Albert París i Fortuny, 
Cristina Requena i Giró, Rosa Sal-
vadó i Castellví, han inclòs al llibre 
un treball sobre la història dels mit-
jans de comunicació a la nostra ciu-
tat, amb el següent títol: «Els mass 
media de la ciutat de Valls des de fi-
nals del segle XIX a l'actualitat». 
Tot i la brevetat de la seva aporta-
ció, cal considerar-la de molt inte-
ressant, sobretot per l'estructuració, 
pels comentaris i per les conclusions 
que treuen sobre la publicació de la 
premsa a la nostra ciutat en tots els 
temps. No obliden el fenomen re-
cent de la ràdio a Valls, la qual, des-
prés de llargs anys de no disposar de 
cap emissora, de cop i volta el pú-
blic consumidor pot escollir, al dial, 
entre dues. 
Per la seva banda, Rafael Cas-
tells i París, disciplinat, aporta a 
«Panoràmica...» el treball «25 anys 
d'indústria i comerç a Valls». Fa un 
repàs de l'evolució que ha experi-
mentat a la nostra ciutat tant el co-
merç com la indústria, i esmenta un 
seguit d'empreses que han desapare-
gut, com també fa palès l'important 
nombre d'indústries que s'han esta-
blert a Valls, sobretot després de la 
construcció del Polígon Industrial. 
Castells, bon coneixedor del tema, 
hi explica els motius d'aquesta 
transmutació, en la qual la ciutat hi 
ha guanyat, en el sentit de la capaci-
tat del generar ocupació. Castells fa 
incursions, ensems, a analitzar, da-
munt pel damunt, el camp dels ser-
veis, que a Valls representa un capí-
tol prou important d'aquesta activi-
tat empresarial. 
«El fet esportiu», escrit per Ra-
mon Amenós i Cos, és el setè treball 
inclòs al llibre. Com d'altres que hi 
són presents, reporta, exhaustiva-
ment, en una visió global, cada un 
dels esports que s'han practicat i que 
es practiquen a la nostra ciutat. Es-
ports que, naturalment, han estat 
enquadrats, tothora, en els diversos 
clubs que configuren el fet esportiu 
a l'àmbit ciutadà. L'esport, a Valls, 
és un fet relativament recent, però 
que, això sí, va molt més enllà dels 
darrers vint-i-cinc anys. L'Amenós, 
un seguidor lliurat plenament a l'ac-
112 
tivitat esportiva vallenca, aporta al 
treball una munió de dades que im-
pressiona, i estableix la base, el punt 
de partida, per escriure l'àmplia his-
tòria de l'esport vallenc, que encara 
resta inèdita. 
Per últim, Daniel Ventura i 
Solé, que repeteix aportació al lli-
bre, tracta sobre «El fet cultural». 
Com l'altre treball que hi inclou, fa 
una repassada succinta sobre els ele-
ments que configuren el tema a trac-
tar, el teatre, la vida musical, la cul-
tura popular, l'art, la tradició literà-
ria, i toca, de passada, altres aspec-
tes, no estrictament assenyalats, un 
dels quals podria ser el cinema. Per 
cert que quan es refereix al teatre 
s'oblida d'un quadre escènic que tin-
gué molta preponderància a la nos-
tra ciutat: ens referim al de la Socie-
tat Agrícola, que funcionà durant 
deu anys, del 1921 (en què es cons-
truí l'escenari, a la sala d'actes) fins 
el 1931 (en què el grup plegà perquè 
la casa no els deixà fer una repre-
sentació teatral durant els actes re-
creatius de les festes decennals de la 
Candela). Permete'm, amic Ventura, 
aquesta expansió d'una circumstàn-
cia que vaig «viure» plenament. 
Resumint, podríem dir que és 
un llibre que tracta sobre la nostra 
ciutat en temes usualment poc expo-
sats. I, novament, ens hem de referir 
al Pròleg: «Possiblement hi haurà 
algú que hi trobi a faltar un tema 
que al seu parer era fonamental. És 
possible que tingui raó». Sigui com 
sigui, és un llibre vallenc pels quatre 
costats, escrit amb molt d'amor, i 
que en tots els ordres conté un 
atractiu remarcable. Tenir-lo a l'a-
bast, si cal com a obra de mera con-
sulta, és un mèrit suplementari que 
té, després d'haver-lo llegit. 
MONOGRAFIES VALLENQUES, 3 
Per Montserrat Brusco i París 
Amb el títol «MONOGRAFIES 
VALLENQUES 3», l'Institut d'Estu-
dis Vallencs publicà, el 1985, un re-
cull de set treballs, guanyadors, tots, 
d'algun premi extraordinari als Jocs 
Florals de les Festes de la Mare de 
Déu de la Candela, l'any 81. 
El llibre és un arreplec de tre-
balls, amb una temàtic diversa, his-
tòrico-demogràfíca-costumista-omi-
tològica, que contribueixen a am-
pliar el patrimoni cultural vallenc. 
Els treballs no presenten cap lligam 
entre ells i es troben clarament dife-
renciats els uns dels altres. 
El primer escrit, «L'Etapa Va-
llenca de la Reina Maria d'Aragó», 
de Pere Català i Roca, glossa la vida 
de la Reina Elionor de Xipre, de 
què tantes evocacions perduren en 
la memòria popular. L'estudi és d'u-
na gran profunditat històrica, acom-
panyat d'abundoses referències bi-
bliogràfiques. Són de remarcar els 


Una panoràmica vallenca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert