Artigues, Toni

Mulet Trobat, Bartomeu

Salom, Andreu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA EXPERI~~NCIA DE CONEIXEMENT DEL MEDI: 
BUNYOLA 
El mes de Novembre del curs 1981-82 se va fer 
una trobada a la Comuna de Bunyola a la qual partici- 
paren professors i alumnes de 1'Escola Normal, de tots 
els cursos i especialitats. 
El propbsit d'aquesta trobada era planificar un estu- 
di pluridisciplinari (geografic, biolbgic, polític, econbrnic, 
sociolbgic, lingüístic, cultural...), del terme municipal de 
Bunyola.' 
A tal efecte, i desprds d'una visita conjunta a dis- 
tints llocs del poble (filbrica de palo, visió panordmica 
del poble des del Puig des Castellet, Sa Comuna, etc.), 
se va discutir sobre els aspectes que se pretenien estu- 
' diar. En aquest sentit, cada professor va exposar el seu 
esquema de treball, tot referint-se a la matbria de la 
seva especialitat i partint d'aportacions realitzades a 
altres indrets i institucions educatives.2 Posteriorment, i 
en dies successius, se varen anar formant els correspo- 
nents grups de treball, coordinats cada un per un espe- 
cialista en la matbria -normalment un professor-. 
- La manca de contacte entre els grups i la dispersió 
dels seus membres (ja fos per les Prdctiques, excés de 
feina, desinterds, etc.) va fer que practicament cap dels 
grups no poguis concloure el que s'havia proposat; En 
conseqÜt?ncia, la globalització dels resultats obtinguts per 
cada grup de treball no va esser possible, i tampoc, en 
general, no se va tirar endavant la interrelació prevista 
entre els distints grups. 
Així i tot, el grup de sociolingüística, va mantenir 
1 . 0 ' 1  [)(;KA t'1.A: PERE BRU 
per TON1 ARTIGUES 
BARTOMEU MULET 
ANDREU SALOM 
contactes amb el grup de sociologia de tal manera que 
se va arribar a una mena de fusió entre els dos grups.3 
La feina que pensdvem fer constava dels següents 
punts: 
1. Elaborar i passar una enquesta socioldgica i so- 
ciolingüística a tot el poble. 
2. Elaborar i passar una enquesta socioldgica i so- 
ciolingüística a l'escola. 
3. Realitzar un estudi dels retols i plaques dels car- 
rers. 
4. Estudi sobre l'ús del catald a l'Ajuntament, a la 
Biblioteca, als quioscs, a l'Església, als clubs ... 
A finals de desembre virem tornar a Bunyola i se 
va comenpr la tasca, tot dividint-se el grup en dos 
subgrups. 
Un va fer un recorregut carrers del poble i els 
seus voltants (incloent-hi Palmanyola) , per tal d'obser- 
var les plaques i retols dels carrers en general i fer-ne 
una classificació pel que fa a la llengua. 
L'altre grup, se va encarregar de fer un mostreig 
entre deu persones del poble, a fi  de comprovar la vali- 
desa del model d'enquesta elaborada, i amb la qual pre- 
teníem copsar la realitat socio-econdmica, cultural i lin- 
güística de Bunyola. Aquesta enquesta s'havia de fer 
entre tots i a nivell de tot el poble, com ja hem dit, 
perd per les causes que hem esmentat abans i que 
afectaren tots els grups en general, no s'ha realitzat 
encara. Si que se va fer, en canvi, l'enquesta a l'escola. 
La tascii dels dos grups abra~a els següents punts: 
-Visites a l'Ajuntament, arxiu: obtenció dels pld- 
nols de carrers, entrevista al batle. .. 
-Entrevista directa al metge del poble i a altres 
persones. 
-Recorregut pels carrers de Bunyola i de Palma- 
nyola. 
-A l'escola se va trobar la col.laboraci6 dels mes- 
tres dels distints nivells per passar l'enquesta als al-lots. 
Tot seguit passam a detallar els resultats d'algun 
dels treballs que duguérem a terme. 
De primer, indicar que no podem parlar dels retols 
indicadors dels carrers de Bunyola i de Palmanyola, 
perqub virem perdre els plbols amb les indicacions fe- 
tes sobre el tema. 
Pel que fa als retols comercials, tot fent un recorre- 
gut pels carrers de Bunyola, els hem classificat en els 
següents apartats, atenint-nos a 1'6s que fan de la llen- 
i gua catalana (Vegeu LLUC, maig-juny del 79): 
1 .-Rbtols en castelld: 15. 
I 2.-RBtols que donen el nom al local en catald, i 
indicador del tipus de negoci en castelld: 1 (ja fora del 
1 poble: "Complejo Bar Restaurante Ca'n Penasso"). 
3.-Rbtols que donen el nom al local en catall, L 
sense indicar el tipus de negoci (o cas que l'indiquin 
coincideix en catali i castelld): 10 (per exemple, "Bar 
' Sa Granja", Sa Peladora"). 
I 4.-Nom del comerg i indicador del tipus de negoci 
tot en catali: 1 ("Jocs recreatius Sa Granja"). 
Aquests dos darrers casos (passant per alt l'ambigiii- 
tat terminoldgica "Bar", etc., del 3) fan ús normalitzat I de la llengua catalana. 
La retolació a l'interior de 1'Ajuntament és tota en 
castelld, aixi com els pldnols exposats i els escrits del. 
tauló d'anuncis. Únicament els bhdols són fets en les 
dues llengües. A l'arxiu també tot és en castelld i 
només hi ha algunes etiquetes en catal5 ("Obres", "Ma- 
nament de pagaments 1972" i "Padró"). Cal consignar, 
a m6s a més, que al "Salón de sesiones", de 200 llibres 
Únicament en varem trobar 3 en catall, a part d'algunes 
revistes com "Quaderns" de 1'0bra Social de la Caixa i 
"Dades balears 1910" del Consell. 
Al cementeri totes les inscripcions són fetes en cas- 
tella llevat d'un, que diu: "Miquel Palmer i Serra, mort 
d'accident dia 3 d'octubre 1975 als 20 anys - 
D. E. P.". 
A l'estació, tant els rbtols com les diverses notes i 
escrits són igualment en castelli, fora d'un cartellet que 
diu: "Tramvia Port-Soller i Palma-Sóller (aixd en 4 idio- 
mes més, a més del catala) -Sortides només dimecres i 
festius- Típic tramvia Sóller-Port". En alguns llocs, en 
comptes de Buñola, s'hi pot veure escrit Bunyola, que 
és aixi com estd escrit en els indicadors de les entrades 
I alpoble. 
A l'oficina de correus no hi ha cap rbtol en catau, 
tot és en castelld. 
A la Biblioteca, el reto1 que hi ha a la porta és en 9 
catalri, diu: "obert dimecres i dissabtes de 19,30 a 
21,3OW. No virem dur a terme la feina d'escatir el nom- 
bre de llibres que hi ha, ni llur llengua. 
A 1'Escorxador Municipal i al Mercat Municipal hi 
figuren els següents retols en castelli: "Matadero Munici- 
pal" i "Mercado Municipal", respectivament. 
Totes les furgonetes, autocars, etc., que virem veure 
tenien els retols en castelli (els autocars, per exemple, 
diuen Buñola en lloc de Bunyola). Únicament vérem un 
4L blanc amb llum i micros retolat en catall, deia: 
"Ajuntament de Bunyola -Policia Municipal", en canvi, a 
un altre vehicle, un Land Rover, posava "Ayuntamiento 
de Bunyola". 
Quant als senyals de trific que tenen quelcom 
d'escrit són tots en castelli. 
Finalment, tampoc no podem deixar d'esmentar la 
retolació exterior de la caserna de la Guirdia Civil: 
"Todo por la Patria" i devora una banderassa "roja y 
gualda", tot plegat, estil colonial pur. 
Pel que fa als anuncis, notes diverses, escrits, pinta- 
des, etc., hem de dir que són, en la seva majoria, en 
castelli. (Concretament en virem anotar 32 en castella i 
nom& 13 en catali, la majoria dels quals (em referesc 
als que estaven en catall) eren felicitacions de Nadal). A 
les plaques en castelli dels carrers de Santa Catalina 
Thomis i de Sant Mateu hi vérem aferrat un aaessiu 
que deia "Per que no en la nostra llengua? ". La matei- 
xa pregunta feim nosaltres a 1'Ajuntament de Bunyola, i 
la volem fer extensiva a tots els ajuntaments de Mallor- 
ca i dels Pai'sos Catalans. 
Els rbtols comercials que vlrem trobar a Palmanyola 
els podem classificar en dos apartats: 
I .-RBtols en castell;: 5. 
2.-Retols que donen el nom al local en catali, i 
indicador del tipus de negoci en castelli: 1 ("Parrilla Sa 
Font Seca"). 
No hi ha doncs, cap rQtol que faci un ús normalit- 
zat de la nostra llengua. 
A l'entrada de Palmanyola trobam el següent r8tol: 
"Bienvenidos-Benvinguts a Palmañola". 
A l'esglbsia els horaris de les misses són en catau i 
castelli, si bé els altres retols són només en castelli. 
Hem d'esmentar també els retols dels nombrosos xa- 
lets que hi ha a Palmanyola, tot dient que n'hi ha 
tants en catall com en castelli (S'auzina, Son ametller 
petit, Can Baltasar, El Pradillo, Villa Bosch, Casa Ana y 
José...). 
D'escrits, anuncis, notes, etc., de particulars, n'anbta- 
rem tres en castelll i un en catall (un bar de l'entrada 
del qual posava "obert"). 
4. ENQUESTA &S AL-LOTS DE 2 2  ETAPA 
DE L'ESCOLA PUBLICA DE BUNYOLA 
Entre les activitats realitzades per estudiar l'ús lin- 
10 güístic a Bunyola figurava l'anilisi de l'escola mitjanpnt 
enquesta. El grup de sociolingüística se va fusionar amb 
el de sociologia per a la realització d'aquesta enquesta i 
d'una altra adrepda a la població adulta. Pel fet que el 
qüestionari fa referencia a moltes qüestions socioldgiques 
que ens semblaren complexes limitarem la seva aplicació 
a la segona etapa de l'Escola Pública de Bunyola. 
L'enquesta fou feta el 3r. trimestre del 1982, a 101 
al-lots, a través dels mestres de l'Escola, i Catalina Gal- 
més (alumna de 3.er de Socials), als quals agraiin la 
col.laboraci6. (També la de Guillem Florit per a la ta- 
bulació de dades). 
Aquest nombre total, quasi rodó, permet oferir el 
nombre d'alumnes a cada resposta sense haver de treure 
percentatges, ja que practicament nombre i "/o coinci- 
deixen. 
Propi Del pare De la mare 
Bunyola 55 63 70 
Resta de Mallorca 42 20 15 
Altres llocs de parla catalana 1 4 2 
Lloc de parla castellana 3 11 12 
Lloc de parla gallega - 1 
N. C. - 2 2 
Dels que no han nascut a Bunyola 5 no fa encara 5 anys que 
hiviuen, 3enfamenysde 10,i  5 fa 11 o 12anys. 
 PROFESSI^ DEL PARE I DE LA MARE 
Del pare De la mare 
Sector primari 9 3 
Sector secundari 77 15 
Sector terciari 4 - 
Atur, pensionista 4 - 
Feines de la casa - 72 
N. C. 7 11 
LLENGUA D'ÚS 
Catali Catall i Altra o 
(mallorquí) castella Castelli N. C. 
amb els pares 84 - 17 - 
amb els amics 50 40 11 - 
a l'escola 16 66 18 1 
al carrer 6 1 27 ' 1 3  
amb un conegut o 
amic que entén perd 
no parla catali 26 5 65 
En quina llengua 
t'agrada més que se 
facin les classes 45 2 5 1 3 
I 
GRAU DE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA 
L'entenc, la parl, la sé llegir i la sé escriure 22 
L'entenc, la parl, la sé llegir i la s6 escriure un poc 7 1 
L'entenc, la parl, la sé llegir 2 
L'entenc, la par1 - 
L'entenc, només - 
Només l'entenc un poc 6 
Ni l'entenc - 
LLEGEIXEN 
Tebeos 71 Poesies 11 
Llibres de text 28 Contes 6 
Novel.les 18 Altres 29 
Dels llibres, revistes, etc., que llegeixes són en catald: 
1 21 pocs 
quasi tots 8 quasi cap 24 
la majoria 4 3 3 cap 
la meitat 8 2 N. C. 
A L'ESCOLA T'AGRADA: 
treballar fer treball escoltar 
en grup individual el professor 
8 1 molt 25 19 
POC 13 44 46 
gens 5 30 34 
N. C. 2 2 2 
QUE T'AGRADARIA FER EN ACABAR L'EGB 
Estudiar F. P. 5 7 
Estudiar a un Institut 29 
Treballar 23 
N. C. 2 
VAS AL CINEMA 
Cada parell de mesos 5 5 
Cada mes 27 
Cada 15 dies 11 
Cada setmana 2 
No hi vaig 3 
N. C. 3 
Ús DELS MALNOMS 
. 
Pel Malnom i Pel 
malnom llinatge llinatge N. C. 
Com reconeixes els 
teus amics 11 35 45 10 
Com reconeixes la 
gent del poble L 32 15  40 14 
PASSEN LES VACANCES 
A Bunyola 45 
A altres llocs de Mallorca 16 
Fora de Mallorca 15 
A Bunyola i a alt. 11. Mall. 9 
Als tres llocs 2 
A a. 11. d. M. i fora M. 2 
N.C. 2 
Les taules aquí presentades són bastant clares per si 
mateixes perb volem fer alguns comentaris al conjunt de 
l'enquesta realitzada. 
Per exemple a la primera taula se veu clarament que els 
llocs de naixement predominants són, primer Bunyola, i 
després, altres llocs de Mallorca. Pel que fa als individus 
d'origen castellanoparlant, si repassam les contestes referents 
a la llengua d'Ús (taula 3), descobrim que continua essent la 
castellana; per tant no utilitzen la llengua catalana com a 
forma d'integració cultural, conserven la llengua del lloc 
d'origen. 
Del segon grdfic hem d'indicar que la professió 
preponderant és la de picapreder, la qual se correspon 
sobretot amb els alumnes de la taula 8 que pensen 
majoritdriament estudiar F. P. i treballar. 
Tambd se nota que els oficis característics d'una societat 
com la de Bunyola desapareixen i els fills no estan disposts a 
continuar les tradicions. Se veu que Bunyola també ha sofert 
el procés d'urbanització de la societat rural. 
Ara bé, per completar aquestes afirmacions, caldria haver 
estudiat més ampliament la població dels adults; cal dir que 
de l'enquesta elaborada per als adults només se va passar una 
petita mostra. 
La tenddncia a la castellanització se detecta a través de la 
utilització dels mitjans de comunicació i de les lectures que se 
duen a terme, i curiosament la lectura dels drnics ("tebeos") 
pot significar un factor afavoridor de tal dimensió, (vegeu la 
taula 5). Les lectures en catald dels alumnes són molt poc 
significatives. 
TIPUS DE PROGRAMES DE TELEVISI~ QUE MIREN 
. . . . . . . . .  Pel.licules 105 
. . . . . . . . .  Telefilms 67 
. . . . . .  Culturals/de divulgació 26 
. . . . . . .  Programes infantils 17 
Informatius . . . . . . . . .  17 
. . . . . . .  Dibuixos animats 15 
Esportius . . . . . .  12 
. . . . . . . . . .  Musicals 9 
. . . . . . . .  Do cumentals 8 
Concursos . . . . . . .  6 
Novel-les . . . . . . . . .  1 
Teatre . . . . . . . . . .  1 
. . . . . . . . . .  Altres 3 
-11 
Es evident que la influbncia culturalitzadora de la T.V. 
ds important com a mitja de persuasió, de mediació social, 
d'aculturització; 6s un canal de transmissió unidireccional, 
d'aquí la importlncia que tC per a la comprensió de les 
tendhncies de comportament juvenil. 
De t o t e s  maneres n o  cal significar les 
característiques d'aquest mitja, sinó comentar les 
indicacions que ens poden suggerir les respostes 
efectuades pels alumnes de Bunyola. 
Una primera manifestació que se dedueix d'aquestes 
respostes 6s l'inter8s cap a les pel.lícules i els telefilms, 
que vénen a esser un substitutori de les pel-licules ofertes 
a les sales de projecció de cinema, perb amb una sbrie de 
limitacions: per exemple la manca de possibilitat d'elec- 
ció, i la reducció o restricció de la vivencia espectadora al 
nucli redui't de la familia. 
A mds, una manifesta inculcació ideoldgica en els 
telefilms, on es transmeten unes pautes de comportament 
i de conducta social segons els esquemes culturals que 
representen els monopolis que dirigeixen les produccions. 
6s notoria la manca de motivació que desperten els 
programes infantils i juvenils en aquestes edats, segura- 
ment perqut! no reflecteixen els seus interessos o perque 
no els han sabut programar eficaqment perqut! captassin 
l'interhs dels espectadors. 
Tambd ds significatiu el desintert!~ existent davant els 
programes televisius que necessariament requereixen un 
mínim de creativitat, de desenvolupament de la imagina- 
ció, que per altra banda el rnitjd televisió desenvolupa 
certament molt poc. Aquest programes podrien esser els 
musicals, el teatre, que són, perd, significativament, Arees 
deixades de banda des del punt de vista de la formació 
escolar, i que no gaudeixen del suport de les institucions 
implicades en la construcció i el desenvolupament del sis- 
tema escolar i cultural del nostre país. 
Musicals . . . . . . . . . . 98 
Esportius . . . . . . . . . . 15 
Informatius / Divulgatius . . . . . . 8 
Concursos . . . . . . . . . . 4 
Consultoris . . . . . . . , . . 4 
Infantils . . . . . . . . . .  3 
Novel.les . . . . . . . . . .  3 
Contes/Rondalles . . . . . . . . 2 
Quasi tots . . . . . . . . . . 1 
Cap . . . . . . . . . . . . 17 
Val a dir que n'hi ha 45 que en lioc de decidir-se 
per un programa o programes determinats, se decanten per 
qualque emissora de rAdio. D'aquests, 19 ho fan per Ri-  
dio Popular, 11 per Radio Mallcrca, 10 per Cadena Ser, 1 
per la Cadena Cope, 1 per Ridio Valhcia, 1 per Ridio 
Andorra. 
El mitja radio encara que recuperi audihncia, no estd 
a l'altura del mitja televisió, perd és molt més imaginatiu, 
perqu6 els programes i les noticies s'han d'imaginar ja que 
la imatge no hi és present. 
Aquí hem de fer notar que 6s indicatiu que la defini- 
ció de la tendhncia auditiva es decanti pels programes 
musicals, que són dels més freqüents a la ridio i que la 
televisió no abraqa amb tanta d'intensitat. Un altre aspec- 
te a contemplar és l'interhs pels programes esportius que 
s6n una captaci6 fhcil per part dels receptors, que se 
senten motivats cap a ells per la consideració d'espectacle 
que avui en dia té l'esport a nivell de la societat de 
masses. 
De totes maneres la proporcionalitat referent a la t. v. 
Cs molt poc significativa, ja que el món de l'audiovisual, 
forma part important de la divulgació de la societat tec- 
nocratica en quh vivim, i és un canal imprescindible per 
al seu desenvolupament, perquC mitjan~ant la seva influhn- 
cia se transmet la imatge del món que se vol construir. 
Per acabar, volem fer una reflexió als lectors de la 
Revista Maina que estan relacionats amb la tasca docent 
de 1'Escola Normal, aquesta reflexió és que la renovació 
educativa que se pot planejar a la nostra institució passa 
necessiriament per aquest tipus d'experihcies interdepar- 
tamentals, perqut Cs una forma de facilitar la interdisci- 
plinarietat i la col.laboraci6. 
6 s  bo que a 1'Escola Normal els professors i els alum- 
nes tenguin iniciatives experiencials, per al desenvolu- 
pament pdctic de cada matkia, perd també és important 
que a 1'Escola Normal se conjuntin esforqos i se produes- 
quin intercanvis per aconseguir la globalització en l'estudi 
i coneixement de la nostra realitat, ja que el mestre ha 
d'estar preparat per concretar als seus coneixements ted- 
rics en I'anilisi d'una realitat, determinada que l'envolta. 
Des d'aqui desitjam que aquesta experihncia no sigui 
la darrera, i que durant el curs prdxim se convertesqui en 
una activitat normal de 1'Escola. Convidam els que vul- 
guin participar a aquesta iniciativa. 
NOTES 
' Sobre la metodologia d'Estudi del Medi podeu llegir: "I 
Setmana de Renovvlcid Educativa. Cap a una pedagogia del Medi", 
ICE, Ciutat de Mallorca; PICORNELL, Climent i SUREDA, Jau- 
me, "F~ucaciÓ i espai: Pedagogia ambiental i educació ambiental", 
FOTOGRAFIA: PERE BRU 
MAYURQA n.0 17, Ciutat de Mallorca, 1980; BENNASSER, 
Antoni, "V Setmana de Renovació Educativa", Maina n.O 4, de- 
sembre 1981. COLQM, Antoni, "Centros territoriales de documen- 
tación y educación autonómica", CUADERNOS DE PEDAGOGIA, 
n.' 94, Octubre 1982; el prbleg que Antoni J. Colom fa al llibre 
La Nostra Histbria. Dels inicis fins a Jaume I de Jaume Alzina i 
Jaume Sureda. Editat per 1'ICE i 1'Ajuntament d'ArtL Ciutat de 
Mallorca, 1980. (Vegeu també la nota 2). 
Cal recordar aquí les diverses experiincies realitzades a les 
Setmanes de Renovació Educativa (l? Art$, 2.a La Porciúncula, 
3? Port d'AlcÚdia, 4.a Lluc, 5.a Porto Cristo, 6.a La Real -estiu 
1982-) organitzades pels Departaments de Pedagogia i Geografia 
de la Facultat de Lletres i 1'Institut de Ciencies de 1'EducaciÓ de 
la Universitat de Ciutat de Mallorca. Aquestes setmanes de Reno- 
vació Educativa tenen com a objectiu l'estudi del medi ambient a 
partir d'un enfocament interdisciplinari, tot presentant la realitat 
de manera global; de fet s'assoleix un baix nivell d'interdisciplina- 
rietat perque l'estudi d'aspectes concrets resta temps i esforcos a 
la comunicació-informació entre els distints grups de treball. 
3 Formaren part del grup, entre altres: Andreu Salom, Gui- 
llem Florit, M . ~  Martinez, Catalina Galmks, Merce Valero, Joana 
Caldentey. El coordinaren: Toni Artigues i Bartomeu Mulet. 
Vegeu "L'Arxiu Municipal de Bunyola", Lleonard 
Muntaner, Joan Ensenyat, Elvira González, Antoni Grimalt, Re- 
meis Zaforteza. Mallorca, Maig-Juny 1981. No reproduim l'entre- 
vista al batle pel seu poc interis sense una anilisi profunda de la 
tasca de l'ajuntament. 
1'1 


Una experiència de coneixement del medi: Bunyola

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert