Soler i Fonrodona, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UN CAPÍTOL DE LA PETITA HISTÒRIA 
DE LA CAPELLA DELS DOLORS 
Francesc Camín i Bonet, monjo de Poblet i corrector dels Dolors. 
1 7 8 5 - 1854. 
En el llibre Registre de Baptismes de la parròquia de Santa Maria de Mataró, 
núm. 22, foli 218, anotació 393, consta el baptisme de Francesc Camín i Bonet. Li-
teralment diu el que segueix: 
"Als vint i quatre de octubre de 1785, Francisco de Paula, Rafel, Cugat, nat lo dia 
antes. Fill de Joan Camín, Apotecari de Mataró i de Franciscà Bonet de Barcelona. 
Padrí el Rev. Josep Camín, Pvre. Resident de Santa Maria". 
La família Camín era una antiga família mataronina d'apotecaris, amb Casal 
al carrer d'En Pujol, cantonada al carrer de Santa Maria, casal desaparegut fa uns 
quants anys. Tot i amb això perdura encara la Farmàcia, avui coneguda amb el 
nom de "La Creu Blanca" i regentada per la Sra. Teresa Coll. 
Com indica la inscripció del baptisme de Francesc Camín el seu padrí era el 
prevere Josep Camín, oncle seu. També era sacerdot un altre germà del seu padrí, 
Manuel Camín i CampUonch, ecònom de l'Ametlla, molt vinculat al culte mataro-
ní de les santes Juliana i Semproniana i autor de diversos escrits referents a ell, pu-
blicats a l'últim terç del segle XVIII. També fou oncle dels Camín el Dr. Llorenç 
Campllonch, con-ector de la Congregació dels Dolors, el retrat del qual es conser/a 
a la sagristia de la capella. 
El jove Francesc Camín entrà al noviciat de Poblet el 17 de desembre de 
1804, durant l'abadiat del P. Casanovas, i professà a l'orde del Císter l'any 1805. 
Rebé els ordes menors i la tonsura de mans de l'abat esmentat el ler. de març de 
1806 i l'arquebisbe de Tarragona Romuald de Mon i Velarde l'ordenà de diaca 
l'any 1808 i de prevere el 1809. 
Fou director espiritual i confessor de monges i en diverses ocasions actuà de 
delegat per la vestició d'hàbits a Vallbona de les Monges, monestir del qual fou 
director espiritual l'any 1826. Guanyà les oposicions pel càrrec de lector de Filoso-
fia i Teologia al monestir de Rueda l'any 1832. 
Durant la Guerra del Francès els monjos hagueren d'abandonar Poblet. 
Francesc Camín vingué aleshores a Mataró i exercí el seu sacerdoci a Santa Maria. 
Acabada la guerra retornà a Poblet. L'any 1835, quan l'exclaustració, es trobava a 
Rueda, on havia estat desterrat per les seves idees carlistes. 
89 
A partir del 1835 es reintegrà a Mataró. L'any 1839 obtingué el Benefici de 
Sant Esteve i fou nomenat corrector de la Congregació dels Dolors, que regí fins 
l'any 1853. Portà a terme una gran activitat sacerdotal, restaurà la capella dels Do-
lors i organitzà els cultes amb gran esplendidesa. 
Aquí s'ha de dir que caldria fer un estudi dels monjos exclaustrats que resi-
diren a Santa Maria i de la seva capacitat intel·lectual, ja que convertiren la parrò-
quia en una mena de monestir, on era possible fins i tot cursar estudis eclesiàstics i 
musicals, com s'ha pogut constatar en la investigació feta per conèixer la biografia 
de Mn. Manuel Blanch. 
L'any 1848 prengué possessió de la Rectoria de Santa Maria el Dr. Gabriel 
BatUevell i volgué controlar i ordenar totes les activitats de la Parròquia. Les actua-
cions de la Congregació dels Dolors, dirigida per Francesc Camín, realitzades amb 
independència del nou rector originaren un greu conflicte que no finalitzà fins que 
un nou decret del pare general dels Servites nomenà perpètuament els rectors de la 
Parròquia com a correctors de la Congregació dels Dolors. 
El decret (1853) motivà la dimissió del pare Camín, que a la vegada volgué 
justificar documentalment totes i cada una de les seves actuacions a la capella. El 
fet ens permet l'estudi d'unes importants restauracions efectuades. Factures del 
fuster Caballol, del daurador Brau, de l'escultor Cabot, de l'argenter Fàbregas, etc , 
relacionen els treballs efectuats principalment a l'altar del cambril i l'escaparata. 
Però d'entre tots els treballs destaca l'execució de la nova testa de la imatge de la 
Mare de Déu dels Dolors, obra de l'escultor Lluís Vermell i Busquets. 
En la documentació que hem examinat no hem pogut trobar la causa que va 
motivar les anteriors restauracions. Però el fet ens fa pensar en un possible incendi, 
que a la vegada justificaria l'estat de ressecament de les teles d'Antoni Viladomat 
de la capella, abans de la seva restauració. El restaurador Sr. Ramon Gudiol mani-
festava aleshores que el gran ressecament de les teles no era possible únicament pel 
fum de la cera i preguntava si teníem constància d'algun foc. 
L'escultor Lluís Vermell havia nascut a Sant Cugat del Vallès el 10 de novem-
bre de 1814 i, en quedar orfe, va entrar a la Casa de Caritat i Hospital de la Santa 
Creu de Barcelona, i després al Seminari. Aprengué dibuix i pintura i féu estades a 
Roma, on treballà a la basílica de Sant Pau, a Nàpols i a Florència. Viatjà també per 
tot Espanya i Portugal. S'establí una temporada a Mataró, dedicant-se a pintar mi-
niatures d'una meticulositat quasi fotogràfica, en les quals hi feia constar hecho sin 
màquina ja que en aquell temps ja es coneixia k portentosa màquina de Daguerre. 
En un àlbum de l'escultor, a manera de referència de treballs fets, hi figuraven ano-
tades diverses famílies mataronines, les famílies Gallifa, Martí Cabanyes, Adan, que 
encara conserven obres fetes per Lluís Vermell. Col·laborà també amb Jaume Isern; 
l'àlbum titulat Glòria a Mataró y San Cugat, conservat a la Biblioteca de la Caixa 
d'Estalvis, explica aquesta col·laboració. 
90 
El Diccionario Biogràfico de Artistas de Catahina (Barcelona, 1954) indica 
que el cap de la Virgen de los Dolores, para el teniplo de Santa Maria de Mataró es 
una obra grandemente influïda por el estilo de Miguel Àngel. El mateix autor asse-
gurà que era l'única escultura de la qual se sentia plenament satisfet des del seu re-
torn de Roma. L'obra agradà molt al pare Camín que li encarregà també una altra 
imatge de la Mare de Déu dels Dolon. 
El retrat de Vermell fou col·locat a la Galeria d'Excursionistes Il·lustres del 
Centre Excursionista de Barcelona i fou biògraf seu l'arquitecte i literat Bonaventu-
ra Bassegoda· 
Al Museu Arxiu de Santa Maria es conserva l'esborrany d'una carta del Dr· 
Batllevell en la qual demanava al Sr· bisbe el trasllat a la parròquia de Santa Maria 
de Mataró per tal de fugir dels aires malsanos de Sant Pau de Barcelona • Ben poc 
durà la seva estada a Mataró, on trobà la mort l'any 1854 en l'epidèmia del còlera, 
que segà també la vida del monjo Camín. 
La família Camín, a la casa de Mataró, conservava la cambra del monjo Fran-
cesc amb ornaments i llibres procedents en part de la Biblioteca de Poblet. Alguns 
d'aquests llibres han estat donats per la família Camín al Museu Arxiu de Santa 
Maria, per conducte del Sr· Antoni Pineda· 
Rafael Soler i Fonrodona. 
91 


Un capítol de la petita història de la capella dels Dolors. Francesc Camín i Bonet, monjo de Poblet i corrector dels Dolors. 1785-1854

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert