Mach i Bosch, Esteve

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Esteve Mach i Bosch, arquitecte mataroní, avui vinculat a la Direcció General del Patrimoni 
Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, com a membre del Consell Municipal del Patrimoni Ar-
quitectònic de Mataró, fou un dels redactors del Catàleg de Carrers i ambients de la ciutat. 
El seu treball expressa el valor de l'arquitectura popular, de l'arquitectura anònima, que cons-
titueix la base i el teixit de suport de la ciutat de Mataró. 
L'ARQUITECTURA DE LA CIUTAT 
Reflexions sobre el 
Catàleg de Carrers i Ambients de la ciutat de Mataró 
REDESCOBRIR LA CIUTAT 
Hom pot passejar-se un dia per la ciutat on 
sempre ha viscut i redescobrir-la de nou. 
Aquesta experiència la vaig poder realitzar, 
juntament amb en Santi Estrany, en Llorenç Camp-
depadrós i —encara que per pocs dies— també 
amb en Rovira Brull quan, des del si del Consell 
Municipal del Patrimoni Arquitectònic, rebérem 
la comesa de fer el Catàleg de Carrers i Ambients 
de la ciutat de Mataró. 
No ens proposàvem de descobrir monuments. 
El nostre objectiu eren les cases de carrer, l'arqui-
tectura anònima, la decoració sorgida dels oficis... 
Ben aviat anaven prenent relleu davant de la 
nostra mirada, uns balcons de ferro amb rajoles 
decorades, uns esgrafiats a mig esborrar, una agru-
pació de cases amb els mateixos brancals i llindes 
de pedra, un escalat rítmic de cornises, una massa 
de verd o una palmera que desbordava la tàpia 
que la tancava, etc. 
Resseguint una i altra vegada els mateixos 
carrers, aviat aquests elements es feien imprescin-
dibles... els ulls se n'hi anaven de forma automàti-
ca... es feien inseparables de la imatge del carrer... 
amb tota probabilitat, el definien ! 
El color, fins i tot, o potser la llum, eren per-
ceptibles. Cada carrer tenia el seu color; fruit d'una 
enigmàtica combinació de l'amplada i l'alçada, de 
l'orientació solar, dels materials de les façanes... 
Apreciació subtil, tanmateix, d'uns ocres clars, 
d'uns grisos... però no per difícil, menys certa. 
Recordo alguns d'aquests "redescobriments": 
l'ordre del carrer d'Amàüa, la llum del carrer de 
Sant Francesc de Paula, la qualitat de bona part 
del carrer d'Argentona o del Camí Ral que es cor-
respon amb la Rambla... la riquesa tipològica i de-
corativa del Grup Goya... 
QÜESTIÓ DE VALORS 
Perquè, on rau la força de l'arquitectura po-
pular o menor, o anònima ? No assajaré pas una 
resposta contundent que seria, altrament, massa 
complicada si no impossible. 
La immensa major part d'aquestes cases varen 
ésser aixecades per mestres d'obres de forma total-
ment repetitiva i metòdica, amb un nombre molt 
reduït de materials i un ordre distributiu i compo-
sitiu modest i fix... Se'n pot dir art d'aquesta fabri-
cació seriada i proletària, o menestral, si més us 
plau ? 
Com pot, altrament, negar-se el valor artístic 
d'uns brancals i uns balcons treballats amb simpli-
citat o d'una forja rude... però amb clara voluntat 
decorativa ? 
Potser ha passat a tenir tractament d'art el que 
abans només tenia qualificació d'ofici; però que 
avui ha pres valor perquè és irrepetible... per-
què suposa moltes hores de treball de l'home (allò 
que pejorativament se'n diu "mà d'obra"...). 
Ben cert que tot el que és antic ens parla 
com a testimoni; més enllà de la pura qualificació 
artística. ^Com poden deslUgar-se aquestes cases 
16 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
de la història dels comparets i dels pescadors... 
dels primers i tímids eixamples urbanístics de 
Mataró, seguint el camí ral o els camins del mar o, 
més tard, les primeres intervencions "socials" de 
les entitats d'estalvi ? 
Hi ha carrers i verals que parlen de l'engega-
da de les fàbriques del gènere de punt, quan no 
podia ni somniar-se amb l'allau futur de la immi-
gració de parla castellana... 
Es un vertader llibre d'història, d'economia, 
de sociologia, de religió i costums (pensem en les 
nombroses "capelletes" dels carrers amb noms de 
sant), el que està escrit en els testimonis que ara 
representen uns carrers o un grup d'habitatges... 
Ès aquest grau de testimoni el que dóna valor 
a una arquitectura que potser no era més que cons-
trucció ? 
Qui gosaria, però, negar l'aportació artística 
d'uns habitatges que, malgrat la modèstia de llur 
plantejament i solució, sorprenen sovint amb una 
intencionalitat decorativa en façanes i interiors, 
que avui costa de trobar en la majoria de les nos-
tres adotzenades construccions ? 
Tots aquests i molts d'altres interrogants, 
acompanyen el nostre debat en el carrer i en el 
despatx, mentre intentàvem acotar, posar límits, 
definir els llocs concrets, els carrers dignes, el Ma-
taró a protegir... 
EL CATÀLEG 
La delimitació geogràfica va poder definir-se 
amb l'àmbit del Mataró de dintre muralles, afegint-
hi les extensions cap al mar (carrers de Sant Joan, 
Sant Pere, Sant Francesc, l'excepció més culta del 
carrer de Sant Agustí i els camins principals: él 
d'Argentona, el de Valldeix, el Camí Ral... 
Dos nuclis restaven a l'exterior, com a testi-
moni més recent: el Grup Goya i la Ciutat Jardí. 
He tingut oportunitat, posteriorment i per 
ocasió de la meva feina, d'estudiar i informar di-
versos plans de Catàleg, Granollers, Vic, Torelló, 
la Garriga... i he pogut comprovar la similitud 
dels paràmetres amb què tots hem treballat. Hi ha 
un índex, un suport de fons, que d'alguna forma 
els unifica i que ve a ésser una garantia d'objecti-
vitat i de serietat en el tema nou i complicat d'a-
questa figura de planejament. 
Tots hem coincidit —no podia ésser altra-
ment— en la preocupació per respectar les tipolo-
gies constructives històriques de cada localitat i 
no mixtificar-les; en l'interès per l'alineació de les 
cornises, pel domini del ple sobre el buit, en la re-
glamentació de les mides màximes de les obertu-
>0-
LI laiivr ilv Sant .\i;u.ti 
r>·l·i,-.l.ifl,i .Ml·lui-1 Sala M..\.ij.M. 
El carrer d'Amàlia. 
Fotografia Miquel Sala M.A.S.M. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 17 
ESTUDIS 
""rr 
- " 1 
ges. 
Força gent posa atenció al vestit dels diumen-
, però quants n'hi posen al vestit de diari ? 
Detall de l'esgrafiat d'unes cases del carrer de Sant Agustí. 
Fotografia Miquel Sala M.A.S.M. 
res (principalment en les plantes baixes), el disseny 
dels balcons, els materials i color de les façanes, 
les limitacions pels anuncis, etc. 
Un repertori senzill, tanmateix, però contra-
dictori massa sovint amb figures de planejament 
general existents. 
No vull alabar aquesta tasca nostra ni d'altres, 
però tampoc no vull disminuir-la. Estic convençut 
que les normes són necessàries; per molts aspectes, 
que no detallaré. Sé que no tenen la missió de for-
mar professionals genials ni d'obtenir, per tant, 
obres mestres d'arquitectura. Però donen a un col-
lectiu elevat de tècnics, unes pautes i una infonna-
ció que les fan, fins i tot, educatives. 
FILOSOFIA, PER ACABAR 
, La protecció d'un Monument declarat és, tan-
mateix, una cosa simple: esdevé intocable i tot-
hom ho entén. 
Però l'arquitectura popular, la d'ordre menor, 
l'obra de farciment... la construcció que no pot 
acabar de dir-se manierista, perquè no ha estat fe-
ta a la "maniera" de cap autor... l'arquitectura 
quotidiana, com es protegeix ? 
Una bona protecció, ^no hauria de començar 
per la comprensió i per l'amor, abans d'una norma-
tiva ? 
No demana molta més sensibilitat estimar 
l'obra menor, que no pas adherir-se al consens 
multitudinari d'un monument de primera fila ? 
I, malgrat tot, és la vida quotidiana la que 
domina; en temps i en extensió. Bs aquesta arqui-
tectura la que constitueix la base, el teixit de su-
port de la formaützació de la ciutat... la que acaba 
personalitzant-la i fent-la humana i culta o inhu-
mana i grollera. El menjar diari té més transcen-
dència que el banquet esporàdic (almenys pel que 
fa a la vida de les persones) o, per posar un símil 
musical, no veig com seria possible una òpera no-
més a base de "pinyols"... sense els andantes i els 
recitatius... No podem oblidar que el silenci és la 
base (origen i fi) de tota figura musical. 
No pretenc proposar un ordre de valors; no-
niés assenyalar que la ciutat —entesa, ara, com a 
forinalització de la vida dels homes— necessita 
"l'ordre quotidià" i "l'ordre monumental": aquest 
darrer, com a expressió simbòlica d'energies espi-
rituals, creadores... i el primer, com a raó d'ésser 
que les nodreix; com la base alimenta el vèrtex de 
la piràmide. 
Com més poc afinada és la sensibilitat de les 
persones, més hom cerca les impressions fortes, 
per intentar que li donin allò que no té. Els nous 
rics culturals només parlen dels menús singulars, 
aplaudeixen els "pinyols" i filmen amb vídeo els 
monuments de tres estrelles... 
El nostre equip va redactar una "normativa", 
amb números, percentatges, articles legals... que, 
després del que porto dit, només pot aparèixer 
com una solució de mal menor. Des de l'inici del 
treball, érem conscients de la seva limitació. 
Perquè un Catàleg d'ambients i carrets, només 
pot fructificar amb una millora de la comprensió i 
amor per. la ciutat. Ho diu el pròleg del nostre 
treball. 
Esteve Mach i Bosch 
18 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 


L'arquitectura del a ciutat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert