El doctor Joan Solà i Cortassa valora la donació feta pel senyor Josep Rovira i Puig d'una col·lecció d'uns cent quaranta llibres (originals i facsímils) relacionats amb la llengua catalana i datats entre el segle XIV i el segle XX (principalment diccionaris, però també gramàtiques, refranyers, vocabularis, etc.) i fa una relació, breument comentada, de les més destacades obres lexicogràfiques a partir del segle XVI

Solà i Cortassa, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 3
ESTUDISESTUDIS
El senyor Josep Rovira i Puig ha regalat al
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró una
valuosa col·lecció de llibres de filologia catalana
que van des del segle XIV fins ben entrat el segle
XX. Es tracta d’un conjunt d’obres que
fonamentalment estan destinades a l’ensenyament
del llatí, del català, del castellà i del francès; conjunt
que difícilment es podria consultar en cap altra
biblio-teca catalana, potser amb excepció de la
Biblioteca de Catalunya, de Barcelona. I encara
cal tenir en compte que moltes de les obres d’aquest
conjunt són cada cop més rares al mercat del llibre
vell. El senyor Rovira ha esmerçat molts anys i
molts recursos en aquesta noble acció. Una part
important de la cultura catalana que es conserva
en biblioteques i museus procedeix, de fet, de
col·leccionistes constants i generosos com ell. La
ciutat de Mataró, doncs, s’ha de sentir orgullosa
de posseir aquesta col·lecció i ha d’estar agraïda
al seu generós donant.
Entre les obres del conjunt predominen els
diccionaris. Però hi ha també nombroses
gramàtiques, refranyers, mètodes d’ensenyament
de les llengües esmentades, vocabularis d’obres
diverses (per exemple, d’Ausiàs March), etc.
En una nota general, no seria adequat de donar
compte de tot aquest material, cosa que exigiria
baixar a detalls més propis d’especialistes. He
El doctor Joan Solà i Cortassa valora la donació feta pel senyor Josep Rovira i Puig d’una
col·lecció d’uns cent quaranta llibres (originals i facsímils) relacionats amb la llengua catalana i
datats entre el segle XIV i el segle XX (principalment diccionaris, però també gramàtiques,
refranyers, vocabularis, etc.), i fa una relació, breument comentada, de les més destacades obres
lexicogràfiques a partir del segle XVII.
PRINCIPALS DICCIONARIS CATALANS
DE 1637 A 1939
cregut que seria útil de donar únicament una relació
de la producció lexicogràfica pròpiament dita, i
encara de fer-ho només a partir del segle XVII i
esmentant únicament les obres que, per un motiu o
altre, es podrien considerar més importants.
Enumero, doncs, tot seguit, cronològicament i de
manera molt esquemàtica, les obres principals que
es van publicar en aquests tres segles llargs: el
lector hi veurà representades moltes de les obres
cedides pel senyor Rovira. Prescindiré dels glossaris
auxiliars que van aparèixer en obres diverses i
també de publicacions anteriors al segle XVII, com
ara les de Joan Esteve (1489), Rosembach (1502),
Nebrija (1607, etc.), Andrés de Laguna (1555),
Miquel Agustí (1625) o Juan Lorenzo Palmireno
(1569). Però sí que cal esmentar el notable i ric
Thesaurus puerilis d’Onofre Pou (València 1575,
reeditat fins al 1600), que serà consultat pels
lexicògrafs de les èpoques que ens ocuparan. Per
a més detalls de tot plegat, el lector pot acudir
principalment a dues obres: Germà Colon
Domènech i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de
la lexicografia catalana (Barcelona: Enciclopèdia
Catalana 1986); Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica
i lexicografia catalanes: síntesi històrica
(València: Universitat de València 1995).
1. Del segle XVII esmentarem quatre obres
destinades a l’ensenyament del llatí i una que afecta
tres llengües modernes:
ESTUDIS
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA4
Antoni Font: Fons verborum, et phrasium ad
iuventutem latinitate imbuendam (Barcelona 1637).
Pere Torra: Thesaurus verborum, ac phra-
sium. Barcelona 1640. Reeditat fins a 1757.
Joan Lacavalleria i Dulach: Gazophylacium
catalano-latinum. Barcelona 1696. Diccionari i
frasari extensíssim i acurat, un dels tres millors de
tot el període que ens ocupa (amb el de Labèrnia
i el de Fabra).
Licenciado de Valles: Suma de temps, y altres
rudiments de la Gramatica. Barcelona 1641.
Reeditat fins a 1780. Amb vocabularis.
Pere Lacavalleria: Dictionario castellano
[...]. Dictionaire françois. Dictionari catala.
Barcelona 1641 (i 1642, 1647: manual de conversa).
2. Al segle XVIII hi hagué molt poca activitat
lexicogràfica i només cal fer esment d’obres del
valencià Carles Ros: Breve Diccionario Valen-
ciano-Castellano (València 1739) i Diccionario
valenciano-castellano (València 1764). Els
interessants materials de Manuel Joaquim Sanelo
(1760-1827) els ha editat posteriorment Joseph
Gulsoy: El diccionario valenciano-castellano de
Manuel-Joaquín Sanelo. Castelló de la Plana 1964.
3. El segle XIX és ja molt ric d’aportacions en
les tres grans àrees lingüístiques: Catalunya, País
Valencià i les Balears.
3.1. A Catalunya es van editar tres obres
majors (les tres primeres que enumero) i altres de
menors:
Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni
Juglà: Diccionario catalan-castellano-latino.
Barcelona 1803-1805. Extens, obra de referència
fins a mitjan segle.
Pere Labèrnia: Diccionari de la llengua
catalana ab la correspondencia castellana y
llatina (Barcelona 1839-1840). 2 volums. Seguit
pel diccionari invers ... de la lengua castellana
con las correspondencias catalana y latina
(1844-1848). Completat pel Diccionari suplement
de tots los diccionaris publicats fins ara de la
lléngua catalana (Barcelona 1868), revisat en la
part científica per Antoni C. Costa. És el primer
diccionari modern de fiabilitat considerable, un dels
tres més importants del període, com hem dit. El
bàsic es va reeditar amb modificacions en 1864-
1865, 1888-1892, i inspirà versions posteriors fins
ben entrat el segle XX.
Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-
italiá. Barcelona 1839. Publicat anònim. Però
l’invers, ... castellano-catalan-latino-francés-
italiano (1842-1848), ja és nominal, de [Miquel
Antoni] Martí, [Lluís] Bordas i [Joan] Cortada.
Magí Ferrer: Diccionario catalan-castellano
(Reus 1836, amb les inicials F.M.F.P. y M.M.;
novament, ja nominal, Barcelona 1839).
Santiago Àngel Saura: Diccionario manual
ó vocabulario completo de las lenguas catalana-
castellana. Barcelona 1851; amb l’invers (1852);
reeditats fins al 1911.
Pau Estorch i Siqués: Elements de poética
catalana y diccionari de sa rima. Girona 1852.
Delfí Donadiu i Puignau: Diccionario de la
lengua castellana con la correspondiente
catalana. Barcelona [1889ss]. 4 volums.
3.2. Al País Valencià es van publicar les obres
principals següents:
Lluís Lamarca: Ensayo de un diccionario
valenciano-castellano. València 1839 i 1842, molt
breu.
Josep Escrig: Diccionario valenciano-
castellano. València 1851 (simple reimpressió el
1871). Reelaborat i ampliat per Constantí Llombart
(amb el mateix títol, València 1887).
Joaquim Martí Gadea: Diccionario general
valenciano-castellano. València 1891. El més
extens.
3.3. A les Balears tenim:
Pere Antoni Figuera: Diccionâri mällorquí-
castëllâ. Palma 1840. Indicacions interessants de
pronunciació.
Joan Josep Amengual: Nuevo diccionario
mallorquin-castellano-latin. Palma 1858-1878,
més extens, en 2 volums. De fet, començat i
abandonat el 1841.
Diccionari manual ó vocabulario completo
mallorquin-castellano. Palma 1859. Anònim (a
nom de «Unos amigos»).
Diccionari mallorquí-castellá. Palma 1878.
Només fins a la lletra F i també anònim (sembla
que és de Josep Tarongí).
FULLS/97 DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 5
ESTUDIS
Josep Hospitaler: Vocabulario castellano-
menorquín y viceversa (però sense l’invers). Maó
1869. I Diccionario manual menorquín-
castellano. Maó 1881.
Jaume Ferrer i Parpal: Diccionario menor-
quín-castellano. Maó 1883-1887. 2 volums. Amb
ortografia estrambòtica.
Ildefons Rul·lan: Apuntes para un vocabu-
lario etimológico mallorquín. Palma 1899.
Joan Benejam: Vocabulario menorquín-
castellano. Ciutadella 1885 i novament 1906.
Vocabulario trilingüe castellano-menorquín-
francés. Ciutadella 1902. Anònim (probablement
de Salvador Fàbregues).
4. Al segle XX la lexicografia es diversifica
més. Esmentaré només unes quantes obres més
interessants. A la secció 4.2 recullo algun tractat
de barbarismes, una branca molt important de la
història de la lexicografia catalana.
4.1. Compilacions històriques:
Marià Aguiló: «Diccionari Aguiló». Materials
lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i
Fuster. Barcelona 1915-1934. Edició de Pompeu
Fabra i Manuel de Montoliu. Base de consulta
imprescindible per a tota la lexicografia posterior.
Josep Balari: Diccionario Balari. Inventario
lexicográfico de la lengua catalana compilado
por el Dr. D. José Balari y Jovany. Barcelona
[1926-1936], incomplet, amb 2 volums publicats.
Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
Diccionari català-valencià-balear. Palma 1930-
1962 (volums 1 i 2 refets: 1964 i 1968,
respectivament). 10 volums. L’obra més extensa,
ambiciosa i útil fins al moment.
4.2. Altres obres:
Antoni Careta i Vidal: Diccionari de barbris-
mes introduhits en la llengua catalana. Vilanova
i la Geltrú i Barcelona 1901.
Josep Aladern [Cosme Vidal]: Diccionari
popular de la llengua catalana. Barcelona 1904-
1906. Obra molt deficient.
Eberhard Vogel: Diccionari portàtil de les
lléngues catalana y alemanya. Madrid i Berlín
1911-1916. 2 volums.
Emili Vallès: Pal·las. Diccionari català-
castellà-francès. Barcelona 1927. Altres edicions,
amb l’afegit de l’anglès, vocabularis inversos,
etimologies i il·lustracions.
Emili Vallès: Diccionari de barbarismes del
català modern. Barcelona 1930.
Bernat Montsià: Els barbarismes. (Guia de
depuració del lèxic català). Barcelona 1935.
4.3. El diccionari de Fabra. De fet, la primera
obra lexicogràfica important de Fabra va ser el
Diccionari ortogràfic (Barcelona 1917; altres
edicions fins a 1937), en què l’autor practica per
primera vegada una selecció del lèxic català amb
vistes a la llengua estàndard. Però l’obra definitiva
va ser:
Diccionari general de la llengua catalana.
Barcelona 1932. Reeditat, amb retocs, el 1954, i
altres vegades posteriorment.
Joan Solà i Cortassa
Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona
Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans
Creu de Sant Jordi
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes


Principals diccionaris catalans de 1637 a 1939

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert