Zapata i Buxens, M. Assumpció

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Els conjunts de documentació familiar són molt importants per al coneixement de la rea-
litat històrica de totes les èpoques. Per això el Museu Arxiu de Santa Maria ha procurat des de 
sempre la incorporació, per via de donatiu o de dipòsit, de tota mena d'arxius familiars als seus fons 
documentals. 
Una de les darreres aportacions, l'arxiu de la família Matas, ha permès M. Assumpció 
Zapata i Buxens, membre de l'Equip del Museu Arxiu de Santa Maria, de parlar sobre les Penas 
de Càmara i de la fiscalitat entre els anys 1824 i 1838. 
DIPOSITARI DE PENAS DE CAMARA. 
UNA PETITA RODA DE L'ENGRANATGE 
DE LA nSCALITAT DEL 1824 AL 1838. 
Un dels més interessants fons documentals del 
Museu Arxiu de Santa Maria és el patrimonial, format 
pels documents donats o dipositats per famílies 
particulars. Aquest fons possibilita d'arribar a conèixer 
aspectes nous i sempre sorprenents de la nostra 
història mataronina. 
Tot revisant els documents del fons patrimo-
nial de la família Matas, cedit recentment per la 
senyora Dolors Matas i Flamerich, i que en aquest 
moment es troba en procés de classificació i estudi, 
hem trobat una carpeta titulada senzillament Penas 
de Càmara, en la qual ens apareix un personatge, 
Salvador Julià, que va exercir el càrrec de recapta-
dor d'aquest impost. 
Després d'ordenar els documents de la carpeta, 
vàrem poder plantejar el següent inventari: 
1. -Correspondència de Salvador Julià. Anys 
1824 a 1838. 
2. -Relació de Penas de Càmara dels anys 
1824, 1826. 1827, 1828, 1830, 1831, 1832 
i 1833. 
3. -Rebuts. Anys 1824 a 1831. 
-Sobre amb segell. 
4. - Rebuts de terceres parts de multes, del 1826 
al 1834. 
5. -Cartes de Pagament, amb Paper del Reial. 
Anys 1827 a 1834. 
6. -Circulars. Anys 1827 a 1834. 
7. -Relació del Repartiment del Servei de 
Bagatges, per pobles del Partit Judicial de 
Mataró, i rebuts. Any 1828. 
9. 
10. 
11. 
12. 
13. 
14. 
•Sol·licitud del càrrec de Receptor de Pe-
nas de Càmara y Gastos de Justícia. 
•Recomanacions i nomenament d'en Sal-
vador Julià. Any 1829. 
•Cèdules de seguretat. 
• Llicències. 
•Passaports per l'Interior. 
Anys 1829 a 1834. 
• Rebuts de multes. Anys 1830,1831 i 1832. 
•Repartiments i multes. Anys 1832, 1833, 
1834, i 1835. 
• Relació de pobres i manutenció (per po-
bles). Any 1834. 
•Recaptació, des de 1834, detallada per 
pobles del Partit Judicial de Mataró. 
•Arqueig dels fons per mesos. Any 1834. 
RECONSTRUINT UNA HISTÒRIA. 
Tot seguit vàrem intentar de reconstruir la his-
tòria d'aquest personatge. Per tal d'obtenir una vi-
sió, tant de la seva vida com de les circumstàncies 
del seu càrrec, vàrem recórrer a les següents fonts: 
- Museu Arxiu de Santa Maria. Registres Sa-
gramentals 
- Arxiu Municipal de Mataró. 
I cercàrem bibliografia que centrés el tema, 
tant a nivell local, com a nivell més general. 
Salvador Julià, fill de Josep Julià i de Rita Per-
punter, va ésser batejat a Santa Maria de Mataró el 28 
34 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
de maig de 1786. Als 37 anys entrà a formar 
part del govern munidpal com a alcalde de Barri. 
No consta en les llistes de famílies amb rendes 
altes ni de fabricants'". 
Segurament un estudi complet de la 
genealogia de la família Matas, present en 
importants negocis durant dos segles, ens 
donaria la seva relació amb aquesta. 
A r Arxiu Municipal de Mataró, hem 
trobat també informació sobre el càrrec 
exercit per Salvador Julià, així com de les 
dificultats per les quals passaven aquests 
recaptadors d'impostos i sobre el particular 
funcionament de la íiscalitat municipal i 
estatal. L'Arxiu Municipal de Mataró con-
serva, a més, llibres de comptes signats per 
Salvador Julià. 
DIPOSITARI DE PENAS DE CAMARA. 
Salvador Julià, des del seu càrrec 
d'alcalde de Barri i com a Dipositari de Pro-
pis, és a la vegada Dipositari d'un dels impos-
tos de l'època, l'anomenat Penas de Càmara. 
Aquest impost és definit per De Canga 
Argüelles, en el seu Diccionario de Hacienda, 
com a impost dels drets que es cobren pel 
lliurament dels despatxos i cèdules per part 
del Tribunal Superior< \^ 
P/'P^J-t 0f/1/Í^4-: ^^^^^v^í-*--,' 
? (t·-l'lf.. r • 
-/aílla Sc^lrnth- ....... 'j^'/^í .. . 
.7. ^ ÚúirrJ'.J•'e·.'j.n^. . 3~'/''9Í;.X.. 
^^^tct.'.^m-
«?./«/.'.v '«'> 
• v tl9ct. 
•f^iHr^"-:- IV.Í:... . . : 4,í^íi^.. 
fi,.r,... S'Tií-f- • 
aJc4n-.-. íàs: ^ w V í . , 
: .....(yè"/í?í':::· 
^ i i : : " 
Sí » •'Z';)/', 
3' yf,: 
J" II Vi 
Estat de comptes de Penas de Càmara, dels pobles del 
Partit Judicial de Mataró, corresponent a l'any 1824. 
És signat per Salvador Julià. MASMM. Arxiu família Matas. 
FISCALITAT MUNICIPAL I FISCALITAT 
ESTATAL. 
Si parlem de fiscalitat municipal durant el pe-
ríode absolutista hem de tenir en compte, tal com en 
descriu Costa''\ que el dèficit pressupostari era el 
mal endèmic que patia l'economia de la ciutat. 
Però no es tractava d'un cas aïllat, ni molt 
menys, ja que si una característica econòmica és 
clara en aquest moment, a nivell de l'Estat durant 
el regnat de Ferran VII, fou el dèficit públic. 
El ministeri de López Ballesteros, del 1823 al 
1832, significà una autèntíca contrarevolució fiscal, 
amb el restabliment del delme entre d'altres antics 
impostos, i un retorn a la imposició indirecta'^ '. 
Com és natural el fet reverteix en un augment 
de càrregues sobre dels qui ja suportaven les més 
pesades. Tots aquests canvis no evitaran, però, que 
s'arribi a una situació de quasi bancarrota. 
Pel que fa a l'economia catalana, els primers 
anys de la restauració absolutista foren de desgavell. 
Segons Vicens Vives, l'any 1824 representa el punt 
més baix de l'economia catalana de tot el segle XIX 
(4). Hem de fer l'esforç d'entendre que l'economia 
estatal ftincionava de forma molt diferent a l'actual. 
En aquell moment no s'elabora, ni s'aprova, un Pres-
supost General, sinó que cada ministeri aporta la seva 
previsió i presenta els seus comptes. 
El paper dels Ajuntaments també és diferent. 
Costa ens exposa com la legislació liberal atribuïa 
a alcaldes i Ajuntaments la capacitat de fer present 
l'Estat a través de la recaptació d'impostos, la pu-
blicació i l'execució de les disposicions proteccio-
nistes, de seguretat ciutadana, la iniciativa d'obres 
públiques... (5) 
Un exemple el tenim en el tema que estem trac-
tant. Als llibres d'Acords del Municipi es reflecteix el 
tema de les presons, que, essent assumit per 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 35 
ESTUDIS 
l'administració municipal, topava sovint amb manca 
de recursos, tant monetaris, com de pCTSonal. 
En un principi, el municipi recaptava l'anomenat 
quart als venedors ambulants, que es destinava a la 
manutenció dels presos pobres de la ciutat. 
Des de 1823, una sèrie de decrets organitzen 
el sistema fiscal, tal com hem comentat, reforçant 
la imposició indirecta. 
El 8 de gener de 1824 apareix el Reial Decret 
articulant una nova organització de la Policia, amb 
delimitació de les seves atribucions, obligacions, 
personal, sou i funcionament, en relació amb jutges 
i tribunals. 
L'article XXII reglamenta el lliurament de la 
documentació de llicències, passaports i multes. 
L'article XXIII diu que el Tresorer i Diposita-
ri hauran d'aportar fiances. 
tUDDKLIClCIOH PMIMGIP^ L 
^ ^ 
3* f* ptortneím à% 
>.< . }.<wr.:>.<>.41.t 
\A4 ilf íPllÈf)«t 
Sitaíuta ^ÍZy£t 
Cara ír*<(»V&^<a 
I H ' l l l l l l H l l i l l l l l 
Piisaporte para d Interior. 
I est' 
% 
V^ t 
^Suhdelegado de policia en i 
onculo líbro j aegtiro paiaporte k 
EL CÀRREC ES CONVERTEIX EN OFICIAL. 
L'any 1829, a partir d'una disposició segons 
la qual els Ajuntaments han de nomenar Dipositari 
de Penas de Cómara, el consistori proposa el no-
menament de Salvador Julià. 
Aquest presentarà la corresponent documenta-
ció, segons la qual es declara com a addicte a la 
corona i d'estar lluny de tot pensament liberal. Re-
comanat per diferents personatges públics i privats, 
dipositarà les 1.000 lliures de fiança obligatòria, i 
serà finalment nomenat per al càrrec. 
Així Salvador Julià seguirà essent Dipositari 
del fons de Penas de Càmara i el responsable de 
fer arribar el resultat dels ingressos i les despeses, 
i del seu estricte control. Control que, segons tro-
bem a la seva correspondència, li és exigit una i 
altra vegada. 
Els conceptes de tributació dels quals 
és dipositari són els següents: 
- Repartiment per Servei de Bagatges. 
Per aquest impost s'obligava els habitants 
dels pobles propers als camins per on tran-
sitava l'exèrcit, a contribuir en el transport 
d'equipatges i dels ferits de les forces ar-
mades. 
- Les multes imposades per diferents 
conceptes (la majoria dels quals no queden 
reflectits a la documentació que hem exa-
minat). 
- Taxes per Cartes de seguretat, cèdu-
les de residència, passaports per a l'interior, 
llicències d'armes... 
para qne Tia recU fase 
(!loni]e del>erd presentar e»te pani n i rcírendacton, coitió 
tainliiun à las AiitoríiUtlcs J c policia 1)4 lo* puelilos ilnnJo 
pcriiocte, ya icnií Siil>iluleçii(loi pinnci|rnla À de parlído, 
Jueccs enRni-gailoi.ò ciinl·|iiici-a(|im fiivi-eïu. Jenominacion; 
y cncíiVRO un nombi-c i l cS . Al. ((,nc DÍi>s giioitle) à las Jiii-
ticÍAi<lvI Kciíio y à las Autúnduilcs militares no là noitcsn 
impodimout^ aluuno en su fiaao tip' funtlodomotifo. Üa* 
do M ^/:^^aM^»^^-r- i J>3-ef y^^f^^^^z^ ' -
Ae^4>*t>*.<y -^^· do mil -octiocientós t r e i o u y ^ ^ * ^ 
—Pagó cuBtro r i . 
.WMnawnMnmuwnM. 
Vi i in «nmiendft. 
Passaport per poder residir a Barcelona (19 de juny 1834). Els Inqmstos 
cobrats per l'expedició de passaports i cèdules de residència formaven 
paït dels que es recollien com a repartiment de Penas de Cimara. 
MASMM. Arxiu família Matas. 
Al llarg dels anys que exerceix el càr-
rec, tant abans com després del seu nome-
nament oficial, són constants les queixes que 
li arriben de part dels seus superiors pel que 
fa a la poca claredat dels comptes i, alguns 
anys, àdhuc per la manca de multes. 
FINAL DEL CÀRREC. 
La darrera carta que trobem a la cor-
respondència d'en Salvador Julià la tramet 
l'Intendent General de Duanes i Resguards, 
i és datada el 24 de juny de 1839. 
En ella es comunica la Reial Ordre publi-
cada l'Il de juny de 1838 po" la Gaceta de 
Madrid, en la qual diu textualment que desde 
que la recaudación de Penas de Càmara ha dejado de 
córrer de cuenta de los tribunales, ha sido mucho mús 
36 FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 
ESTUDIS 
lento y mas escaso su ingreso en arcas, ademas de 
otras dificultades [...] se ha servida S.M. resolver que 
las Audiencias corran como antes en la forma que 
paresca mejor con recaudar las Penas de Càmara 
impuestas por la jurisdicción ordinària, cada una 
dentro de su respectivo territorio judicial. 
A partir d'aquesta data no existeix cap altra 
documentació a la carpeta. Hem de suposar que la 
Reial Ordre va acabar amb el càrrec de Dipositari 
de Penas de Càmara. 
El llibre d'Òbits conservat al Museu Arxiu 
certifica la seva mort 1' 11 de gener de 1862, a l'edat 
a 76 anys, vidu de Teresa Mateu, de Cadis, deixant 
testament en poder de Desideri Recoder, notari. 
4 de juliol de 1829 -Trasllat de la demanda 
perquè nombren los Ayuntamientos de su cuenta y 
riesgo un Depositario, que entren en su poder to-
das las multas, que se interpusieren durante el ano, 
que no las retengan los Jueces y ... de cuyo abuso 
hay funestos ejemplares... i acord de nomenar Sal-
vador Julià per al càrrec. 
M. Assumpció Zapata i Buxens 
NOTES. 
PER A QUI VULGUI SEGUIR EL FIL. 
A r Arxiu Municipal de Mataró hem trobat 
següent documentació relacionada amb el tema. 
CAIXES: 
C. 95. - Manual de contaduria de l'any 
1826. La relació de multes apareix a l'índex 
amb el núm. de foli 110. Però el llibre ni tan 
sols és paginat. 
C. 157. - Libro de Caja o Arqueo de la 
Subdelegación de Policia de Mataró. Any 
1832. 
C. 166. - Decret de 6 de març de 1824 
de reorganització de la Policia. 
C. 213. - Permisos semblants als in-
ventariats de la caixa. 
LLIBRE D'ACORDS de 1828 a 1839: 
13 de febrer de 1828 -Subministrament 
d'oli per als llums de les Reales Càrceles. A 
la vegada que Salvador Lloveras, dipositari 
dels cabals del quart que es recapta als ve-
nedors de les places públiques per socórrer 
els presoners, denuncia no tenir fons i més 
aviat d'haver-ne posat de la seva butxaca. 
Per tant, s'acorda recordar a l'Alcalde Ma-
jor la Reial Ordre en la qual es mana que els 
presos pobres siguin mantinguts amb els fons 
de Penas de Càmara. 
17 d'octubre de 1828 -Es dóna un ulti-
màtum segons el qual no es mantindrà més 
els presos pobres, a partir del proper dilluns. 
23 de gener de 1829 -Trasllat d'una 
Ordre segons la qual els Depositarios de Pro-
pios han de tenir les mateixes circumstàn-
cies d'integritat i adhesió al Rei que els 
Consellers. 
1.- COSTA i OLLER, Francesc. Mataró liberal 1820-
1856. Mataró, 1985. 
2.- DE CANGA ARGLIELLES, José. Diccionario de 
Hacienda. Ed. Atlas Madrid, 1969. 
3.- ARTOLA, Miguel. La Hacienda del s. XIX. Pro-
gresistas y moderados. Ed. Alianza Universidad. Madrid 1986. 
I 4.- //ú/óWa rfe Ca/a/u/iya. Dirigida per SOBREQUÉS 
i CALLICÓ, Jaume. 
5.- COSTA i OLLER, Francesc. Op. cit. 
mmmmmmm 
^ REOISTRO N! / : 7 Í 7 . 
m - — r - — 
*2 SESAS. 
?»! 
# ^^ 
^ Estatura f^y 
j ^ Frtnu r^^^ 
n-í^ O/w l ^ 
Boca *^ 
'j^ Color i 
È 
ï ^ ídem raniciriíTM. 
m 
m 
m 
Firma del Portador, 
M 
M 
m 
é 
m. 
'Hi 
~m 
m 
M 
~ # 
CEDÜLA de seguridad para residir en 
^ a / ^ 
\ resïilentc en ttt« • 
província 
vecinò (i 
dC '•^ -
— d.idc « v < ^ » / . ? -
m 
m 
m 
m 
. del mes de ^ e ^ " ' . - ^ • · / " 
^^^ n·^^'^·T·:' y Ku ocupacion 
^ ' q u e viyc en la ^C^ ^<'^Jei 
• " • nüniero >Q^ del barrio de ^ ' ^ ^ ' 
pucde pcrtnancccr en e s t ^ 
^ r - i 7 >»-t^-j<^-» — 
dc edad à: J Í ? 
— — — — • • por ticmpo dc "•!.»; 
y esta Oir ta dc se^trridnd \A 
, presentar! paro su refrendo luego que tinaiicc dtcho t ínn inu ó :i 
' i « si muda dc habiwcion. -
^yf/a^^ ZZ de /^crí. .d, , 8 j ^ 
Cèdula de seguretat per residir a Mataró (22 d'octubre 1834). 
MASMM. Arxiu família Matas. 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 37 


Dipositari de Penas de cámara. Una petita roda de l'engrantge de la fiscalitat del 1824 al 1838

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert