Cabot i Sagrera, Neus

Patricio i Àvila, Helena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Neus Cabot i Sagrera i Helena Patricio i Àvila, després de treballar quatre anys en la 
catalogació del fons musical manuscrit del Museu Arxiu de Santa Maria, sabent que mossèn 
Narcís Pagès, últim mestre de capella de Santa Maria (des de 1946 a 1983), gaudia de bon estat 
de salut a la Residència Sant Josep Oriol de Barcelona, van decidir d'entrevistar-lo, per tal de 
tenir Poportunitat de conèixer de primera mà com es desenvolupava la vida musical de la 
parròquia durant aquell període. Mossèn Pagès les va rebre amb il·lusió; feia anys que restava 
desconnectat de la ciutat de Mataró. 
MOSSÈN N A R C Í S PAGÈS I RAMIRO, 
UNA VIDA, UNA ÈPOCA 
En el transcurs de dos matins primaverals 
de 2004, vam poder conversar amb 
l'entranyable mossèn. La seva memòria ens 
deixava sovint sorpreses. Als seus noranta-
sis anys recordava perfectament cada carrer, 
cada nom, cada parent llunyà de veí. La nostra 
intenció era, tan bon punt acabéssim les 
entrevistes, poder-ne fer un escrit, però alhora 
volíem documentar-nos una mica, tant en el 
terreny històric com en el musical. 
Malauradament, la manca de temps ha anat 
endarrerint aquest projecte fins a dia d'avui. 
El passat 15 de desembre, mossèn Narcís 
Pagès moria a l'edat de noranta-vuit anys. 
Ens va saber especialment greu no haver 
escrit aquestes línies essent ell en vida, és 
per això que tan sols ens queda l'oportunitat 
de dedicar-les al record de la seva persona i 
en agraïment per la tasca que desenvolupà a 
la nostra ciutat. 
Narcís Pagès i Ramiro naixia a Girona 
ciutat' l'any 1908. Si fou el 4 o el 6 de 
setembre, ni ell mateix ho recordava. «Vaig 
venir al món, però no vaig venir conscient» 
deia, excusant-se de tal oblit. 
Mossèn Narcís Pagès a Mosqueroles. 
MASMM. Arxiu d'Imatges, 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 29 
ESTUDIS 
Després d'exercir de vicari a Palautordera, 
transità per la parròquia de Sant Martí de 
Mosqueroles per desembocar, tmaiment, a la nostra 
ciutat de Mataró. Ens situem, doncs, al 15 de 
novembre de 1946, quan fou nomenat organista i 
director de FAcadcmia Musical Mariana, substituint 
mossèn Lluís Vilella Moncgal. L'arribada del nou 
mossèn no fou casual. Narcís Pagès, des de 
Mosqueroles, demanà un canvi de destinació ja 
pensant en Mataró. Coneixia el pare Torrent, fill 
de Mataró, i Gregori Modrcgo Casaus, bisbe de 
Barcelona, fou qui donà cl vist-i-plau. Queda 
constància que el presentaren com «El Rdo. D. 
Narciso Pagès, que a su prestigio musical une el 
celo de saccrdote, es un ferviente enamorado del 
Renacimiento litúrgico popular».-
Mataró, Eany 1946, comptava amb uns trenta 
mil habitants. «El Mataró que coneixeu vosaltres 
és molt diferent del que vaig conèixer jo. És molt 
diferent la facilitat de comunicació (...) Mataró 
estava formada per unes famílies essencials quan 
jo vaig arribar. Recordo els Cruzate , els 
Montserrat...» En Tàmbit religiós, això es traduïa 
en la convivència de dues parròquies. Sant Joan i 
Sant Josep, a ponent de la Riera, i Santa Maria, a 
l levant . Narcís Pagès obt ingué els càrrecs 
d'organista i mestre de capella de Santa Maria, 
d'on era aleshores rector mossèn Antolí Vancell. 
i de capellà de les Gcrmanctes dels Pobres. 
Instal · lat a la casa del capellà de les 
Germanetes. situada a l'Esplanada, no va arribar a 
conèixer cap dels seus predecessors, ni mossèn 
Joan Fargas, mestre de capella, ni mossèn Lluís 
Vilella Moncgal. organista. Si recordava, però. 
haver conegut mossèn Andreu, beneficiat de Santa 
Maria, capellà de l'Administració de les Santes, 
administrador del cementiri í. a mes. director de 
les congregacions marianes, amb seu al Foment 
Mataroní. 
Ser organista i mestre de capella a Santa Maria 
suposava formar i dirigir el cor de Santa Maria i 
acompanyar amb l'orgue les celebracions litúrgiques. 
D'altra banda, també ostentava el càrrec de director 
de la coral anomenada Acadèmia Musical Mariana, 
amb la qual organitzava sortides anuals a diverses 
poblacions catalanes. «L'Acadèmia no tenia res a 
veure amb la capella de música de Santa Maria. 
N'era independent, t1lla de la Congregació Mariana 
(...) L'arxiu de l'Acadèmia Musical Mariana, que jo 
vaig anar ampliant, passà a l'arxiu de Santa Maria. 
Hi havia tot cl material que s'havia anat recollint í, 
en liquidar-se el Foment, passà a Santa Maria». 
Totes Ics partitures es poden trobar avui al Museu 
Arxiu de Santa Maria. 
L'Acadèmia Musical Mariana fou fundada 
l'any 1918 per Josep Colomer i Volart en el si de 
les congregacions marianes, amb seu al Foment 
Mataroni des de 1904. Inicialment, es tractava 
d'una formació instrumental, però ben aviat, a l'estiu 
de 1920, s 'hi afegi la massa coral . Les 
congregacions, eminentment masculines, visqueren 
l'època de canvi del moviment coral a Catalunya 
en relació als cors mixtes. Passada la Guerra Civil, 
es fundà la Coral Santa Cecília, integrada per veus 
femenines. «Un dia veieren que uns no eren res 
sense els altres», afirmava mossèn Pagès. 
Ambdues corals començaren a actuar conjunta-
ment, propiciant l'existència volàtil d'un cor mixt. 
De totes les celebracions litúrgiques anuals, 
la més important era la popular Missa de Glòria 
de mossèn Manuel Blanch (1827-1883), altrament 
dita Missa de les Santes. Agafant el relleu del 
mestre Enric Torra (1910-2003). mossèn Pagès 
s'encarregà de dirigir-la des de 1947 a 1970, 
ininterrompudament. 
Hem de recordar que entre 1772 i 1835, 
Mataró anà rebent les relíquies de les Santes del 
monestir de Sant Cugat, i que l'any 1852 són 
declarades patrones de la ciutat per votació popular' 
i amb la confirmació de Pius IX. Tan sols set anys 
abans, Manuel Blanch i Puig començava la 
composició de la Missa, a l'edat de vint-i-un anys, 
i encara faltarien cinc anys més perquè el 
nomenessin mestre de capella. El 27 de juliol de 
1848 la Missa de G/ària va ser presentada a la 
ciutat.^ Fou un èxit sense precedents i ho és encara 
el dia d'avui, ja que segueix sent un dels actes 
cabdals de la Festa Major de Mataró. 
L'any 1922, sota la direcció de mossèn Fargas, 
s'incorporà al cor l'Acadèmia Musical Mariana. 
Tot i que fou substituïda uns anys després per 
rScola Cantorum del Círcol Catòlic, en els anys 
de direcció de mossèn Pagès tornem a trobar la 
seva presència junt a d'altres agrupacions musicals. 
Envers el tema, mossèn Pagès recordava com els 
assajos començaven després de la Fíra de Pasqua. 
L'any 1963, amb motiu de la celebració del 
centenari de la Caixa d'Estalvis de Mataró, l'entitat 
va patrocinar una gravació de la Missa. Per aquest 
afer, encomanaren al mestre Cristòfor Taltabull 
que fes una adaptació acord amb els nous temps. 
En paraules de mossèn Pagès, es traduïa en què 
«no volien la versió que cantava l'Acadèmia, que 
ho feia com podia. Volien una interpretació més 
moderna. A Taltabull, l'atabalava que no es veiés 
a qui se li devia la Missa», i tot i que mori fent el 
Kyries, se li reconeix el gest d'haver estat tldel a 
l'estil de mossèn Blanch. Posteriorment, continuà 
30 FULLS DLL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
l'adaptació Josep Soler. No hem pogut d'aclarir 
com s'aconseguí l'obra original de la Missa per a 
la gravació. Mossèn Pagès ens explicava que li 
havia estat demanada personalment, però, com que 
ell no podia assumir aquesta responsabilitat, derivà 
la petició a l'Administració de les Santes. Sembla 
ser que no van arribar a un acord i, a causa d'això, 
es respira cert misteri sobre qui i com va aconseguir 
l'original per fer la còpia, per donar-la a en 
Taltabull. Aquest fet aïllat no féu minvar l'enorme 
popularitat i fervor que desperta aquesta composició, 
tot recordant, com deia mossèn Pagès, que «la 
Missa s'ha d'escoltar amb orelles mataronines». 
Tot i que dirigí la Missa durant vint-i-tres 
anys (del 1947 al 1970), no n'hem trobat gaire 
documentació escrita. Aquest fet, podria tenir 
relació amb el concepte que humilment tenia d'ell 
mateix, «personalment crec que no ho hauria 
d'haver fet», de dirigir 
la Missa durant tants 
anys. «Jo era aficionat 
a la música... Vaig 
estudiar orgue, però no 
direcció». Igualment, 
amb molta modèstia, va 
confessar que havia 
compost alguna cosa 
però que «com a compo-
sitor i com a músic em 
considero que valc ben 
Visió parcial del cor de 
cantaires i dels músics en 
la interpretació de la Missa 
de les Santes, l'any 1956. 
MASMM. Arxiu d'Imatges. 
Núm, 002202. 
Mossèn Narcís Pagès dirigint 
la Missa de les Sanles, amb 
eh solistes Lluís M. Andreu, 
Pedró Pirfano, Bartomeu 
Bardagí i M. Teresa Casabella 
(27 juliol 1956). 
MASMM. Arxiu d'Imatges. 
Núm. 002200. 
poc, perquè no podia 
superar ni Victòria ni 
Palestrina», ens deia, tot 
bromejant. Precisament 
aquests dos compositors, 
junt amb Wagner i 
Beethoven, eren els seus 
preferits. 
La vida de mossèn 
Pagès no es centrava 
exclusivament a Santa Maria; també tenia relació 
amb la parròquia de Sant Josep i una especial 
atenció a les Germanetes dels Pobres, on exercia 
la capellania. 
Mossèn Pagès tingué dues coneixences, que 
no podem deixar de mencionar per la seva 
importància. En primer lloc, tingué contacte amb 
mossèn Josep Paradeda al poble de Mosqucroles. 
Paradeda és conegut per haver escrit la lletra de 
moltes cançons catequístiques, en aquell temps tan 
populars, com la que comença dient «Tant bé que 
estem aquí, ja ens hem de despedir». 
Una relació més particular fou la que 
mantingué amb Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), 
un dels coneguts mecenes de la cultura catalana 
de l'època. Els vincles amb el senyor Patxot venien 
de lluny, ja que coincidiren estiuejant a Calella de 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 31 
ESTUDIS 
Palafrugell. Anys després, mossèn Narcís va 
assistir a les classes del mestre Llibert i allí va 
coincidir amb una noia que casualment resultà ser 
la filla del senyor Patxot. De la casualitat se 
n 'adonaren quan. de nou, els dos homes es 
retrobaren en arribar a Mosqueroles. I nasqué una 
gran amistat. En Patxot, home adinerat, residia a 
Suïssa, i mossèn Pagès Tanava a visitar. En Patxot, 
tant a Suïssa, com quan venia a Mataró, li deixava 
cl Rolls Roycc, «de tal manera que jo sóc el capellà 
que amb mi passegen per tot Mataró i per tot 
Suïssa amb un Rolls». 
Com ja hem esmentat, mossèn Pagès rebé 
una formació plenament organístíca amb el pare 
Massana i, posteriorment, amb Vicenç Maria de 
Gibert. I mossèn Pagès, junt amb Gregori Estrada 
i George Lhòtc, va encapçalar tot el procés de 
restauració de l'orgue nou de Santa Maria. 
L'orgue fou un dels temes reiteratius en les 
nostres converses, però, tot i parlar-ne sovint, la 
història quedava un xic enrevessada; aixi doncs, 
intentarem fusionar els records del mossèn amb 
Lordre històric dels esdeveniments que ens ha 
ajudat a entendre Raül Prieto, actual organista de 
Santa Maria. 
Durant deu anys del primer terç del segle xx 
(1927-1937), hi va haver dos orgues a Tesglésia 
de Santa Maria, el de 1927, construït per Gaietà 
Estadclla, anomenat també «el nou», i el d'Antoni 
Buscà (1738) conegut per «Lantic». 
L'orgue antic va ser creat per Antoni Buscà 
Pany 1738 i millorat per 
l'orguener Gaietà Vilardebò 
el 1863, gràcies als 1.000 
duros que pagà Jaume Isern. 
Fou destruït el 1937. Mossèn 
Pagès treia transcendència al 
succés de la següent manera 
«quan la des t rucció dels 
interiors de Santa Maria, 
entre els anys 1936 i 1938, 
es va acordar de destruir 
l'orgue antic per poder salvar 
el nou». 
liiLuiguració de la refürm;i ile 
Torgue nciu (12 de juny de 1974). 
Mossèn Narcís Pagès, amb el 
cardenal Jubany, arquebisbe de 
Rareelona. i Cieorge Lhóte. 
MASMM. Arxiu d'Imalgcs. 
Núm. 003168. 
L'any 1927 Gaietà Estadclla va construir 
l'orgue nou. La seva inauguració tingué lloc els 
dies 24 i 25 de juliol, amb interpretacions de Vicenç 
M. de Gibert, mossèn Josep Colomer i mossèn 
Josep Muset , acompanyades , com no, per 
l'Acadèmia Musical Mariana. 
Gairebé seixanta anys després (1974) fou 
reformat i el va inaugurar de nou Guy Bovet. Com 
ja hem dit, foren mossèn Pagès, amb Gregori 
Estrada i el propi George Lhóte, que portaren la 
iniciativa de la restauració de l'orgue. I el taller 
encarregat de dur-la a terme va ser el de Gabriel 
Blancafort. L'orgue, a l'origen, tenia un sistema 
mecànic-pneumàtic que, segons mossèn Pagès, 
patia un envelliment prematur per culpa de la 
pneumàtica; per aquesta raó, va decidir de fer-lo 
completament mecànic, ja que segons ell, la tracció 
mecànica arriba a centenària. Per això, després 
d'un estudi, van extreure les següents conclusions 
publicades a Mataró, periòdica comarcal: 
«1. La reparació a fer exigia desmuntar totalment 
l'orgue. 
2. Era més econòmic eliminar del mecanisme 
tota la part pneumàtica-tubular i cl sistema propi 
de la casa Estadclla. dcixant-lo simplement mecànic, 
que reparar tota aquella complicació, de la qual, 
per altra part, es tenia l'experiència de la seva 
curta durada. 
3. Com que, com hem dit, calia desmuntar-ho 
tot. era favincntcsa propícia per subsanar les faltes 
de lògica que hi havia hagut i. àdhuc, amb l'orgue 
d'ecos que no havia estat previst en el projecte 
inicial. 
32 FULLS DF.L MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
E S T U D I S 
Inauguració de la reforma de l'orgue nou 
(12 de juny de 1974). 
Mossèn Narcís Pagès, mossèn Francesc Pou, 
rector de Santa Maria, i Lluís Jubinyà. 
MASMM. Arxiu d'Imatges. Núm. 003170. 
4. També era una ocasió magnífica per 
fer la realitat la monumentalitat, quant a la 
sonoritat i riquesa de jocs, que havia estat 
il·lusió i mòbil primordial de la seva 
construcció, però que no havia estat feta 
realitat». 
Tot i que ara pugui haver-hi opinions 
dispars sobre l'encert o desencert d'aquesta 
restauració, hem d'entendre que mossèn 
Pagès era fruit d'una època, i per a ell havia 
significat un progrés musical important. 
Actualment, des del 1963, amb la 
incorporació de l'orgue petit. Santa Maria 
toma a tenir dos orgues. L'orgue petit, situat 
a la part dreta del creuer, davant de l'altar 
major, originalment fou construït per a la 
casa que tenia al carrer Nou el doctor 
Francesc Mas i Oliver, antic organista de 
Santa Maria i, després, bisbe de Girona. Amb 
el temps, es va instal·lar al Foment Mataroní, 
on el col·locaren al bell mig de l'escenari. 
En paraules de mossèn Narcís, «quan feien 
comèdia, que era el més sovint, els decorats 
s'havien d'adaptar a l'orgue». Tanmateix, quan es 
van fer les obres de reconstrucció del Foment i en 
previsió de la necessària restauració de l'orgue 
nou de Santa Maria, es va traslladar a la basílica 
afegint-hi nous jocs. L'orgue petit arribà a Santa 
Maria l'any 1963 i, després de la seva restauració, 
el 1965, es faria la seva inauguració. 
Mossèn Pagès deixava Mataró l'any 1983. 
Amb la seva marxa, desapareixia també l'últim 
mestre de capella de la ciutat de Mataró; una 
professió fossilitzada en el llindar del temps. A la 
residència Sant Josep Oriol passava els dies immers 
en la rutina del centre. «A dos quarts de dotze 
acostumo a dir missa cada dia (...) estic exempt 
de les ce lebracions . Dic la missa assegut i 
Tacostumo a dir sol, perquè cadascú té les seves 
coses», referint-se als diferents costums dels 
sacerdots que vivien a la residència, molts dels 
quals, havent abandonat la seva feligresia, convivien 
junts. 
Tot i que li vàrem demanar que escrigués les 
seves memòries, mossèn Narcís Pagès no estava 
interessat a fer-les. Les nostres converses es 
basaven en un seguit de preguntes que havíem 
esbossat, però a l'hora de la veritat era mossèn 
Pagès que tornava, una vegada i una altra, sobre 
els temes que li semblaven més transcendents, és 
a dir, l'orgue nou i la Missa de les Santes, i ens 
explicava la diferència entre la sonoritat d'una gran 
orquestra, amb tants braços per instrument, i un 
orgue, independentment del número de registres 
que aquest pugui tenir, o bé les misterioses accions 
envers la gravació pel centenari de la Missa de 
les Santes. 
Mossèn Pagès va ser l'eix vertebrador de la 
música religiosa, impulsada tant des de la parròquia, 
com des del Foment Mataroní, en una llarga època. 
Ell deia «que havia tocat totes les tecles, fms i tot, 
les que no hi són», en un moment en què la religió 
era latent a la vida quotidiana dels mataronins, i la 
música n'era un reflex més. 
Els seus records sempre anaven acompanyats 
de retòriques sobre la vida, la vellesa o les relacions 
de poder. Li agradava recalcar, una de les grans 
equivocacions, al seu parer, de l'home actual. «En 
aquesta vida hi ha coses variables í coses 
invariables, com ara el dia, que sempre té 24 hores, 
el temps que passa, la sortida del sol... El mal 
d'avui dia és que tothom vol governar les coses, Í 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 33 
E S T U D I S 
no adaplar-s'hi. Hi ha coses que no es poden 
contradir. Quan fa que dura la naturalesa? Quants 
anys pot governar un home? vuit? dotze? Què són 
els meus anys comparats amb la història? 
L'equivocació és fer variable el que és etern, i fer 
etern el que és variable». Els fets històrics són 
invariables, però sí que és variable la lectura que 
se'n pugui fer. És interessant, però, de tenir el 
privilegi d'escoltar de primera mà les vivències 
d'una persona que va viure el segle xx en la seva 
totalitat. Massa sovint busquem informació en fonts 
documentals o escrites, i obviem el testimoni i la 
memòria de moltes persones que haurien de ser 
els nostres referents directes. 
I, finalment, només hem de dir que hem intentat 
fer una petita contribució al coneixement de 
l'evolució de la vida musical d'una de les entitats 
religioses cabdals de la nostra ciutat, la parròquia 
de Santa Maria, i al merescut reconeixement de 
qui se'n féu càrrec al llarg de trenta-set anys, 
mossèn Narcís Pagès i Ramiro (1908-2006). 
NOTES 
Neus Cabot i Sagrera 
Helena Patricio i Àvila 
1.- Aquesta dada es contradiu amb l 'esquela, on 
s'afirma que nasqué al poble de Quart (Girona). Optem per 
Girona ciutat, ja que ens ho va dir en primera persona. 
p. 5. 
2.- Revista Pai-ròquia, novembre de 1946 (Mataró), 
3.- «Per obtenir el Patronatge de les Santes per a la 
ciutat de Mataró, calgué celebrar un referèndum a la ciutat i 
als veïnats de Mata, Valldeix, Cirera i Traià. El 5 d'abril de 
1852 es recolliren els vots dels veïnats esmentats (...) Tots 
els vots de Ics corporacions religioses foren unànimes a favor 
del Patronatge (...) En un total de 2.057 cases visitades i una 
mitjana de 4 habitants per casa, ens donarien un cens total de 
8.228 habitants». LLUÍS FERRER I CLARIANA, Santa Maria de 
Mataró. La parrixjuia. e! temple. Museu i Arxiu Històric 
Arxiprestal Obra de Sant Francesc (V) (Mataró 1971), p. 
200. Ens ha semblat entranyable citar aquest paràgraf, tot i 
que la dada del número d'habitants resultaria incorrecta. 
4.- Citar que Mataró comptava llavors amb uns 15.000 
habitants. 
M FULLS DHL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


Mossèn Narcís Pagès i Ramiro, una vida, una època

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert