Marí, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Vincenzo Foppa 
"Un nen que 
llegeix Ciceró" 
(Londres, 
Col·lecció 
Wallace.) 
Escriptura i intimitat 
per Antoni Marí 
La lectura és una activitat in-
tel·lectual- que posa en moviment 
totes les nostres facultats, 
intel·lectuals i sensibles, i ens per-
met crear a dintre nostre —i ens 
hi obliga— les realitats i els esde-
veniments que es narren i les ide-
es que s'exposen. Per la lectura ac-
cedim a un món que no és pas el 
nostre, però que reconeixem gaire-
bé com a propi perquè passa en el 
si de la nostra intimitat, on s'hi re-
coneix. La lectura és un esdeveni-
ment íntim i solitari en el qual cap 
presència de la realitat s'interposa 
entre el lector i el llibre. En la lec-
tura el lector viu uns esdeveni-
ments que només passen en el clos 
de la seva intimitat. La intimitat 
és una dimensió interna, profun-
da. El que és íntim és el que té 
d'incomunicable l'existència i l'ex-
periència individual; la intimitat 
és la particularitat específica d'allò 
nostre que sembla que es quedi al 
llindar de la consciència sense go-
sar travessar-ne la llinda. L'espai 
de la intimitat és format per les 
percepcions i sensacions que pro-
voca el món de fora, pels senti-
ments que suscita i pels records i 
les idees que procura. La intimitat 
representa la vida interior i priva-
da i, per extensió, l'atmosfera que 
n'afavoreix l'expansió. Aquest es-
pai clos, arrecerat del món, és un 
món ple, caòtic, pulsional, sense 
vida lògica. Es un món, el de la in-
timitat, construït per les sensa-
cions i els records que van acumu-
lant-se i garbellant-se en un 
magma informe, on el que es pen-
sa, se sent i es recorda construei-
xen una imatge de la realitat que, 
tot i ser suscitada per les sensa-
cions del món, és creada pel lliure 
joc de la memòria i de les facultats 
sensibles i intel·lectuals. 
A g u s t í d ' H i p o n a d e s c r i u la 
i n t i m i t a t d ' a q u e s t a m a n e r a : 
"Arribo als dominis de l 'ànima i 
als amples palaus de la memòria, 
on h i h a e l s t r e s o r s de les 
innombrables imatges aportades 
(63)7 
Aurelio Luini i Cario Urbini 
"Els doctors de l'Església: sant Agustí". 
{Verbania-Pallanza, Santa Maria del Camp.) 
per les percepcions polimorfes dels 
sentits. Allí hi són gnardades totes 
les representacions que han captat 
els nostres sentits i totes les altres 
dades que hi són dipositades, en la 
mesura que no les hagi absorbides 
i soterrades l'oblit... Totes elles les 
rep , per to rna r - l e s a evocar i a 
r e c o b r a r , q u a n c a l g u i , el v a s t 
habitacle de la memòria dins no sé 
quins secrets i inefables replecs de 
la seva n a t u r a : t o t e s e l l e s h i 
e n t r e n ( les i m p r e s s i o n s i 
representacions), cadascuna per la 
por ta que li és r ese rvada , i s'hi 
arrengleren en ordre. Però no hi 
entren pas les realitats mateixes, 
sinó sols les imatges de les coses 
p e r c e b u d e s , per e s t a r - s ' h i a la 
volença del p e n s a m e n t que les 
evoca. Tot això passa dins de mi 
mate ix , en l ' ingent p a l a u de la 
.meva memòria. Es allí, en efecte, 
que tinc a l'abast el cel i la terra i 
el mar i totes les impressions que 
n 'he pogut rebre, fora d'aquelles 
que he ob l ida t . É s a l l í que em 
trobo també a mi mateix, que em 
torno a recordar de mi mateix, de 
les coses que he fet, del temps i del 
lloc en què les he fetes i de la 
sensació que provava en fer-les. Es 
al l í que és d i p o s i t a t to t el que 
recordo, per haver-ho experimentat 
0 per haver-ho cregut". 
La intimitat és, com diu Agustí 
d'Hipona, l'espai on es rep notícia 
del món i on es crea la imatge de 
la realitat. És amb l'ajut dels nos-
tres sentits i de les nostres facul-
ta ts que la intimitat construeix les 
imatges de les coses percebudes. 
L'experiència de la realitat sen-
sible i l'experiència de la realitat 
que ens és descrita en els llibres 
entren a l'ample palau de la memò-
ria, perquè les dues realitats han 
estat captades pels nostres sentits. 
Però sovint passa que, quan la nos-
t ra intimitat es veu sacsejada per 
l'experiència de la realitat que ens 
ofereix la lectura, la imatge de la 
realitat en la qual vivim sembla es-
vanir-se, retirar-se i gairebé obli-
dar-se davant d'aquesta altra reali-
ta t que emergeix i surt dels llibres 
i de la paraula escrita. 
Per la gràcia de la lectura podem 
conèixer altres realitats que no són 
les nostres, viure experiències que 
no hem tingut nosaltres, conèixer 
intimitats tant més profundament 
de com coneixem la nostra; podem 
accedir a les idees i als pensaments 
de tants d'altres que per haver-les 
llegit podem fer nostres, com si no-
saltres mateixos les haguéssim 
pensat; i creure que la vida i l'ordre 
de les coses podria ser d'una altra 
manera de com ha estat. 
La lectiu-a és un acte íntim que 
ens acosta i ens dóna a conèixer 
una altra intimitat i el secret que 
ella guarda. Amb la lectura, la inti-
mitat del lector i la intimitat de 
Tacte de la lectura s'identifiquen i 
es corresponen amb la intimitat de 
l'escriptor i amb Tacte de Tescriptu-
ra. La intimitat del lector es confon 
amb l'autor que expressa la seva 
intimitat mitjançant el llenguatge i 
alhora ens descobreix la nostra. 
És el que diu Marcel Proust a 
Le Temps Retrouvé: "[La literatu-
ra] és la revelació, que seria im-
possible per mitjans directes i 
conscients, de la diferència quali-
tativa que hi ha en la manera com 
se'ns presenta el món, diferència 
que, si l 'art no existís, seria sem-
pre el secret etern de tothom. No-
més mitjançant Tart podem sortir 
de nosaltres mateixos, saber allò 
que veu un altre, d'aquest univers 
que no és el mateix que el nostre, i 
els paisatges del qual haurien con-
t inuat essent per a nosaltres tan 
desconeguts com els que hi pot ha-
ver a la lluna. Gràcies a l'art, en 
lloc de veure un sol món, el nostre, 
el veiem multiplicar-se i tenim 
tants móns a la nostra disposició 
com artistes originals hi ha, més 
diferents els uns dels altres que 
aquells que giravolten en l'infinit". 
Per Tart de la l i teratura podem 
accedir a altres maneres de fer-
nos present el món, diferents de 
la nostra; podem entrar en el se-
cret d'altres intimitats i ampliar 
el domini de la nostra, considerar 
el món des d'un punt de vista que, 
fins al moment de la lectura, ens 
era desconegut i conèixer i ar-
ribar a tenir tants móns com es-
criptors originals hagin expressat 
la seva intimitat mitjançant el 
llenguatge de l 'escriptura. 
El llenguatge sorgeix de la ne-
cessitat d'expressar la intimitat 
que es reclou rere les percepcions, 
les sensacions i els sentiments en 
un garbuix caòtic i pulsional. És 
l'expressió la que fa possible que la 
intimitat, aquell món caòtic, pul-
sional, sense vida lògica, esdevin-
gui, gràcies al llenguatge, ordenat, 
racional i comprensible. 
Gràcies al llenguatge la realitat 
personal escapa del caos per cris-
tal-litzar-se sota la forma sòlida i 
intel·ligible de la paraula. El llen-
guatge fixa, ordena, expressa i co-
munica allò de més íntim, el que 
distingeix cada home en la seva di-
ferència específica, allò que el fa 
ser ell i amb el qual, amb el llen-
guatge, arriba a ser el que és. 
El mode d'expressió de la inti-
mitat hauria de ser un mode d'ex-
pressió de la mateixa naturalesa 
8(64) 
que la de la intimitat: un llenguat-
ge instintiu, peremptori, com el 
llenguatge del boig, del místic, del 
borratxo o del poeta. Llenguatges 
que no s'avenen a la convenció de 
la retòrica imposada pels altres. 
Emperò l'expressió de la nostra in-
timitat, mitjançant el llenguatge, 
fa que puguem entendre el nostre 
jo, i donar-lo a entendre. 
L'expressió es manifesta en pri-
mer lloc a la mateixa persona que 
s'expressa i, en segon lloc, a qual-
sevol que la pugui entendre. Si el 
que es vol és expressar les emo-
cions intel-ligiblement, un ha d'ex-
pressar-les de tal manera que si-
guin intel·ligibles per a un mateix: 
fins que un home no ha expressat 
la seva emoció, no sap de quina 
emoció es tracta. L'expressió del jo 
a través del llenguatge fa que 
aquest es faci conscient a l'home 
que l'expressa. L'acte d'expressar 
la intimitat és, doncs, una explora-
ció de la pròpia intimitat, de les 
pròpies emocions, sensacions i 
percepcions, i t racta de saber qui-
nes són aquestes i quina és la 
seva naturalesa . L'expressió de la 
in t imita t és una activitat per a la 
qual no hi ha models, ni lleis, ni 
normes, ni preceptes amb l'ajut 
dels quals puguin assolir la for-
ma expressiva. 
L'expressió individualitza. L'ex-
pressió de la intimitat ens en fa 
conscients, ens permet de conèi-
xer-nos, de fer-nos comprensibles i 
pensables per a nosaltres matei-
xos, i comunicables amb els altres; 
ens fa conscients de la nostra sin-
gularitat, i de la peculiaritat de là 
nostra expressió. 
La intimitat, allò instintiu, allò 
d'incomunicable de l'existència, de 
l'experiència individual, es trans-
forma, mitjançant l'expressió del 
llenguatge literari, en una forma 
que ordena el món de l'instint sota 
la forma del pensament expressa-
ble per, d'aquesta manera, comu-
nicar el món interior amb el món 
exterior en un llenguatge íntim 
que, des del moment en què es pro-
nuncia, deixa de ser íntim per es-
devenir públic i comú i que sense 
deixar de ser expressió de la inti-
mí] 
Darío de Regoyos. "Retrat de Dolores Otano". (Madrid,Casón del Buen Retiro.) 
mitat és recollida per una altra in-
timitat, la del lector, que s'identifi-
ca amb la de l'escriptor. El mèrit 
de l'escriptura és el d'haver sabut 
evocar i expressar als lectors, i 
amb els estrictes termes del llen-
guatge, la intimitat del jo i de mos-
t rar el col·loqui singular on cadas-
cú, l'escriptor i el lector, es troba 
amb ell mateix, en un monòleg in-
terior, l'un expressant-se, l'altre 
interpretant-se. L'expressió del jo 
a través del llenguatge literari és 
la voluntat de sentir com a lògic el 
que pel seu origen i naturalesa és 
impulsiu, irreflexiu i caòtic i, 
d'aquesta manera, comunicar-ho 
al lector. La intimitat del jo només 
podem fer-la conscient i conèixer-
la a través del llenguatge, que el 
mateix instint pulsional ha creat 
perquè s'expressés. 
(65)9 
José G. Solana. "El bibliòfil". {Santander, Banco de Santander.) 
La intimitat, a la qual el llen-
guatge ha donat nom, fins i tot 
existència, emergeix, doncs, no no-
més com una interpretació del caos 
de la inconsciència, sinó que ens 
mostra, també, l'íntim moviment de 
les facultats de crear i de conèixer 
de l'escriptor i del lector. La intimi-
tat és una ficció, una invenció de la 
imaginació, una creació nostra; el 
que no és ficció és l'impuLs que l'ha 
creat: és a dir, la capacitat de cons-
trucció, de creació i d'interpretació 
que té el llenguatge literari. 
La lectura és, en aquest sentit, 
un camí privilegiat d'accés a la 
pròpia intimitat. És un aprenen-
tatge no només d'un mateix, sinó 
també de la realitat i del sentit de 
la realitat. Un aprenentatge del 
món i del sentit del món. Un camí 
que és obert gràcies a l'expressió 
de la intimitat de l'autor que ha 
desvetllat la de l'escriptor. 
Com diu Marcel Proust en un 
altre lloc de la Recherche: "Cada 
lector és, quan llegeix, el propi 
lector de si mateix. L'obra de Fes-
criptor no és més que una espècie 
d ' instrument òptic que li ofereix 
al lector discernir el que, sense 
aquest llibre, no haur ia pogut 
veure en ell mateix [...1 Els meus 
lectors —segueix dient Proust— 
són els propis lectors de si matei-
xos, perquè el meu llibre no és 
més que com aquests cristalls 
d'augment que l'òptic de Combray 
oferia a un comprador". 
Si el llibre és l'expressió de la 
int imitat —la int imitat entesa 
com allò de propi que dóna sentit 
a la realitat—, quan el lector lle-
geix el llibre, llegeix i interpreta 
la seva pròpia int imitat i el sentit 
de la real i ta t que aquesta intimi-
ta t li descobreix. El llibre és 
gairebé com un ins t rument que 
ajuda a veure millor allò de no-
saltres mateixos que desconeixem 
o que havíem oblidat, o que s'ha 
perdut entre els plecs de la me-
mòria i que mai no hauríem po-
gut recordar o conèixer sense 
l'ajut d'aquell llibre que ens ha 
obert el sentit del món i de nosal-
tres mateixos. 
Per tot això podríem dir que ca-
dascú de nosaltres ens hem creat 
allò de nosaltres més íntim, no no-
més amb l'ajut de la nostra expe-
riència personal de la realitat, sinó 
també amb els recursos que ens 
han donat tots els llibres que hem 
llegit. Tant la realitat de les coses, 
com la realitat que hi ha als lli-
bres, han estat interpretades per 
nosaltres i, ambdues, ens confor-
men en el que som. "Sóc el que he 
llegit", va dir en una ocasió Jorge 
Luis Borges, ja que cada llibre ens 
ha ofert aquell punt de vista únic 
que sobre la realitat ens ha mos-
trat l'autor en l'estil que li és propi 
i que no és altra cosa que l'expres-
sió de la seva intimitat. 
El món és la nostra creació i la 
lectura dels llibres ens ha ajudat a 
crear-lo; ens ha ajudat a tenir la 
nostra peculiar consideració sobre 
nosaltres mateixos i sobre el món. 
Els llibres que llegim ens donen a 
conèixer el món, que no és el món 
de l'autor, sinó el món que, amb 
l'ajut del llibre, hem pogut llegir o 
veure en nosaltres mateixos. 
Hi ha certament una gran dis-
tància entre els llibres i la vida, és 
aquella distància inexorable a la 
qual feia referència Josep Pla 
quan deia: "Nosaltres hem llegit i 
llegim els llibres. Creiem que hem 
viscut perquè hem llegit els llibres. 
Els llibres ens han donat esperan-
10 (66) 
ça d'alguna cosa. Els llibres ens 
han suggerit l'esperança d'alguna 
cosa. Hem esperat anys i anys que 
alguna cosa es produiria: Què s'ha 
produït? Absolutament res. Res. 
Això ens ha portat a suposar que 
els llibres diuen una cosa i que la 
vida en diu una altra de molt dife-
rent. Els llibres ens diuen que el 
món, els homes, les dones, són fets 
d'una manera. La vida ens diu que 
el món, els homes, les dones, són 
fets d'una manera distinta. Els lli-
bres ens diuen que existeix l'amor, 
la glòria, la bondat, la grandesa. 
La vida diu que no hi ha res". 
Per a Josep Pla no hi ha res fora 
dels llibres. Com per a Don Quijote 
de la Mancha o per a Madame Bo-
vary, no hi havia res a la realitat 
més que engany, aparença i caos. 
Als llibres hi ha la vida, essencia-
litzada, intensificada i reduïda, i 
és només amb l'ajut de l'experièn-
cia pròpia que la realitat dels lli-
bres es manifesta, més que com 
una nova realitat, com un expandi-
ment, una ampliació i una intensi-
ficació de la nostra experiència. Es 
el que va dir altre cop Marcel 
Proust: "La vertadera vida, la vida 
a la fi descoberta i dilucidada, 
l'única vida, per tant , realment 
viscuda és la literatura; aquesta 
vida que, en cert sentit, habita a 
cada instant en tots els homes com 
en l'artista". Això és possible ja 
que, com afirma Michel de Mon-
taigne, "cada home porta la forma 
sencera de la humana condició". 
Cadascú de nosaltres, els escrip-
tors i els lectors, sense deixar de 
ser el que som, en la nostra dife-
rència, som també els altres. 
D'aquesta manera el principi 
d'identitat de l'espècia humana ve 
a compensar els efectes del princi-
pi de diversitat i aquella conscièn-
cia íntima del jo es veu compensa-
da per un principi d'universalitat 
en virtut del qual cadascú de no-
saltres pot ser el portaveu de tots, 
ja que cadascú és el mirall de tots. 
Com deia Jorge Luis Borges, en la 
dedicatòria del seu llibre Fervor de 
Buenos Aires: "Si las pàginas de 
este libro consienten algun verso 
feliz, perdóneme el lector la des-
cortesia de haberlo usurpado yo, 
previamente. Nuestras nadas poco 
difieren; es trivial y fortuïta la cir-
cunstancia de que seas tú el lector 
de estos ejercicios, y yo su redac-
tor". Tots som u i el mateix i tots 
diferents. El reconeixement de l'al-
tre com un mateix fa que cada 
consciència individual coincideixi 
amb la consciència de pertànyer a 
una comunitat, més o menys espi-
ritual, i es reconeix! en aquesta co-
munitat com es reconeix en ell ma-
teix. Reconèixer l'altre com a 
subjecte només és possible quan 
s'ha assolit la mateixa condició. 
D'aquí el doble moviment que, so-
bretot, el llenguatge literari afavo-
reix. Un moviment que va de din-
tre cap a fora, que és l'expressió de 
la intimitat, i un altre que va de 
fora cap a dintre i que és el reco-
neixement de l'expressió d'una al-
t ra intimitat que reconeixem en 
nosaltres. 
Si, com havíem dit, la lectura és 
un esdeveniment íntim i solitari, 
també ho és l'escriptura, la qual 
també és una activitat intel·lectual 
que posa en moviment totes les 
nostres facultats. Tot i que sempre 
es fa servir el llenguatge, no és el 
mateix parlar amb un mateix, par-
lar amb un altre o expressar la in-
timitat per mitjà de lletres traça-
des sobre un paper, com és el fet 
d'escriure; en el qual un no s'adre-
ça a ningú o un s'adreça a tots. 
Diu Maria Zambrano de l'acte 
d'escriure: ".^Qué es lo que quiere 
decir el escritor y para qué quie-
re decirlo? ^Para qué y para 
quién? El escritor quiere decir el 
secreto; lo que no puede decirse 
con la voz por ser demasiado ver-
dad; las grandes verdades no 
suelen decirse hablando. Esto 
que no puede decirse, es lo que se 
t iene que hablar . Descubrir el se-
creto y comunicarlo, son los dos 
acicates que mueven al escritor... 
El secreto se revela al escritor 
mient ras lo escribe. El escritor 
sale de su soledad a comunicar el 
Pietro Rotari. "Al.Iota llegint". {Verona, Museu de Castelvecchio.) 
(67)11 
Edward Hopper"Habitació d'hotel". (Lugano, Fundació Thyssen-Bornemisza.) 
secreto. Luego ya no es el secreto 
mismo conocido por él lo que le col-
ma, puesto que necesita comuni-
carlo. ^Serà esta comunicación? Si 
es ella, el acto de escribir es solo 
medio, y lo escrito el instrumento 
forjado". 
Si, com havíem dit, la lectura és 
un acte íntim que ens acosta i ens 
dóna a conèixer una altra intimitat 
i el secret que ella guarda, l'escrip-
tura vindria a ser el mitjà pel qual 
es pot descobrir el secret que, lliu-
ra t al vertigen de la consciència, es 
vol donar a conèixer. Escriure i 
llegir són, alhora, un retorn i una 
descoberta de la int imitat . Per 
això un escriu amb la total i ta t 
íntegra de la seva persona, per fi-
xar allò que ens diem a nosaltres 
mateixos en la solitud de la nos-
t r a in t imi ta t i poder comunicar 
el que és més propi de cada per-
sona, ja que en la lectura se'ns 
ha donat a conèixer el món; un 
món que, amb l'ajut dels llibres, 
hem pogut llegir en nosaltres 
mateixos. 
Potser t a n t llegir com escriure 
siguin formes de romandre en la 
soledat en què un està a la recer-
ca del que desconeixem del món i 
de nosaltres mate ixos . -
12 (68) 


Escriptura i intimitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert